Arxiu d'etiquetes: terratrèmol

Un ‘terratrèmol invisible’ va causar el misteriós tsunami global del 2021

El misteriós tsunami que es va estendre per tot el món el 2021 ja pot ser explicat per la ciència.  L’agost de l’any passat, un tsunami sorpresa a l’Oceà Atlàntic Sud es va propagar a distàncies de més de 10.000 quilòmetres de distància, recorrent l’Atlàntic Nord, el Pacífic i l’oceà Índic. Era la primera vegada que es registrava un tsunami a tres oceans diferents des del terratrèmol de l’oceà Índic del 2004, i els científics acaben de descobrir com es van desencadenar les onades, recull Science Alert. L’epicentre del terratrèmol d’agost es va mesurar a 47 quilòmetres per sota del fons de l’oceà, que és massa profund per iniciar un tsunami significatiu, fins i tot un amb onades relativament petites d’entre 15 i 75 centímetres d’alçada.

https://www.20minutos.es/noticia/4955764/0/misterioso-tsunami-extendio-todo-mundo-explicado-ciencia/

https://www.abc.es/ciencia/abci-terremoto-invisible-causo-misterioso-tsunami-global-2021-202202141054_noticia.html

Sin embargo, resulta que este tsunami no fue solo el producto de un solo terremoto de magnitud 7.5. Una nueva mirada a los datos sismológicos sugiere que en realidad fue una serie de cinco sub-terremotos, y en medio de ellos, se escondía un movimiento mucho más grande y menos profundo que probablemente fue lo que desató el tsunami global.

Este tercer terremoto ‘invisible’ se produjo a sólo 15 kilómetros por debajo de la superficie de la Tierra con una magnitud de 8,2. Sin embargo, en la multitud de terremotos, nuestros sistemas de monitoreo no lo detectaron por completo.

“El tercer evento es especial porque fue enorme y silencioso“, explica el sismólogo Zhe Jia del Instituto de Tecnología de California. “En los datos que normalmente miramos para el monitoreo de terremotos, era casi invisible”, dice.

Al dividir los datos sismológicos en períodos más largos de 500 segundos, Jia y sus colegas pudieron revelar la presencia de un terremoto lento y poco profundo nunca antes visto.

Entre grupos de otras rupturas regulares, encontraron un movimiento de 3 minutos que rompió una sección de 200 kilómetros de la interfaz de la placa. En conjunto, este único evento representó más del 70% del momento sísmico total registrado.

“Por lo tanto”, concluyen los autores del estudio, “el terremoto de la isla Sándwich del Sur parece ser un híbrido de ruptura profunda y deslizamiento tsunamigénico lento; esto explica la combinación algo inusual de la profundidad relativamente grande y el tsunami observado globalmente”.

Urgen nuevos sistemas de alerta

Los hallazgos sugieren que nuestros sistemas de alerta de terremotos y tsunamis deben actualizarse. Si queremos advertir a las comunidades costeras sobre eventos similares, entonces nuestros sistemas deben leer entre líneas sismológicas para ver los terremotos más grandes.

De lo contrario, el verdadero tamaño de los terremotos complejos podría seguir pasando desapercibido. Hoy en día, los sistemas de monitoreo de terremotos tienden a enfocarse en períodos cortos y medianos de ondas sismológicas, pero parece que los períodos más largos también contienen información importante.

“Es difícil encontrar el segundo terremoto porque está enterrado en el primero“, dice Jia. “Es muy raro que se observen terremotos complejos como este… Y si no usamos el conjunto de datos correcto, realmente no podemos ver lo que estaba escondido dentro”, añade.

La geóloga Judith Hubbard, que trabaja para el Observatorio de la Tierra de Singapur y que no participó en la investigación actual, dice que está agradecida de que otros estén investigando los datos de tsunamis inesperados para comprender mejor de dónde provienen.

“Con estos terremotos complejos, ocurre el terremoto y pensamos: ‘Eso no fue tan grande, no tenemos que preocuparnos’. Y luego llega el tsunami y causa muchos daños“, dice Hubbard.

