Arxiu d'etiquetes: sequera

La sequera dispara les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya

Tot està lligat. Si no plou, l’electricitat a partir de centrals hidroelèctriques es redueix. S’incrementa l’ús de carbó, i com a conseqüència les centrals tèrmiques que cremen aquest combustible fòssil pugen un 71,9% la seva producció per mantenir la demanda. Que passa llavors? Increment de concentració de diòxid de carboni, i un major efecte hivernacle. És un peix que es mossega la cua.

https://politica.elpais.com/politica/2017/08/14/actualidad/1502732667_758647.html

La falta de agua en los pantanos españoles ha disparado las emisiones de gases de efecto invernadero. Entre enero y julio el sector eléctrico expulsó 41,2 millones de toneladas de CO2 a la atmósfera, 17,2 millones más que en el mismo periodo de 2016. La generación hidráulica —libre de gases de efecto invernadero— ha caído más de un 51% y ha sido sustituida por el carbón (cuyo uso ha aumentado un 72%) y el gas (30%). Las mermadas reservas de los embalses hacen que 2017 se perfile como un mal año en la lucha contra el cambio climático.

Continua la lectura de La sequera dispara les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya

Itàlia es queda sense aigua

Roma s’enfronta vuit hores al dia sense aigua corrent després d’haver ordenat un atur per bombar aigua d’un llac proper. Gairebé dos terços de les terres agrícoles italianes han estat afectades per una sequera perllongada, que costen a l’agricultura italiana uns 2.000 milions d’euros (2.300 milions de dòlars), diuen els agricultors. Almenys 10 regions italianes preparen les sol·licituds per declarar un estat de calamitat natura.

http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170724/italia-se-queda-sin-agua-6186812

Italia se enfrenta a una nueva emergencia, esta vez por la escasez de agua. Tras una seca temporada de lluvias y una preocupante ola de incendios, un total de diez regiones italianas —entre ellas Lacio, Véneto, Emilia Romaña, Campania y Cerdeña— han solicitado este fin de semana declarar “el estado de calamidad natural”. Un escenario, este, que incluso afecta a Roma. Tanto que las autoridades de la capital de Italia ya han anunciado que, si la situación no cambia a corto plazo, se empezará a racionar el agua a través de cortes prolongados de agua a las viviendas.

La preocupación de las autoridades italianas se centra tanto en los daños medioambientales como en los económicos que, en pleno verano, está provocando la falta de agua en toda la península. Un ejemplo está en el caso de Roma: de acuerdo con datos divulgados por las autoridades locales, en los primeros seis meses de 2017 sólo han caído en la capital 157 milímetros de agua repartidos en 26 días. Continua la lectura de Itàlia es queda sense aigua

El Tajo entra en coma: ja no hi ha aigua per transvasar

L’aparició de peixos morts i grans taques de color verd dispara les alarmes. Els embassaments de capçalera han perdut més de 14 hectòmetres cúbics en només una setmana, situant-se en el 15% de la seva capacitat total i per sota del llindar mínim premés per transvasar

Els recursos que tenim són els que són i no hi ha més. Com va dir Darwin l’espècie que sobreviu és la que s’adapta als canvis, ¿serem capaços nosaltres de adaptar-nos als recursos del nostre planeta sense malgastar-los?

http://www.periodicoclm.es/articulo/agricultura/rio-tajo-entra-coma-no-agua-trasvasar-peces-muertos-manchas-verdes-toledo/20170508202221006840.html

TOLEDO.- Situación de alerta en los pantanos de la cabecera del Tajo. El agua embalsada en Entrepeñas y Buendía ha bajado 14,19 hectómetros cúbicos respecto a la semana pasada, situándose en 378,497 hectómetros cúbicos, por debajo así del umbral mínimo no trasvasable de 400 hectómetros cúbicos.  Continua la lectura de El Tajo entra en coma: ja no hi ha aigua per transvasar

Els desastres climàtics que s’acosten aquest estiu

Els moviments d’aire són en gran mesura impulsats per les diferències de temperatura entre l’Equador i els pols. Atès que l’Àrtic s’escalfa més ràpidament que altres regions, aquesta diferència de temperatura està disminuint; a més de que les masses de terra s’estan escalfant més ràpidament que els oceans, especialment a l’estiu. Tots dos canvis tenen un impacte en els moviments d’aire globals, incloent els corrents d’aire gegants anomenades ones planetàries perquè circumden des de l’hemisferi nord de la Terra en enormes voltes entre els tròpics i l’Àrtic.

