Arxiu d'etiquetes: terra

Un ‘terratrèmol invisible’ va causar el misteriós tsunami global del 2021

El misteriós tsunami que es va estendre per tot el món el 2021 ja pot ser explicat per la ciència.  L’agost de l’any passat, un tsunami sorpresa a l’Oceà Atlàntic Sud es va propagar a distàncies de més de 10.000 quilòmetres de distància, recorrent l’Atlàntic Nord, el Pacífic i l’oceà Índic. Era la primera vegada que es registrava un tsunami a tres oceans diferents des del terratrèmol de l’oceà Índic del 2004, i els científics acaben de descobrir com es van desencadenar les onades, recull Science Alert. L’epicentre del terratrèmol d’agost es va mesurar a 47 quilòmetres per sota del fons de l’oceà, que és massa profund per iniciar un tsunami significatiu, fins i tot un amb onades relativament petites d’entre 15 i 75 centímetres d’alçada.

https://www.20minutos.es/noticia/4955764/0/misterioso-tsunami-extendio-todo-mundo-explicado-ciencia/

https://www.abc.es/ciencia/abci-terremoto-invisible-causo-misterioso-tsunami-global-2021-202202141054_noticia.html

Sin embargo, resulta que este tsunami no fue solo el producto de un solo terremoto de magnitud 7.5. Una nueva mirada a los datos sismológicos sugiere que en realidad fue una serie de cinco sub-terremotos, y en medio de ellos, se escondía un movimiento mucho más grande y menos profundo que probablemente fue lo que desató el tsunami global.

Este tercer terremoto ‘invisible’ se produjo a sólo 15 kilómetros por debajo de la superficie de la Tierra con una magnitud de 8,2. Sin embargo, en la multitud de terremotos, nuestros sistemas de monitoreo no lo detectaron por completo.

“El tercer evento es especial porque fue enorme y silencioso“, explica el sismólogo Zhe Jia del Instituto de Tecnología de California. “En los datos que normalmente miramos para el monitoreo de terremotos, era casi invisible”, dice.

Al dividir los datos sismológicos en períodos más largos de 500 segundos, Jia y sus colegas pudieron revelar la presencia de un terremoto lento y poco profundo nunca antes visto.

Entre grupos de otras rupturas regulares, encontraron un movimiento de 3 minutos que rompió una sección de 200 kilómetros de la interfaz de la placa. En conjunto, este único evento representó más del 70% del momento sísmico total registrado.

“Por lo tanto”, concluyen los autores del estudio, “el terremoto de la isla Sándwich del Sur parece ser un híbrido de ruptura profunda y deslizamiento tsunamigénico lento; esto explica la combinación algo inusual de la profundidad relativamente grande y el tsunami observado globalmente”.

Urgen nuevos sistemas de alerta

Los hallazgos sugieren que nuestros sistemas de alerta de terremotos y tsunamis deben actualizarse. Si queremos advertir a las comunidades costeras sobre eventos similares, entonces nuestros sistemas deben leer entre líneas sismológicas para ver los terremotos más grandes.

De lo contrario, el verdadero tamaño de los terremotos complejos podría seguir pasando desapercibido. Hoy en día, los sistemas de monitoreo de terremotos tienden a enfocarse en períodos cortos y medianos de ondas sismológicas, pero parece que los períodos más largos también contienen información importante.

“Es difícil encontrar el segundo terremoto porque está enterrado en el primero“, dice Jia. “Es muy raro que se observen terremotos complejos como este… Y si no usamos el conjunto de datos correcto, realmente no podemos ver lo que estaba escondido dentro”, añade.

La geóloga Judith Hubbard, que trabaja para el Observatorio de la Tierra de Singapur y que no participó en la investigación actual, dice que está agradecida de que otros estén investigando los datos de tsunamis inesperados para comprender mejor de dónde provienen.

“Con estos terremotos complejos, ocurre el terremoto y pensamos: ‘Eso no fue tan grande, no tenemos que preocuparnos’. Y luego llega el tsunami y causa muchos daños“, dice Hubbard.

“Este estudio es un gran ejemplo de cómo podemos entender cómo funcionan estos eventos y cómo podemos detectarlos más rápido para que podamos tener más advertencias en el futuro“, concluye.

Los científicos no se lo esperaban. El 12 de agosto del año pasado y sin previo aviso, un enorme tsunami recorrió el mundo, extendiéndose por el Atlántico Norte, el Pacífico y el Índico. Era la primera vez que se registraba un tsunami en tres océanos distintos a la vez desde el desastre de 2004, cuando el terremoto de Sumatra-Andamán, con una intensidad de 9,1 en la escala Richter, levantó varias olas asesinas que costaron la vida a más de 275.000 personas en una decena de países.