“Este estudio es un gran ejemplo de cómo podemos entender cómo funcionan estos eventos y cómo podemos detectarlos más rápido para que podamos tener más advertencias en el futuro“, concluye.

Los científicos no se lo esperaban. El 12 de agosto del año pasado y sin previo aviso, un enorme tsunami recorrió el mundo, extendiéndose por el Atlántico Norte, el Pacífico y el Índico. Era la primera vez que se registraba un tsunami en tres océanos distintos a la vez desde el desastre de 2004, cuando el terremoto de Sumatra-Andamán, con una intensidad de 9,1 en la escala Richter, levantó varias olas asesinas que costaron la vida a más de 275.000 personas en una decena de países.

Al principio, los geólogos achacaron el tsunami del 2021 a un terremoto de magnitud 7,5 detectado cerca de las islas Sandwich del Sur, en el Océano Atlántico, pero había algo que no encajaba.

 El epicentro del terremoto, en efecto, estaba a 47 km bajo el suelo oceánico, demasiado profundo para causar un tsunami, y además la ruptura de la placa tectónica que produjo el seísmo tenía unos 400 km de largo, lo que debería haber causado un terremoto mucho más fuerte. Pero en los datos no había rastros de tal terremoto.

Ahora, un equipo de investigadores del Laboratorio Sismológico del Instituto de Tecnología de California en Pasadena, ha revelado que el tsunami se debió en realidad a una secuencia de cinco sub-terremotos diferentes, que se produjeron con apenas unos minutos de diferencia. Y que el tercero de ellos, de magnitud 8,2, tuvo lugar a solo 15 km de profundidad y permaneció oculto en los datos recopilados en aquel momento. “El tercer evento -explica Zhe Jia, primer firmante del artículo- fue especial porque fue enorme y silencioso. En los datos que normalmente miramos era casi invisible”.

Según los científicos, cuyo estudio se publica en ‘Geophysical Research Letters‘, aquel ‘terremoto invisible’ fue el responsable de la liberación de hasta el 70% de la energía liberada en el evento. Y también el causante del tsunami.

Una detección complicada

Jia y su equipo consiguieron recuperar la señal de ese tercer terremoto, oculta en una auténtica maraña de ondas sísmicas, dividiendo los datos en fragmentos de 500 segundos (8,3 minutos) y utilizando un algoritmo especialmente diseñado por los investigadores para separar sus partes constituyentes. De ese modo, los datos revelaron la existencia de un gran terremoto superficial, desconocido hasta ahora, que duró apenas 200 segundos (3,3 minutos) y que, esta vez sí, tenía todo lo necesario para generar un gran tsunami.

Según el estudio, el terremoto permaneció oculto porque era ‘un híbrido’ entre dos tipos de terremotos oceánicos diferentes, y los detectores utilizados no consiguieron identificarlo. Algo de especial relevancia a la hora de analizar terremotos complejos como lo fue el de 2021, que causó un tsunami global que nadie esperaba. En palabras de Jia, “necesitamos repensar nuestra forma de mitigar los peligros de terremotos y tsunamis. Y para hacer eso, necesitamos caracterizar de forma rápida y precisa el tamaño real de los grandes terremotos, así como sus procesos físicos”.

 

Haití pateix un fort terratrèmol de 7,2 graus

El Servei Geològic dels Estats Units considera probable que hi hagi un alt nombre de víctimes. Les primeres imatges després del terratrèmol mostren edificis ensorrats i runes als carrers de país.

