Arxiu d'etiquetes: residus

Dues dècades d’abocaments generen una muntanya submarina de fang en una àrea protegida de les Rias Baixas

Amagar la porqueria sota la catifa. Tant la Xunta de Galícia com el Govern central porten més de 20 anys autoritzant la descàrrega de dragatges de ports gallecs al costat de l’illa de Sálvora, al Parc Nacional Illas Atlàntiques. Tot i la lluita històrica d’ecologistes i pescadors contra aquest abocador sota el mar, Feijóo planeja dipositar més de 300.000 metres cúbics de nous residus.

https://www.publico.es/sociedad/vertidos-illas-atlanticas-decadas-vertidos-generan-montana-submarina-fango-area-protegida-rias-baixas.html

Una montaña de 25 metros de altura de lodo y otros residuos se acumula bajos las aguas del Atlántico, en la zona marina protegida de las Rías Baixas gallegas. Son el resultado de dos décadas de vertidos de los desechos procedentes del dragado de puertos de Galicia que el Gobierno Central y la Xunta han autorizado desde 1998. Continua la lectura de Dues dècades d’abocaments generen una muntanya submarina de fang en una àrea protegida de les Rias Baixas

Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

La contaminació amb microplàstics s’ha estès a tots els racons de la Terra i per primera vegada s’han trobat partícules concentrades en mostres de gel del Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc.

Una expedició científica que va recórrer entre el 18 de juliol i el 4 d’agost l’anomenat Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc, ha trobat, per primera vegada en la història, partícules de plàstics en les mostres de gel perforades en el trajecte.

La troballa de l’expedició, finançada per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units i la Fundació Heising-Simons, està inclòs en un article publicat aquest dimecres a ‘Science Advances’ i constata la presència de microplàstics en oceans, aigua potable, animals i regions de tot el món.

El director científic de l’expedició Projecte del Passatge del Nord-oest, el professor de la Universitat de Rhode Island (URI) Brice Loose, ha dit que la presència de microplàstics en les mostres de gel no és sorprenent però no era l’objectiu del viatge.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/deteccion-microplasticos-Artico-contaminantes-distancias_0_931257426.html Continua la lectura de Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

Quan els límits importen: un nou informe de l’IPCC adverteix sobre la urgència de canviar el nostre model productiu

Se’ns acaba el marge de maniobra per fer front al pitjor de la crisi climàtica i ecològica, si és que encara existeix aquest marge. La cruïlla més important ens obre la porta a dues possibles realitats: la cooperació o la confrontació pels recursos.

La solució implica canvis tan radicals en la nostra forma de vida, en les nostres economies i societats, que ningú està disposat a fer el primer pas.

https://www.elsaltodiario.com/medioambiente/limites-importan-nuevo-informe-ipcc-urgencia-cambiar-modelo-productivo

El 8 de agosto se presentó un nuevo informe del IPCC, el Grupo de Expertos sobre Cambio Climático de las Naciones Unidas, sobre suelo y clima. En él se alerta sobre el impacto asociado a la utilización de la tierra por el ser humano y como su uso insostenible y el cambio climático se retroalimentan mutuamente e incrementan los impactos y los riesgos el uno sobre el otro. Aproximadamente el 70% de la tierra libre de hielo es utilizada de una u otra manera para extracción de recursos, agricultura o silvicultura. Los impactos agravan los riesgos y los efectos del cambio climático, y a su vez el cambio climático agrava estos efectos. Es un círculo vicioso que se retroalimenta y que incrementa los impactos sobre los ecosistemas y sobre el propio ser humano: erosión y pérdida de suelo fértil, desertificación, emisión de CO2, degradación del suelo, riesgo sobre los sistemas alimentarios o déficit hídrico. Continua la lectura de Quan els límits importen: un nou informe de l’IPCC adverteix sobre la urgència de canviar el nostre model productiu

Entre el 20% i el 54% de les partícules de microplàstics de tot el món es troben a la Mediterrània

Ofegats en un mar de plàstic. Cada any acaben a l’oceà uns vuit milions de tones de plàstic, un material que pot trigar segles, o més, en desaparèixer. Podem seguir gaudint d’aquest invent sense destruir el planeta?

