Arxiu d'etiquetes: recursos

L’escalfament que ens envaeix

Reproduïm un fragment del magnífic article:

“dotze anys terrorífics” .A l’octubre de 2018, quinze mesos després que les paraules de Jirinec fessin que es em saltessin les llàgrimes a l’Amazònia, els principals científics del clima van elaborar un informe per al Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (PICC) de l’ONU que ens adverteix que només ens queden una dotzena d’anys per limitar els impactes catastròfics del canvi climàtic. La clau d’això és el següent: ja hem escalfat el planeta un grau centígrad. Si no aconseguim limitar aquest procés d’escalfament a 1,5 graus, fins i tot mig grau més d’aquest límit empitjorarà significativament la calor extrema, les inundacions, les sequeres generalitzades i els augments del nivell del mar, entre d’altres fenòmens ombrívols. L’informe s’ha convertit en el punt central de les conversacions entre dels progressistes polítics nord-americans, els quals, com en el cas de la periodista i activista Naomi Klein, parlen ja dels “dotze anys terrorífics” que ens queden per reduir les emissions de combustibles fòssils .

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251476&titular=el-calentamiento-que-nos-invade- Continua la lectura de L’escalfament que ens envaeix

Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

La producció mundial d’aliments amenaça l’estabilitat climàtica i la resistència de l’ecosistema. Constitueix el major impulsor de degradació ambiental i de transgressió dels límits planetaris .Una transformació radical del sistema alimentari mundial és urgentment necessària.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/medio_ambiente-salud-alimentacion-carne-azucar_0_857765230.html

De forma reciente, un artículo replicado por múltiples medios en España aseguraba en su titular: ‘Dejar de comer carne no va a salvar el planeta’. Pues bien, un nuevo informe de la prestigiosa revista médica The Lancet que ha contado con la participación de 37 científicos de diversas disciplinas acaba de concluir que por la salud humana y la del planeta se necesita un cambio radical de nuestra dieta que reduzca más de un 50% el consumo de la carne roja y el azúcar. Continua la lectura de Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

Les plantes de dessalinització produeixen més residus tòxics que aigua potable

Una de cada quatre persones viu en regions on els recursos d’aigua són insuficients una part de l’any, mentre que uns 500 milions de persones pateixen una penúria tot l’any, segons l’ONU.

La penúria d’aigua està motivada per moltes causes, la primera d’elles per una població global massiva que s’acosta als 8.000 milions de persones. Molts grans rius ja no arriben al mar, les zones aqüíferes s’assequen i la contaminació també afecta a l’aigua.

Amb el canvi climàtic, la situació empitjorarà. Per cada grau centígrad que sumi el planeta, al voltant del 7% de la població mundial – uns 500 milions de persones – tindrà 20% menys aigua, segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC).

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251357&titular=las-plantas-de-desalinizaci%F3n-producen-m%E1s-residuos-t%F3xicos-que-agua-potable-

Unas 16.000 plantas de desalinización en el mundo producen más residuos tóxicos que agua potable, según el primer estudio global sobre la materia, publicado el lunes.

Por cada litro de agua obtenido del mar o de aguas salobres, un litro y medio de lodo salado, llamado salmuera, acaba en el océano o la tierra, según la investigación publicada en la revista científica Science of the Total Environment.

La salmuera extremadamente salada es todavía más tóxica al estar compuesta por químicos utilizados en el proceso de desalinización, como por ejemplo, el cobre y el cloro.

La cantidad total de salmuera producida — más de 50.000 millones de metros cúbicos al año en el mundo — podría cubrir el estado de Florida con una capa de 30 cm, calcularon los autores del estudio.

“El mundo produce menos agua desalinizada que salmuera”, dijo a la AFP Manzoor Qadir, coautor del informe y científico del Instituto del Agua, Medioambiente y Salud de la Universidad de la ONU en Ontario (Canadá).

“Casi toda la salmuera regresa al medioambiente, sobre todo al océano”.

Toda esta sal adicional aumenta la temperatura de las aguas costeras y disminuye el nivel de oxígeno, lo que puede crear “zonas muertas”.

“En estas condiciones, para los organismos acuáticos es difícil respirar. Necesitan O2 para sobrevivir”, dijo Qadir.

Una solución vital

 

 https://www.afp.com/sites/default/files/nfs/diff-intra/espanol/madrid/sociedad/c60e8b560fb91b8c32814266d78ec6c9c151c9e4.jpg

 

AFP / Paz PIZARRO La desalinización en el mundo  

Más de la mitad de la salmuera mundial procede solo de cuatro países: Arabia Saudita (22%), los Emiratos Árabes Unidos (20,2%), Kuwáit (6%) y Qatar (5,8%).

África del Norte, Oriente Medio y muchas pequeñas islas en lugares como el Pacífico dependen en gran medida del agua desalinizada.

Esta está destinada en casi dos terceras partes a su consumo y el resto como refrigerante en la producción de energía y también a la agricultura.