Al principio, los geólogos achacaron el tsunami del 2021 a un terremoto de magnitud 7,5 detectado cerca de las islas Sandwich del Sur, en el Océano Atlántico, pero había algo que no encajaba.

 El epicentro del terremoto, en efecto, estaba a 47 km bajo el suelo oceánico, demasiado profundo para causar un tsunami, y además la ruptura de la placa tectónica que produjo el seísmo tenía unos 400 km de largo, lo que debería haber causado un terremoto mucho más fuerte. Pero en los datos no había rastros de tal terremoto.

Ahora, un equipo de investigadores del Laboratorio Sismológico del Instituto de Tecnología de California en Pasadena, ha revelado que el tsunami se debió en realidad a una secuencia de cinco sub-terremotos diferentes, que se produjeron con apenas unos minutos de diferencia. Y que el tercero de ellos, de magnitud 8,2, tuvo lugar a solo 15 km de profundidad y permaneció oculto en los datos recopilados en aquel momento. “El tercer evento -explica Zhe Jia, primer firmante del artículo- fue especial porque fue enorme y silencioso. En los datos que normalmente miramos era casi invisible”.

Según los científicos, cuyo estudio se publica en ‘Geophysical Research Letters‘, aquel ‘terremoto invisible’ fue el responsable de la liberación de hasta el 70% de la energía liberada en el evento. Y también el causante del tsunami.

Una detección complicada

Jia y su equipo consiguieron recuperar la señal de ese tercer terremoto, oculta en una auténtica maraña de ondas sísmicas, dividiendo los datos en fragmentos de 500 segundos (8,3 minutos) y utilizando un algoritmo especialmente diseñado por los investigadores para separar sus partes constituyentes. De ese modo, los datos revelaron la existencia de un gran terremoto superficial, desconocido hasta ahora, que duró apenas 200 segundos (3,3 minutos) y que, esta vez sí, tenía todo lo necesario para generar un gran tsunami.

Según el estudio, el terremoto permaneció oculto porque era ‘un híbrido’ entre dos tipos de terremotos oceánicos diferentes, y los detectores utilizados no consiguieron identificarlo. Algo de especial relevancia a la hora de analizar terremotos complejos como lo fue el de 2021, que causó un tsunami global que nadie esperaba. En palabras de Jia, “necesitamos repensar nuestra forma de mitigar los peligros de terremotos y tsunamis. Y para hacer eso, necesitamos caracterizar de forma rápida y precisa el tamaño real de los grandes terremotos, así como sus procesos físicos”.

 

El recompte global estima que la Terra té 73.000 espècies d’arbres, un 14% més del que s’ha informat

S’estima que hi ha unes 73.300 espècies d’arbres a la Terra, 9.000 de les quals encara no s’han descobert, segons un recompte global d’espècies d’arbres realitzat per milers d’investigadors que van utilitzar tècniques de trencament de codis de la Segona Guerra Mundial creades a Bletchley Park per avaluar el nombre d’espècies desconegudes.

https://www.theguardian.com/environment/2022/jan/31/global-count-estimates-earth-has-73000-tree-species-bletchley-park-good-turing-frequency-estimation Continua la lectura de El recompte global estima que la Terra té 73.000 espècies d’arbres, un 14% més del que s’ha informat

Part d’un coet de Space X impactarà contra la Lluna després de set anys perdut a l’espai

Una part d’un coet Falcon 9 de l’empresa Space X que es va llançar a l’espai el 2015 va camí de xocar contra la Lluna el 4 de març, segons càlculs dels científics que segueixen els objectes que orbiten la Terra.

https://es.ara.cat/internacional/parte-cohete-space-x-impactara-luna-despues-siete-anos-perdido-espacio_1_4251726.html

El cohete se lanzó en febrero de 2015 con la misión de poner en órbita un observatorio climático de la agencia oceánica y atmosférica de los Estados Unidos (NOAA), el Deep Space Climate Observatory. El satélite de la NOAA fue enviado con éxito hasta el punto donde se tenía que estacionar, cuatro veces más lejos que la Luna, pero la sección segunda del cohete Falcon 9 quedó extraviada en un punto demasiado alejado de nuestro planeta, cosa que hacía que no tuviera suficiente energía para hacer el viaje de regreso, pero tampoco se podía alejar por la fuerza gravitatoria del sistema Tierra-Luna. Continua la lectura de Part d’un coet de Space X impactarà contra la Lluna després de set anys perdut a l’espai

La Terra dobla en només deu anys la calor que absorbeix del Sol, la causa de el canvi climàtic

L’efecte hivernacle dels gasos emesos pels humans reté cada vegada més radiació solar i accelera la crisi climàtica que provoca onades de calor més freqüents i inundacions com les registrades aquest estiu a Amèrica de Nord, Europa o Rússia

https://www.eldiario.es/sociedad/tierra-dobla-diez-anos-calor-absorbe-sol-causa-cambio-climatico_1_8157277.html Continua la lectura de La Terra dobla en només deu anys la calor que absorbeix del Sol, la causa de el canvi climàtic