En els països mediterranis vivim 150 milions de persones.  Els països que més plàstics aboquen al mare nostrum són Turquia (144 tones al dia), Espanya (126 tones), Itàlia (90 tones), Egipte (77 tones) i França (66 tones).

https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/grandes-reportajes/ahogados-mar-plastico_12712

https://www.eldiario.es/murcia/medio_ambiente/particulas-microplasticos-mundo-encuentran-Mediterraneo_0_931256969.html

El plástico representa el 95% de los residuos que flotan en el Mediterráneo, un mar que acumula entre el 20% y el 54% de las partículas de microplásticos del planeta, publica la Fundación Aquae (Hidrogea) en una infografía que aborda la presencia de este material que los humanos están ingiriendo en su alimentación.

 Esta gigantesca “mancha” de plástico que afecta a todo el litoral mediterráneo, desde Algeciras a Barcelona, es una seria amenaza para las especies marinas y para las aves de nuestro entorno. En total, 134 especies mediterráneas se encuentran gravemente afectadas por la ingesta de plástico: 60 especies de peces; 9 especies de aves marinas; 5 especies de mamíferos marinos (cachalotes, rorcuales comunes, delfines nariz de botella, delfines de Risso y delfines listados); y las 3 especies de tortugas marinas que habitan en el Mediterráneo (se han encontrado hasta 150 fragmentos de plástico en algunas tortugas boba).
Infografía
Infografía HIDROGEA

Según se recoge en la infografía adjunta, elaborada por Fundación Aquae con datos del Servicio de Estudios del Parlamento Europeo, Greenpeace y WWF, los países que más plásticos vierten al mare nostrum (en los países mediterráneos vivimos 150 millones de personas) son Turquía (144 toneladas al día), España (126 toneladas), Italia (90 toneladas), Egipto (77 toneladas) y Francia (66 toneladas).

Los residuos plásticos no solo afectan al Mediterráneo: el 80% de la basura que hay en nuestros océanos es plástico, concretamente más de 150 millones de toneladas, una cifra que para 2050 se espera que alcance los 12.000 millones de toneladas. Una situación que cada año provoca la muerte de más de 100.000 animales marinos y que amenaza a otras 700 especies del hábitat marina.

Asia es el continente que más toneladas de plástico vierte a los océanos al año (el 86,17% del total), con 1.210.000 de toneladas; seguido por África (7,78%), con 109.200 toneladas; Latinoamérica (4,8%), con 67.400 toneladas; Norteamérica y América Central (0,95%), con 13.400 toneladas; Europa (0,28%), con 3.900 toneladas; y Oceanía (0,02%), que vierte al año 300 toneladas de plástico en los océanos.

Los microplásticos, que provienen de desechos del plástico, se han convertido en un problema medioambiental, social, económico y, posiblemente, sanitario. Según un estudio elaborado por la universidad canadiense British Columbia y publicado recientemente en la revista Environmental Science and Technology, una persona (estadounidense medio) puede ingerir y respirar entre 70.000 y 121.000 partículas de microplásticos al año. Actualmente, los científicos intentan determinar si esta ingesta tiene alguna consecuencia para la salud humana.

750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

No és el Pacífic, sinó el Mediterrani que banya les nostres costes.  El canal de Menorca, l’àrea marina protegida que hi ha entre Menorca i Mallorca, acumula 752 milions de microplàstics o, el que és el mateix, 3,7 tones de plàstics. A l’estiu i a la primavera és quan se’n detecta més quantitat, fet que suggereix l’efecte directe que pot tenir el turisme.

https://www.ccma.cat/324/750-milions-de-microplastics-suren-al-mar-entre-menorca-i-mallorca-una-zona-protegida/noticia/2940632/

Així ho revela un estudi fet per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Selva), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les illes Balears i l’Escola de Negocis ESADE. Durant els anys 2014 i 2015 es van recollir mostres trimestralment per avaluar la presència de microplàstics en aquesta zona protegida.

Amenaça per a l’ecosistema

El canal de Menorca és un corredor marí de 36 quilòmetres que separa les dues illes balears més grans. Hi ha 16.000 espècies diferents, 58 de les quals estan protegides.

El canal de Menorca fa 36 quilòmetres i hi viuen 16.000 espècies diferents (EFE) Continua la lectura de 750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

Estem parlant de productes químics utilitzats en pesticides que s’han acumulat a les glaceres i les capes de gel a tot el món des de 1940.