Una de cada cuatro personas vive en regiones donde los recursos de agua son insuficientes una parte del año, mientras que unos 500 millones de personas sufren una penuria todo el año, según la ONU.

Desde 2015, el Informe de Riesgos Globales del Foro Económico Mundial incluye las “crisis del agua” entre las amenazas globales, por encima de los desastres naturales, las migraciones y los cibertaques.

La penuria de agua está motivada por muchas causas, la primera de ellas por una población global masiva que se acerca a los 8.000 millones de personas. Muchos grandes ríos ya no llegan al mar, las zonas acuíferas se secan y la contaminación también afecta al agua.

El papel del cambio climático

Con el cambio climático, la situación empeorará.

Por cada grado centígrado que sume el planeta, alrededor de 7% de la población mundial – unos 500 millones de personas – tendrá 20% menos agua, según el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC).

“La tecnología de desalinización ha beneficiado a muchas personas”, dijo Qadir. “Pero no podemos ignorar la producción de salmuera, que se convertirá en un grave problema en el futuro”.

 https://www.afp.com/sites/default/files/nfs/diff-intra/espanol/madrid/sociedad/c2053c8815e95713b68670531bf60ed49aca7084.jpg

 

 

 

AFP / Simon MALFATTO La desalinización en el mundo

La tecnología de retirar la sal del agua se utiliza a escala industrial desde los años 1960. En 2025, el mundo contará con al menos 17.500 plantas.

Más del 90% de las plantas de desalinización se hallan en países ricos. Esto demuestra que la tecnología es onerosa, especialmente por los costos energéticos.

Pero, según Qadir, esto también significa que estos países tienen la capacidad de desarrollar maneras para deshacerse de la salmuera de una manera que no afecte tanto el medioambiente.

Algunos proyectos pilotos mostraron que modificando la salmuera hasta se puede aumentar la producción de algunas especies de peces en acuicultura.

Fuente: https://www.afp.com/es/noticias/838/las-plantas-de-desalinizacion-producen-mas-residuos-toxicos-que-agua-potable-doc-1c84ri2

 

L’autoritat nuclear avança en els permisos per a la mina d’urani a Salamanca

El Consell de Seguretat Nuclear ha donat el vistiplau a dues passes intermedis dins el procés perquè la minera australiana Berkeley aconsegueixi l’autorització per construir l’única mina d’urani a cel obert d’Europa. El mes de setembre la va paralitzar i va demanar més dades.

Estudis avalats per les pròpies Nacions Unides demostren que les concentracions d’urani són superiors en poblacions situades al costat de les mines que al costat de centrals nuclears. A França encara hi ha problemes en mines tancades fa dècades.

El 2014 es van trobar  elevats nivells de radiació a la casa d’un extreballador d’una mina que s’havia portat filtres de la mina a casa. Va morir de leucèmia . Una dona, amb una propietat propera a una altra antiga mina francesa, tenia al seu jardí una roca amb nivells de radiació 5.000 vegades superiors als normals”. Veure  https://www.elsaltodiario.com/mineria/expertos-alertan-peligros-uranio-salamanca

https://www.publico.es/economia/autoridad-nuclear-avanza-permisos-mina-uranio-salamanca.html

El Consejo de Seguridad Nuclear ha dado el visto bueno a dos pasos intermedios dentro del proceso para que la minera australiana Berkeley consiga la autorización para construir la única mina de uranio a cielo abierto de Europa, dijo a Reuters una fuente con conocimiento del proceso sobre unas decisiones que todavía no son públicas. Continua la lectura de L’autoritat nuclear avança en els permisos per a la mina d’urani a Salamanca

Ecologistes alerten l’arribada d’un nou submarí nuclear a Gibraltar

El portaveu del col·lectiu en el Camp de Gibraltar, Antonio Muñoz, ha denunciat que “no és la primera vegada que a la base naval de Gibraltar atraquen submarins com aquest” i ha advertit que “no es pot descartar cap episodi de contaminació radioactiva”.

L’organització ecologista ha denunciat que el port militar de Gibraltar s’està convertint en un port al qual el Regne Unit porta els seus submarins a reparar, treballs que “estan posant el risc a la població del Camp de Gibraltar i l’Estret”

https://www.publico.es/sociedad/ecologistas-alertan-llegada-nuevo-submarino-nuclear-gibraltar.html

El submarino nuclear HMS Ambush, de la clase Astute, ha recalado esta mañana en la base naval de Gibraltar en el marco de una visita rutinaria programada, según ha informado el Gobierno gibraltareño en un comunicado. Continua la lectura de Ecologistes alerten l’arribada d’un nou submarí nuclear a Gibraltar

Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

Una declaració de 28 articles, emesa per l’Assemblea General de la ONU, recolza l’activitat dels camperols i recorda que el 70 per cent dels aliments del planeta són produïts per agricultors familiars.

Amb 28 articles, la Resolució final aborda tots els beneficis de l’agricultura camperola, la necessitat d’un model agropecuari sense agrotòxics ni transgènics, i reafirma l’íntima vinculació entre la vida camperola i els drets humans.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251049&titular=por-la-producci%F3n-campesina- Continua la lectura de Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

El sòl ja no suporta tanta  quantitat de residus que generem. 400.000 tones de metà i 540.000 de nitrogen al cap de l’any, realment cal tant?

