Arxiu d'etiquetes: química orgànica

Com la indústria dels hidrocarburs ha contaminat fins a la política

En comptes de finançar solucions que frenin la crisi ambiental, els governs del món han dedicat 5 bilions de dòlars per any a les subvencions de combustibles fòssils
Els activistes que s’enfronten a aquestes polítiques i indústries contaminants són subjectes a un procés de demonització, impulsat per lobbies de finançament fosca, que culmina en la criminalització de la protesta social
Filipines encapçala la llista de governs que inciten l’assassinat d’ambientalistes, segons l’ONG Global Witness Continua la lectura de Com la indústria dels hidrocarburs ha contaminat fins a la política

Crema l’Àrtic.

Els incendis forestals estan causant estralls a l’Àrtic, afectant zones del nord de Sibèria, el nord d’Escandinàvia, Alaska i Groenlàndia. Els raigs solen provocar incendis a la regió, però aquest any han estat molt més greus per unes temperatures estivals que superen la mitjana a causa del canvi climàtic.

S’està acabant el temps per gestionar augments perillosos de temperatura amb múltiples impactes en el nostre planeta “, va dir Petteri Taalas, secretari general de l’OMM.

https://www.lavanguardia.com/natural/20190803/463819752847/cambio-climatico-groenlandia-ola-calor-deshielo-artico-incendios.html

Calorfuego deshielo galopantes. Son las tres palabras que mejor describen la particular situación que viven este verano las regiones árticas, que también están sufriendo episodios de altísimas e inusitadas temperaturas. Los países y regiones ribereñas del océano ártico (particularmente Alaska, Canadá, Siberia, Groenlandia y sus aguas oceánicas) registran un calentamiento mucho más acusado que el resto del planeta. Y lo que sucede este verano es una evidencia más. Continua la lectura de Crema l’Àrtic.

Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

L’ Ajuntament vota per unanimitat eliminar el gas natural als edificis nous amb l’objectiu que la ciutat 100% sigui lliure de carboni en 2045.

La mesura és molt important perquè trenca la percepció que es té pràcticament a tot el món industrialitzat que el gas és un model energètic renovable per ser molt eficaç i la menys contaminant.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/transicion_energetica/Berkeley-primera-Unidos-prohibe-natural_0_926357772.html

Mucho de lo que ocurre en las ciudades del estado de California se considera vanguardista. Berkeley, conocida por su prestigiosa universidad, dio el martes pasado un histórico paso que podría marcar el futuro del consumo de energía en otros lugares de este país. En una votación que fue unánime, el gobierno local aprobó la prohibición del gas natural en los nuevos edificios. Continua la lectura de Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

Diversos incendis a Sibèria arrasen tres milions d’hectàrees, una àrea similar a Bèlgica

Inundacions i incendis. Sibèria viu un dels estius més dramàtics. Aquest dimarts s’ha decretat l’estat d’emergència a les regions de Krasnoyarks i Irkutsk, segons ha informat el Ministeri d’Emergències de Rússia.

 Degut a la gran quantitat de superfície afectada pels incendios, els núvols de fum arriben a altres regions de Sibèria i fins i tot a zones més orientals del país. Des del mateix ministeri, han informat que els incendis han afectat ja gairebé 3 milions d’hectàrees de taigà i s’han detectat fins a 500 focus, que cada vegada abracen una major superfície, segons recull el diari Siberian Times. 
View image on Twitter

Els ecologistes ja han alertat del perill i del desastre que suposen els incendis actius des de fa setmanes. Hi ha ciutats senceres envoltades de fum negre i olor agre. A més, els incendis amenacen amb accelerar el desglaç de l’Àrtic.

Els incendis a Sibèria però no són un fenomen nou. Cada any hi ha incendis que cremen grans extensions aïllades de la zona, i de vegades, si la població no es veu amenaçada, les autoritats prefereixen no intervenir. Ara bé, els incendis d’aquest any han assolit una magnitud tan forta que es calcula que tindrà un impacte mediambiental a llarg termini.  Continua la lectura de Diversos incendis a Sibèria arrasen tres milions d’hectàrees, una àrea similar a Bèlgica

Un polvorí anomenat Espanya: el foc crema gairebé cinc vegades més hectàrees que en 2018

Espanya és el segon país, només per darrere de Portugal, amb més incendis forestals cada any. Tant el mal estat de les muntanyes per l’abandó i l’acumulació de combustible, com “les finestres meteorològiques” que augmenten amb el canvi climàtic, són dues de les principals causes que determinen l’extensió dels incendis, segons els experts.

El lloc on es guarden els explosius, aquell lloc on qualsevol petit incident es transforma en una gran explosió és una polvorin, en aquesta situació s’està convertint Espanya.

https://www.publico.es/sociedad/polvorin-llamado-espana-fuego-quema.html

En este 2019 los incendios forestales han quemado 53.119 hectáreas, casi cinco veces más que en 2018, cuando ardieron 10.984 hectáreas, según los últimos datos facilitados por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA).

