Arxiu d'etiquetes: taula periòdica

És el catàleg de les peces fonamentals de l’univers

La vida i l’univers, explicats en 118 elements químics: 150 anys de la taula periòdica

A més d’una eina imprescindible per als químics s’ha convertit també en icona cultural

Xavier Duran  Actualitzat 

Què tenen en comú el ferro, l’arsènic, el radó, el potassi i el molt menys conegut gadolini? Tots són elements químics, i, per tant, tots tenen el seu lloc a taula periòdica dels elements. El 2019 va ser declarat per la Unesco l’Any Internacional de la Taula Periòdica, per commemorar que fa 150 anys justos que el rus Dmitri Mendeléiev la va dissenyar.

La taula periòdica no és només una eina imprescindible per als químics i per a molts no químics. També s’ha convertit en una icona cultural que trobem en samarretes, corbates, gorres, tasses o bosses, que apareix en algunes pel·lícules i que ha inspirat cançons i poemes.

I això dona peu a nombroses activitats. Les que s’han organitzat a Catalunya es poden trobar a la web www.taulaperiodica.cat i la Universitat de Barcelona ha publicat el llibre “150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona”, amb edició de Santiago Álvarez i Claudi Mans. Amb textos en català, castellà i anglès, mostra l’evolució de la taula periòdica a Catalunya. Inclou taules periòdiques de molt diverses menes: pintades a l’oli, magnètiques, murals, de butxaca, de ceràmica, concebudes com a jocs de construcció, etc.

El disseny de Dmitri Mendeléiev

El 1869, el disseny de Mendeléiev va posar ordre entre un nombre creixent d’elements químics. Ja se’n coneixien 63 -ara són 118- i s’havien fet intents de classificar-los per les seves propietats. Va ser el químic rus qui ho va aconseguir. Es va basar en la massa atòmica, que s’havia definit com la quantitat de cada element que es combinava amb un gram d’hidrogen. La massa atòmica de l’hidrogen, la de referència, era, doncs, 1.

Molts químics ho havien intentat abans, però tot just havien estat capaços d’agrupar uns quants elements per les seves característiques. Com ara tres amb les anomenades tríades de Döbereiner i vuit amb les octaves de Newlands. Aquest darrer tenia formació musical i havia observat que ordenant els elements, el vuitè tenia semblances amb el primer, tal com després de les set notes musicals torna a aparèixer el Do.

S’hi va acostar una mica més l’alemany Julis Lothar Meyer. Però Mendeléiev no només va publicar primer el seu sistema, que era més complet, sinó que es va atrevir a deixar uns espais buits i pronosticar que corresponien a elements que encara no s’havien descobert. Els va anomenar en relació a altres de coneguts amb els prefixos eka-, dvi- y tri-, de les paraules que en sànscrit signifiquen un, dos i tres. Així especificava si el nou element estaria un, dos o tres llocs més avall.

Continua la lectura de És el catàleg de les peces fonamentals de l’univers

Tres taules periòdiques que expliquen l’irracional consum de molts aparells electrònics

En l’Any Internacional de la Taula Periòdica, aquestes tres versions analitzen l’escassetat de molts materials clau, el seu impacte en la mineria i el seu percentatge de reciclatge.

L’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) ha proclamat el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (IYPT 2019), amb el propòsit de celebrar la gènesi i el desenvolupament de la taula periòdica des del descobriment del sistema periòdic de Dmitri Mendeléiev, ara fa cent cinquanta anys.

Amb aquesta celebració, es pretén, també, donar a conèixer el paper de la química en la cerca de solucions a reptes mundials, com ara el desenvolupament sostenible, el futur d’una energia neta, l’alimentació o la salut.La commemoració coincideix amb el 150 aniversari del descobriment del Sistema Periòdic per Dimitry Mendeleev el 1869,

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/tablas-periodicas-explican-irracional-elementos_0_860564981.html

Estas son tres representaciones diferentes de la tabla periódica que muestran el consumo irracional de muchos materiales utilizados en aparatos electrónicos: la primera muestra el riesgo de escasez de cada elemento químico, la segunda el impacto en la minería y la tercera cuánto se reciclan. Este 2019 fue designado por Naciones Unidas como elAño Internacional de la Tabla Periódica de los Elementos Químicos, pues se cumplen 150 años de su creación por parte del científico ruso Dmitri Mendeleev.

