La reacció de fusió consisteix en la unió de dos isòtops de l’hidrogen, el deuteri i el triti. Aquesta dóna lloc a un nucli d’Heli i alhora emet una gran quantitat d’energia. La idea seria aprofitar-la per escalfar aigua, impulsant així una turbina que generaria electricitat.

La utopia de la fusió ofereix la imatge que és possible una solució a l’esgotament dels recursos fòssils i al canvi climàtic sense haver de transformar els actuals patrons de transport, consum, construcció

Un dels arguments clau dels defensors de la fusió nuclear és que no genera residus radioactius. Si bé és cert que els elements derivats de la reacció no contenen càrrega radioactiva, un dels isòtops utilitzats en la mateixa, el triti, sí que és radioactiu, i els materials de revestiment estructural han de ser tractats com residus radioactiu. En el cas d’una hipotètica explotació comercial de la fusió nuclear, un mineral finit com el liti passaria a ser el recurs estratègic, i per tant factor limitant per al seu desenvolupament. A partir d’aquest s’obté el triti, imprescindible en la reacció.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/candidatura-reactor-IFMIF-Dones-Granada-promesas_6_768933116.html

La candidatura de Granada como sede del acelerador de partículas IFMIF-DONES, con el apoyo prácticamente unánime de la comunidad científica, empresarial e institucional, ha puesto de actualidad en el contexto español la apuesta por la fusión nuclear como fuente energética de futuro.

Resulta llamativo observar cómo un proyecto de una envergadura y complejidad tal no ha generado prácticamente debate, oscilando las reacciones entre el apoyo entusiasta y la indiferencia. Algo en cualquier caso comprensible en una provincia como Granada, con una tasa de paro superior al 25 %; cualquier iniciativa que prometa inversiones millonarias y puestos de trabajo será recibida sin cuestionamiento ni análisis. Continua la lectura de La candidatura del reactor IFMIF-Dones a Granada i les promeses de la fusió nuclear →