S’estan fonent a una velocitat sense precedents. La contaminació pot viatjar llargues distàncies a través de l’atmosfera. Estudis anteriors han demostrat que les capes de gel de l’Àrtic i l’Antàrtida contenen alts nivells de contaminació que van viatjar milers de quilòmetres.

https://www.publico.es/sociedad/deshielo-glaciares-himalaya-libera-polucion-atrapada-decadas.html Continua la lectura de El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

La climatóloga Katharine Hayhoe explica que la ciència no ha determinat un límit, però sí que com més grans siguin les emissions, pitjors resultaran els impactes

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/calculos-tiempo-evitar-climatico-peligroso_0_928107767.html

En 2018 se empezó a decir que quedaban 12 años para evitar un cambio climático “catastrófico”, hoy a algunos este plazo les parece ya demasiado amplio. ¿De dónde salen estos cálculos y cuál es su base científica?

 Antes que nada hay que recordar que después de cerca de tres décadas de esfuerzos internacionales y llamadas a la acción para reducir de forma drástica las emisiones que causan el calentamiento global, hasta ahora ni siquiera se ha conseguido que la curva de estos gases en el mundo comience a bajar algo. Así pues, está claro que se necesita hacer mucho más y de forma rápida.

Continua la lectura de D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

Diversos incendis a Sibèria arrasen tres milions d’hectàrees, una àrea similar a Bèlgica

Inundacions i incendis. Sibèria viu un dels estius més dramàtics. Aquest dimarts s’ha decretat l’estat d’emergència a les regions de Krasnoyarks i Irkutsk, segons ha informat el Ministeri d’Emergències de Rússia.

 Degut a la gran quantitat de superfície afectada pels incendios, els núvols de fum arriben a altres regions de Sibèria i fins i tot a zones més orientals del país. Des del mateix ministeri, han informat que els incendis han afectat ja gairebé 3 milions d’hectàrees de taigà i s’han detectat fins a 500 focus, que cada vegada abracen una major superfície, segons recull el diari Siberian Times. 
View image on Twitter

Els ecologistes ja han alertat del perill i del desastre que suposen els incendis actius des de fa setmanes. Hi ha ciutats senceres envoltades de fum negre i olor agre. A més, els incendis amenacen amb accelerar el desglaç de l’Àrtic.

Els incendis a Sibèria però no són un fenomen nou. Cada any hi ha incendis que cremen grans extensions aïllades de la zona, i de vegades, si la població no es veu amenaçada, les autoritats prefereixen no intervenir. Ara bé, els incendis d’aquest any han assolit una magnitud tan forta que es calcula que tindrà un impacte mediambiental a llarg termini.  Continua la lectura de Diversos incendis a Sibèria arrasen tres milions d’hectàrees, una àrea similar a Bèlgica

L’Atles de Justícia Ambiental ens mostra els conflictes socioambientals actius en el món

L’Atles de Justícia Ambiental -una iniciativa creada el 2012 per la Universitat Autònoma de Barcelona- va registrar  un total de 2.100 conflictes socioambientals a tot el món al 2017. Els casos estan augmentant a la Xina, Bangla Desh, el Pakistan, Indonèsia, Egipte, Etiòpia i República Democràtica del Congo, tot i que el país amb major nombre de conflictes a l’atles és Índia.

veure   ATLES  a https://ejatlas.org/

Quants conflictes ecològics hi ha al món? Encara que és una pregunta difícil de respondre, el nombre de casos és elevat. L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), codirigit a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) des del seu inici en 2012 per Leah Temper i Joan Martínez-Alier, i coordinat per Daniela De l’Bene, permet reunir els més rellevants dels últims 20 o 30 anys a través d’una metodologia de col·laboració entre acadèmics i activistes.

Els casos identificats s’incorporen a l’atles interactiu mitjançant una fitxa informativa d’unes cinc o sis pàgines per a cada un d’ells. Aquest inventari mundial permet crear diferents mapes a partir d’una àmplia gamma de filtres que, entre altres coses, faciliten una visualització clara de quins són aquells classificats com de major gravetat.