 La tabla periódica de la escasez
EuChems

Esta primera tabla ha sido diseñada  por la Sociedad Química Europea (EuChems) y muestra los 90 elementos químicos naturales con los que se hace todo (la tabla actual tiene 118 elementos, pero se han excluido los sintéticos creados por el ser humano). Su particularidad es que el área de cada elemento se ha dibujado más o menos grande en función de la cantidad aproximada existente en la Tierra. Además, se ha utilizado un código de colores para identificar aquellos con los que puede haber más problemas por la forma en que se están utilizando. En color rojoaparecen aquellos con los que puede haber un grave riesgo de escasez en los próximos 100 años (como el galio (Ga) o el indio (In). En naranja, los que muestran un riesgo en aumento por su uso creciente (como el cobalto (Co). En amarillo, con los que puede haber riesgo futuro de abastecimiento (como el litio (Li)). Continua la lectura de Tres taules periòdiques que expliquen l’irracional consum de molts aparells electrònics

2019, Any Mundial de la Taula Periòdica, per què?

En 2017, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir proclamar a 2019 com l’Any Internacional de la Taula Periòdica. La principal raó és que enguany  es complirà el 150 aniversari de la seva creació per part del científic rus Dmitri Mendeleev. Gestionat a través de la UNESCO, se celebrarà la cerimònia d’obertura el proper 29 de gener a la seva seu de París. (IYPT2019).

La IUPAC, que també celebra el 2019 el seu propi centenari, és una altra de les organitzacions que dóna suport a aquesta iniciativa. És l’autoritat mundial en nomenclatura química, l’encarregada de denominar els nous elements de la taula periòdica de forma oficial.

Altres associacions que promouen l’IYPT2019 són la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP), l’Associació Europea de Ciència Química i Molecular (EuCheMS), el Consell Internacional per a la Ciència (ICSU), la Unió Astronòmica Internacional (IAU) i la Unió Internacional d’Història i Filosofia de la Ciència i la Tecnologia (IUHPS).

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és reconèixer la funció crucial que exerceixen els elements i les ciències fonamentals, especialment la química i la física, en el desenvolupament sostenible.  La celebració també retrà homenatge als últims quatre elements superpesants afegits a la taula periòdica: nihonio (Nh), moscovio (Mc), téneso (Ts) i oganesón (Og). El descobriment i denominació de tots ells va ser el resultat d’una estreta col·laboració científica internacional.

El 1869 el químic rus Dmitri Mendeléiev va presentar el seu sistema d’ordenació dels elements que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una icona de la ciència i la cultura. Els elements de la natura s’han agrupat de diverses formes al llarg de la història, però va ser fa 150 anys quan el rus Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Tobolsk, 1834 – Sant Petersburg, 1907) va presentar una taula periòdica per reunir-los a tots, fins i tot a els que estaven per descobrir. Amb les aportacions d’altres científics aquesta taula s’ha convertit en el colorit cor de la química que coneixem avui.

Un element químic és la part de la matèria constituïda per àtoms de la mateixa classe i que no pot ser descomposta en altres més simples mitjançant una reacció química. Qualsevol ésser, viu o inert, està constituït per elements químics. Per exemple, en un telèfon mòbil es poden trobar al voltant de 30 diferents, i en el cos humà gairebé el doble: 59 elements.

Fins ara s’han descobert i confirmat 118 elements químics. Els quatres últims són el nihonio, el moscovio, téneso i oganesón. Grans laboratoris del Japó, Rússia, EUA i Alemanya competeixen per ser els primers a obtenir els següents: el 119 i el 120.

La taula periòdica és una taula on tots els elements s’ordenen pel seu nombre atòmic (nombre de protons), una disposició que mostra tendències periòdiques i reuneix aquells amb un comportament similar en una mateixa columna.

Es tracta d’una eina única, que permet als científics predir l’aparença i les propietats de la matèria a la Terra i la resta de l’univers. Més enllà del seu paper crucial en química, la taula periòdica transcendeix a altres disciplines, com la física i la biologia, i s’ha convertit en una icona de la ciència i de la cultura.

A mitjan segle XIX ja es coneixien 63 elements, però els químics no es posaven d’acord sobre la terminologia i com ordenar-los. Per resoldre aquestes qüestions es va organitzar en 1860 el primer Congrés Internacional de Químics a Karlsruhe (Alemanya), una reunió que resultaria transcendental. Allà l’italià Stanislao Cannizzaro va establir de manera clara el concepte de pes atòmic (massa atòmica relativa d’un element), en el qual s’inspirarien tres joves participants al congrés (William Odling, Julius Lothar Meyer i Dmitri Ivànovitx Mendeléiev) per crear les primeres taules.

La de Mendeléiev va ser la més trencadora en fer prediccions i deixar buits d’elements que es descobririen després, com el gal·li (1875), l’escandi (1879) i el germani (1887). Per a alguns autors, la versió definitiva de la taula es va aconseguir gràcies a les aportacions matemàtiques del britànic Henry Moseley.

