Les dues parts recorden l’objectiu de París de mantenir la mitjana d’increment de temperatura de la planeta per sota dels 2 graus centígrads i criden a perseguir esforços per limitar-lo a 1,5 graus centígrads mitjançant l’opció d’accions climàtiques millorades.
El enviado especial para el cambio climático de EEUU, John Kerry, y su homólogo chino, Xie Zhenhua, se han comprometido en Shanghái a “reforzar la implementación” del acuerdo contra la crisis climática de París, según informó hoy el Ministerio de Medio Ambiente chino.
Exigeixen una investigació independent i objectiva, mentre que la Xina nega que ocultés dades o dificultés el treball dels científics que van viatjar al gener i febrer a la ciutat de Wuhan, on es va detectar el primer brot de covid.
EEUU, Reino Unido y otros doce países han expresado su “preocupación” por el informe publicado por la Organización Mundial de la Salud (OMS) sobre el origen de la covid-19 y pidieron más “transparencia” en las siguientes fases del estudio.
Conegut com FAST, es tracta d’un telescopi de plat únic els 500 metres de diàmetre el converteixen en el més gran de l’món d’aquest tipus. FAST ha descobert ja milers de nous púlsars entre els quals es troba el primer dins d’una galàxia en espiral situada més enllà de la Via Làctia.
China permitirá a partir de abril el uso por parte de científicos internacionales de su telescopio FAST, el mayor radiotelescopio de plato único del mundo, según diversos medios del país. Los Observatorios Astronómicos Nacionales de China (NAOC) confirmaron este lunes que los investigadores de todo el mundo podrán concertar citas para usar el dispositivo a partir del primero de ese mes. Un horario asignado estará disponible desde el 1 de agosto. Continua la lectura de Xina obrirà la seva major radiotelescopi a la comunitat científica→
La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys. L’ha plantada i fotografiada la nau Chang’e 5 abans d’abandonar el satèl·lit amb mostres de la superfície per portar cap a la Terra.
Aquest divendres el mòdul d’ascens de la nau xinesa no tripulada Chang’e 5 s’ha enlairat des de la superfície de la Lluna amb dos quilos de roques i terra.
Abans d’enlairar-se, la nau ha plantat una bandera del país i l’ha fotografiada, convertint-se en el segon país que ho aconsegueix, 51 anys després que ho fessin els EUA.
“De tela autèntica”
El diari oficialista Global News ha destacat que aquesta és la primera bandera de “tela autèntica” que la Xina porta a la Lluna, perquè dues missions anteriors ja l’havien mostrada a sobre dels mòduls lunars:
Segon país amb bandera, tercer amb mostres
La Chang’e 5 és la primera missió lunar xinesa que torna amb mostres lunars, recollides amb un braç robòtic i amb un trepant que ha perforat fins a dos metres sota la superfície.
A més dels EUA, només l’extinta URSS havia aconseguit tornar de la Lluna amb mostres de la superfície, als anys 70, però no va fer mai el gest simbòlic de deixar-hi una bandera.
Detall de la recollida de mostres robotitzada de la Chang’e 5 a la Lluna (Reuters/ANEC)
Objectiu: missions tripulades
Les dues primeres missions del programa Chang’e van orbitar al voltant de la Lluna i les dues següents van aterrar-hi, la 4 a la cara oculta, el gener del 2019, cosa mai aconseguida fins aleshores.
L’objectiu del programa lunar xinès Chang’e és aconseguir enviar-hi vols tripulats cap al 2030, com a primer pas per arribar a Mart, com a mínim 10 anys després.
Les banderes dels Estats Units, descolorides
La primera bandera que van plantar els Estats Units a la Lluna va ser en la missió Apollo 11, el 1969. Cinc missions posteriors en van plantar 5 més fins al 1972.
El 2012 la Nasa va dir que la primera ja no es podia veure i que probablement s’havia destruït quan el mòdul lunar es va enlairar, perquè la van plantar massa a prop.
