Arxiu d'etiquetes: residus radioactius

Els residus radioactius ens costaran 23.044.000 d’euros

En aquesta crisi immunològica diverses notícies estan passades desapercebudes. És com si quan hi ha una gran inundació, moltes empreses aprofiten per eliminar residus que d’altra manera no s’haguessin pogut desprendre.Hi ha altres com la corrupció, però aquesta és una de les més importants pel risc que suposa.

El Cementiri temporal (MTC) no estarà a punt abans de 2028, el definitiu, geològic, cap a 2073

https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/10419646/03/20/Los-residuos-radiactivos-nos-costaran-23044-millones-de-euros.html

Los residuos radiactivos del país costarán un total de 23.044 millones de euros, calculados desde que empezaron a generarse en 1985 hasta final de siglo, de acuerdo con las previsiones de Enresa, la empresa pública encargada de su gestión. Se trata de un incremento del 77% con relación a las previsiones anteriores. De esa cantidad, queda por pagar la parte del león, 16.745 millones, la mayoría correspondientes al combustible gastado de las centrales nucleares (8.218 millones) y a la clausura de estas mismas instalaciones (4.288 millones). Continua la lectura de Els residus radioactius ens costaran 23.044.000 d’euros

La corrosió de materials pot afectar el dipòsit de residus nuclears

La investigació, realitzada per la Universitat Estatal d’Ohio (Estats Units), analitza les interaccions entre diferents productes que s’usen junts per emmagatzemar residus radioactius, ja que fins ara s’avaluava només la corrosió de materials individualment sense tenir en compte el contacte entre ells .

No tots els residus radioactius són iguals. Des del punt de vista de la seva gestió final, la classificació de residus radioactius a Espanya tal com es refereix en els successius informes nacionals sobre la Convenció per a la Seguretat de la Gestió del Combustible Gastat i dels Residus Radioactius (Convenció Conjunta), consta de les següents categories:

Residus de molt baixa activitat (vida curta i mitja).
Residus de molt baixa activitat (vida llarga).
Residus de baixa i mitja activitat (vida curta i mitja).
Residus de baixa i mitja activitat (vida llarga).
Residus d’alta activitat.

La classificació té en compte l’activitat inicial dels residus i el període de semidesintegració dels radionúclids que contenen majoritàriament, que poden ser de vida curta i mitja (menor de 30 anys), o bé de vida llarga quan el seu període de semidesintegració és superior a aquest valor. Continua la lectura de La corrosió de materials pot afectar el dipòsit de residus nuclears

Espanya reconeix per primera vegada les seves zones afectades per contaminació radioactiva

Són sis àrees que haurien de formar part d’un inventari que mai es va fer, i que ara han estat reconegudes pel Consell de Seguretat Nuclear en una nota informativa a la premsa. No estan declarades oficialment. Alguns d’aquests isòtops romandran emetent radiacions milers i desenes de milers d’anys

A Palomares (40 hectàrees amb presència de plutoni i americi), vuit rases del Jarama, les Marismas de Mendaña, a l’estuari de riu Tinto, (un terreny de 1.600 metres quadrats conegut com CRI-9 amb presència de cesi); la bassa de fosfoyesos d’Huelva (1.200 hectàrees amb presència de ràdio); el paratge del Fondó, a Cartagena (amb uns dipòsits de llots de fosfats en 108 hectàrees amb presència d’urani); i l’embassament del riu Ebre a la localitat de Flix, on hi havia uns llots de fosfats amb presència d’urani que ja han estat retirats.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-espana-reconoce-primera-vez-zonas-contaminacion-radiactiva.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha admitido, a través de un comunicado de prensa, la existencia de seis zonas en España donde los suelos presentan radiactividad derivada de la actividad humana en el pasado. La mayoría son conocidas, como la pedanía de Palomares o el área de río Tinto en Huelva, pero pese a la relevancia de los casos jamás han sido declarados oficialmente como terrenos contaminados. Continua la lectura de Espanya reconeix per primera vegada les seves zones afectades per contaminació radioactiva

La candidatura del reactor IFMIF-Dones a Granada i les promeses de la fusió nuclear

La reacció de fusió consisteix en la unió de dos isòtops de l’hidrogen, el deuteri i el triti. Aquesta dóna lloc a un nucli d’Heli i alhora emet una gran quantitat d’energia. La idea seria aprofitar-la per escalfar aigua, impulsant així una turbina que generaria electricitat.

La utopia de la fusió ofereix la imatge que és possible una solució a l’esgotament dels recursos fòssils i al canvi climàtic sense haver de transformar els actuals patrons de transport, consum, construcció

Un dels arguments clau dels defensors de la fusió nuclear és que no genera residus radioactius. Si bé és cert que els elements derivats de la reacció no contenen càrrega radioactiva, un dels isòtops utilitzats en la mateixa, el triti, sí que és radioactiu, i els materials de revestiment estructural han de ser tractats com residus radioactiu. En el cas d’una hipotètica explotació comercial de la fusió nuclear, un mineral finit com el liti passaria a ser el recurs estratègic, i per tant factor limitant per al seu desenvolupament. A partir d’aquest s’obté el triti, imprescindible en la reacció.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/candidatura-reactor-IFMIF-Dones-Granada-promesas_6_768933116.html

La candidatura de Granada como sede del acelerador de partículas IFMIF-DONES, con el apoyo prácticamente unánime de la comunidad científica, empresarial e institucional, ha puesto de actualidad en el contexto español la apuesta por la fusión nuclear como fuente energética de futuro.