Prepara una ordre per declarar sobresaturats per nitrogen els termes d’Albalatillo, Alfántega, Altorricón, Castillonroy, Mirambell. Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, Seine, Vencillón, Mainar i Vila-real d’Huerva

Descarta que, excepte vuit dels anteriors, cap dels més de 120 pobles els aqüífers es consideren vulnerables superi els límits declarats com tolerables

L’Executiu admet que “en determinades zones d’Aragó ha una sobresaturació d’explotacions ramaderes intensives”

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Gobierno-Aragon-granjas-soportar-estiercol_0_854965016.html Continua la lectura de El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

Hola, sóc la sequera, torno demà

Les pluges han estat el millor regal del 2018, però ho hem tirat a les escombraries sense desenvolupar.Seguim sense posar en marxa un gran pla nacional per a l’ús responsable de l’aigua i l’adaptació a les sequeres del canvi climàtic. Un pla que ha de ser expeditiu i immediat, consensuat per tots els sectors i allunyat dels interessos particulars dels partits.

https://www.eldiario.es/zonacritica/Hola-sequia-vuelvo-manana_6_853624643.html Continua la lectura de Hola, sóc la sequera, torno demà

Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

Somien els androides amb xais elèctrics?. El 1982 Ridley Scott va dibuixar una societat del futur en què els avenços científics i tecnològics havien revolucionat radicalment tot el que coneixíem. Al ‘univers Blade runner’, una de les pel·lícules de ciència ficció més influents de tots els temps, aquest futur tenia lloc ni més ni menys que en el 2019. Arribats a aquesta data, tot i que seguim estant molt lluny d’androides com els de la generació Nexus-6, algunes de les idees plantejades en la pel·lícula ja comencen a fregar la realitat

La neurociència planteja que tot el que passa a la nostra ment, des de les emocions fins a les sensacions, pot explicar-se a partir de l’activitat fisiològica del cervell. Tot el que sentim, pensem, recordem o imaginem no és més que un frenesí de milers de neurones encenent-se i apagant-se. En el cas humà, si es pogués controlar el seu funcionament, tampoc seria molt desgavellat pensar en la possibilitat de manipular el pensament. Sense anar més lluny, un equip d’investigadors de la Universitat de Berkeley a Califòrnia ja ha aconseguit desenvolupar un modulador hologràfic cerebral amb què detectar i reproduir patrons fisiològics d’activitat cerebral que es corresponen amb estats mentals.
Veure també https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190104/la-prediccion-de-blade-runner-2019-sobre-memoria-artificial-va-camino-de-cumplirse-7229833

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20190104/2019-benvinguts-a-lany-blade-runner-que-sha-complert-de-la-pellicula-de-ridley-scott-7230277?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

Fa cinc dies que vivim a l’any 2019. Són pocs, però suficients per adonar-nos que ja hem arribat a un moment rellevant en el cine de ciència-ficció. El 2019 s’esdevé l’acció de ‘Blade runner’, film realitzat per Ridley Scott el 1982 a partir d’una novel·la curta de Philip K. Dick, ‘¿Els androides somien xais elèctrics?’, publicada en un any crucial per a les revoltes culturals, 1968. Curiosament, el text de Dick transcorre el 1992, 10 anys després de la realització de la pel·lícula, un temps ja superat, tot i que algunes reedicions l’han ambientat el 2021. No és casualitat. Molts dels aspectes que planteja Dick en el seu relat no havien sigut assolits el 1982, però són realitat el 2019 i és plausible que siguin superats el 2021. Continua la lectura de Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Entre el sud de la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000, segons un inventari elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Aquest paisatge configurat també per marges i construccions de pedra en sec, alguns d’ells centenaris, s’ha mantingut pràcticament inalterat des del segle XVIII, però les últimes dècades està patint una progressiva transformació a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius i l’abandonament de finques, per la falta de relleu generacional. Això ha propiciat un espoli continuat d’oliveres monumentals. Ni la posada en valor d’aquests arbres ni el llançament d’un oli d’oliveres mil·lenàries d’alta qualitat han aconseguit frenar del tot aquest fenomen.

La comarca del Montsià (Tarragona) compta amb una reserva molt rica d’oliveres que actualment es troba desprotegida i sense marc legal que l’empari.

L’OLIVERA és el protagonista indiscutible del paisatge agrícola . Durant centenars d’anys s’ha acollit en les  terres aquest cultiu a fi d’obtenir oli d’oliva. Ara conegut “or líquid” és un component fonamental de la dieta mediterrània i té excel·lents propietats per a la salut, a més de múltiples qualitats culinàries. L’olivera és un arbre de la família de les oleàcies originari de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània.

https://www.publico.es/sociedad/expolio-olivos-negocio-liquida-patrimonio-milenario.html Continua la lectura de L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari