Arxiu d'etiquetes: reaccions químiques

El dia que va tremolar Beirut

El nitrat d’amoni és un compost químic de fórmula NH4NO3. Es tracta d’un compost sòlid i higroscòpic, altament soluble en aigua.És oxidant, irritant i, quan se li aplica calor, explosiu.

El nitrat d’amoni se sintetitza neutralitzant l’àcid nítric amb amoníac i evaporant l’aigua:

{\displaystyle NH_{3}+HNO_{3}\rightarrow NH_{4}NO_{3}}

Aquest dimarts, cap a les 5 de la tarda, Beirut, la capital del Líbanva ser sacsejada per dues grans explosions ocorregudes en el port. Les explosions, en principi accidentals, van ser degudes a un emmagatzematge incorrecte de nitrat d’amoni,

L’alcalde de Beirut, Jamal Itani, ho ha comparat amb un terratrèmol, per la intensitat de les deflagracions i per les conseqüències que tindrà per a l’economia de la ciutat i per al conjunt del país, que ja passava una mala situació econòmica.

L’expansió de l’ona explosiva va superar la velocitat del so, 340 m/s, es veu per la diferència de pressió, apareix el vapor d’aigua, que queda palès als vídeos.

La magnitud de la destrucció és perfectament visible en les següents fotografies.

La zona del port vista des de l’interior d’un edifici afectat per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Vianants al costat d’una pila de runa al mig del carrer (Reuters/Mohamed Azakir)

Un home empeny un cotxet amb un nen davant d’un cotxe danyat i d’uns edificis amb la façana destruïda (Reuters/Mohamed Azakir)

Una dona mostra l’interior del seu habitatge, amb la finestra arrencada per l’explosió (Reuters/Mohamed Azakir)

Dos cotxes tombats per efecte de l’onada expansiva de les explosions (Reuters/Issam Abdallah)

Un home a l’exterior d’un edifici que ha perdut una part de la façana (Reuters/Mohamed Azakir)

Material sanitari escampat a l’exterior de la zona d’Urgències d’un hospital afectat (Reuters/Mohamed Azakir)

Soldat en un carrer ple de runa i cotxes danyats (Reuters/Aziz Tahir)

Trasllat d’una llitera a l’interior d’un hospital afectat per les explosions (Reuters/Mohamed Azakir)

Un home amb mascareta passa davant d’un edifici ensorrat sobre uns cotxes (Reuters/Aziz Taher)

Una façana completament destruïda mostra els danys causats a l’interior de l’edifici (Reuters/Mohamed Azakir)

Carrer de Beirut amb edificis enfonsats i cotxes molt danyats (Reuters/Mohamed Azakir)

Instal·lacions portuàries molt danyades a prop del lloc de les explosions (Reuters/Mohamed Azakir)

Una dona amb un nen en braços en un carrer afectat per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Carrer cobert de runa i edificis molt danyats (Reuters/Mohamed Azakir)

Danys en l’interior d’una església (Reuters/Aziz Tahir)

Un home i una dona passen per davant de dos edificis molt danyats per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Un home recull vidres esmicolats en el terra d’una mesquita (Reuters/Aziz Taher)

Un cotxe danyat davant d’un edifici mig ensorrat i d’altres amb les façanes destruïdes (Reuters/Issam Abdallah) Continua la lectura de El dia que va tremolar Beirut

Fotografiar com es trenca una molècula ja és possible

Un canvi és la transformació d’un sistema al llarg del temps. Els canvis físics es caracteritzen perquè no modifiquen la naturalesa de la substància.

Els canvis químics sí que modifiquen la naturalesa de les substàncies de manera que se’n formen de noves amb propietats diferents.  Aquest procés s’anomena reacció química: una o més substàncies, anomenades reactius, es transformen en una o més substàncies amb propietats diferents, anomenades productes. Implica una modificació de la matèria. Tenen associats canvis energètics. Les substàncies que es transformen les anomenem reactius i les que obtenim, productes. El procés o canvi és la reacció química. 

Un equip internacional de científics liderat per l’ICFO – Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona ha visualitzat l’inici d’una reacció química en una sola molècula complexa. En un article publicat a la revista Science, els investigadors detallen com han aconseguit fotografiar aquesta reacció a un nivell de detall espai-temporal fins ara inaudit: en l’espai, han aconseguit captar la molècula sencera visualitzant els àtoms que la integren; en el temps, han immortalitzat els moviments en qüestió de femtosegons, és a dir, en aproximadament una mil·lèsima d’una bilionèsima part d’un segon ..