Resulta llamativo observar cómo un proyecto de una envergadura y complejidad tal no ha generado prácticamente debate, oscilando las reacciones entre el apoyo entusiasta y la indiferencia. Algo en cualquier caso comprensible en una provincia como Granada, con una tasa de paro superior al 25 %; cualquier iniciativa que prometa inversiones millonarias y puestos de trabajo será recibida sin cuestionamiento ni análisis. Continua la lectura de La candidatura del reactor IFMIF-Dones a Granada i les promeses de la fusió nuclear

La UE no veu necessaris nous estudis sobre els residus nuclears de l’Atlàntic després d’admetre que no coneix el seu estat

Els residus nuclears són un perill en qualsevol lloc de l’univers. La Comissió Europea, en resposta a l’eurodiputat socialista José Blanco, indica que no preveu revisar almenys fins a 2020 si Espanya està vigilant de forma correcta la possible radioactivitat que pugui arribar a les costes.

https://www.eldiario.es/galicia/politica/UE-necesarios-estudios-nucleares-Atlantico_0_766773615.html

La Comisión Europea acaba de responder al eurodiputado socialista José Blanco que no ha recibido “ninguna prueba sobre la necesidad de realizar nuevos estudios del estado de los residuos radiactivos” vertidos durante años en la denominada fosa atlántica, frente a las costas gallegas. Una respuesta que se produce  después de que la propia Comisión admitiese en otra repuesta previa que no tiene “conocimiento de nuevos estudios científicos”sobre el estado de esos residuos. Esto es, la UE dice que no tiene pruebas de que nada malo esté pasando con esos residuos pero que desconoce si alguien está supervisando si algo va mal o no. Continua la lectura de La UE no veu necessaris nous estudis sobre els residus nuclears de l’Atlàntic després d’admetre que no coneix el seu estat

Breu història i plans per al cementiri nuclear del Cabril, Còrdova

El Cabril és l’únic magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat d’Espanya. Es troba situat en una finca de la Serra Albarrana, al municipi d’Hornachuelos (Còrdova). Els residus es classifiquen i s’emmagatzemen en contenidors de formigó fabricats a prova de terratrèmols, que es guarden en cel·les construïdes en enormes naus en superfície (no de forma subterrània com sol pensar-se) .

Els primers residus radioactius van ser introduïts de forma clandestina el 1961 a una mina d’urani en desús. Fins a 1975 no va rebre la primera suposada autorització oficial, sent inaugurades les actuals instal·lacions el 1992, complint ja amb tots els requisits legals. Al novembre de 2009 es trobava a 61,57 per cent del seu capacitat. Segons estimacions de 2004 es trobarà ple prop de l’any 2030.

Està clar el regal enverinat que els que van decidir construir per a benefici propi estan deixant per a les futures generacions; deixant a les clares que l’energia nuclear, a més de perillosa, és escandalosament immoral. Per això és urgent el tancament de l’origen dels residus, les centrals nuclears i el Cementiri Nuclear del Cabril.

https://www.elsaltodiario.com/desconexion-nuclear/el-cementerio-nuclear-de-el-cabril-cordoba

El Cementerio Nuclear de El Cabril, Córdoba, es el único almacenamiento de basura radiactiva en nuestro país. La Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, ENRESA, proyecta la creación de las actuales instalaciones en el I Plan de Residuos Radiactivos, I PGRR, aprobado en noviembre de 1987. La memoria del proyecto recogía que la instalación estaba concebida para almacenar bultos de residuos radiactivos de media y baja actividad y vida corta: es decir, peligrosos para las personas y medio ambiente durante unos trescientos años.  Continua la lectura de Breu història i plans per al cementiri nuclear del Cabril, Còrdova

L’energia nuclear al “món de les moltes crisis”

Avui, cinc anys després, hem tingut coneixement d’un terratrèmol a la localitat de Yebra, a tot just 85 km de distància de la ubicació del possible magatzem de residus autoritzat i, el que és més significatiu, al costat d’un poble que va presentar la seva candidatura i que va ser acceptat al concurs. Maleïda herència que  volem deixar a centenars de generacions futures. Si canviem les emissions de CO2 per la producció massiva de residus radioactius ¿quin viatge ecològic estem fent? No hi ha energia més perillosa i  cara que la nuclear.

http://blogs.publico.es/otrasmiradas/12164/la-energia-nuclear-en-el-mundo-de-las-muchas-crisis/

Juanjo Álvarez
M
iembro del Área de Ecosocialismo de Anticapitalistas y del Movimiento Ibérico Antinuclear  Continua la lectura de L’energia nuclear al “món de les moltes crisis”