Primeras imágenes tras el terremoto de magnitud 7,2 en Haití muestran la letalidad del sismo

https://www.elperiodico.com/es/internacional/20210814/terremoto-haiti-11990477

https://www.lavanguardia.com/internacional/20210814/7662437/haiti-fuerte-terremoto-seismo-7-2-grados.html

Un terremoto de magnitud 7,2 se ha registrado este sábado al noreste de Saint-Louis du Sud, en el sur de Haití, según el Servicio Geológico de los Estados Unidos (USGS). El seísmo se ha producido a las 8.29 hora local (12.29 GMT) y ha tenido una profundidad de 10 kilómetros. En 2010, otro temblor, en aquella ocasión de 7 grados, causó 300.000 muertos.  Continua la lectura de Haití pateix un fort terratrèmol de 7,2 graus

Una plataforma ciutadana busca donar la volta al decret perquè sigui ACS la qual pagui pel projecte Castor

Segons la plataforma, la indemnització per part de l’Estat “no només és injusta” sinó que “va en contra de l’ordenament jurídic vigent” i assegura que el mateix Codi Civil preveu la nul·litat d’aquesta obligació.

https://www.publico.es/economia/gas-castor-plataforma-ciudadana-busca-dar-vuelta-decreto-sea-acs-pague-proyecto-castor.html

La plataforma ciudadana ‘Caso Castor’ ha presentado a los grupos parlamentarios del Congreso enmiendas para buscar que sea ACS y no el Estado quien asuma la indemnización por el fallido proyecto del almacén de gas.

Esta organización, integrada por las organizaciones Xnet, el Observatorio de la Deuda en la Globalización y el Instituto de Derechos Humanos, ha presentado propuestas para que los grupos las hagan suyas durante la tramitación como proyecto de ley del decreto ley convalidado el pasado mes por el Pleno de la Cámara Baja que autoriza al Gobierno para pagar la indemnización con cargo a la deuda pública. Continua la lectura de Una plataforma ciutadana busca donar la volta al decret perquè sigui ACS la qual pagui pel projecte Castor

Un terratrèmol sacseja Croàcia en plena quarantena: així ha quedat Zagreb

Mentre el món lluita per acabar amb la pandèmia de l’coronavirus, Croàcia s’ha vist sacsejada per un fort terratrèmol de magnitud 5,3 que ha deixat la capital en ruïnes. Segons han informat les autoritats locals, el sisme ha produït diversos ferits. L’agència sismològica europea va assenyalar que el terratrèmol s’havia produït en una zona a nord de la capital, Zagreb, a les 06:23 del matí, hora local.

Poc després del primer sisme, el més fort, nombrosos ciutadans van sortir als carrers de la ciutat tot i les restriccions imposades per les autoritats croates contra l’expansió de l’coronavirus.

Austri i Eslovènia noten el moviment. L’epicentre de la tremolor va ser a 7 quilòmetres a nord de Zagreb, a una profunditat de 10 quilòmetres, van informar les autoritats croates. El terratrèmol es va sentir també a Croàcia central, a la veïna Eslovènia, incloent la seva capital Ljubljana, i al sud d’Àustria. Segons l’agència de notícies Hina, s’han produït talls de llum i d’aigua, així com alguns incendis en barris de la capital.

https://www.lavanguardia.com/vida/20200322/4822624256/un-fuerte-temblor-sacude-la-capital-croata-zagreb.html Continua la lectura de Un terratrèmol sacseja Croàcia en plena quarantena: així ha quedat Zagreb

Registrat el primer terratrèmol a Mart

La sonda insight detecta el primer sisme en la superfície de Mart. El sismòmetre de la NASA ha detectat un senyal sísmica suau però distintiva que sembla venir de l’interior del planeta vermell. La fita ha tingut lloc cinc mesos després que Insight, la primera nau espacial dissenyada per estudiar específicament l’interior profund d’un planeta distant, va tocar la superfície de Mart per començar la seva missió sismològica de dos anys.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20190423/461831478927/primer-terremoto-marte-sonda-insight-nasa.html

El sismómetro instalado en el suelo de Marte por la sonda InSightde la NASA ha detectado el primer temblor sísmico en el Planeta Rojo. Según informa la agencia espacial francesa, CNES, que fabricó la sonda, el pasado 6 de abril se detectó una señal sísmica suave pero distintiva, similar a los terremotos detectados en la superficie de la Luna por las misiones Apolo. Continua la lectura de Registrat el primer terratrèmol a Mart

Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n’han de pagar el manteniment

El govern espanyol haurà de tornar als consumidors de gas els 18 milions d’euros que es van carregar a la factura pel manteniment del magatzem submarí de gas Castor durant els anys 2014 i 2015.