Els sefies , tan de moda avui en dia, arriben també al camp de la química. L’equip que Biegert lidera qualifica aquestes instantànies de autofoto o selfie perquè són possibles gràcies als electrons de la pròpia molècula, tal com explica l’article…. Continua la lectura de Fotografiar com es trenca una molècula ja és possible

Sinergia entre tòxics químics: una barreja que pot ser mortal

Els productes químics poden tenir efectes perniciosos en la salut de les persones i per a molts d’ells es coneixen quines són les conseqüències de la seva perllongada exposició. Però què passa quan hi ha un contacte amb múltiples substàncies químiques?

La sinergia química és l’acció simultània de diversos agents químics independents, que en conjunt tenen un major efecte total que la suma dels seus efectes individuals. Aquest fenomen es veu fàcilment en l’impacte que produeix el consum de drogues o de medicaments, però mai s’havia plantejat com un problema dins d’un àmbit de treball.

Aquest article mostra els efectes de la permetrina i el pentaclorofenol quan es combinen amb altres agents .

http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/115737/Sinergia-entre-toxicos-quimicos-una-mezcla-que-puede-ser-mortal?utm_source=MailingList&utm_medium=email&utm_campaign=05%2F06%2F2016+innova Continua la lectura de Sinergia entre tòxics químics: una barreja que pot ser mortal

Coninua arribant la radiació de Fukushima a Amèrica del Nord

Les proves realitzades a centenars de mostres d’aigua en l’oceà Pacífic confirmen que la central de Fukushima segueix filtrant isòtops radioactius quatre anys després de l’incident, tal com ha assegurat Ken Buesseler, radioquímic marí de la Institució Oceanogràfica Woods Hole. El canvi en els valors apunta que s’ha de fer més per vigilar els nivells de contaminació al Pacífic Continua la lectura de Coninua arribant la radiació de Fukushima a Amèrica del Nord

L’acrilamida i el risc de càncer

Fòrmula química acrilamida.

Estructura de la acrilamida

És blanca, inodora i cristal·lina, soluble en aigua, etanol, èter i cloroform. Es forma en aliments durant el seu cuinat o processat a altes temperatures (especialment en els productes que contenen midó), també és un component del fum del tabac. Es polimeritza fàcilment, i la poliacrilamida té moltes aplicacions en la indústria química, per exemple com a floculant per aclarir l’aigua de beguda, en polimerització “in situ” en preses i túnels, com a aglutinant en la indústria del paper, en cosmètica, síntesi de gens en laboratori, extracció de metalls, indústria tèxtil, obtenció de colorants, etc. Continua la lectura de L’acrilamida i el risc de càncer

Els forats de la peninsula de Yamai (fi del món en llengua local), una altra conseqüència més del canvi climàtic

En una nova expedició a un d’aquests misteriosos forats gegants, que van començar a aparèixer fa diversos a la Península de Yamal (fi del món en llengua local), els experts han arribat a la conclusió que és un senyal d’advertència de la existència d ‘una amenaça mortal per a les regions del nord quan el seu clima s’escalfa. El procés que segueixen aquests successos comença amb la fusió dels hidrats de gas i l’emissió de metà, això s’acumula en un pingo, un monticle de terra cobert de gel, que després entra en erupció provocant la formació dels estranys forats. Continua la lectura de Els forats de la peninsula de Yamai (fi del món en llengua local), una altra conseqüència més del canvi climàtic

Una misteriosa explosió en una platja desemboca en una lliçó de física i química

Una misteriosa explosió en una platja desemboca en una lliçó de física i química. Després d’una tasca detectivesca, els científics troben que un cable sense corrent va causar el succés que va ferir una banyista a Estats Units. Val la pena llegir la història… Continua la lectura de Una misteriosa explosió en una platja desemboca en una lliçó de física i química

Per què la temperatura del planeta no ha d’augmentar més de dos graus?

“Tot al planeta funciona per reaccions químiques. Les reaccions químiques depenen de la temperatura, de manera que en alterar la temperatura canvies les reaccions químiques i amb això l’equilibri del planeta ” Continua la lectura de Per què la temperatura del planeta no ha d’augmentar més de dos graus?

Allò que la pluja àcida s’endugué

La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. Es deu principalment a la reacció de l’aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen que s’ocasionen en la combustió, com per exemple òxid nitrós NO2, òxid nítric NO3 o diòxid de sofre SO2 que en combinar-se amb l’aigua generen àcid nitrós HNO2, àcid nítric HNO3, i àcid sulfúric H2SO4.

Font:http://www.eluniversal.com.mx/articulo/ciencia-y- Continua la lectura de Allò que la pluja àcida s’endugué