Segons Martínez-Alier, un dels indicadors del nivell de gravetat dels conflictes ambientals és que les vides de les persones han estat vulnerades per l’impacte ambiental, és a dir per la contaminació o altres danys produïts per un projecte, o per l’assassinat de activistes que es manifesten en contra d’un projecte determinat.

Aquest va ser per exemple el cas de les ecologistes Teresina Navacilla i Glòria Capità en sengles casos a les Filipines el 2016, o el de l’hondurenya Berta Càceres assassinada també en 2016 després de lluitar contra la construcció d’una central hidroelèctrica al Riu Gualcarque, una font vital per a la supervivència dels indígenes Lenca de la zona.

Fins al moment la mort de defensors de la terra s’ha identificat en uns 260 casos, és a dir una mica més d’un 12% dels registrats. La majoria es concentren a Amèrica del Sud, així com al sud i sud-est d’Àsia, segons el EJAtlas. No obstant això, Martínez-Alier destaca que aquestes dades són parcials ja que l’atles encara no disposa de suficient informació d’altres zones en què és més que probable que hagin succeït morts similars.

L’atles permet identificar els casos considerats d’èxit, en què la lluita contra un projecte d’inversió (una mina, una represa, una plantació de palma d’oli, una incineradora, etc.) va ser positiva o en què judicial o administrativament el estat ha implementat regulacions eficaces per desestimular la realització de projectes semblants. El mapa recull uns 360 casos d’èxit, el que correspon a un 17% del total, la major part dels quals es troben a Amèrica del Sud, amb 95 casos, seguit per Europa occidental amb 55 casos d’èxit.

Per al codirector del projecte, el fracking del gas –activitat que consisteix en l’extracció de gas natural de jaciments no convencionals- és un dels temes nous, dels quals amb prou feines es parlava quan el EJAtlas va ser presentat per primera vegada al març de 2014 amb un total de 920 conflictes.

“L’augment i els canvis en el metabolisme social (els fluxos d’energia i materials en l’economia) són les causes principals dels conflictes”, recalca. També destaquen els conflictes per l’extracció de sorra de platges per a l’obtenció de minerals com ilmenita (matèria primera per al titani), el rútil i zirconi. Hi ha diversos conflictes d’aquest tipus registrats a Madagascar, Sud-àfrica i en Tamil Nadu a l’Índia.

Sorgeixen també nous casos per l’oposició a la mineria i de la crema de carbó o l’extracció de petroli o gas. Aquests es vinculen no només amb amenaces locals a la qualitat de l’ambient i especialment de l’aigua, sinó també al canvi climàtic per excessives emissions de diòxid de carboni per la combustió d’aquests materials.

Exemple d’això és el moviment Ende Gelände a Alemanya que es manifesta contra la mineria de lignit que es crema en centrals termo-elèctriques i al mateix temps contra el canvi climàtic amb invasions simbòliques i pacífiques de les mines de lignit a prop de Colònia i de Berlín . En altres els conflictes recents d’Àfrica i Amèrica Llatina apareixen empreses xineses cada vegada més.

Situació socioambiental d’Espanya

A Espanya, el EJAtlas ha recopilat fins al moment, gràcies a la informació facilitada per diverses organitzacions ecologistes, 55 conflictes ambientals. Al nostre país hi ha conflictes ambientals de tot tipus, però a diferència de Sud-amèrica, la majoria d’ells no són de mineria ni extracció de combustibles fòssils, ni de desforestació o acaparament de terres, sinó d’evacuació de residus (com les cimenteres que cremen escombraries ) o estan relacionats amb infraestructures d’obres públiques i de turisme així com amb les centrals nuclears.

El Atlas de Justicia Ambiental nos muestra los 2.100 conflictos socioambientales activos en el mundo

Hem de deixar de volar?

L’abaratiment dels bitllets fa que volar estigui cada cop a l’abast de més gent i els moviments ecologistes demanen limitar l’expansió de les rutes aèries. Greta Thunberg encapçala el setge mundial a l’empremta ecològica dels avions.

Aquesta setmana s’han registrat les xifres més altes de trànsit aeri de la història. Dijous es va batre un nou rècord mundial, amb més de 230.000 vols en un sol dia, que se suma a un altre rècord del dia abans: 225.000 enlairaments.

En total, en 48 hores, s’ha fregat el mig milió de vols i la xifra es podria superar a l’agost.

