Els astrònoms han penetrat a l’interior de més de 10.000 núvols moleculars de la Via Làctia i obtingut una perspectiva en 3D dels processos de formació d’estrelles en la seva matriu còsmica.
Arxiu d'etiquetes: Via Làctia
La Via Làctia podria albergar 36 civilitzacions intel·ligents
L’estimació ha estat portada a terme per dos professors de la Universitat de Nottingham en base a les condicions que es van donar a la Terra.
La vida a la Terra s’ha desenvolupat en un entorn ric en metalls i ha requerit aproximadament 5.000 milions d’anys per fer-ho. A partir d’aquí, els autors van plantejar el nombre de possibles civilitzacions en funció de diferents escenaris que van categoritzar en dos condicions. En un extrem hi hauria el principi copernicà astrobiològic feble, de manera que un planeta formaria vida intel·ligent a partir dels 5.000 milions d’anys, però no abans. L’altra és la condició forta en la qual la vida ha formar-se entre 4.500 i 5.500 milions d’anys.
https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200615/481788909324/via-lactea-vida-inteligente-civilizaciones-extraterrestres.html Continua la lectura de La Via Làctia podria albergar 36 civilitzacions intel·ligents
La Via Làctia va néixer després de devorar una galàxia més petita
Una investigació revela un violent xoc entre sistemes ocorregut fa 10.000 milions d’anys. L’estudi ha estat liderat per l’Institut d’Astrofísica de Canàries i s’ha publicat a la revista ‘Nature’. Un equip d’astrònoms ha trobat les restes d’un episodi de canibalisme galàctic que va succeir fa molt, molt de temps, a la Via Làctia, la galàxia en què està el nostre Sistema Solar.
Dins de l’astronomia existeix alguna cosa conegut com “arqueologia galàctica”, explica l’astrònoma Carme Gallart, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC). “En totes les galàxies hi ha estrelles gairebé tan antigues com l’univers, que es va formar fa 13.700 milions d’anys, i altres més joves. Gràcies a aquestes estrelles fòssils podem reconstruir la història de la nostra galàxia
Hace 10.000 millones de años, un violento choque entre galaxias dio lugar al universo tal y como lo conocemos. En un momento de frenesí estelar, el sistema enano Gaia-Encélado colisionó con el progenitor de nuestra Vía Láctea que, por aquel entonces, ya tenía cuatro veces más masa y más cantidad de metales que su contrincante. En ese fuerte encontronazo, nuestra galaxia devoró a la más pequeña. Así lo desvela un nuevo estudio liderado por el Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) en una investigación redefine la cronología de nuestra historia cósmica. Continua la lectura de La Via Làctia va néixer després de devorar una galàxia més petita
Descoberta en l’Óssa Major un estel que ve de fora de la Via Làctia
Els astrònoms es van adonar d’això en detectar poca abundància d’alguns elements, com el magnesi. Així que, el que les dades suggereixen, és que l’estrella formava part d’una galàxia nana que es va fusionar amb la nostra. Molt europi i poc magnesi, això és el rar.
Un grupo de astrónomos ha hallado una estrella en la Osa Mayor con una composición química distinta a cualquier otra en la Vía Láctea, tal y como ha publicado la revista Nature. La composición coincide con la de un pequeño número de estrellas que se encuentran en pequeñas galaxias cercanas a la nuestra. Continua la lectura de Descoberta en l’Óssa Major un estel que ve de fora de la Via Làctia
La primera imatge que s’ha captat mai d’un forat negre
Es confirma que els forats negres existeixen. Aquesta és la primera imatge que s’ha enregistrat mai d’un forat negre. L’equip de l’Event Horizon Telescope (EHT) l’ha fet pública avui en sis rodes de premsa simultànies a tot el món. Per primera vegada des que se’n va concebre l’existència, doncs, se sap quin aspecte té l’entorn d’un forat negre.
És la segona prova directa de l’existència dels forats negres, després de la detecció de les ones gravitacionals emeses després de la fusió de dos d’ells en 2016
Un dels forats negres es troba al centre de la Via Làctia (a 26.000 anys llum de la Terra) i l’altre, a 50 milions d’anys llum del nostre planeta
La imatge correspon al forat negre que hi ha al centre de la galàxia M87, a la constel·lació de Virgo, de sis mil milions de masses solars i a una distància de cinquanta milions d’anys llum.
