Arxiu d'etiquetes: tecnologia

Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

Somien els androides amb xais elèctrics?. El 1982 Ridley Scott va dibuixar una societat del futur en què els avenços científics i tecnològics havien revolucionat radicalment tot el que coneixíem. Al ‘univers Blade runner’, una de les pel·lícules de ciència ficció més influents de tots els temps, aquest futur tenia lloc ni més ni menys que en el 2019. Arribats a aquesta data, tot i que seguim estant molt lluny d’androides com els de la generació Nexus-6, algunes de les idees plantejades en la pel·lícula ja comencen a fregar la realitat

La neurociència planteja que tot el que passa a la nostra ment, des de les emocions fins a les sensacions, pot explicar-se a partir de l’activitat fisiològica del cervell. Tot el que sentim, pensem, recordem o imaginem no és més que un frenesí de milers de neurones encenent-se i apagant-se. En el cas humà, si es pogués controlar el seu funcionament, tampoc seria molt desgavellat pensar en la possibilitat de manipular el pensament. Sense anar més lluny, un equip d’investigadors de la Universitat de Berkeley a Califòrnia ja ha aconseguit desenvolupar un modulador hologràfic cerebral amb què detectar i reproduir patrons fisiològics d’activitat cerebral que es corresponen amb estats mentals.
Veure també https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190104/la-prediccion-de-blade-runner-2019-sobre-memoria-artificial-va-camino-de-cumplirse-7229833

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20190104/2019-benvinguts-a-lany-blade-runner-que-sha-complert-de-la-pellicula-de-ridley-scott-7230277?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

Fa cinc dies que vivim a l’any 2019. Són pocs, però suficients per adonar-nos que ja hem arribat a un moment rellevant en el cine de ciència-ficció. El 2019 s’esdevé l’acció de ‘Blade runner’, film realitzat per Ridley Scott el 1982 a partir d’una novel·la curta de Philip K. Dick, ‘¿Els androides somien xais elèctrics?’, publicada en un any crucial per a les revoltes culturals, 1968. Curiosament, el text de Dick transcorre el 1992, 10 anys després de la realització de la pel·lícula, un temps ja superat, tot i que algunes reedicions l’han ambientat el 2021. No és casualitat. Molts dels aspectes que planteja Dick en el seu relat no havien sigut assolits el 1982, però són realitat el 2019 i és plausible que siguin superats el 2021. Continua la lectura de Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

La NASA arriba a l’astre més llunyà mai explorat

Aquesta propera matinada, a més de canviar d’any, la humanitat tornarà a fer història. S’endinsarà en els límits del Sistema Solar, a 6000 milions de quilòmetres de distància, per veure per primera vegada de prop un dels misteriosos objectes que componen el cinturó de Kuiper, un disc format per milers de milions d’asteroides i cometes que envolta nostre veïnat còsmic. I ho escodrinyarà, fins saber-ho tot sobre ell.

Si va tot bé, New Horizons sobrevolarà Ultima Thule a les 6.33 del matí l’1 de gener. Encara caldrà esperar el senyal de confirmació 6 hores i 8 minuts. Les primeres imatges es publicaran el 2 de gener i durant la primera setmana de l’any, seguiran arribant altres en alta resolució.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181230/453816877675/nasa-new-horizons-mision-ultima-thule.html

La nave New Horizons de la NASA llegará el 1 de enero a las 6.33 de la mañana (hora española) a Ultima Thule, el astro más lejano jamás visitado.

Lo poco que se sabe de él es que está a 6.600 millones de kilómetros del Sol, un 12% más lejos que la distancia media a Plutón. Que su superficie es rojiza y casi tan oscura como el asfalto. Que mide unos 30 kilómetros de longitud. Y que tiene forma irregular.

La misión debe aclarar cómo es el cinturón de Kuiper, el gran anillo de mundos helados que hay más allá de Neptuno

Todo el resto deberá averiguarlo New Horizons cuando sobrevuele Ultima Thule el 1 de enero: su forma y tamaño precisos, si tiene lunas o anillos, su composición o su temperatura. Incluso si se trata de un solo asteroide, o de varios que se mantienen unidos por la gravedad, ya que las fotos tomadas hasta ahora no lo han podido aclarar.

Será un breve encuentro, ya que New Horizons está volando a 50.000 kilómetros por hora, demasiado rápido para ser atrapada por el débil campo gravitatorio de Ultima Thule y poder quedarse en órbita a su alrededor. Pero los responsables de la misión esperan que las observaciones realizadas entre el 31 de diciembre y el 2 de enero ayuden a comprender mejor el cinturón de Kuiper, el enorme anillo formado por millones de pequeños astros helados que se encuentra más allá de la órbita de Neptuno. Continua la lectura de La NASA arriba a l’astre més llunyà mai explorat

Aïllen cèl·lules mare del càncer de mama gràcies a la impressió en 3D

Un equip de recerca de la Universitat de Girona ha aconseguit aïllar cèl·lules d’un dels càncers de mama més agressiu a partir de materials impresos amb 3D. L’objectiu és facilitar la investigació al laboratori per trobar un fàrmac que eviti la recaiguda de les pacients.