La patronal Cecot guanya el recurs i evita que es traslladi a l’usuari el pagament de fins a 4.500 M€. Entre el 2014 i el 2018 s’han pagat 200 milions per mantenir el Castor, però la xifra pujava fins a 4.500 milions durant un període de 30 anys. Xifra que hem pagat nosaltres.

Aquesta decisió del Suprem suposa un nou revés per a la gestió que el govern central ha fet del magatzem de gas, ubicat al mar a la frontera entre el País Valencià i Catalunya. A banda de pagar-ne el manteniment, l’Estat també va indemnitzar l’empresa propietària del magatzem, Escal, amb 1.350 milions d’euros, però l’any passat el Tribunal Constitucional va tombar aquesta decisió.

Es complirà la llei automàticament? Ho pagarem d’una altra manera nosaltres?

https://www.ara.cat/economia/Suprem-obligacio-consumidors-manteniment-Castor_0_2125587570.html

Nou cop judicial al Castor. Aquest magatzem de gas, propietat de l’empresa Escal (controlada en dues terceres parts per la constructora ACS, l’empresa de Florentino Pérez), va haver de tancar el 2014 pels moviments sísmics que provocava. Des d’aleshores, l’Estat s’encarrega del manteniment del Castor, amb un cost milionari que es repercuteix en els rebuts de gas tant dels ciutadans com de les empreses espanyoles.

Entre el 2014 i el 2018 s’han pagat 200 milions per mantenir el Castor, però la xifra pujava fins a 4.500 milions durant un període de 30 anys

Continua la lectura de Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n’han de pagar el manteniment

Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Tot va començar l’any de 1172 amb una herència de seixanta coves d’or. Al morir, la vídua Berta de Bernardo va deixar aquesta quantitat per comprar els materials que servien per a la construcció d’un campanar en un terreny darrere de la Catedral de Pisa, a Itàlia. Els treballs van iniciar el 9 d’agost de 1173, però cinc anys més tard i amb només dues plantes construïdes, els enginyers mitjans detecten un greu error de càlcul: els fonaments tenien molt poca profunditat i, a causa de la inestabilitat del terreny argilós, la estructura s’inclinava. Va haver de detenir l’obra 100 anys. Per 1272 es van afegir quatre pisos més, el setè en 1319 i finalment, després de dos segles, es va col·locar la càmera de les campanes en 1372, aconseguint una altura de 56,4 metres. El pes de 14 mil 500 tones va fer que l’edifici es pogués inclinar fins a 5,5 graus, i malgrat els nombrosos intents per corregir aquesta falla,  l’ estructura va romandre dempeus durant més de 600 anys, tot i els  forts terratrèmols que han ocorregut a la península italiana.

La resposta ha arribat aquest any, gràcies a l’anàlisi de George Mylonakis, especialista en enginyeria de terratrèmols de la Universitat de Bristol, Anglaterra, juntament amb un equip de 16 enginyers civils. Tot es deu segons els seus càlculs a un fenomen físic estructural conegut en enginyeria com a efecte d’interacció dinàmica sòl-estructura. Després d’estudiar la informació sísmica i estructural disponible, el grup de recerca va concloure que la supervivència de la Torre es pot atribuir a un fenomen conegut com a interacció dinàmica de sòl-estructura (DSSI). Quan es produeix un tremolor, l’edifici i el sòl vibren al mateix temps, interactuant entre si per mitjà dels ciments. Sota condiciones normals, els fonaments són els encarregats de suportar el pes mort del edifici, i transmetre aquesta càrrega al sòl. Durant un terratrèmol, els fonaments transmeten el moviment del sòl a l’edifici, i al seu torn les vibracions de l’edifici es transmeten al sòl. Per tant, el grau d’influència de l’IDSE dependrà de la rigidesa del sòl, de les característiques de l’edifici i del tipus de ciment que té.