Amb l’esdeveniment d’aquest dimecres, es mostra per primera vegada una imatge de la concepció que va tenir Albert Einstein el 1915: una regió de l’espai amb una força de la gravetat tan gegantina que res no pot sortir-ne.
https://www.ara.cat/societat/imatge-forat-negre_0_2213178869.html
La imatge correspon al forat negre que hi ha al centre de la galàxia M87, a la constel·lació de Virgo, de sis mil milions de masses solars i a una distància de cinquanta milions d’anys llum.Les observacions per captar aquestes imatges han requerit molta més precisió que la que pot assolir un sol telescopi. Per aquest motiu es va dissenyar el supertelescopi virtual EHT, que integra les observacions de vuit radiotelescopis situats als Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya, Hawaii, l’Antàrtida i actua com un telescopi de la mida de la Terra. Aquesta complexitat ha fet que els científics hagin esmerçat gairebé dos anys a processar les dades de les observacions fetes l’abril del 2017. Continua la lectura de La primera imatge que s’ha captat mai d’un forat negre
Una galàxia nana va fregar la Via Làctia fa més de 300 milions d’anys i encara es nota la turbulència (vídeo)
Fa entre 300 i 900 milions d’anys la nostra estimada galàxia, batejada pels antics grecs com a Via Làctia, va patir una sacsejada. Però no, no es va tractar d’un xoc violent sinó d’un impacte gravitacional que encara a dia d’avui es pot veure reflectit en les dades obtingudes pel satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquesta nova troballa, publicada aquest dimecres a la revista ‘Nature’, arriba de la mà un equip internacional d’investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen (Països Baixos). Es tracta d’un dels primers grans descobriments de la missió Gaia,
https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20180919/451917647981/via-lactea-galaxia-sagitario-rozo-gaia.html Continua la lectura de Una galàxia nana va fregar la Via Làctia fa més de 300 milions d’anys i encara es nota la turbulència (vídeo)
Troben galàxia llunyana 1000 vegades més lluminosa que la Via Làctia
Segons la teoria de la Relativitat General d’Einstein, quan un raig de llum passa prop d’un objecte molt massiu, la gravetat d’aquest objecte atreu els fotons i els desvia de la seva trajectòria inicial. Aquest fenomen, anomenat lent gravitacional, és el mateix que produeixen les lents sobre els raigs de llum i actua com una lupa, augmentant la mida de l’objecte.
Utilitzant aquest efecte, un equip científic de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), dirigit per l’investigador Anastasio Díaz-Sánchez, de la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT), ha descobert una galàxia molt llunyana, a uns 10 mil milions d’anys llum i aproximadament 1.000 vegades més lluminosa que la Via Làctia
http://www.hispantv.com/noticias/ciencia-tecnologia/347156/descubren-galaxia-luminosa-via-lactea Continua la lectura de Troben galàxia llunyana 1000 vegades més lluminosa que la Via Làctia
Així es va formar la Via Làctia
Els professors de la Universitat de Notre Dame Daniela Carollo, Timothy Beers i Vinicius Placco han publicat les seves troballes a la revista Nature Physics, que inclouen un mapa cronogràfic que dóna suport a un model jeràrquic de formació de les galàxies. Per primera vegada s’ha demostrat que les estrelles antigues són al centre de la galàxia i les estrelles més joves es troben a grans distàncies .Els núvols de gas inicial que contenen material primordial, com l’hidrogen i l’heli, van formar els primers estel.
Utilitzant les dades del Sloan Digital Sky Survey, els científics van identificar més de 130.000 estrelles blaves de la branca horitzontal, que cremen heli en els seus nuclis, i exhibeixen diferents colors en funció de les seves edats. Són l’únic tipus d’estrella l’edat de la qual pot ser estimada pel color. “Els colors, quan els estels estan en aquest moment de la seva evolució, estan directament relacionats amb la quantitat de temps que porta visqui l’estrella, pel que podem estimar l’edat“, diu Beers.
http://www.publico.es/ciencias/formo-via-lactea.html Continua la lectura de Així es va formar la Via Làctia