La investigació, en què col·laboren els equips de recerca biomèdica i enginyeria, s’ha finançat en part amb diners de La Marató de TV3.

A través de les impressores 3D, els científics han fabricat una mena de malles minúscules, de la mida d’una moneda, que reprodueixen els teixits i fibres de dins el cos. Es treuen cèl·lules del tumor i les posen a la malla amb l’objectiu de separar les que són cèl·lules mare, que són les que provoquen les recaigudes.

Continua la lectura de Aïllen cèl·lules mare del càncer de mama gràcies a la impressió en 3D

Una app de mòbil detecta si tens anèmia analitzant fotos de les ungles

Una aplicació per a mòbils desenvolupada per investigadors de la Universitat Emory a Atlanta (Estats Units) pot detectar si una persona té anèmia amb gran precisió a partir simplement d’una foto de les seves ungles i en menys d’un minut. La tecnologia, que es va presentar ahir a la revista Nature Communications, podria ser en el futur un substitut de les anàlisis de sang, especialment en àrees remotes que no tenen equipament o de personal especialitzat.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181204/app-detectar-anemia-fotos-unas-7183932

Una aplicación de móvil permite detectar un caso de anemia analizando fotografías de las uñas de la mano para calcular los niveles de hemoglobina. La ‘app’, que se ha dado a conocer en la revista ‘Nature‘, podría ahorrar los análisis sanguíneos que se llevan a cabo laboratorio y, por tanto, acelerar y abaratar el diagnóstico.

Según ‘Nature’, la anemia afecta a más de 2.000 millones de personas en todo el mundo. Para detectar esta dolencia todavía hay que pasar por un proceso analítico que cuesta tiempo y dinero, por lo que la aplicación de móvil en cuestión (que está en fase de precomercialización y ‘Nature’ evita desvelar el nombre) podría suponer un avance tanto desde el punto de vista médico como del económico. Los entornos rurales, algunos de los cuales con una prevalencia de la anemia mucho más elevada que en otras zonas, podrían resultar muy beneficiados con esta aplicación. En ella han participado un grupo de investigadores especializados en biomedicina, biotecnología y bioinformática de centros universitarios de Atlanta, en EEUU.

Concentración de hemoglobina

Wilbur Lam y sus colegas desarrollaron un algoritmo que calcula la concentración de hemoglobina en la sangre mediante el análisis del color y los metadatos técnicos de las imágenes del lecho de la uña de la mano. De esta manera, el algoritmo, incorporado en una aplicación móvil, puede funcionar sin la necesidad de ningún otro equipo que no sea el propio teléfono inteligente.

En una evaluación clínica que contó con la participación de 100 personas, la aplicación estimó concentraciones de hemoglobina con una alta sensibilidad y una precisión comparables a las herramientas de diagnóstico disponibles actualmente para la detección de la anemia.

En una evaluación adicional que involucró a cuatro participantes, la aplicación mostró altos niveles de precisión cuando se usó como herramienta de monitoreo. Los autores sugieren que la aplicación puede permitir la detección de anemia en regiones que carecen de equipo especializado y personal capacitado, y que los pacientes con la afección puedan controlar sus niveles de hemoglobina de forma remota en menos de un minuto. Sin embargo, se necesitan estudios adicionales con un mayor número de participantes para confirmar el alto nivel de precisión diagnóstica necesario para reemplazar las pruebas de anemia en sangre.

Alemanya posa en marxa el primer tramvia autònom del món

Diferents algoritmes complexos funcionen com un cervell que interpreta i avalua les dades de la situació operativa en temps real, desencadenant la resposta més adequada per part del vehicle.

El projecte actual té com a objectiu identificar els desafiaments tecnològics de la conducció autònoma en condicions reals, per després desenvolupar i provar solucions per a aquests reptes.

https://www.cerodosbe.com/es/transportes/alemania-pone-en-marcha-el-primer-tranvia-autonomo_575243_102.html

La ciudad de Postdam, próxima a Berlín, se prepara para coger el primer tranvía autónomo del mundo. Desarrollado por Siemens Mobility en colaboración con Vip Verkehrsbetrieb Potsdam Gmbh, el vehículo circulará sin conductor a lo largo de seis km de la red de tranvía y se probará del 18 al 21 de septiembre.

La feria Innotrans 2018 es el marco escogido para la puesta de largo de esta nueva propuesta de movilidad sostenible en Alemania. El vehículo experimental, un tranvía Siemens Combino, está equipado con múltiples sensores lídar, radar y cámara que vigilan el entorno de tráfico. Continua la lectura de Alemanya posa en marxa el primer tramvia autònom del món

El gran frau climàtic, arguments contra la geoenginyeria

Nou informe sobre la manipulació del clima. La geoenginyeria és una proposta que sorgeix de les teories científiques, el seu propòsit es combatre l’escalfament global. Els qui proposen la geoenginyeria encoratgen la il·lusió que podem escapar de les nostres crisis climàtiques sense haver d’ajustar els nostres estils de vida, que en molts casos són altament emissors de gasos. Però la realitat no és tan simple. Les tècniques de geoenginyeria no només venen amb nous riscos i efectes laterals, sinó que també distreuen de l’única solució provada per al canvi climàtic: la reducció radical de les emissions de gasos que canvien el clima. Abans de posar en marxa la geoenginyeria, necessitem regulacions clares i vinculants per a aquestes tecnologies.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245907&titular=el-gran-fraude-clim%E1tico-argumentos-contra-la-geoingenier%EDa- Continua la lectura de El gran frau climàtic, arguments contra la geoenginyeria

Nens seduïts pel robot

Forma part del nostre coneixement, però com tot a la vida, pot ser per a bé o per a mal. Aquesta capacitat dels robots d’influenciar als nens  pot resultar positiva si s’és conscient d’ella i s’utilitza bé.

https://www.lavanguardia.com/vida/20180830/451536077819/ninos-influencia-robots-comportamiento-educacion.html

Un experimento llevado a cabo por expertos en robótica social de las universidades de Bielefeld (Alemania) y Plymouth (Reino Unido) ha constatado lo que muchos psicólogos y tecnólogos venían sugiriendo: que los niños son muy vulnerables a la interacción con los robots y sus mentes pueden ser fácilmente condicionadas por las máquinas. Continua la lectura de Nens seduïts pel robot

Un grup de científics obté la primera radiografia a color i en 3D usant tecnologia del CERN

El prototip aconsegueix captar els canvis que tenen les ones de raigs X quan travessen el cos humà amb una precisió tal que pot diferenciar un os, múscul, greix o líquids. Basant-se un programari i la interpretació d’aquestes dades, s’aconsegueix la radiografia. Els creadors d’aquesta tecnologia esperen que aquest tipus d’escàners ofereixin més informació i recursos als metges a l’hora d’analitzar un diagnòstic tradicional basat amb imatges de raigs X, com en la detecció de tumors, malalties vasculars o òssies.

https://www.businessinsider.es/grupo-cientificos-obtiene-primera-radiografia-color-3d-usando-tecnologia-cern-275997

La correcta interpretación de una radiografía es fundamental para el diagnóstico de los pacientes por lo que cualquier avance en este campo siempre es bienvenido. Los científicos Phil y Anthony Butler (padre e hijo) de las universidades de Canterbury y Otago (Nueva Zelanda) han desarrollado un escáner de rayos X con el que han obtenido la primera radiografía en 3D y a color. 

“Esta nueva herramienta de imágenes es capaz de obtener imágenes que ninguna otra herramienta de imágenes puede lograr “, ha afirmado el responsable del avance, Phil Butler. Se espera que esta nueva tecnología permita un diagnóstico más preciso y la personalización del tratamiento a los pacientes.  Continua la lectura de Un grup de científics obté la primera radiografia a color i en 3D usant tecnologia del CERN

Impactes invisibles de l’era digital

Segons dades recents, una simple transacció en bitcoins, requereix la mateixa quantitat d’energia que utilitza una casa mitjana a Estats Units durant dos mesos!. Un dels aspectes més pesats i alhora invisibles de l’era digital, és que contràriament al que es podria pensar, els impactes materials, en el medi ambient, en recursos i demanda d’energia són enormes

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=242756&titular=impactos-invisibles-de-la-era-digital- Continua la lectura de Impactes invisibles de l’era digital

La píndola electrònica que explora el nostre aparell digestiu

“El xip prodigiós” és una pel·lícula nord-americana de 1987 dirigida per Joe Dante. Tuck Pendelton, tinent de la marina nord-americana s’ofereix voluntàriament a un experiment científic. Miniaturitzat, i al comando d’un submarí microscòpic que serà injectat en l’organisme d’un conill. Però espies industrials irrompen al laboratori per robar el xip que permet la miniaturització. Durant el viatge d’un dels científics, Tuck és propulsat en el cos d’un empleat d’un supermercat depressiu i complex.

Va ser Oscar a la pel·lícula amb millors efectes visuals. Ara aquells efectes són ja realitats, segons ens explica el següent article.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180525/443809478971/pildora-aparato-digestivo-diagnostico-mit.html

Científicos del Instituto de Tecnología de Massachusetts (MIT) han creado una cápsula que se ingiere y transmite información sobre elestado de salud a medida que recorre el aparato digestivo.

El dispositivo, como un submarino en miniatura que explora el interior del cuerpo humano, transmite sus registros de manera inalámbrica a un teléfono móvil. Según sus inventores, podría sustituir en el futuro a algunas de las exploraciones médicas que se hacen actualmente con endoscopia. De este modo, se evitarían los costes y las molestias asociados a las endoscopias –que consisten en explorar el interior del cuerpo introduciendo un tubo equipado con una cámara o una lente–, y se podría monitorizar el tracto digestivo en toda su extensión. Continua la lectura de La píndola electrònica que explora el nostre aparell digestiu