Arxiu d'etiquetes: radioactivitat

L’autoritat nuclear avança en els permisos per a la mina d’urani a Salamanca

El Consell de Seguretat Nuclear ha donat el vistiplau a dues passes intermedis dins el procés perquè la minera australiana Berkeley aconsegueixi l’autorització per construir l’única mina d’urani a cel obert d’Europa. El mes de setembre la va paralitzar i va demanar més dades.

Estudis avalats per les pròpies Nacions Unides demostren que les concentracions d’urani són superiors en poblacions situades al costat de les mines que al costat de centrals nuclears. A França encara hi ha problemes en mines tancades fa dècades.

El 2014 es van trobar  elevats nivells de radiació a la casa d’un extreballador d’una mina que s’havia portat filtres de la mina a casa. Va morir de leucèmia . Una dona, amb una propietat propera a una altra antiga mina francesa, tenia al seu jardí una roca amb nivells de radiació 5.000 vegades superiors als normals”. Veure  https://www.elsaltodiario.com/mineria/expertos-alertan-peligros-uranio-salamanca

https://www.publico.es/economia/autoridad-nuclear-avanza-permisos-mina-uranio-salamanca.html

El Consejo de Seguridad Nuclear ha dado el visto bueno a dos pasos intermedios dentro del proceso para que la minera australiana Berkeley consiga la autorización para construir la única mina de uranio a cielo abierto de Europa, dijo a Reuters una fuente con conocimiento del proceso sobre unas decisiones que todavía no son públicas. Continua la lectura de L’autoritat nuclear avança en els permisos per a la mina d’urani a Salamanca

La UE posa el focus en com Espanya vigila la radioactivitat de la costa gallega després d’anys sense interessar-se pels residus nuclears de l’Atlàntic

A 400 quilòmetres de la costa gallega i a 200 km de la d’Astúries es van llançar dins de bidons metàl·lics tones de residuos radioactius solidificats amb formigó o betum. Aquestes escombraries nuclears  van ser llançades a la mar de manera periòdica, entre 1949 i 1982, per Bèlgica, França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Holanda, Suïssa i Suècia. I, en molts casos, està oblidada a més de 4.000 metres de profunditat mentre que està sotmesa a la pressió i a la corrosió del mar.

Des de 1977 i durant les dècades dels anys 80 i 90 es van dur a terme inspeccions periòdiques per mesurar els nivells de radioactivitat d’aquesta part de l’oceà. No obstant això, al no haver realitzat cap tipus de control recent, es desconeixen els nivells actuals de contaminació nuclear d’aquestes aigües veure

https://www.abc.es/sociedad/abci-fosa-atlantica-vertidos-201808281048_noticia.html

https://www.eldiario.es/galicia/politica/UE-Espana-radioactividad-interesarse-Atlantico_0_848316056.html

Los servicios de la Comisión Europea señalaron la vigilancia marina en la costa de Galicia como objetivo de verificación en 2019”. Con esa respuesta por escrito al eurodiputado socialista José Blanco, el comisario europeo de Energía, el popular Miguel Arias Cañete, revela que la UE ha puesto el foco en cómo España está vigilando la radiactividad del litoral gallego después de años sin interesarse por los posibles efectos de los residuos nucleares vertidos por varios países entre 1949 y 1982 en aguas internacionales del Atlántico. Continua la lectura de La UE posa el focus en com Espanya vigila la radioactivitat de la costa gallega després d’anys sense interessar-se pels residus nuclears de l’Atlàntic

El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

L’urani és una substància radioactiva que passa en forma natural. Forma part de les roques, terra, aire i l’aigua i es troba en la naturalesa en forma de minerals, però mai com a metall. L’urani és un element radioactiu que ocorre naturalment. L’urani natural és una mescla de tres isòtops: 234U, 235U i 238U. L’isòtop més comú és 238U; constitueix prop del 99% de l’urani natural en massa. L’urani enriquit és una altra barreja d’isòtops que té més 234U i 235U que l’urani natural. L’urani enriquit és més radioactiu que l’urani natural.

