Arxiu d'etiquetes: Via Làctia

Descoberta en l’Óssa Major un estel que ve de fora de la Via Làctia

Els astrònoms es van adonar d’això en detectar poca abundància d’alguns elements, com el magnesi. Així que, el que les dades suggereixen, és que l’estrella formava part d’una galàxia nana que es va fusionar amb la nostra. Molt europi i poc magnesi, això és el rar.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190430/461974780842/descubierta-estrella-osa-mayor-fuera-via-lactea.html

Un grupo de astrónomos ha hallado una estrella en la Osa Mayor con una composición química distinta a cualquier otra en la Vía Láctea, tal y como ha publicado la revista Nature. La composición coincide con la de un pequeño número de estrellas que se encuentran en pequeñas galaxias cercanas a la nuestra. Continua la lectura de Descoberta en l’Óssa Major un estel que ve de fora de la Via Làctia

La primera imatge que s’ha captat mai d’un forat negre

Es confirma que els forats negres existeixen. Aquesta és la primera imatge que s’ha enregistrat mai d’un forat negre. L’equip de l’Event Horizon Telescope (EHT) l’ha fet pública avui en sis rodes de premsa simultànies a tot el món. Per primera vegada des que se’n va concebre l’existència, doncs, se sap quin aspecte té l’entorn d’un forat negre.

És la segona prova directa de l’existència dels forats negres, després de la detecció de les ones gravitacionals emeses després de la fusió de dos d’ells en 2016

Un dels forats negres es troba al centre de la Via Làctia (a 26.000 anys llum de la Terra) i l’altre, a 50 milions d’anys llum del nostre planeta

La imatge correspon al forat negre que hi ha al centre de la galàxia M87, a la constel·lació de Virgo, de sis mil milions de masses solars i a una distància de cinquanta milions d’anys llum.

Amb l’esdeveniment d’aquest dimecres, es mostra per primera vegada una imatge de la concepció que va tenir Albert Einstein el 1915: una regió de l’espai amb una força de la gravetat tan gegantina que res no pot sortir-ne.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20190410/461565337649/agujero-negro-vistas-galaxia-espacio-video-seo-ext.html

https://www.ara.cat/societat/imatge-forat-negre_0_2213178869.html

La imatge correspon al forat negre que hi ha al centre de la galàxia M87, a la constel·lació de Virgo, de sis mil milions de masses solars i a una distància de cinquanta milions d’anys llum.Les observacions per captar aquestes imatges han requerit molta més precisió que la que pot assolir un sol telescopi. Per aquest motiu es va dissenyar el supertelescopi virtual EHT, que integra les observacions de vuit radiotelescopis situats als Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya, Hawaii, l’Antàrtida i actua com un telescopi de la mida de la Terra. Aquesta complexitat ha fet que els científics hagin esmerçat gairebé dos anys a processar les dades de les observacions fetes l’abril del 2017. Continua la lectura de La primera imatge que s’ha captat mai d’un forat negre

Una galàxia nana va fregar la Via Làctia fa més de 300 milions d’anys i encara es nota la turbulència (vídeo)

Fa entre 300 i 900 milions d’anys la nostra estimada galàxia, batejada pels antics grecs com a Via Làctia, va patir una sacsejada. Però no, no es va tractar d’un xoc violent sinó d’un impacte gravitacional que encara a dia d’avui es pot veure reflectit en les dades obtingudes pel satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquesta nova troballa, publicada aquest dimecres a la revista ‘Nature’, arriba de la mà un equip internacional d’investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen (Països Baixos). Es tracta d’un dels primers grans descobriments de la missió Gaia,

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20180919/451917647981/via-lactea-galaxia-sagitario-rozo-gaia.html Continua la lectura de Una galàxia nana va fregar la Via Làctia fa més de 300 milions d’anys i encara es nota la turbulència (vídeo)

Troben galàxia llunyana 1000 vegades més lluminosa que la Via Làctia

Segons la teoria de la Relativitat General d’Einstein, quan un raig de llum passa prop d’un objecte molt massiu, la gravetat d’aquest objecte atreu els fotons i els desvia de la seva trajectòria inicial. Aquest fenomen, anomenat lent gravitacional, és el mateix que produeixen les lents sobre els raigs de llum i actua com una lupa, augmentant la mida de l’objecte.

Utilitzant aquest efecte, un equip científic de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), dirigit per l’investigador Anastasio Díaz-Sánchez, de la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT), ha descobert una galàxia molt llunyana, a uns 10 mil milions d’anys llum i aproximadament 1.000 vegades més lluminosa que la Via Làctia

http://www.hispantv.com/noticias/ciencia-tecnologia/347156/descubren-galaxia-luminosa-via-lactea Continua la lectura de Troben galàxia llunyana 1000 vegades més lluminosa que la Via Làctia

Així es va formar la Via Làctia

Els professors de la Universitat de Notre Dame Daniela Carollo, Timothy Beers i Vinicius Placco han publicat les seves troballes a la revista Nature Physics, que inclouen un mapa cronogràfic que dóna suport a un model jeràrquic de formació de les galàxies. Per primera vegada s’ha demostrat que les estrelles antigues són al centre de la galàxia i les estrelles més joves es troben a grans distàncies .Els núvols de gas inicial que contenen material primordial, com l’hidrogen i l’heli, van formar els primers estel.

Utilitzant les dades del Sloan Digital Sky Survey, els científics van identificar més de 130.000 estrelles blaves de la branca horitzontal, que cremen heli en els seus nuclis, i exhibeixen diferents colors en funció de les seves edats. Són l’únic tipus d’estrella l’edat de la qual pot ser estimada pel color. “Els colors, quan els estels estan en aquest moment de la seva evolució, estan directament relacionats amb la quantitat de temps que porta visqui l’estrella, pel que podem estimar l’edat“, diu Beers.

Mapa cronográfico creado por la Universidad de Notre Dame

http://www.publico.es/ciencias/formo-via-lactea.html Continua la lectura de Així es va formar la Via Làctia