Sin embargo, respecto a la media de la última década, las cifras -hasta el 21 de julio- arrojan un aumento inferior de la superficie abrasada, en concreto del 16 por ciento, con 45.642 hectáreas calcinadas.   Continua la lectura de Un polvorí anomenat Espanya: el foc crema gairebé cinc vegades més hectàrees que en 2018

Quina crema de sol triar: amb filtres solars físics o químics?

Els filtres físics o minerals s’afegeixen a cremes elaborades a base d’ingredients naturals. Es tracta de minerals com el diòxid de titani o l’òxid de zinc, finament polvoritzats, que actuen com si fossin un escut que reflecteix la llum i per tant la pell no l’absorbeix i no irrita.

Els filtres químics o orgànics (formulats amb molècules a base de carboni, oxigen i hidrogen) capten l’energia solar i la transformen en calorífica perquè resulti innòcua per a la salut; pot penetrar superficialment l’epidermis i, ocasionalment, produir alguna irritació; d’aquí que als nens menors de 3 anys se’ls aconselli sempre l’ús de filtres físics. Un avantatge dels químics és la finestra tan àmplia que tenen de protecció UVA i UVB.

https://www.expansion.com/fueradeserie/cuerpo/2019/07/26/5d306e00e5fdeaa6608b46d9.html Continua la lectura de Quina crema de sol triar: amb filtres solars físics o químics?

Insòlits incendis a Alaska i Sibèria cremen centenars de milers d’hectàrees al juny

Han alliberat 50 megatones de CO2, i els científics creuen que només poden ser a causa dels efectes del canvi climàtic.

El canvi climàtic ha arribat aquest juny de manera dràstica per sobre del Cercle Polar Àrtic: desenes d’incendis han cremat centenars de milers d’hectàrees a Alaska i a Sibèria.

Segons els científics que estudien aquest tipus d’incendis, els d’aquest juny han alliberat a l’atmosfera 50 megatones de CO2, tant com totes les emissions anuals de Bulgària, Hongria i Suècia.

“Incendis sense precedents”

Mark Parrington, del Centre de Prediccions Meteorològiques a Mig Termini de la UE, assegura que en aquesta zona del món és habitual que hi hagi incendis en ple estiu, però no abans:

“Les dades històriques mostren que els incendis per sobre del Cercle Polar Àrtic són al juliol i l’agost, de manera que és molt inusual veure incendis d’aquestes magnituds durant el juny.”

A Twitter Parrington ho ha resumit afirmant que són “incendis sense precedents, sobretot a la República russa de Sakhà“, que és tan gran com l’Índia:

Mark Parrington@m_parrington

Estimated June total emissions for the Circle from 2003-2019. 50 Mt CO2 is equivalent to 2017 national fossil fuel CO2 emissions for Bulgaria, Hungary and Sweden https://edgar.jrc.ec.europa.eu/overview.php?v=booklet2018&sort=asc9  @EU_ScienceHub @adamvaughan_uk

View image on Twitter

“Una funció del canvi climàtic”

Consultat pel digital ViceThomas Smith, de la London School of Economics, assegura que les regions àrtiques s’estan escalfant més ràpid que la resta del món:

“En aquesta remota part del planeta, els focs són molt més una funció del canvi climàtic que no pas canvis en la gestió del territori, a causa de la poca densitat de població que hi ha al Cercle Polar Àrtic.”

Smith afegeix que el CO2 alliberat aquest juny en les zones àrtiques equival a tot l’emès durant el mateix mes entre el 2010 i el 2018.

Cremen torberes mil·lenàries

La majoria d’incendis són lluny de zones poblades, de manera que no es fa cap mena d’esforç per apagar-los i cremen durant setmanes.

Es calcula que alguns han cremat més de 100.000 hectàrees cadascun, és a dir, més del doble que l’incendi més gran que hi ha hagut mai a Catalunya, el del 1994 al Bages i el Berguedà.

El més preocupant és que no només cremen massa forestal, sinó sobretot zones de torberaque acumulen dipòsits de carboni que tenen milers d’anys.

Fum procedent d’un incendi sobre una zona forestal prop d’Anchorage, a Alaska (Reuters)

Els efectes del fum

Parrington ha explicat a Twitter que les imatges de satèl·lit permeten veure com el fum dels incendis es desplaça a grans distàncies:

Embedded video

Mark Parrington@m_parrington

Smoke from large in Krasnoyarsk Russia predicted to reach European Arctic & Svalbard over coming days by latest @CopernicusECMWF Atmosphere Monitoring Service forecast visualized by @windyforecast (https://www.windy.com/-Aerosol-aod550?aod550,71.074,61.172,3 ) @ECMWF @CopernicusEU @CopernicusEMS

 La cendra dels incendis accelera l’efecte hivernacle, perquè es posa sobre el gel, l’enfosqueix i fa que no reflecteixi la calor del sol sinó que l’absorbeixi.