Xina ha prohibit importacions des de zones d’expansió de virus. Els experts veuen possible el contagi, però ho creuen molt poc freqüent. La Covid-19 hauria d’arribar de l’envàs al sistema respiratori, un procés difícil. D’altra banda, crec que es lògic pensar segons la manera de fer de la Xina amb alertes microbiològiques, (amb excepcions), en tenir certes preocupacions. Recordem que al mes de gener ja arribaven notícies de la Xina que avisaven d’un virus diferent, el qual, ens va sorprendre a tots. Tindran ara també raó?
Ya son más de seis los meses que el coronavirus es objeto de estudio a nivel global y las vías de contagio aún no son del todo conocidas. La permanencia del virus en las superficies y alimentos es uno de los campos de batalla en la investigaciones, pero tras medio de año aparece en el horizonte una nueva pregunta: ¿puede la covid-19 llegar a través de los alimentos congelados? Coronavirus, última hora, en directo.
En China, kilometro cero de la pandemia, no lo tienen claro. Tal y como informa Bloomberg, este fin de semana, y después de encontrar muestras sospechosas en paquetes de alitas de pollo congelado llegadas desde Brasil a la ciudad de Shenzhen, el país ha prohibido la importación de productos congelados desde las zonas en las que el coronavirus tenga una mayor expansión. La medida, compartida también por Hong Kong, pone en tela de juicio la aparente seguridad que existía acerca del conocimiento del comportamiento del virus en las superficies.
Qué objetos y hábitos contagian el coronavirus y cuáles no
Si bien es cierto que las certezas respecto a la enfermedad varían con el paso de los meses, los expertos no las tienen todas consigo. Creen posible el contagio, ya que el virus puede sobrevivir en entornos fríos como el de las cadenas de congelados, pero consideran que las circunstancias que se deben dar para el contagio son tan concretas que hacen muy residual el riesgo de contraer el coronavirus.
Así lo piensa Benjamin Cowling, director de epidemiología de la Universidad de Hong Kong, que califica el riesgo como “muy bajo”. El cientiífico asegura que es modo de transmisión poco frecuente, aunque sí es posible. La premisa: que el virus, una vez haya sobrevivido congelado, llegue a las manos de una persona y, de ahí, a su boca o nariz.
En ese sentido, la Organización Mundial de la Salud (OMS), que lidera las recomendaciones contra el virus, es prudente. Su director regional para el Pacífico Occidental, Takeshi Kasai, mantiene que “hasta ahora nuestras observaciones o la evidencia proveniente de los últimos siete meses de epidemiología es que es poco probable”.
Zhong Nanshan, uno de los asesores principales en China para la lucha contra el coronavirus, va en la misma línea: “Es relativamente raro”. El experto aboga por no exagerar ante un aspecto del virus del que, por el momento, no se pueden extraer conclusiones demasiado negativas.
China patenta una candidata a vacuna contra el coronavirus que podría ser producida “en breve”
Una de las líneas de investigación es la que trata de esclarecer la carga viral que posee el coronavirus cuando sobrevive al proceso de congelación de los alimentos. Sarah Cahill, encargada de normas alimentarias del Codex Alimentarius (organismo que redacta las normas sobre alimentación amparadas por la OMS y la ONU) mantiene que es vital conocer a ciencia cierta si el virus que se detecta en las superficies de los envases o los alimentos que los contienen es lo suficientemente peligroso o, por el contrario, llega inocuo a esa fase.
El plástico es uno de los materiales en los que el virus aguanta más tiempo. Según la OMS, puede almacenar el virus en torno a 72 horas, más que en el cartón o el cobre. El organismo recomienda en su página web, por precaución, la limpieza de manos con jabón o gel desinfectante siempre que se haya manipulado alguno de estos productos.
El país asiàtic llançarà la setmana que ve una triple missió a bord d’un coet Long March 5 que, de ser reeixida, el convertirà en la segona nació a aterrar a la superfície marciana.