L’urani afecta principalment els ronyons. En éssers humans i animals que van inhalar o ingerir compostos d’urani van observar dany dels ronyons. Els treballadors que van inhalar hexafluorur d’urani van patir irritació respiratòria i acumulació de líquid en els pulmons. La inhalació de compostos d’urani insoluble també pot produir dany de les vies respiratòries.

https://www.publico.es/sociedad/csn-paraliza-mina-uranio-retortillo-salamanca.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha pedido información adicional a los promotores de la mina de uranio de Retortillo (Salamanca) y, a la espera de la misma, la minera no puede iniciar ninguna actividad que altere de forma significativa el fondo radiológico del emplazamiento.

Así lo han indicado fuentes del Ministerio para la Transición Ecológica (Miteco), después de que el diario El País haya publicado hoy que el CSN ha paralizado la tramitación de los permisos para la construcción de la mina de uranio, promovida por la australiana Berkeley Minera por los problemas existentes con los desechos radiactivos.

El informe sobre el asunto, publicado en la web del CSN y fechado en julio, recuerda que el Gobierno pidió a este organismo que justificara la necesidad de disponer de un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos en una mina, tal y como había pedido la empresa Berkeley Minera España.

El CSN ha observado que se trata de una modificación “sustancial” que requiere una revisión y pide que la empresa lo justifique adecuadamente y que contraste los beneficios con los daños esperados.

Esa modificación tendrá “unos resultados diferentes y no deseables” al crear un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos con obligaciones de vigilancia perpetuas que estaría a 9 kilómetros de otro proyecto -la propia mina- que se encuentra en proceso de licenciamiento.

Esto “representa una carga adicional para las generaciones futuras”, según el Consejo de Seguridad Nuclear, que ha señalado que el coste se atribuye a las instituciones “y no se prevé hacer ninguna aportación al Fondo para la financiación de las actividades del Plan General de Residuos Radiactivos”.

La ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera, se refirió al proyecto minero de Salamanca en su comparecencia del 6 de septiembre en el Congreso sobre el almacén de residuos radiactivos de alta actividad (ATC) de Villar de Cañas(Cuenca).

En su intervención, señaló que la cuestión del emplazamiento de la mina y del centro de enriquecimiento de uranio en Salamanca, es una cuestión que “está abierta”.

“Hasta la fecha lo que hemos visto es que ha habido una lectura del ordenamiento jurídico vigente que tendía a subrayar las competencias de Castilla y León, cosa que a nosotros nos parece dudoso, en la medida en que hay cuestiones de seguridad nuclear e impacto transfronterizo que han sido subrayadas por nuestros vecinos de Portugal”, indicó.

Por ello indicó que en materia de evaluación de impacto ambiental tanto desde Minas como desde Biodiversidad y Calidad Ambiental, debe y “está siendo retomada con la mayor celeridad posible.

La solicitud de información adicional del CSN se cursó en julio pasado, según fuentes del MITECO, que ha explicado que el organismo señaló que “dada la complejidad del proyecto”, necesita más información sobre la explotación.

Continua la lectura de El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

Tècnics del CSN exigeixen que l’organisme regulador supervisi i marqui criteris en la protecció pública a radiacions

Diuen que qui avisa no és traïdor. Els mateixos tècnics reconeixen que no existeix suficient seguretat. L’ Associació Professional de Tècnics en seguretat nuclear i protecció radiològica del Consell de Seguretat Nuclear (ASTECSN) ha exigit que l’organisme regulador tingui més funcions i més capacitat de supervisió en el futur reglament de protecció de la salut enfront de la radioactivitat.

http://www.lavanguardia.com/vida/20180507/443355904439/tecnicos-del-csn-exigen-que-el-organismo-regulador-supervise-y-marque-criterios-en-la-proteccion-publica-a-radiaciones.html

La Asociación Profesional de Técnicos en Seguridad Nuclear y Protección Radiológica del Consejo de Seguridad Nuclear (ASTECSN) ha exigido que el organismo regulador tenga más funciones y mayor capacidad de supervisión en el futuro reglamento de protección de la salud frente a la radiactividad.

Así consta en las alegaciones que la ASTECSN ha presentado al proyecto de Reglamento sobre Protección de la Salud contra los riesgos derivados de la exposición a las radiaciones ionizantes, porque consideran que esta normativa tiene “importancia” en cuanto a la protección radiológica de la sociedad.

La entidad ha presentado un conjunto de más de 70 alegaciones al texto porque según ha explicado a Europa Press la presidenta de ASTECSN, Nieves Sánchez Guitián, es “la única vía” que les han dejado para poder trasladar sus inquietudes en este proceso, dado que asegura que han cerrado otros posibles cauces de participación de esta asociación con el organismo regulador.