Situacions com la sequera de 2016 a Califòrnia, l’onada de calor de 2011 a Estats Units, la inundació del Pakistan el 2010 i l’onada de calor a Europa 2003 podrien repetir-se els propers estius.

http://www.ecoticias.com/co2/134165/Los-desastres-climaticos-que-se-avecinan-este-verano Continua la lectura de Els desastres climàtics que s’acosten aquest estiu

La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

Les espècies que sobreviuen són les que s’adapten millor a les condicions de l’ecosistema, és la selecció natural, i com a tal, nosaltres ens hem de saber adaptar. Segons el banc mundial, l’escassetat d’aigua provocada pel canvi climàtic reduiria en un 6% el PIB en alguns països el 2050. El Banc Mundial també adverteix que la menor disponibilitat d’aigua dolça i la competència que generen altres usos podrien portar a que la disponibilitat de l’aigua a les ciutats es redueixi en gairebé dos terços respecte a 2015. Veure (http://www.expansion.com/economia/2016/05/08/572f30fbe2704e4c318b4629.html)

Davant d’aquestes previsions, veure com minimitzar els usos de l’aigua, amb un plantejament “micro” i de reducció en origen, analitzant el flux de l’aigua en el domicili i les tecnologies disponibles, és un tema central d’estudi necessari per a tothom.

http://www.iagua.es/blogs/antonio-garcia-pastrana/ciudad-agua-residual-reflexiones-futuro-posible-0

Haciendo un símil con el título de la película “La ciudad sin ley”, por eso de dar un impacto al título del artículo, la idea que realmente he querido plasmar es el de una ciudad en la que no sea necesario depurar aguas, tal y como lo conocemos en estos momentos.

Según la RAE el “agua residual” es aquella que arrastra suciedad y detritus, y “residuo” es aquel material que queda como inservible después de haber realizado un trabajo u operación

Continua la lectura de La ciutat sense aigua residual. Reflexions sobre un futur possible

La sequera estival ‘s’acarnissa’ amb els boscos catalans

Tot i les últimes pluges continuem amb dèficit d’aigua i la massa forestal catalana va disminuint. La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat altres anys. Això es deu al fet que en la meitat sud hi ha menys boscos i aquests estan dominats per espècies mediterrànies més resistents a la sequera, com el pi blanc.

Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. Del Pallars Jussà, Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats. Continua la lectura de La sequera estival ‘s’acarnissa’ amb els boscos catalans

El canvi climàtic augmenta l’aridesa i la climatologia extrema

Som una de les zones vulnerables, el canvi climàtic ja és una realitat en els ecosistemes mediterranis, on augmenten l’aridesa i els episodis climatològics extrems, segons han destacat  tres dels científics organitzadors de la XIV Congrés Internacional d’Ecosistemes Mediterranis (MEDECOS) que se celebra a Sevilla.

Pluges intenses, onades de calor, sequeres o episodis de fred com el que recentment ha fixat a Espanya temperatures mínimes històriques seran cada vegada més freqüents .