El nom de la missió, Tianwen, que significa “preguntes a el cel”, està arrelat en la cultura tradicional xinesa doncs prové d’un poema homònim escrit fa més de dos mil·lennis per Qu Yuan, un dels més grans poetes de l’antiga Xina, segons explica l’agència de notícies Xinhua. La CNSA ha declarat que tots els futurs projectes d’exploració planetària de país continuaran la seqüència Tianwen.
La próxima semana, China emprende su primer viaje en solitario hacia Marte. Se trata de la misión Tianwen 1. En el primer y ambicioso intento de llegar hasta allí, el país asiático lanzará un rover o vehículo de exploración espacial, un módulo de aterrizaje y un orbitador a bordo de un cohete Long March 5. La nave despegará en torno al 23 de julio desde el Centro de Lanzamiento Espacial de Wenchang, en la isla china de Hainan. Se espera que la carga llegue a su destino en el 2021. Continua la lectura de La Xina ja està llista per viatjar a Mart→
Les inundacions al sud de la Xina són consistents amb un augment en la meteorologia extrema a causa de el canvi climàtic. Centenars de treballadors d’emergències han hagut de reforçar els dics a causa dels més de 400 rius en nivells d’alerta màxima, les pèrdues econòmiques de país ja superen els 8.600 milions de dòlars.
Ara ja sabem el que aquesta situació pot implicar. No podem analitzar notícies com aquesta. Hem d’estar pendent de totes aquestes circumstàncies perquè condicionen la nostra salut, la nostra manera de vida i la nostra economia. És curiós i sospitós que sempre s’originen en la Xina. Alguna cosa no s’està fent bé, “o, massa bé en aquesta part de món” perquè sempre sigui així.
Entre els virus trobats hi ha el que va mutar dels porcs a les persones i va ser responsable de la pandèmia de grip de 2009.
Científics xinesos han advertit en un recent estudi del perill d’una nova soca de grip porcina identificar en porcs del país asiàtic, que té el potencial de contagiar humans i provocar una nova pandèmia.
Una desena de països ha registrat un nou increment en el nombre de nous casos diaris després d’haver aconseguit doblegar la corba. El món segueix immers en la primera onada de la pandèmia, que a nivell global està empitjorant tot i que la situació millori a Europa, recalca l’OMS. Els països es troben en etapes molt diferents de la pandèmia i en fases molt diferents del brot.
A Alemanya, els prop de 700 habitants d’un bloc d’habitatges de Gotinga (centre d’Alemanya) han quedat des d’aquest dijous en quarantena, després de ser verificats uns 100 contagis per coronavirus en aquest mateix edifici, segons han indicat les autoritats de la Baixa Saxònia, estat federat on es troba la localitat. La mesura ha estat adoptada perquè s’ha considerat que entre els habitants del bloc hi ha alta probabilitat d’infecció per contacte directe.
Amb això la taxa de contagis en l’última setmana en aquesta ciutat se situa en 44,86 per 100.000 habitants; és a dir, vorejant els 50 per 100.000 habitants, topi a partir del qual es considera s’han d’establir paràmetres especials. Aquest brot segueix al detectat aquesta setmana a set blocs d’habitatges del popular districte berlinès de Neukölln, on van quedar en quarantena 370 llars.
Incluso los países que han logrado detener la transmisión del coronavirus deben permanecer alerta ante la posibilidad de un rebrote. Es uno de los mantras que repite la Organización Mundial de la Salud (OMS). Para Fernando Simón, director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias, asomarse a lo que está ocurriendo en China, a sus más de 100 casos en seis días en un nuevo foco en Pekín, preocupa, porque permite hacerse una idea de lo que “podría pasar en cualquier país que consiga controlar la epidemia”. Ahora “interesa más la situación en el resto del mundo”, ha dicho, no solo por saber cómo están otros países, sino también por conocer los riesgos “ante los movimientos de personas”, en plena reapertura al turismo en España y otros países de la Unión Europea. Continua la lectura de Els rebrots a la Xina, l’Iran, el Marroc o Portugal, també ara Alemanya, encenen les alarmes en plena reobertura de fronteres a Europa→
