Arxiu d'etiquetes: soberania alimentària

Alimentar-nos sense petroli?

La mitjana recorreguda per un aliment que arriba al nostre plat és de 5000 km, la qual cosa és  insostenible. Tot el desenvolupament del nostre sistema alimentari globalitzat i industrialitzat s’ha basat en l’existència d’una font d’energia densa i barata. En un ecosistema tot està entrellaçat.

Es tracta d’alimentació i canvi climàtic, però principalment, de justícia. Els polítics han de ser capaços de dirigir aquest canvi anteposant el model de societat que volem, aquell que asseguri i democratitzi l’alimentació.

No és casual que al dia d’avui els que estan adaptant les seves dietes a perfils més saludables, ecològics i locals, són les classes de millors rendes dels països occidentals

¿Alimentarnos sin petróleo?

El futuro de nuestra seguridad alimentaria dependerá de la evolución de tres factores críticos, el cambio climático, la escasez de combustible fósil y el aumento de la población y su concentración en ciudades. De su relación, aceleración y de la respuesta política a los mismos, obtendremos un resultado que configurará una nueva realidad alimentaria, social y de salud pública en nuestras sociedades. Continua la lectura de Alimentar-nos sense petroli?

La ramaderia “es menja” més de dos terços de la terra de cultiu a Europa

El dilema és, encara que sembli increïble,  alimentar les persones o alimentar la ramaderia industrial ? Utilitzar la terra per conrear aliments per al bestiar és  un ús altament ineficient dels recursos naturals, ja que” els animals són capaços de convertir només entre el 10-30% dels aliments que consumeixen en aliments per a les persones. Més de dos terços de la superfície dedicada a camps es dedica a l’alimentació del bestiar mentre perd pes la producció de menjar per a les persones.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-ganaderia-come-tercios-tierra-cultivo-europa.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=web

La extensión de la ganadería industrial por toda la UE está provocando un fenómeno de acaparamiento sectorial de las tierras de cultivo hasta el extremo de que más de dos tercios de la superficie dedicada a campos se dedica ya a la alimentación del ganado mientras pierde peso la producción de comida para las personas, en una tendencia contraria a la que reclaman entidades como la FAO para tratar de garantizar la sostenibilidad del planeta, según denuncia el informe Alimentando el problema, de Greenpeace. Continua la lectura de La ramaderia “es menja” més de dos terços de la terra de cultiu a Europa

De la cura de les plantes a la cura dels cossos.

Els horts poden ser espais d’oci, terapèutics o educatius; espais on desenvolupar un paper de cures, on fugir del ritme frenètic de les nostres vides o fins i tot on desenvolupar elements propis d’una identitat i recordar un passat viscut. Mitjançant la història de quatre dones que cultiven a les Hortes Socials de l’Espai Rural Gallecs (Catalunya), aquest article pretén posar un focus sobre aquestes altres funcions dels horts, de vegades infravalorades.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=253346&titular=del-cuidado-de-las-plantas-al-cuidado-de-los-cuerpos- Continua la lectura de De la cura de les plantes a la cura dels cossos.

El camp és la medicina del nostre temps

Defensar el rural està de moda, encara que sigui per amagar el que succeeix en el camp tapant els ulls a les ciutats, mentre es construeixen macro-explotacions ramaderes, cementiris nuclears o mines i s’especula amb els terrenys protegits. Es condemna al 80% del nostre territori a ser el “pati del darrere” de les ciutats o bé lloc d’oci i turisme de estovalles de quadres. Està de moda parlar del món rural, estan de moda les receptes contra la despoblació, es porta defensar el rural …, ¿però realment totes les persones i col·lectius que s’erigeixen com a defensors del món rural busquen el bé comú?

https://www.eldiario.es/tribunaabierta/campo-medicina-tiempo_6_873222690.html

El medio rural ha sido históricamente olvidado por las políticas y los poderes económicos y sin duda necesita que lo defiendan. Es necesario proteger al mundo rural de una economía depredadora que no contempla lo común, el intercambio, o cuidar del suelo y el agua sin la lógica del beneficio inmediato. También de esas fuerzas que excluyen al mundo rural y solo entienden por cultura lo que pasa en los auditorios y museos de las grandes ciudades, pero no tienen en cuenta el arte cotidiano de las músicas y versos que acompañan desde hace milenios las siembras, cosechas y tareas de producir alimentos y cuidar los recursos comunes. Es necesario también poner en valor la sabiduría propia de los hombres y mujeres del campo, ese conocimiento acumulado a base de observación y respeto por el entorno y que no se publica en revistas científicas. Las personas que producen alimentos, cuidan el territorio y habitan nuestros pueblos necesitan protección y visibilidad ya que estamos inmersas en un sistema en el que los alimentos son tan solo una mercancía cuyo valor se decide en la Bolsa de Chicago o Tokyo sin tener en cuenta a las personas que lo producen o lo consumen. Continua la lectura de El camp és la medicina del nostre temps