Arxiu d'etiquetes: sobirania alimentària

Aprenent de la meva àvia

Bells records explicats per Pedro Pietro: “La meva àvia estava llicenciada en cosir i apedaçar la poca roba que hi havia quan es trencava. Tenia màsters en brodar, sargir, fer ganxet, a filar llana i cotó i fer cabdells, en puntes de coixí … encara caminen per casa els seus exquisits estovalles i cortines fetes a mà. S’havia doctorat cum laude en arreglar restrenyiments, tallar diarrees, guarir moltes malalties comunes amb elements tan locals, barats i accessibles com l’oli. Sabia donar fregues, compondre un turmell torçat, arreglar un dit dislocat i fins redreçar un os trencat i entaulellar-lo si no era molt complicat”.

Pedro Prieto és  un dels promotors del manifest «Última llamada» i cofundador de www.crisisenergetica.org

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=248857&titular=aprendiendo-de-mi-abuela- Continua la lectura de Aprenent de la meva àvia

La fam creix per tercer any consecutiu pel clima

En un ecosistema tots els elements estan relacionats. Una alimentació sana i equilibrada requereix un cost, cost imprescindible per a la seva supervivència que la humanitat no li queda més remei que assumir si vol seguir existint com a espècie.

La situació de la fam és significativament pitjor en els països a on els sistemes agrícoles són extremadament sensibles a la variabilitat de les precipitacions, la temperatura i la sequera, i on els mitjans de vida d’una elevada proporció de la població depenen de l’agricultura.

Com cada any, i en la línia d’assolir una alimentació equilibrada , des del centre es treballa la sobirania alimentaria en el marc del treball cooperatiu a l’assignatura del Projecte Xarxa. Es col·labora amb l’ONG Justicia alimentaria https://justiciaalimentaria.org/

https://www.lavanguardia.com/vida/20180911/451766102203/hambre-crece-tercer-ano-consecutivo-clima.html

El hambre creció en 2017 por tercer año consecutivo, hasta afectar a 821 millones de personas en todo el mundo, lo que supone un regreso a niveles de 2010 por factores entre los que destaca la variabilidad del clima, según la ONU.

Varias agencias de Naciones Unidas presentaron hoy en Roma su informe sobre el estado global de la seguridad alimentaria y la nutrición, que constata que uno de cada nueve individuos sufre hambre.

 En alza

Los datos reflejan un aumento progresivo del número de personas afectadas por la subalimentación (carencia crónica de alimentos) desde 2015 y, según las últimas proyecciones, el incremento en casi 17 millones de hambrientos entre 2016 y 2017.

El director general de la Organización de la ONU para la Alimentación y la Agricultura (FAO), José Graziano da Silva, precisó en una conferencia de prensa que esta nueva edición se centra en el impacto de la variabilidad del clima y la exposición a fenómenos climáticos extremos más complejos, frecuentes e intensos.

Estancamiento

Esos factores, además de los conflictos y la violencia, están mermando los avances realizados hacia la eliminación del hambre y la malnutrición, según el informe.

Como conclusión, la situación del hambre es “significativamente peor en los países cuyos sistemas agrícolas son extremadamente sensibles a la variabilidad de las precipitaciones, la temperatura y la sequía, y donde los medios de vida de una elevada proporción de la población dependen de la agricultura”.

África

La subalimentación ha aumentado en casi todas las regiones de África, continente donde la prevalencia de este problema es mayor, lo padece el 20,4% de la población, equivalente a 256 millones de personas.

En Asia, que alberga al mayor número de personas con hambre (515 millones de habitantes, el 11,4% de la población), la tendencia a la baja parece estar ralentizándose, mientras que en Latinoamérica y el Caribe la cifra subió a 39,3 millones de personas (el 6,1% de la población) por la desaceleración económica en América del Sur.

Crisis económica

“En los últimos años hemos visto que la crisis económica ha erosionado las conquistas de la década anterior”, señaló Da Silva, que resaltó que cuanto mayor sea la desigualdad, menos se beneficiarán los pobres del crecimiento económico.