El nucli intern de la Terra està desestabilitzat

El nucli intern de ferro sòlid de la Terra està creixent més ràpid en un costat que en l’altre, i així ha estat des que va començar a congelar a partir deferro colat fa 500 milions d’anys. Les raons per aquest estrany fenomen són desconegudes, d’acord amb un nou estudi publicat a Nature Geoscience per sismòlegs a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

https://www.elperiodico.com/es/tendencias21/20210609/nucleo-interno-tierra-desestabilizado-11808009 Continua la lectura de El nucli intern de la Terra està desestabilitzat

Coet xinès està descontrolat, i ningú sap on caurà

Un coet xinès s’acosta a la Terra de forma descontrolada i es desconeix on caurà. Caurà dissabte o diumenge i es tracta d’un fragment de 18 tones del Llarga Marxa 5b, que va posar en òrbita el primer mòdul de l’estació espacial xinesa.

Un fragment de 18 tones de pes del coet xinès Llarga Marxa 5b està a punt de caure de forma descontrolada a la Terra. S’espera que es desintegri en diverses parts i que l’impacte es produeixi dissabte o, més probablement, les primeres hores de diumenge.

El 29 d’abril, el coet va posar en òrbita el primer mòdul de l’estació espacial xinesa. Com altres coets, diverses fases es van anar separant. Podien quedar en òrbita al voltant de la Terra o caure de forma controlada.

Com a mesura de precaució, molts coets porten un sistema que permet tornar a posar en marxa el motor i així dirigir la caiguda. En aquest cas, no s’ha utilitzat i s’apunta a una negligència que pot produir un impacte fins i tot en zones densament habitades, tot i que s’espera que caigui a l’oceà.

Ara com ara, no es pot preveure on anirà a parar i hi ha una àmplia franja entre els latituds 41,5 graus nord i 41,5 graus sud, que inclou ciutats tan grans com Nova York, Rio de Janeiro, Pequín i Sydney. I naturalment, totes les que es troben entre aquestes.

En tot cas, per simple càlcul de probabilitats, com que la part més gran d’aquesta franja, amb diferència, l’ocupen els oceans, es creu –i s’espera– que caigui a l’aigua, lluny de llocs habitats.

La primera foto del fragment de coet la va fer l’astrofísic italià Gianluca Masi, responsable del Virtual Telescope Project, un sistema de telescopis controlats robòticament per internet.

Masi va aconseguir fer la foto dijous i la va difondre a través de Twitter:

El precedent d’un altre coet xinès

Els xinesos han negat cap mala pràctica. El Global Times, diari del Partit Comunista Xinès, citava l’expert aeroespacial Song Zhongping, que assegurava que el seu país està preparat per prendre mesures si cal.

Però l’opinió de Jonathan McDowell, del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica, és ben diferent. Afirma que ha estat una negligència i recorda que l’any passat ja va caure un fragment d’un altre Llarga Marxa idèntic a la Costa d’Ivori.

Aquest altre coet va ser llençat el maig del 2020 i, molt poc abans de reentrar a l’atmosfera va passar, segons el Comandament de Control Espacial dels Estats Units, per damunt de Nova York.

Finalment, l’11 de maig el fragment va caure en una zona deshabitada de la Costa d’Ivori, a prop de Mahounou. Mesurava uns 12 metres.

La darrera predicció sobre el fragment que cau descontrolat l’ha fet a última hora de dijous l’Aerospace Corporation, que l’ha difòs a Twitter, i matisa que encara era aviat per determinar el lloc més probable de la caiguda:

El problema de les deixalles espacials

Actualment hi ha uns 900 fragments de coets al voltant de la Terra. Això i satèl·lits en desús o part de diversos ginys –fins i tot eines perdudes per astronautes– formen les nombroses i preocupants deixalles espacials.

Són de mides diferents. Es calcula que hi ha més de 128 milions de peces que fan menys d’un centímetre, però 34.000 de més de deu centímetres –les considerades grans–. Unes 1.500 superen els cent quilos. La massa total d’aquests objectes és d’unes 5.500 tones.

El fragment més important que ha caigut a la Terra és una part de l’estació espacial nord-americana Skylab, que va estar en òrbita entre el 1973 i el 1974.

La NASA no tenia mitjans per recuperar-lo de forma controlada i el juliol del 1979 va tornar a entrar a l’atmosfera. Amb diverses mesures de correcció de l’òrbita es va aconseguir que caigués a l’oceà Índic, però diverses parts van tocar terra a la part occidental d’Austràlia.

La major part van caure en llocs despoblats, però diverses persones es van trobar fragments a les seves propietats. També va començar una mena de “caça del tresor” per obtenir-ne.

Ara se’n conserven fragments al museu d’Esperance, localitat on van caure força restes. Austràlia va multar la NASA amb 4.000 dòlars per abocament de deixalles en llocs públics. Continua la lectura de Coet xinès està descontrolat, i ningú sap on caurà

Compte enrere per a l’enlairament del satèl·lit català ‘Enxaneta’

L’‘Enxaneta’ recollirà dades sobrevolant el país dos cops al dia.  El nanosatèl·lit de la Generalitat es llançarà demà i trigarà un mes a funcionar. La cursa espacial és tan vertiginosa que la Generalitat enlairarà demà el seu primer nanosatèl·lit sense haver desplegat encara la xarxa de sensors que, des de terra, ha de nodrir l’Enxaneta, de dades mediambientals de diversa mena. Si, com assenyalen les previsions, el temps no ho impedeix, un coet rus que té com a càrrega principal satèl·lits coreans posarà en òrbita el nanosatèl·lit català (de la mida d’una capsa de sabates i deu quilos de pes) a uns 500 kilòmetres d’altitud sobre la Terra. Viatjant a set quilòmetres per segon, trigarà 90 minuts a fer la volta a la Terra, però al llarg del dia només sobrevolarà el Principat en dues ocasions, durant uns escassos minuts. Serà en aquesta estona que podrà rebre informació dels sensors d’internet de les coses (IOT) repartits per punts remots del país. “La idea és que reculli diàriament dades sobre el medi ambient de llocs de difícil accés, on fins ara les recollia una persona cada un o dos mesos”, explica Dani Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20210319/cuenta-despegue-satelite-catalan-enxaneta-11587801 Continua la lectura de Compte enrere per a l’enlairament del satèl·lit català ‘Enxaneta’

Els meteorits, el tresor ocult del Sàhara

Un meteorit trobat al Sàhara és el més antic descobert fins ara amb 4.565 milions d’anys. Els científics diuen que devia formar part d’un protoplaneta, els cossos primitius que van donar lloc a planetes. Es va formar quan el sistema solar només tenia dos milions d’anys.

L’anàlisi de la roca volcànica l’ha fet un equip internacional encapçalat per Jean-Alix Barrat, de la Universitat de la Bretanya Occidental, a Brest. S’ha publicat a la revista PNAS.

La roca es va descobrir al mar de sorra d’Erg Chech, a l’extrem sud d’Algèria, vora les fronteres amb Mali i Mauritània. El seu nom oficial és Erg Chech 002 o EC 002. Continua la lectura de Els meteorits, el tresor ocult del Sàhara

La inversió magnètica que va portar l’extinció dels neandertals

Fa 42.000 anys, el món va experimentar uns segles de condicions apocalíptiques provocades per una inversió dels pols magnètics de la Terra combinada amb canvis en el comportament de el Sol. Aquesta és la troballa clau del nou estudi multidisciplinari, publicat a la revista Science. Aquesta última gran inversió geomagnètica va desencadenar una sèrie d’esdeveniments dramàtics que tenen conseqüències de gran abast pel nostre planeta.

La inversión magnética que llevó a la extinción de los neandertales – Ciencia – Vida

La ruptura temporal del campo magnético de la Tierra hace 42.000 años causó importantes cambios climáticos que llevaron a transformaciones ambientales globales y extinciones masivas.

Como muestra un nuevo estudio internacional codirigido por la Universidad de Nueva Gales del Sur (UNSW), Sydney y el Museo de Australia del Sur, este dramático punto de inflexión en la historia de la Tierra, mezclado con tormentas eléctricas, auroras generalizadas y radiación cósmica, fue causado por la inversión de los polos magnéticos de la Tierra y vientos solares cambiantes. Los hallazgos se publican en Science.(Lea también: Los investigadores hacen levitar objetos impulsados ​​por la luz). Continua la lectura de La inversió magnètica que va portar l’extinció dels neandertals

Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

La NASA anuncia la detecció de molècules d’aquesta substància en la superfície lunar. Uns 40.000 quilòmetres quadrats de la superfície lunar tindrien la capacitat de retenir aigua gelada.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201026/4911746039/nasa-moleculas-agua-superficie-luna.html

La NASA confirma la existencia de moléculas de agua en la Luna. Las investigaciones detrás del descubrimiento se publican hoy en la revista Nature Astronomy. Un total de dos artículos que indican la detección de moléculas de esta sustancia de forma inequívoca, así como la existencia de pequeñas áreas en la superficie del satélite donde el agua podría quedar atrapada de manera estable. Estos hallazgos pueden tener implicaciones para las futuras misiones a la Luna. Continua la lectura de Confirmat: hi ha aigua a la Lluna