Arxiu d'etiquetes: temps

Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

Sona com a ciència ficció, però els cristalls del temps són una cosa molt real.

Un cristall és una estructura espacial en la qual es repeteixen els àtoms de forma fixa en l’espai. Cristalls són els diamants, els robins o les maragdes, per exemple. La seva bellesa deriva de l’estructura periòdica dels seus àtoms, carboni en el diamant; alumini, ferro, crom i oxigen en el robí, i beril·li, alumini, silici, crom, vanadi i oxigen en la maragda.

Com l’estructura és periòdica en l’espai, la llum que cau sobre ells es difracta en colors preciosos, al combinar-se en freqüències discretes i ordenades, en comptes de ser llum blanca en la qual la combinació de freqüències és contínua (o gairebé) i, en tot cas, aleatòria.

Doncs bé, si els cristalls espacials exigeixen repeticions periòdiques en l’espai de les posicions dels àtoms d’un cos, ¿no hauria repeticions periòdiques en el temps de les posicions dels àtoms d’un cos?

Si bé els cristalls espacials són estructures estables que es mantenen com a tals en equilibri, els cristalls temporals no poden mantenir-se en les seves posicions periòdiques sense una injecció constant d’energia, ja que són estructures lluny de l’equilibri.

Els àtoms en un cristall de temps mai s’estableixen en el que es coneix com a equilibri tèrmic, un estat en el qual tots tenen la mateixa quantitat de calor. És un dels primers exemples d’una nova classe àmplia de matèria, anomenada fase de no equilibri, que s’ha predit però fins ara no s’havia pogut aconseguir.Poden certs sòlids cristal·litzar en el temps, preferint diferents estats a diferents intervals de temps? Continua la lectura de Científics nord-americans desenvolupen els cristalls del temps, una nova forma de matèria

L’espai-temps corbat

Newton va tractar d’explicar la raó per la qual les coses cauen i els planetes giren. Va imaginar una força que tira de tots els cossos uns cap a altres: la va anomenar força de la gravetat. Newton també va imaginar que els cossos es mouen en l’espai, i que l’espai era un gran contenidor buit, una gran caixa per a l’univers. Una immensa prestatgeria en la qual els cossos es mouen en línia recta fins que una força els fa corbar-se, es troben amb un camp gravitatori.

Einstein en la seva teoria de la relativitat general va canviar la idea. L’espai de Newton, en el que es mouen les coses i el camp gravitatori, que transporta la força de la gravetat, són la mateixa cosa. L’espai ja no és diferent de la matèria, és un dels components materials del món. Una entitat que ondula,  es doblega i es torça. No estem en una estanteria rígida, si no un immens mol·lusc flexible. Els planetes giren al voltant del Sol i les coses cauen perquè l’espai es doblega. A causa d’aquesta corba, no només orbiten els planetes, sinó que també la llum deixa de viatjar en línia recta. Però no  més és l’espai que es plega, si no que també ho fa el temps. El temps va més de presa a l’espai,  i passa més a poc a poc quan estem més a prop de la Terra. És a dir un bessó que visqui al mar, sempre serà una mica més vell que el que visqui amb una muntanya…. La relativitat general  és una visió senzilla i coherent de la gravetat, l’espai i el temps. Continua la lectura de L’espai-temps corbat

La ciència sap com viatjar en el temps

Albert Bramon, catedràtic en física teòrica de la UAB, explica com realitzar un viatge al futur. Interesant entrevista…

http://www.lavanguardia.com/vida/20160114/301400937153/entrevista-albert-bramon-viajar-tiempo-futuro-ciencia.html

Para lo que a muchos de nosotros nos suena a ciencia ficción, para los físicos de nuestro tiempo es sólo ciencia. Viajar en el tiempo es algo que muchos doctores en física tienen asumido como perfectamente posible, aunque sea desde un punto de vista teórico y poco práctico.

De todo ello habla a menudo a sus alumnos el profesor Albert Bramon, catedrático en física teórica de la Universitat Autònoma de Barcelona, quien pone la velocidad como verdadero protagonista de toda esta proeza.

Albert Bramon, catedrático en física teórica de la UAB
Albert Bramon, catedrático en física teórica de la UAB

Continua la lectura de La ciència sap com viatjar en el temps