Arxiu d'etiquetes: reacció química

Per què ara hi ha més incendis i són més perillosos?

El despoblament rural i l’abandonament dels boscos, sumat a l’emergència climàtica, fan un còctel perfecte per als incendis.

“Vivim sobre d’un bidó de gasolina”. D’aquesta manera tan gràfica defineix el secretari general del Consorci Forestal de CatalunyaJoan Rovira, la situació que viu a dia d’avui Catalunya. El moment és complex i, ara com ara, hi ha tres incendis actius, tots ells estabilitzats, però encara no extingits. Estiu rere estiu, són habituals els focs en diversos punts del país i les veus consultades per NacióDigital avisen que continuarà sent així els pròxims anys. Els motius? Un abandonament creixent de les activitats agràries i un despoblament rural, una massa forestal àmplia i mal gestionada, i tot plegat en un context d’emergència climàtica, sequera i poca humitat. Aquests ingredients converteixen els boscos del país en un combustible perfecte per a futurs focs durant els mesos de més calor.

https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/16508/se-crema-catalunya Continua la lectura de Per què ara hi ha més incendis i són més perillosos?

Els bombers forestals denuncien falta de personal: “Ens estem jugant la vida”

Organitzacions sindicals de bombers reclamen l’aprovació definitiva d’un estatut que professionalitzi el sector i posi fi a l’eventualitat de l’ocupació.

https://www.publico.es/sociedad/incendios-forestales-bomberos-forestales-denuncian-falta-personal-jugando-vida.html

Los helicópteros ya empiezan a sobrevolar los montes. Cargan agua en pantanos y la arrojan con fuerza desde lo alto contra las llamas. Es la rutina del verano. Aunque el número de incendios producidos cada año ha descendido, los grandes fuegos –con impactos superiores a las 500 hectáreas– no han parado de crecer en la última década, según los datos del Fondo Mundial para la Naturaleza. Quienes cuidan del monte, los bomberos forestales, saben bien lo que es la crisis climática. “Lo vivimos a diario”, dice Clara Martínez, bombera de Castilla-La Mancha. Cada año es más difícil hacer frente a las llamas, y no es por una mayor virulencia, sino por la falta de medios, la temporalidad de las contrataciones y la falta de formación.  Continua la lectura de Els bombers forestals denuncien falta de personal: “Ens estem jugant la vida”

El Rover Perseverance aconsegueix convertir el diòxid de carboni de Mart en oxigen

Nou èxit de la missió al planeta vermell, que obre la porta al fet que els viatgers espacials puguin generar aire per respirar i com a combustible.  Generen 5 grams d’oxigen a Mart, un pas clau per al futur de les missions tripulades. És el primer cop que se sintetitza oxigen en un altre planeta i s’ha obtingut a partir del diòxid de carboni de l’atmosfera marciana.

A Mart hi ha ara més oxigen del que hi havia fins dimecres. Només cinc grams més, però la petita quantitat no treu rellevància al fet. Per primer cop s’ha sintetitzat oxigen en un altre planeta. Ha estat un nou èxit del robot Perseverance de la NASA.

L’agència espacial ha comunicat els resultats positius d’un dels experiments que realitza aquesta missió. Concretament, ha estat un instrument anomenat MOXIE (Mars Oxygen In-Situ Resource Utilization Experiment) el que ha permès obtenir aquest gas imprescindible per a la vida de la majoria d’organismes coneguts.

De fet, a Mart hi ha una mica d’oxigen lliure. L’atmosfera del planeta té un 95,32% de diòxid de carboni (CO2), cosa que la fa totalment irrespirable. També conté un 2,7% de nitrogen, 1,6% d’argó, 0,13% d’oxigen, 0,08% de monòxid de carboni (CO) i traces de vapor d’aigua, òxid de nitrogen i altres gasos.

Muntatge del MOXIE en el vehicle que el transportaria, el març del 2019, al Jet Propulsion Laboratory de Pasadena (NASA/JPL-Caltech)

Procés senzill en un entorn inèdit

El MOXIE és un instrument de la mida d’una torradora gran, però molt més pesant, uns 17 quilos. El que ha fet és una senzilla reacció química, però en un entorn inèdit. Ha agafat el diòxid de carboni, la molècula del qual té un àtom de carboni i dos d’oxigen. Amb un procés anomenat electròlisi n’ha separat oxigen i el subproducte, el monòxid de carboni o CO, l’ha deixat anar a l’atmosfera.

El procés requereix temperatura molt elevada, d’uns 800 graus. Per això, el MOXIE està fet amb aliatges molt resistents a la calor i té materials reflectants i un aerogel que ajuda a aïllar-lo.

Amb aquests cinc gram d’oxigen, una persona podria respirar uns deu minuts, però és un primer pas molt important, com explica Jim Reuter, administrador adjunt de les missions de tecnologia espacial de la NASA:

“El MOXIE té molta feina a fer, però els resultats d’aquesta demostració dibuixen un futur prometedor per al nostre objectiu de veure un dia humans a Mart.”

Reuter ha afegit que no es tracta només de tenir oxigen per respirar, sinó que els propel·lents dels coets depenen també d’aquets gas.

Per respirar tot un any, els hipotètics astronautes que haguessin arribat a Mart només necessitarien una tona d’oxigen. Però per enlairar el coet i tornar a la Terra els caldrien unes 7 tones de combustible i 25 tones d’oxigen per cremar-lo.

Portar això des del nostre planeta complicaria molt aquest viatge ja prou llarg i difícil. En canvi, transportar un instrument com el MOXIE però molt més gran seria més senzill i permetria obtenir a Mart l’oxigen necessari.

De moment, el MOXIE intentarà obtenir oxigen almenys nou vegades més en el curs de l’any marcià -equivalent a uns dos anys terrestres. Es faran assaigs en diverses condicions atmosfèriques, variant el moment del dia i l’estació de l’any. També s’assajaran altres processos de producció. Continua la lectura de El Rover Perseverance aconsegueix convertir el diòxid de carboni de Mart en oxigen