El presidente del Fondo Internacional de Desarrollo Agrícola (FIDA), Gilbert Houngbo, llamó la atención sobre la necesidad de no abandonar la lucha contra el hambre y mejorar las inversiones con el fin de promover el empleo y la productividad de los pequeños productores.

Objetivo no realista

Por parte del Programa Mundial de Alimentos (PMA), su director ejecutivo, David Beasley, advirtió de que el objetivo de erradicar el hambre en el mundo para 2030 “no es realista” si se mantiene la tendencia actual.

Tildó de “inexcusable” el reciente incremento de la desnutrición crónica a pesar de la tecnología disponible y reclamó una reforma de las donaciones internacionales para dar más “fluidez y flexibilidad” a los programas de ayuda en contextos cada vez más complejos.

Los niños

El informe también recoge otros datos sobre subalimentación, como la que afecta a los 151 millones de menores de cinco años que continuaron sufriendo retrasos en el crecimiento, aunque la tasa descendió del 25% en 2012 al 22% en 2017.

En lo que se refiere a las distintas formas de malnutrición, coexistentes en numerosos países, más de 50 millones de niños tienen un peso demasiado bajo para su estatura y otros 38 millones sufren sobrepeso.

Obesidad

La obesidad en adultos sigue agravándose y afectaba en 2016 a más de 672 millones (uno de cada ocho), y la anemia entre las mujeres en edad fértil, también al alza, era un problema para 613 millones (una de cada tres).

En la elaboración del informe también participaron la Organización Mundial de la Salud (OMS) y el Fondo de Naciones Unidas para la Infancia (Unicef), cuyos máximos representantes, Tedros Adhanom Ghebreyesus y Henrietta Fore, respectivamente, mandaron sendos mensajes a favor de reforzar los sistemas alimentarios sostenibles para mejorar la calidad de las dietas.

Macro-granges, un model precari i insostenible

Centenars de persones surten al carrer en concentracions o manifestacions contra aquestes instal·lacions, reclamant al Govern Regional que canviï el model i elimini subvencions. Un model de producció totalment insostenible i la repercussió sobre el món rural i altres activitats socioeconòmiques, seria devastador i irreversible.

https://blogs.publico.es/voces-de-la-precariedad/2018/09/06/macrogranjas-modelo-precario-insostenible/

Castilla-La Mancha se está convirtiendo en el paraíso de nuestro país para la industria de cría intensiva de ganado. Las macrogranjas son subvencionadas por el Gobierno Regional como ninguna otra actividad y disfrutan de una normativa permisiva en materia ambiental. Junto a esta política del gobierno de García-Page, se suma el hecho de que otros países europeos como Dinamarca, Holanda, Alemania o Bélgica aplican legislaciones más restrictivas, al igual que algunas comunidades autónomas españolas como Murcia, Aragón o Cataluña. Todo ello, sumado a la gran demanda del mercado chino, están alzando a Castilla-La Mancha como uno de los principales territorios elegidos para la instalación de macrogranjas de ganadería intensiva.Los datos hablan por sí solos: hasta junio de 2016, fecha en la que se aprobaron las ayudas y el sector porcino fue declarado como estratégico en la región, se presentaban como mucho cuatro proyectos de macrogranjas al año; a partir de aquella fecha hasta mediados de 2018 se han presentado casi 100 al año.

Guadalajara, la más despoblada

Guadalajara y Ciudad Real son las provincias con menos proyectos. En el caso de Guadalajara, las primeras iniciativas en la Sierra Norte y Alcarria, recibieron una contundente respuesta social, logrando que no fueran autorizadas las macrogranjas porcinas de Riofrío del Llano, Brihuega y Cincovillas. Pero la población de la comarca de Molina y Alto Tajo no presentó la misma contestación, y en la actualidad cuenta con cinco instalaciones en marcha (Alcoroches, Pobo de Dueñas, Setiles, Poveda de la Sierra y Tordesilos) y 3 proyectos futuros (Luzón, Traíd y Castellar de la Muela). En total, Guadalajara contaría en la actualidad con una capacidad de 15.000 cabezas de ganado porcino, que suponen una producción anual de 37.500 animales. Ello sin contar la capacidad de las granjas de porcino que aún están en fase de estudio, así como las 40.500 de pavos. A esto habría que añadir la gran cantidad de gallinas y pollos que se crían de manera intensiva en las zonas de la Campiña y la Alcarria de Guadalajara.