La data oficial  de la taula completa  es va prendre l’1 de març de 1869 segons el calendari gregorià, perquè segons el calendari julià utilitzat a Rússia en aquella època seria el 17 de febrer, com apareix en el seu document titulat “L’ experiència d’un sistema d’elements basats en el seu pes atòmic i similitud química”

Explica la llegenda que la idea del sistema periòdic dels elements li va venir aquell dia a Mendeléiev durant un somni, però el químic rus va replicar una vegada: “Porto pensant en això des de fa 20 anys…”

https://www.lavoz.com.ar/ciencia/por-que-2019-sera-ano-de-tabla-periodica

https://www.agenciasinc.es/Multimedia/Ilustraciones/2019-Ano-Mundial-de-la-Tabla-Periodica

Veure més :

2019: Celebración de los 150 años de la tabla periódica creada por Mendeléiev

Vuit dècades després, l’hidrogen es fa metall

Resultado de imagen de tabla periodic imagen

La taula periòdica dels elements és una disposició dels elements químics en forma de taula, ordenats pel seu nombre atòmic (nombre de protons), per la seva configuració d’electrons i les seves propietats químiques. Quan estudiem la taula periòdica a l’ESO sempre distingim tres tipus d’elements, els metalls, els no metalls, els gasos nobles i només queda l’hidrogen (H) que sol considerar-se no metall.

Els metalls tenen certes propietats físiques característiques: a excepció del mercuri són sòlids en condicions ambientals normals, solen ser opacs i brillants, tenir alta densitat, ser dúctils i mal·leables, tenir un punt de fusió alt, ser durs, i ser bons conductors de la calor i l’electricitat

Els  no metalls són elements químics que són mals conductors del corrent elèctric i la calor, són molt fràgils pel que no es poden estirar ni convertir en una làmina.

Aquesta setmana, s’ha publicat que refredant i estrenyent molt les seves molècules, l’hidrogen es fa metall. És a dir, probablement és capaç de conduir l’electricitat i la calor.

Així que haurem de canviar la classificació dels elements i incloure-ho amb els metalls…

L’hidrogen metàl·lic pot ser un superconductor d’electricitat a temperatura ambient. Si tot això fos possible, les opcions serien immenses. “Si és estable a temperatura ambient, es podrien fabricar potents imants. Si és superconductor, es podria transportar energia elèctrica en una xarxa elèctrica sense dissipació. També s’ha predit que serà el propulsor de coets més potent i revolucionaria la seva fabricació si es pogués produir en grans quantitats “. És el que explica a Big Vang per correu electrònic l’autor principal de l’estudi, el professor Isaac F. Silvera.  publicat a la revista Science. Continua la lectura de Vuit dècades després, l’hidrogen es fa metall

Saps quins són els quatre nous elements de la Taula Periòdica?

Seguint la tradició, els elements acabats de descobrir poden portar el nom d’un concepte mitològic, un objecte astronòmic, un mineral o substància similar, un lloc o zona geogràfica, la propietat de l’element, o el nom d’un científic.

Es tracta del Nihonio i el símbol Nh, per l’element 113; el Moscovio amb símbol Mc, per l’element 115; el Tenesio i el símbol Ts, per l’element 117, i el Oganesón i el símbol Og per l’element 118. Se situen en la setena fila de la taula.

La IUPAC només ha fet oficials els noms en anglès. Les últimes incorporacions, que es van afegir al gener, se situen en la setena fila

Tres denominacions es refereixen a ciutats i la quarta fa honor a un físic nuclear rus Continua la lectura de Saps quins són els quatre nous elements de la Taula Periòdica?

Afegits quatre nous elements a la taula periòdica

Aquests quatre elements completen la setena fila, o període, de la taula, i per tant completen la taula periòdica, almenys tal com la coneixem fins ara.

El ununtrium, el ununpentium, el ununseptium i el ununoctium només existeixen durant fraccions de segon i encara no se’ls coneixen aplicacions pràctiques.

Pertanyen al conjunt dels coneguts com a elements sintètics, els que tenen nombres atòmics entre el 95 i el 118, tots ells amb una vida mitjana prou curta com perquè hagin desaparegut de la Terra, de manera que només es troben quan es sintetitzen en un reactor nuclear o en un accelerador de partícules.

De fet aquests quatre nous elements tenen una vida mitjana de mil·lisegons, excepte el ununtri-286, que és l’isòtop més estable de l’element 113, que té una vida mitjana de 20 segons.

En els propers mesos els científics que van descobrir aquests elements sintètics hauran posar-los nom. Poden portar un nom mitològic, d’un mineral, un lloc o país, una propietat o fins i tot un científic. Continua la lectura de Afegits quatre nous elements a la taula periòdica