Tot va començar l’any de 1172 amb una herència de seixanta coves d’or. Al morir, la vídua Berta de Bernardo va deixar aquesta quantitat per comprar els materials que servien per a la construcció d’un campanar en un terreny darrere de la Catedral de Pisa, a Itàlia. Els treballs van iniciar el 9 d’agost de 1173, però cinc anys més tard i amb només dues plantes construïdes, els enginyers mitjans detecten un greu error de càlcul: els fonaments tenien molt poca profunditat i, a causa de la inestabilitat del terreny argilós, la estructura s’inclinava. Va haver de detenir l’obra 100 anys. Per 1272 es van afegir quatre pisos més, el setè en 1319 i finalment, després de dos segles, es va col·locar la càmera de les campanes en 1372, aconseguint una altura de 56,4 metres. El pes de 14 mil 500 tones va fer que l’edifici es pogués inclinar fins a 5,5 graus, i malgrat els nombrosos intents per corregir aquesta falla, l’ estructura va romandre dempeus durant més de 600 anys, tot i els forts terratrèmols que han ocorregut a la península italiana.
La resposta ha arribat aquest any, gràcies a l’anàlisi de George Mylonakis, especialista en enginyeria de terratrèmols de la Universitat de Bristol, Anglaterra, juntament amb un equip de 16 enginyers civils. Tot es deu segons els seus càlculs a un fenomen físic estructural conegut en enginyeria com a efecte d’interacció dinàmica sòl-estructura. Després d’estudiar la informació sísmica i estructural disponible, el grup de recerca va concloure que la supervivència de la Torre es pot atribuir a un fenomen conegut com a interacció dinàmica de sòl-estructura (DSSI). Quan es produeix un tremolor, l’edifici i el sòl vibren al mateix temps, interactuant entre si per mitjà dels ciments. Sota condiciones normals, els fonaments són els encarregats de suportar el pes mort del edifici, i transmetre aquesta càrrega al sòl. Durant un terratrèmol, els fonaments transmeten el moviment del sòl a l’edifici, i al seu torn les vibracions de l’edifici es transmeten al sòl. Per tant, el grau d’influència de l’IDSE dependrà de la rigidesa del sòl, de les característiques de l’edifici i del tipus de ciment que té.
Tot sembla indicar que la Torre de Pisa ha sobreviscut gràcies a que els efectes de la DSSI han trobat un punt d’equilibri extrem entre la rigidesa, pes i altura de l’edifici amb els fonaments i el sòl del terreny, provocant que les vibracions de l’edifici no reboten amb el moviment del sòl amb la mateixa intensitat durant un terratrèmol. La Torre no ressegueixi amb el moviment del terratrèmol. Aquesta ha estat la clau de la seva supervivència Després de molts treballs al llarg dels anys, sembla que la Torre de Pisa va deixar de inclinar-se des de fa una dècada, la seva tendència estimada actual és de 3,9 graus, i es calcula que es podran mantenir altres dos segles més.
Els resultats de l’estudi s’han presentat a tallers internacionals i seran anunciats oficialment a la 16a Conferència Europea d’Enginyeria del Terratrèmol que tindrà lloc a Tessalònica, Grècia el proper mes [del 18 al 21 de juny de 2018]. Continua la lectura de Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols →
