Arxiu d'etiquetes: terra

La Terra dobla en només deu anys la calor que absorbeix del Sol, la causa de el canvi climàtic

L’efecte hivernacle dels gasos emesos pels humans reté cada vegada més radiació solar i accelera la crisi climàtica que provoca onades de calor més freqüents i inundacions com les registrades aquest estiu a Amèrica de Nord, Europa o Rússia

https://www.eldiario.es/sociedad/tierra-dobla-diez-anos-calor-absorbe-sol-causa-cambio-climatico_1_8157277.html Continua la lectura de La Terra dobla en només deu anys la calor que absorbeix del Sol, la causa de el canvi climàtic

El nucli intern de la Terra està desestabilitzat

El nucli intern de ferro sòlid de la Terra està creixent més ràpid en un costat que en l’altre, i així ha estat des que va començar a congelar a partir deferro colat fa 500 milions d’anys. Les raons per aquest estrany fenomen són desconegudes, d’acord amb un nou estudi publicat a Nature Geoscience per sismòlegs a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

https://www.elperiodico.com/es/tendencias21/20210609/nucleo-interno-tierra-desestabilizado-11808009 Continua la lectura de El nucli intern de la Terra està desestabilitzat

Coet xinès està descontrolat, i ningú sap on caurà

Un coet xinès s’acosta a la Terra de forma descontrolada i es desconeix on caurà. Caurà dissabte o diumenge i es tracta d’un fragment de 18 tones del Llarga Marxa 5b, que va posar en òrbita el primer mòdul de l’estació espacial xinesa.

Un fragment de 18 tones de pes del coet xinès Llarga Marxa 5b està a punt de caure de forma descontrolada a la Terra. S’espera que es desintegri en diverses parts i que l’impacte es produeixi dissabte o, més probablement, les primeres hores de diumenge.

El 29 d’abril, el coet va posar en òrbita el primer mòdul de l’estació espacial xinesa. Com altres coets, diverses fases es van anar separant. Podien quedar en òrbita al voltant de la Terra o caure de forma controlada.

Com a mesura de precaució, molts coets porten un sistema que permet tornar a posar en marxa el motor i així dirigir la caiguda. En aquest cas, no s’ha utilitzat i s’apunta a una negligència que pot produir un impacte fins i tot en zones densament habitades, tot i que s’espera que caigui a l’oceà.

Ara com ara, no es pot preveure on anirà a parar i hi ha una àmplia franja entre els latituds 41,5 graus nord i 41,5 graus sud, que inclou ciutats tan grans com Nova York, Rio de Janeiro, Pequín i Sydney. I naturalment, totes les que es troben entre aquestes.

En tot cas, per simple càlcul de probabilitats, com que la part més gran d’aquesta franja, amb diferència, l’ocupen els oceans, es creu –i s’espera– que caigui a l’aigua, lluny de llocs habitats.

La primera foto del fragment de coet la va fer l’astrofísic italià Gianluca Masi, responsable del Virtual Telescope Project, un sistema de telescopis controlats robòticament per internet.

Masi va aconseguir fer la foto dijous i la va difondre a través de Twitter:

El precedent d’un altre coet xinès

Els xinesos han negat cap mala pràctica. El Global Times, diari del Partit Comunista Xinès, citava l’expert aeroespacial Song Zhongping, que assegurava que el seu país està preparat per prendre mesures si cal.

Però l’opinió de Jonathan McDowell, del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica, és ben diferent. Afirma que ha estat una negligència i recorda que l’any passat ja va caure un fragment d’un altre Llarga Marxa idèntic a la Costa d’Ivori.

Aquest altre coet va ser llençat el maig del 2020 i, molt poc abans de reentrar a l’atmosfera va passar, segons el Comandament de Control Espacial dels Estats Units, per damunt de Nova York.

Finalment, l’11 de maig el fragment va caure en una zona deshabitada de la Costa d’Ivori, a prop de Mahounou. Mesurava uns 12 metres.

La darrera predicció sobre el fragment que cau descontrolat l’ha fet a última hora de dijous l’Aerospace Corporation, que l’ha difòs a Twitter, i matisa que encara era aviat per determinar el lloc més probable de la caiguda:

El problema de les deixalles espacials

Actualment hi ha uns 900 fragments de coets al voltant de la Terra. Això i satèl·lits en desús o part de diversos ginys –fins i tot eines perdudes per astronautes– formen les nombroses i preocupants deixalles espacials.

Són de mides diferents. Es calcula que hi ha més de 128 milions de peces que fan menys d’un centímetre, però 34.000 de més de deu centímetres –les considerades grans–. Unes 1.500 superen els cent quilos. La massa total d’aquests objectes és d’unes 5.500 tones.

El fragment més important que ha caigut a la Terra és una part de l’estació espacial nord-americana Skylab, que va estar en òrbita entre el 1973 i el 1974.

La NASA no tenia mitjans per recuperar-lo de forma controlada i el juliol del 1979 va tornar a entrar a l’atmosfera. Amb diverses mesures de correcció de l’òrbita es va aconseguir que caigués a l’oceà Índic, però diverses parts van tocar terra a la part occidental d’Austràlia.

La major part van caure en llocs despoblats, però diverses persones es van trobar fragments a les seves propietats. També va començar una mena de “caça del tresor” per obtenir-ne.

Ara se’n conserven fragments al museu d’Esperance, localitat on van caure força restes. Austràlia va multar la NASA amb 4.000 dòlars per abocament de deixalles en llocs públics. Continua la lectura de Coet xinès està descontrolat, i ningú sap on caurà

Compte enrere per a l’enlairament del satèl·lit català ‘Enxaneta’

L’‘Enxaneta’ recollirà dades sobrevolant el país dos cops al dia.  El nanosatèl·lit de la Generalitat es llançarà demà i trigarà un mes a funcionar. La cursa espacial és tan vertiginosa que la Generalitat enlairarà demà el seu primer nanosatèl·lit sense haver desplegat encara la xarxa de sensors que, des de terra, ha de nodrir l’Enxaneta, de dades mediambientals de diversa mena. Si, com assenyalen les previsions, el temps no ho impedeix, un coet rus que té com a càrrega principal satèl·lits coreans posarà en òrbita el nanosatèl·lit català (de la mida d’una capsa de sabates i deu quilos de pes) a uns 500 kilòmetres d’altitud sobre la Terra. Viatjant a set quilòmetres per segon, trigarà 90 minuts a fer la volta a la Terra, però al llarg del dia només sobrevolarà el Principat en dues ocasions, durant uns escassos minuts. Serà en aquesta estona que podrà rebre informació dels sensors d’internet de les coses (IOT) repartits per punts remots del país. “La idea és que reculli diàriament dades sobre el medi ambient de llocs de difícil accés, on fins ara les recollia una persona cada un o dos mesos”, explica Dani Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20210319/cuenta-despegue-satelite-catalan-enxaneta-11587801 Continua la lectura de Compte enrere per a l’enlairament del satèl·lit català ‘Enxaneta’

Els meteorits, el tresor ocult del Sàhara

Un meteorit trobat al Sàhara és el més antic descobert fins ara amb 4.565 milions d’anys. Els científics diuen que devia formar part d’un protoplaneta, els cossos primitius que van donar lloc a planetes. Es va formar quan el sistema solar només tenia dos milions d’anys.

L’anàlisi de la roca volcànica l’ha fet un equip internacional encapçalat per Jean-Alix Barrat, de la Universitat de la Bretanya Occidental, a Brest. S’ha publicat a la revista PNAS.

La roca es va descobrir al mar de sorra d’Erg Chech, a l’extrem sud d’Algèria, vora les fronteres amb Mali i Mauritània. El seu nom oficial és Erg Chech 002 o EC 002. Continua la lectura de Els meteorits, el tresor ocult del Sàhara

La inversió magnètica que va portar l’extinció dels neandertals

Fa 42.000 anys, el món va experimentar uns segles de condicions apocalíptiques provocades per una inversió dels pols magnètics de la Terra combinada amb canvis en el comportament de el Sol. Aquesta és la troballa clau del nou estudi multidisciplinari, publicat a la revista Science. Aquesta última gran inversió geomagnètica va desencadenar una sèrie d’esdeveniments dramàtics que tenen conseqüències de gran abast pel nostre planeta.

La inversión magnética que llevó a la extinción de los neandertales – Ciencia – Vida

La ruptura temporal del campo magnético de la Tierra hace 42.000 años causó importantes cambios climáticos que llevaron a transformaciones ambientales globales y extinciones masivas.

Como muestra un nuevo estudio internacional codirigido por la Universidad de Nueva Gales del Sur (UNSW), Sydney y el Museo de Australia del Sur, este dramático punto de inflexión en la historia de la Tierra, mezclado con tormentas eléctricas, auroras generalizadas y radiación cósmica, fue causado por la inversión de los polos magnéticos de la Tierra y vientos solares cambiantes. Los hallazgos se publican en Science.(Lea también: Los investigadores hacen levitar objetos impulsados ​​por la luz). Continua la lectura de La inversió magnètica que va portar l’extinció dels neandertals

Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

La NASA anuncia la detecció de molècules d’aquesta substància en la superfície lunar. Uns 40.000 quilòmetres quadrats de la superfície lunar tindrien la capacitat de retenir aigua gelada.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201026/4911746039/nasa-moleculas-agua-superficie-luna.html

La NASA confirma la existencia de moléculas de agua en la Luna. Las investigaciones detrás del descubrimiento se publican hoy en la revista Nature Astronomy. Un total de dos artículos que indican la detección de moléculas de esta sustancia de forma inequívoca, así como la existencia de pequeñas áreas en la superficie del satélite donde el agua podría quedar atrapada de manera estable. Estos hallazgos pueden tener implicaciones para las futuras misiones a la Luna. Continua la lectura de Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

La Terra ha perdut 28 bilions de tones de gel en menys de 30 anys

Un total de 28 bilions de tones de gel han desaparegut de la superfície de la Terra des de 1994. Aquesta és la sorprenent conclusió dels científics del Regne Unit que han analitzat enquestes per satèl·lit sobre els pals, muntanyes i glaceres del planeta per mesurar la cobertura de gel perduda a causa de la calefacció global. provocada per l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

https://www.theguardian.com/environment/2020/aug/23/earth-lost-28-trillion-tonnes-ice-30-years-global-warming

The scientists – based at Leeds and Edinburgh universities and University College London – describe the level of ice loss as “staggering” and warn that their analysis indicates that sea level rises, triggered by melting glaciers and ice sheets, could reach a metre by the end of the century. Continua la lectura de La Terra ha perdut 28 bilions de tones de gel en menys de 30 anys

Dia de la Terra 2020: 22 fotos impressionants per celebrar el seu Dia Mundial avui 22 de abril

Fa més de mig segle que es commemora el Dia de la Terra el 22 d’abril. Aquest any la celebració està marcada per la crisi sanitària. Per això, la vista està posada en el desenvolupament de la consciència mediambiental, que ha passat de ser un problema marginal a convertir-se en un focus de preocupació a tot el planeta.

https://www.elcorreo.com/sociedad/dia-de-la-tierra-2020-22-abril-fotos-20200422172555-nt.html?ref=https:%2F%2Fwww.google.com%2F

Hemos recopilado 22 fotos de lugares impresionantes del planeta Tierra, para disfrutar desde casa ahora que no podemos viajar:

1. Playa de Sopela

2. Acantilados Moher (Iranda)

Continua la lectura de Dia de la Terra 2020: 22 fotos impressionants per celebrar el seu Dia Mundial avui 22 de abril

Descobert un planeta de la mida de la Terra que podria tenir aigua líquida

La NASA ha descobert un planeta de mides semblants a les de la Terra i que és a l’anomenada zona habitable, una distància respecte a l’estel que el fa susceptible de tenir aigua i, potser, vida. Així ho ha anunciat l’agència americana aquest dilluns durant la 235a trobada de la Societat Astronòmica Americana a Honolulu, a Hawaii.

De planetes semblants a la Terra i en zona habitable se n’han localitzat molt pocs al voltant d’altres estels. I aquest és el primer descobert gràcies al TESS (Transiting Exoplanet Survey Satellite). Aquest satèl·lit va ser dissenyat i llençat expressament per trobar planetes de la mida de la Terra al voltant d’altres estels. Així s’anunciava amb un tuit.

És un dels pocs d’aquestes dimensions trobat fins ara per la NASA a la zona habitable d’una estrella. Futures missions podran identificar si els planetes tenen atmosferes i fins i tot determinar-ne les composicions.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200107/472766851155/descubierto-planeta-nasa-tamano-tierra.html

El Satélite de Sondeo de Exoplanetas en Tránsito (TESS ) de la NASA ha descubierto su primer planeta del tamaño de la Tierra, llamado TOI 700 d, en la zona habitable de su estrella.Se encuentra por tanto a una distancia donde las condiciones pueden ser adecuadas para permitir la presencia de agua líquida en su superficie. Los científicos confirmaron el hallazgo mediante el telescopio espacial Spitzer de la NASA. Continua la lectura de Descobert un planeta de la mida de la Terra que podria tenir aigua líquida