Arxiu d'etiquetes: supernova

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Una supernova (del llatí nova, «nova») és una explosió estel·lar que pot manifestar-se de forma molt notable, fins i tot a simple vista, en llocs de l’esfera celeste on abans no s’havia detectat res en particular.Les supernoves produeixen espurnes de llum intensíssims que poden durar des de diverses setmanes a diversos mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment de la intensitat lluminosa fins a aconseguir una magnitud absoluta més gran que la resta de la galàxia. Posteriorment la seva brillantor decreix de forma més o menys suau fins a desaparèixer completament.

En aquesta simulació es pot veure com ha evolucionat la supernova des de l’ explosió inicial observada fa tres dècades a l’anell lluminós que es veu avui: primer, l’anell de material expulsat, després, l’explosió estel·lar que envia una ona de xoc cap a l’exterior. Quan aquesta ona colpeja l’anell, el material s’escalfa intensament i brilla, mentre que material de menor densitat surt capa l’exterior.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-telescopi-espacial-hubble-celebra-el-30-aniversari-del-descobriment-de-la-supernova-1987a/noticia/2775093/#

Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Continua la lectura de Una imatge del telescopi espacial Hubble per celebrar el 30 aniversari del descobriment de la supernova 1987A

Observat un forat negre engolint un estel

Aquest forat negre supermassiu, situat al centre de la galàxia, hauria estat capaç de generar forces gravitacionals extremes que haurien fet trossos a una estrella semblant al Sol que deambulava massa a prop. Un fenomen que s’ha anomenat esdeveniment d’interrupció de marea (en anglès, tidal disruption event) i que ha estat observat, explica l’ESA, només en una desena d’ocasions.
Segons la revista Nature Astronomy és la hipòtesi més fiable a l’explosió de l’estrella més gran mai observada.El fet va tenir lloc al gener del 2015, i des de llavors s’han barrejat diverses hipòtesis al respecte. Continua la lectura de Observat un forat negre engolint un estel

Trobades restes d’una antiga supernova en el fons de l’Oceà Pacífic

S’anomena isòtops als àtoms d’un mateix element, els nuclis dels quals, tenen una quantitat diferent de neutrons, i per tant , difereixen en nombre màssic. El ferro té quatre isòtops naturals: el 54Fe , el 56Fe , el 57Fe i el 58Fe , amb una presència respecte del total de ferro a la terra de 5.845% , 91.754% , 2.119% i 0.282% , respectivament.

El ferro 60 és extremadament rar en aquest planeta , amb una vida mitjana d’una mica més de dos milions i mig d’anys, per tant , el possible ferro 60 present quan es va formar la Terra ja hauria desaparegut. No obstant això, no hi ha mitjans naturals coneguts per produir-lo, per això, els científics saben que la seva presència només és possible si té com a origen l’espai.

Es van obtenir mostres preses en l’Oceà Pacífic i es va buscar ferro 60 entre material molt més comú, com ferro 56 , entre altres. Per a la investigació es va usar l’espectrometria de masses amb acceleradors , que és capaç d’aïllar els àtoms individuals. L’equip va informar que es van trobar nivells de concentració de ferro 60 a partir d’àtoms individuals i en petits grups d’àtoms

Aquesta imatge estreta de http://circuloesceptico.com.ar/wp-content/uploads/2013/04/supernova.png il·lustra el procés molt clarament:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/hallados-restos-una-antigua-supernova-fondo-del-oceano-pacifico-5316908#

Continua la lectura de Trobades restes d’una antiga supernova en el fons de l’Oceà Pacífic