Ola de calor en Alaska provoca incendios forestales y humo tóxico

Recomiendan no realizar actividades prolongadas al aire libre

Ola de calor en Alaska provoca incendios forestales y humo tóxico

En total, había 354 incendios forestales que cubrían 179.361

Todo se inició con un rayo en el incendio forestal del lago Swan en el sur, en el Refugio Nacional de Vida Silvestre de Kenai, el 5 de junio y consumió más de 27.000 hectáreas, según los servicios de bomberos.

Al norte, en Fairbanks, los bomberos ordenaron evacuaciones en dos áreas y dijeron a los residentes en una tercera zona que se prepararan para evacuar debido al incendio de Shovel Creek, que había crecido a 2.253 hectáreas el domingo.

“La gente tiene que IRSE, evacuar AHORA. Váyanse inmediatamente. NO demoren su salida”, esa fue la orden de evacuación.

En total, había 354 incendios forestales que cubrían 179.361 hectáreas en Alaska hasta el domingo por la mañana, según bomberos estatales y federales de ese país.

Recomiendan no realizar actividades prolongadas al aire libre estar preparados para el plan de evacuación, de no lograr controlar el incendio.

Espanya és el segon país de la Mediterrània amb més incendis forestals cada any

 Portugal encapçala el llistat.   L’informe ‘Crema la Mediterrània’, presentat aquest dijous per l’organització ecologista WWF, ha analitzat els incendis forestals a Espanya, França, Grècia, Itàlia, Turquia i Portugal, país aquest últim que encapçala amb diferència la mitjana anual d’incendis de l’última dècada.

A Espanya, el 96% dels focs van ser provocats per nosaltres.

https://www.publico.es/sociedad/incendios-forestales-espana-segundo-pais-mediterraneo-incendios-forestales-ano.html

España es el segundo país del Mediterráneo -solo por detrás de Portugal- con más incendios forestales cada año, con 12.000 siniestros y cerca de 100.000 hectáreas de media calcinadas, un paisaje altamente inflamable que se está convirtiendo “en un polvorín” por el cambio climático.

Así lo recoge el informe Arde el Mediterráneo, presentado este jueves por la organización ecologista WWF, en donde se analizan los incendios forestales en España, Francia, Grecia, Italia, Turquía y Portugal, país que encabeza con diferencia la media anual de incendios de la última década. Continua la lectura de Espanya és el segon país de la Mediterrània amb més incendis forestals cada any

Crancs i gambes, una solució per a la crisi dels plàstics, més aviat no.

Els productes de plàstic no biodegradable d’un sol ús han de reduir-se molt o desaparèixer, perquè en això es juguen temes tan importants com la producció d’aliments segurs, sense plàstic incorporat, atès que el plàstic està entrant ja en la cadena alimentària, a més de contaminar mar i terra durant centenars d’anys. Això tothom està més o menys d’acord.

Avenços en l’obtenció de materials amb propietats similars però biodegradables, a partir de les closques. El que interessa als científics és que les closques, aquests exosquelets dels artròpodes (entre ells crustacis com les gambes, els crancs o les llagostes), contenen quitina. De la quitina es deriva el quitosan. El quitosan té una estructura polimèrica semblant al plàstic.

Però això vol dir que ara anem a sobreexplotar totes les fonts de quinina? .No podem substituir el plàstic per la quinina. El que hem de fer és canviar la nostra manera de vida, deixar d’utilitzar envasos absurds i innecessaris o productes d’un sol ús.

https://www.publico.es/ciencias/lucha-contaminacion-cangrejos-gambas-solucion-crisis-plasticos.html Continua la lectura de Crancs i gambes, una solució per a la crisi dels plàstics, més aviat no.

Menges respires plàstic: l’amenaça d’una contaminació química silenciosa

Que la contaminació per plàstic suposa un greu problema ambiental i una potencial amenaça per a la salut humana, de manera que són necessàries mesures per intentar reduir l’ús de material plàstic en la societat, és cert.

Que els plàstics estan formats per polímers, normalment derivats del petroli, als quals s’afegeixen diversos compostos químics, que poden constituir més del 50% del pes del plàstic, també és cert.

Que un compost químic és una substància formada per la combinació de dos o més elements diferents de la taula periòdica és cert. Els compostos són representats per una fórmula química. Per exemple, l’aigua (H2O) està constituïda per dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen. Els elements d’un compost no es poden dividir o separar per processos físics (decantació, filtració, destil·lació), sinó només mitjançant processos químics.

Per tant no hem de caure en el parany de considerar que un compost químic pel fet de ser químic és perillós. Nosaltres i el nostre entorn som química perquè estem compostos com tot el que ens envolta per elements químics.

https://www.eldiario.es/sociedad/Comes-respiras-plastico-contaminacion-silenciosa_0_897310500.html Continua la lectura de Menges respires plàstic: l’amenaça d’una contaminació química silenciosa