Por ello, añade que la asociación exige que el CSN trabaje con mayor transparencia y que se haga público un informe para comprobar que se cumplen “todas y cada una de las exigencias” que establece la Directiva EURATOM 2013/59, que establece las normas de seguridad básicas para la protección contra los peligros derivados de la exposición a radiaciones ionizantes.

“Entendemos que lo primero es que el CSN haga público un informe de conjunto que permita conocer la aplicación de cada uno de los artículos de la Directiva en su ordenamiento jurídico. En ocasiones, al legislar por partes, se pierde esa visión global que es necesaria para asegurar con transparencia ese cumplimiento”, ha añadido.

En concreto, ve que es preciso “esclarecer y debatir” en qué medida el CSN está renunciando a algunas de las funciones establecidas en su Ley de Creación, en calidad de “único organismo responsable en materia de seguridad nuclear y protección radiológica” y añade que precisamente, una de ellas es la protección del medio ambiente frente a la radiactividad de origen artificial.

Por ejemplo, opina que “no está claro” en la redacción actual propuesta por el Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital, que sea el CSN el que deba aprobar prácticas para as que haya que estimar las dosis recibidas por los miembros del público, o bien indicar situaciones en las que ya no sea necesaria esta evaluación.

“La estimación de las dosis a largo plazo y los efectos medioambientales son debates que están pendientes y que en otros países europeos tienen su legislación al respecto”, ha comparado la presidenta del colectivo. A su juicio, se pueden establecer regulaciones al respecto que consideran la protección radiológica de todo el ecosistema.

Otras de las alegaciones de la entidad son las cuestiones relacionadas con los efectos de radiación de origen natural, como es el caso del gas radón (gas radiactivo que surge desde el terreno y que se acumula en interiores y puede llegar a generar enfermedades graves).

A ese respecto, la asociación valora que se están haciendo “avances” pero advierte de que, en su opinión, el CSN “no puede quedar fuera de decisiones tan relevantes como el Plan Nacional contra el Radón que, según la redacción actual del texto quedaría gestionada por el Ministerio de Sanidad.

Para Sánchez, el CSN debe estar “en todo caso supervisando, evaluando, marcando criterios y haciendo un seguimiento continuado de los resultados” porque “no se debe bajar la guardia en un asunto” que tiene efectos perniciosos en la salud de la población en zonas con alto riesgo.

En este contexto, ha informado de que ha solicitado al Congreso de los Diputados que apruebe las propuestas de la ASTECSN dirigidas a mejorar el funcionamiento del regulador nuclear al que acusa de no aplicar en estos momentos los criterios de transparencia e independencia que son fundamentales para garantizar la seguridad y la protección radiológica.

“Hace falta que las sesiones del pleno del CSN sean públicas y que las actas del pleno permitan conocer los debates técnicos que tiene lugar en su seno, si es que los tienen”, ha reclamado una vez más Sánchez, cuya organización persiste desde hace dos años en esta petición.

Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

El radó és un gas radioactiu d’origen natural, que tendeix a concentrar-se en interiors, com en habitatges, escoles i llocs de treball. El radó és la segona causa més important de càncer de pulmó després del tabac. S’estima que la proporció dels casos de càncer de pulmó a nivell nacional atribuïbles al radó respecte al total varia d’un 3% a un 14%, en funció de la concentració mitjana nacional de radó i de la prevalença de consum de tabac.
No es coneix un llindar per sota del qual l’exposició al radó no suposi cap risc. Com més baix sigui la concentració de radó en un habitatge, menor serà el risc de càncer de pulmó.
Existeixen mètodes provats, duradors per prevenir la filtració de radó en habitatges de nova construcció i reduir la seva concentració en els habitatges existents.

Les concentracions de radó en els habitatges existents poden reduir-se de la manera següent: millorant la ventilació del sostre;
creant un sistema d’extracció mecànica del radó al soterrani, el forjat o la solera; evitant que el radó es filtri des del soterrani fins a les habitacions i millorant la ventilació de l’habitatge.