El president de la AEET,  Asociación Española de Ecología Terrestre, Francisco Lloret,  també ha advertit de l’increment del nombre i de la intensitat dels incendis forestals “fins al punt que a la vegetació cremada no li dóna temps a regenerar-se” i que les flames són de tal magnitud “que no es poden controlar “. Continua la lectura de El canvi climàtic augmenta l’aridesa i la climatologia extrema

El que vam veure a Madagascar

El canvi climàtic, causat, de manera desproporcionada per les emissions de carboni, sembla estar darrere d’una greu sequera que ha portat els cultius a fer-se malbé en set països del sud d’Àfrica. El resultat és la malnutrició aguda d’1,3 milions de nens de la regió, segons les Nacions Unides. El canvi climàtic  és tan tangible com les seves víctimes. La situació ha estat particularment greu a Madagascar. Les famílies estan morint de fam lentament a causa de que les pluges i els cultius han fracassat en els últims anys. Estan obligats a menjar cactus i fins i tot roques o cendres. Les Nacions Unides estimen que prop d’un milió de persones a Madagascar necessiten assistència alimentària d’emergència. La injustícia bàsica és que els països rics produeixen el carboni que està devastant les persones empobrides de Madagascar a Bangla Desh

Nicholas Kristof viatja a Madagascar, regió afectada per la sequera, per veure per si mateix la crisi que es desenvolupa .  Aquest és el vídeo i l’article que va fer al New York Times.

Per ADAM B. Ellick, BEN C. Solomon i Nicholas Kristof 6 gener 2017 | 07:18

Es pot veure l’article complert a

https://www.nytimes.com/2017/01/06/opinion/sunday/as-donald-trump-denies-climate-change-these-kids-die-of-it.html?_r=0 Continua la lectura de El que vam veure a Madagascar

El canvi climàtic afecta més als que tenen menys

El canvi climàtic, és el major desafiament al que la humanitat ha de fer front en aquest segle. Que el canvi climàtic afecta més als que tenen menys és previsible; però la realitat és que TOTS som cada dia mes pobres i per tant, TOTS som més vulnerables a la situació que estem vivint.

A Burkina Faso el 80% de la població viu del que collita en els seus camps. En un dels països més pobres del món, els efectes del canvi climàtic provoquen més fam i amenacen la subsistència dels seus habitants.

Comer a pesar de las sequías

Pascaline tiene 59 años y dedica todo el día a trabajar en el campo. Nació en una familia de agricultores y tuvo siete hijos que emigraron a Costa de Marfil en busca de una vida mejor. Vive de un pequeño huerto que no da alimentos suficientes como para subsistir hasta la siguiente cosecha. Entonces pasa hambre. Desde hace unos años lo pasa mucho peor, porque la época seca es aún más larga y las lluvias son más escasas pero más intensas e impredecibles, y eso supone más meses sin alimentos para comer.

Desde Oxfam Intermón distribuimos semillas de mijo, sorgo y niembé más resistentes y que maduran rápido aunque llueva poco. Así, campesinos y campesinas como Pascaline pueden contar con una cosecha más al año y podrán alimentarse a pesar de las sequías.

“Estas semillas nos han cambiado la vida. Al utilizarlas, mejoramos nuestras cosechas. Un poco de agua basta para que la cosecha crezca normalmente. Así recolectamos mucho más”.

El “Niño” , la seguretat alimentària amenaça Amèrica Central

Unint la xifra d’afectats de Guatemala , El Salvador , Hondures i Haití , són més de 5,6 milions les persones damnificades pels efectes devastadors del “Niño”. Els efectes del “Niño” es sumen a una sequera que dura quatre anys.

En aquestes regions del món hi ha una amenaça silenciosa, “la fam oculta” , provocada per una alimentació deficient , mancada dels nutrients bàsics per al desenvolupament ” físic i mental ” dels menors.

Sembla un contradicció, la realitat, és que ara mateix hi ha menjar suficient per tot el món. La fam no és només una qüestió que haguem de produir més, sinó que aquests productes estiguin ben repartits i que la gent tingui la capacitat adquisitiva per comprar els aliments.
Encara que hi ha condicions climàtiques inevitables, també és necessari  donar suport al petit agricultor , millorar la seva protecció social i reforçar les organitzacions camperoles. Continua la lectura de El “Niño” , la seguretat alimentària amenaça Amèrica Central