Tot sembla indicar que la Torre de Pisa ha sobreviscut gràcies a que els efectes de la DSSI han trobat un punt d’equilibri extrem entre la rigidesa, pes i altura de l’edifici amb els fonaments i el sòl del terreny, provocant que les vibracions de l’edifici no reboten amb el moviment del sòl amb la mateixa intensitat durant un terratrèmol.  La Torre no ressegueixi amb el moviment del terratrèmol. Aquesta ha estat la clau de la seva supervivència Després de molts treballs al llarg dels anys, sembla que la Torre de Pisa va deixar de inclinar-se des de fa una dècada, la seva tendència estimada actual és de 3,9 graus, i es calcula que es podran mantenir altres dos segles més.

Els resultats de l’estudi s’han presentat a tallers internacionals i seran anunciats oficialment a la 16a Conferència Europea d’Enginyeria del Terratrèmol que tindrà lloc a Tessalònica, Grècia el proper mes [del 18 al 21 de juny de 2018]. Continua la lectura de Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Guanyarem Castor. No hem de pagar-ho!

Per sobre de tot, Castor és un exemple elevat a l’enèsima potència dels privilegis de les elits extractives enfront de la població. La sentència del TC obre la porta a exigir el no pagament dels més de 3.200 milions d’euros de deute il·legítim que se’ns han assignat per Reial Decret Llei. No pagar Castor és guanyar un pols a les elits extractives. Aquest article mostra el que podem fer:

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Vamos-ganar-Castor-debemos-pagarlo_6_722387759.html

Por mucho que quieran enterrarlo, el Castor se ha convertido en un obstinadozombie que reaparece constantemente en los medios de comunicación para plantarnos ante nuestras caras un ejemplo paradigmático de proyecto-estafa. El pasado 22 de diciembre se conocía la sentencia el Tribunal Constitucional (TC) que estimaba parcialmente el recurso presentado por el Gobierno de Catalunya, el Parlament y el grupo del PSC en el Congreso y anulaba la indemnización de 1350,7 millones de euros que se pagó a las empresas promotoras del almacén de gas Castor, entre ellas ACS de Florentino Pérez.

El enrevesado lenguaje técnico-jurídico nos hace dudar de lo más esencial: ¿es esto una buena noticia?, ¿dejaremos de pagar Castor?, ¿se depurarán, por fin, responsabilidades por el fallido proyecto Castor?, ¿se establecerán mecanismos de control para que no tengamos más ‘castores’?

Continua la lectura de Guanyarem Castor. No hem de pagar-ho!

El Govern va articular i va pagar en un any la indemnització per Castor que la Justícia ha trigat tres a anul·lar.

No hi va haver cap interès per esperar-se a que els tribunals fallessin sobre els recursos. El TC havia acceptar al febrer de 2015 els tres recursos d’inconstitucionalitat contra la norma amb què es va tancar de forma temporal el magatzem subterrani de gas Castor, causa dels terratrèmols.

El Govern es va afanyar a articular una fórmula legal i en buscar diners per rescabalar a l’empresa concessionària Escal UGS (amb majoria accionària de l’ACS de Florentino Pérez), pagar-la en la nostra factura de la llum.

http://www.eldiario.es/cv/Gobierno-indemnizacion-Castor-Justicia-desmontarla_0_721627919.html

Los casos de corrupción que se ha expandido como una mancha por toda la geografía española han demostrado que los tiempos políticos y de la justicia son diferentes. Es evidente que jueces y fiscales andan totalmente desbordados y faltos de recursos y que los procesos jurídicos se alargan más de los deseado. Ha pasado, una vez más, en la indemnización que el Estado pagó a la empresa que construyó el almacén de gas submarino Castor.

El Gobierno se apresuró en articular una fórmula legal y en buscar dinero para resarcir a la empresa concesionaria  Escal UGS (con mayoría accionaria de la ACS de Florentino Pérez), mientras que el Tribunal Constitucional (TC) ha tardado más de tres años en desmontarla. Continua la lectura de El Govern va articular i va pagar en un any la indemnització per Castor que la Justícia ha trigat tres a anul·lar.