L’abaratiment dels bitllets, per l’augment de la competència i la proliferació de les aerolínies de baix cost, ha fet que volar estigui cada cop a l’abast de més persones, i el trànsit aeri no para de pujar.

Les xifres les ha fet públiques la web Flightradar24, que es dedica a fer el seguiment de tots els avions del món en temps real utilitzant totes les fonts públiques disponibles.

Embedded video
 Segons la mateixa web, la xifra es podria superar els pròxims dies coincidint amb el final i l’inici de vacances. El registre inclou tots els avions d’ús turístic i també els de càrrega, helicòpters i avions privats.

Aquestes dades no agradaran, ben segur, a Greta Thunberg, la jove que s’ha convertit en un referent per la lluita contra el canvi climàtic. Ella sempre viatja en tren i rebutja els vols barats, per l’impacte ambiental que suposen.

https://www.ara.cat/societat/Hem-deixar-volar_0_2278572134.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=titulars&utm_content=20190728titulars

Greta Thunberg, la nena sueca que ha aconseguit desfermar per fi l’alerta per l’emergència climàtica, va deixar de volar en avió als 12 anys i ha aconseguit popularitzar a Suècia el terme ‘flygskam’, que literalment vol dir “vergonya de volar”, per la gran petjada de carboni dels avions. La Greta, que s’ha convertit en usuària assídua als trens nocturns per poder mantenir la seva agenda de mobilitzacions internacionals, vol participar al setembre en la cimera climàtica de l’ONU a Nova York i al desembre a la COP25 de Xile. Però ja ha advertit que hi pensa anar sense agafar cap avió.

Per què? L’aviació comercial genera el 12% de les emissions del sector del transport i el 2,4% de les emissions globals de CO 2, tot i que si es compten les emissions que no són CO 2el seu impacte en l’atmosfera es duplica. Un 2,4% pot semblar un percentatge baix: per què llavors tot aquest rebombori?

En primer lloc, perquè no és tan baix: els 900 milions de tones de CO2 emesos per l’aviació l’any 2018 volen dir que si el sector comptés com un país seria el 6è més contaminant del món, per davant d’Alemanya. En segon lloc, per l’enorme potencial de creixement, ja que en lloc de minvar, es preveu que les emissions de l’aviació es tripliquin el 2050: l’eficiència ecològica dels avions augmenta cada any un 1,5%, però el nombre de vols i passatgers creix al voltant del 5% anual. I en tercer lloc -i encara més important-, per les emissions per càpita.

“És cert que els cotxes en conjunt emeten molt més que els avions, però hi ha molts més desplaçaments en cotxe. I si parlem d’emissions per càpita, tal com fan el Protocol de Kyoto i l’Acord de París, amb un sol vol pots arribar a consumir totes les emissions que una persona hauria de fer en un any”, explica per telèfon des de Suècia Stefan Gössling, professor a la Universitat de Lund especialitzat en sostenibilitat del transport i el turisme.

Efectivament, el vol que Greta Thunberg no agafarà entre Estocolm i Nova York emet per passatger més de les 2,3 tones de CO2 que es calcula que hauria d’emetre cada persona com a màxim en tot un any. Això vol dir que cadascun dels passatgers del vol, amb les seves 2,9 tones de CO 2, provoca el desglaç de 8,7 metres quadrats de gel estival a l’Àrtic.

Només vola el 20% del món

“La indústria diu que està buscant alternatives verdes però de seguida admet que en les pròximes dècades no hi haurà avions elèctrics, i no podem esperar tant: els científics ens donen només 11 anys per reduir les emissions”, apunta Magdalena Heuwieser, portaveu de Stay Grounded, un moviment nascut el 2016 a Àustria i que ja agrupa 130 organitzacions socials de tot el món mobilitzades pel “decreixement de l’aviació”. Asseguren que no es tracta de deixar de volar completament -“no volem dir als migrants que volen a casa a veure la família que no poden agafar l’avió”, diu- però reclamen acabar amb el model de consum que ha fet que agafar un avió sigui l’opció més fàcil i habitual. O que ho sigui almenys per a una part molt petita del món: “Entre el 80% i el 90% de la població mundial no ha agafat mai un avió”, assegura Heuwieser.