Els resultats per a la comunitat gallega els ha recaptat durant anys el Laboratori de Radó de Galícia. El seu estudi més recent, publicat al setembre al Journal of Radiological Protection, destaca l’alt nivell de radó dins dels habitatges del nord-oest peninsular en comparació amb altres regions de la UE, així com les característiques de les cases i les mesures preventives que han de aplicar-se.

http://www.ecoticias.com/vida-saludable/175369/Que-pasa-con-el-radon-en-las-ciudades-el-cancer-invisible Continua la lectura de Què passa amb el ‘radó’ a les ciutats, el càncer invisible?

Les “Noies del Radi”

Quan parlem de radi sempre ho associem a la seva descobridora Marie Curie, però aquest article ens mostra històries paral·leles derivades de la nostra ignorància científica, i les conseqüències que va tenir l’ús del radi com a material quotidià, abans de saber de les seves propietats radioactives. Mai hem de fiar-nos de les aparences.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=230064&titular=las-%93chicas-del-radio%94- Continua la lectura de Les “Noies del Radi”

L’alta radiació obliga a substituir un robot per un altre al reactor 2 de Fukushima

No s’acaba mai, un llast que no té solució en temps d’una vida humana. Les imatges que prengui ara el robot serviran per avaluar l’estat del reactor.Encara hi ha gent que defensa que l’energia nuclear és barata, eficient, sense riscos i no contamina …

Continua la lectura de L’alta radiació obliga a substituir un robot per un altre al reactor 2 de Fukushima

Palomares segueix contaminat …

El plutoni és un element químic, que en la taula periòdica té el símbol Pu i el nombre atòmic 94. És un metall de color blanc platejat, tòxic i radioactiu. En manipular-lo sense la protecció adequada pot produir mutacions cel·lulars que poden desembocar en càncer o altres malalties. El plutoni existeix de forma natural però només en petitíssimes quantitats. Gairebé sempre és creat de forma artificial mitjançant el bombardeig de 238U amb neutrons. El plutoni s’utilitza per a fabricar armes nuclears i, en forma de diòxid de plutoni

Trist aniversari, el 17 de gener de 1966 dos avions nord-americans B52 realitzaven operacions de recàrrega de combustible en ple vol i van xocar accidentalment, quatre bombes termonuclears de les Forces Armades nord-americanes van caure al sud d’Espanya, a Palomares. Les bombes, 75 vegades més destructives que les de Hiroshima no van provocar una explosió nuclear, ja que una d’elles no va explotar i es va recuperar, una altra que va caure al mar va provocar una operació massiva de recerca i les altres dues es van trencar i van contaminar la zona. Després de 50 anys, el plutoni, que és actiu en milers d’anys, segueix contaminant 40 hectàrees a Almeria sense que s’hagi aconseguit un compromís definitiu amb un pla de acció. Continua la lectura de Palomares segueix contaminat …

Per què la bomba d’hidrogen és molt més perillosa que l’atòmica?

La diferència tècnica bàsica és que en el procés de fissió de les anomenades bombes atòmiques, com les d’Hiroshima i Nagasaki, els nuclis dels àtoms de substàncies com l’urani 235 o el plutoni 239 es divideixen en àtoms més petits per alliberar energia. En canvi la fusió, el procés clau darrere les bombes d’hidrogen, és un procés invers: els nuclis dels àtoms d’uns components de l’hidrogen -deuteri i triti- s’uneixen per formar nuclis més grans. I aquest procés pot realitzar-se infinites vegades, de manera que teòricament no hi ha límits en la potència que es pot assolir.

“L’energia nuclear alliberada en la fusió té el mateix origen que l’energia que sosté la vida a la Terra: l’energia del sol”, recorda Grosse Pederkamp. Només que en el cas de les bombes d’hidrogen seu objectiu no és fer possible la vida, sinó la destrucció Continua la lectura de Per què la bomba d’hidrogen és molt més perillosa que l’atòmica?

Coninua arribant la radiació de Fukushima a Amèrica del Nord

Les proves realitzades a centenars de mostres d’aigua en l’oceà Pacífic confirmen que la central de Fukushima segueix filtrant isòtops radioactius quatre anys després de l’incident, tal com ha assegurat Ken Buesseler, radioquímic marí de la Institució Oceanogràfica Woods Hole. El canvi en els valors apunta que s’ha de fer més per vigilar els nivells de contaminació al Pacífic Continua la lectura de Coninua arribant la radiació de Fukushima a Amèrica del Nord