Impactos sobre el medio ambiente

Ingentes cantidades de agua, que es obtenida de los acuíferos de la zona; el vertido de purines, generando malos olores; proliferación de insectos; contaminación de las aguas por nitratos y nitritos; grandes insumos de antibióticos que acaban en las aguas residuales y la emisión de gases de efecto invernadero y amoníaco, son los principales impactos de las macrogranjas. En un año, cada cerdo consume más de 5.000 litros de agua, genera 2.150 litros de purines, genera 1 kg de amoníaco y casi 2 kg de metano. Continua la lectura de Macro-granges, un model precari i insostenible

El negoci del camp es dispara mentre 7.000 agricultors deixen la terra cada any

Sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària

Anem en sentit contrari al desitjat, i oblidem la sobirania alimentària. L’acaparament de terreny i la professionalització de les explotacions per subsistir conviuen amb l’abandó dels petits propietaris i l’expansió de models empresarials, les potents inversions han portat la rendibilitat i les exportacions a nivells de rècord.

http://www.publico.es/economia/agricultura-negocio-campo-dispara-7000-agricultores-anual-dejan-tierra.html Continua la lectura de El negoci del camp es dispara mentre 7.000 agricultors deixen la terra cada any

Vandana Shiva: “El canvi climàtic és la malaltia metabòlica del planeta”

La defensora de la sobirania alimentària ataca el model d’economia extractiva, principalment per l’abús dels combustibles fòssils. “Estem cremant més de 20 milions d’anys”, alerta. Els aliments que comprem en els supermercats, va sostenir, “no són aliments, són productes que s’assemblen a aliments” i que afecten negativament a la nostra salut.

http://www.publico.es/sociedad/vandana-shiva-cambio-climatico-enfermedad-metabolica-planeta.html

Entradas agotadas. La conferencia de Vandana Shiva en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) ha generado interés. El tema, sin duda, lo valía. El activista medioambiental ha llegado a Barcelona para hablar sobre “el papel que la humanidad debe aceptar en un futuro condicionado por los efectos ecológicos, económicos, políticos y sociales de la crisis climática”. Un problema, mantiene la conocida defensora de la soberanía alimentaria, cuya solución sólo puede ser colectiva, un compromiso con la Tierra con el fin de convivir con el resto de especies y culturas que la habitan y construir así un futuro en común. La conferencia, que llevaba por título Sembrar la libertad, se enmarca dentro del ciclo de actividades relacionadas con la exposición Después del fin del mundo, que se podrá ver en el CCCB hasta el próximo 29 de abril. Continua la lectura de Vandana Shiva: “El canvi climàtic és la malaltia metabòlica del planeta”

Sobirania alimentària i Treball Col·laboratiu a TOPE al Giola!

Concurs MASTER CHEF SALUDABLE .Avui ha sigut una jornada magnífica en la que cal felicitar a tots els alumnes de 2n ESO i agrair la participació dels professionals que han fet de jurat de les receptes que han elaborat els nostres alumnes.

Aquest curs a 2n ESO hem treballat a l’assignatura de projecte xarxa un tema transversal essencial en les nostres vides. L’objectiu general ha sigut generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària.

L’estructura del projecte consta  de tres blocs:

Bloc I: Per què conviuen fam i obesitat al nostre món?

Bloc II: Quins són els aliments que ens ajuden a estar sans i quins ens emmalalteixen?

Bloc III: Per què mengem tan malament?

El projecte ha culminat en l’elaboració i presentació d’un plat i participació en un concurs Master Chef saludable. Els criteris de valoració han sigut els següents:

El concurs ha valorat la sobirania alimentària de la recepta. Està feta amb productes de proximitat. Els productes estan produïts d’una manera respectuosa amb el planeta. Té un perfil nutricional saludable i aprofita restes.

El treball col·laboratiu i gènere en el grup. En el grup han treballat per igual els nois i les noies. S’han esforçat i el clima ha sigut de respecte i comunicació

La comunicació i saber estar de la presentació del plat ha estat estructurada i amb suports necessaris.

Aquests són alguns moments molt macos de la jornada:

Així impedeixen les multinacionals que els petits agricultors utilitzin les seves pròpies llavors

Sempre hi ha barreres per impedir la necessària sobirania alimentària.Activistes i agricultors lluiten a Europa i Àfrica per que la legislació sigui més favorable per a poder utilitzar les seves pròpies llavors i així alimentar les seves famílies i produir varietats locals que puguin vendre al mercat
Abans era habitual i legal que els productors guardessin i venguessin les seves llavors, una pràctica que es va veure desplaçada amb l’arribada del desenvolupament industrial al sector agrícola
El major interès per les explotacions petites i el consum local pot representar una oportunitat per protegir el sistema de llavors dels petits agricultors.

http://www.eldiario.es/desalambre/gobiernos-empresas-pequenos-agricultores-semillas_0_713929239.html Continua la lectura de Així impedeixen les multinacionals que els petits agricultors utilitzin les seves pròpies llavors

Construint la ciutadania alimentària

Cal ser conscients que els recursos naturals són finits i és precisament el planeta el que ens està posant en alerta. Hem de canviar la forma de produir, de consumir i també d’alimentar-nos.

Com cada any iniciem el projecte d’alimentació a l’assignatura de projecte xarxa a 2n ESO. Volem alumnes conscients e informats i amb instruments democràtics que els permetin decidir sobre els seus propis sistemes alimentaris.

Des de la assignatura optativa de l’hort  els alumnes també treballen i recullen els seus propis cultius.

http://www.eldiario.es/euroblog/Construyendo-ciudadania-alimentaria_6_689491075.html

El Comisario de Acción por el Clima, Miguel Ángel Arias Cañete y su discípula Isabel García Tejerina, actual Ministra de Agricultura, han dicho esta semana que precisamente la agricultura es clave para la lucha contra el cambio climático. Sin que sirva de precedente, estoy completamente de acuerdo. Continua la lectura de Construint la ciutadania alimentària

Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

En el nivell de 2n d’ESO iniciarem la pròxima setmana un treball  transversal dedicat a generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i  els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària.

Els nostres objectius específics són:

  • Trencar mites sobre la pobresa alimentària i la mala alimentació
  • Treballar els impactes en la salut de l’alimentació processada a través d’exemples de productes concrets com el sucre i els productes processats.
  • Entendre la relació entre el model industrial de producció d’aliments, la condició social i el gènere en l’accés a una bona alimentació
  • Analitzar l’impacte de la publicitat en els nostres hàbits de consum alimentari.
  • Treballar la relació entre agricultura i canvi climàtic
  • Acostar-nos al concepte de sobirania alimentària i les propostes que fa aquest nou model social i econòmic de producció, distribució i consum d’aliments.

L’article publicat pel diari Ara la setmana passada ens descriu la realitat que es envolta amb l’anàlisi de productes concrets que consumim cada dia.

http://mengem.ara.cat/aliments-nens-saludables-nutella-nocilla-sucre-greix_0_1755424668.html?_ga=1.166703421.2090654753.1458230673 Continua la lectura de Per què els aliments adreçats als nens són els menys saludables?

Ser dona al camp

Tot depèn del color amb què es mira. Les dones rurals, grans, ancianes, joves, nenes, viuen les seves vides carregades d’obligacions,  plenes de treball, de molèsties, de responsabilitats, de servituds … de cultures diferents, però  per altra banda, tenen  a les seves mans, però no en les escriptures notarials, el futur de l’agricultura, de la sobirania alimentària i de la conservació de la terra i dels territoris

Aquest article és la reflexió d’aquesta realitat. Continua la lectura de Ser dona al camp