Gössling admet que no hi ha cap estudi que constati aquesta dada, però tot i així hi dona credibilitat. “Els 4.100 milions de passatgers del 2018 són comptant l’anada i la tornada com a dos passatgers; si voles a un hub i fas escala cada vol nou compta com un altre passatger; i, tot això, a banda del fet que hi ha molta gent que vola assíduament, fins a 300 vols per any en el cas més extrem comptabilitzat”, explica l’analista. I afegeix que, d’acord amb els seus càlculs, “només un 3% de la població mundial agafa vols internacionals”. La majoria de les emissions dels avions provenen de l’aviació internacional, cosa que vol dir que un grup molt petit de persones contribueix de forma desproporcionada a les emissions mundials.

Però si es tenen en compte les emissions per càpita, els vols interiors de cada país són els més contaminants. “La major part del combustible es fa servir per a l’enlairament, de forma que si es vola molt lluny la contaminació per quilòmetre recorregut és menor. A més, els vols interiors que es poden fer en menys de quatre hores en tren són també els més ineficients per al viatger”, remarca l’expert. Stay Grounded, de fet, defensa, entre altres coses, limitar o eliminar els vols de curta distància, una proposta que es va debatre el mes passat al Parlament francès però que no va obtenir vots suficients per ser aprovada.

Incompleix l’Acord de París

“Les emissions de CO2 dels avions s’haurien de reduir un 80% el 2050 per ser coherents amb el límit de 2ºC [que fixa l’Acord de París], però el creixement d’emissions no s’atura i encara no s’han posat en marxa mesures per a la descarbonització de l’aviació”, alerta Dan Rutherford, de l’International Council for Clean Transportation. Si se segueix el ritme anual, adverteix, l’any 2030 l’aviació superarà la part proporcional d’emissions que li toca per mantenir l’escalfament global en 1,5ºC i el 2040 les superarà per als 2ºC.

I això només pel que fa al CO2. Però, tal com explica l’investigador del CSIC Xavier Querol, la contaminació procedent dels avions no s’acaba aquí: inclou tres blocs més. D’una banda hi ha les esteles, que es formen per la condensació de vapor d’aigua i generen una nuvolositat que té cert efecte de refredament (que en tot cas no compensa els efectes en l’escalfament global). De l’altra, els avions emeten grans quantitats de monòxid de nitrogen (NO), “que en una hora es converteix en NO 2 i afecta la qualitat de l’aire”, explica Querol. I com a últim bloc contaminant de l’aviació assenyala “tota la maquinària de terra, com els generadors elèctrics, que generen també gran quantitat de partícules ultrafines” perjudicials per a la salut.

El moviment Stay Grounded, de fet, centra bona part de la seva acció en la protesta contra projectes de construcció o ampliació d’aeroports: n’hi ha 58 en marxa a Europa i 1.200 arreu del món, diu Heuwieser. Un mapa elaborat en col·laboració amb l’Environmental Justice Atlas de l’ICTA-UAB documenta una cinquantena de protestes com aquestes als cinc continents. L’ICTA, de fet, va col·laborar amb Stay Grounded en l’organització de les jornadesDecreixement de l’aviació que Barcelona va acollir a mitjans de mes, en les quals Gössling va participar per videoconferència, sense haver d’agafar un avió.

Però també s’oposen a alguns dels projectes de compensació de les emissions de l’aviació: la inversió que ofereixen algunes aerolínies com a mesura ecològica. “La majoria són projectes de plantació de boscos o construcció de centrals hidroelèctriques a països com Hondures, per captar CO 2 o deixar-ne d’emetre, però sovint aquests projectes provoquen desplaçaments de població local o restringeixen l’ús de la terra als pobles indígenes de la zona”, explica la portaveu de Stay Grounded. I critica la injustícia de tot plegat: “El nord vol seguir emetent CO 2 per mantenir el seu model de vida a costa dels pobles que menys han contribuït a l’emergència climàtica i que més en pateixen les conseqüències”. Un procés que, segons l’activista, els ha portat ja a encunyar un nou terme: el CO 2 lonialisme. Amb un 2 al mig, de CO 2.

https://www.ccma.cat/324/el-record-mundial-que-no-agradara-a-greta-thunberg-225-000-vols-en-nomes-24-hores/noticia/2938257/