Arxiu d'etiquetes: química inorgànica

Indicis de vida als núvols de Venus

Anunci revolucionari en el món de l’astronomia. Un estudi publicat aquest dilluns constata l’existència de fosfà a l’atmosfera, un gas que només es produeix quan hi ha alguna forma de vida involucrada.

La fosfinafosfàfosfaminafosfur d’hidrogen o hidrogen fosforat (PH3) és un gas incolor, inflamable i molt tòxic. A la natura se’n produeixen petites quantitats en la degradació de la matèria orgànica

El 9 de setembre, la Reial Societat Astronòmica, una de les entitats més prestigioses del món al camp de l’astronomia, anunciava que per al dilluns 14 de setembre tenien preparat un anunci “trencador”.

Ho avançaven, entre altres, l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT): un grup de científics haurien confirmat l’existència de fosfà a l’atmosfera del planeta Venus, un gas que els estudiosos del camp de l’astrobiologia consideren un indici prou clar d’existència de vida.

Les bases d’aquesta descoberta les va assentar un article entregat a la revista acadèmica Astrobiology i publicat a mitjans d’agost pels estudiosos en la matèria Sara Seager, investigadora del MIT, Janusz J. Petkowski, Peter Gao, William Bains, Noelle C. Bryan, Sukrit Ranjan, Jane Greaves i altres.

Una hipòtesi de més de 50 anys

L’astrofísic i divulgador Carl Sagan, ja l’any 1967, especulava amb la possibilitat que certs microbis poguessin sobreviure a l’atmosfera venusiana.

Més de mig segle després de l’article de Sagan, un altre estudi de Sanjay S. Limaye, Rakesh Mogul, David J. Smith, Arif H. Ansari, Grzegorz P. Słowik i Parag Vaishampayan plantejava la possibilitat que algunes de les taques fosques que es poden veure a l’atmosfera de Venus es fossin aglomeracions de formes de vida semblants a la concentració d’algues als mars terrestres.

Però una part prou significativa de la comunitat científica es mostrava escèptica davant d’aquestes possibilitats: si existissin microbis a l’atmosfera de Venus, la seva esperança de vida seria molt curta, ja que, a mesura que caiguessin a capes inferiors, acabarien incinerats.

L’estudi liderat per Seager suggereix que el cicle de vida d’aquests microbis podria ser molt més llarg, cosa que hauria garantit el seu desenvolupament en el transcurs de milions d’anys. Els microbis, asseguren, viurien en un ambient líquid en suspensió als núvols, fet que permetria l’existència d’una franja habitable en un planeta amb unes temperatures que fan gairebé impossible la vida.

A la Terra ja hi ha documentats microorganismes que poden viure en suspensió a gairebé mig centenar de quilòmetres del terra.

El paper del fosfà

Ara, gràcies als telescopis James Clark Maxwell Telescope de Hawaii i l’Atacama Large Millimeter Array de Xile, s’hauria confirmat aquesta hipòtesi a l’haver detectat presència de fosfà a l’atmòsfera.

En paraules de l’investigador Janusz J. Petkowski:

“Els astrònom pensaran en moltes maneres de justificar l’existència de fosfà sense que hi hagi vida involucrada. Benvinguts. Si us plau, feu-ho, perquè estem arribant al final de les possibilitats per trobar processos de producció de fosfà abiòtics”.

D’aquesta manera, Petkowski suggeria el que confirmarà un article revisat a la revista Nature: que, per primer cop en la història de la humanitat, tenim indicis prou sòlids de l’existència de vida fora de la Terra.

https://www.ccma.cat/324/indicis-de-vida-a-venus-anunci-revolucionari-en-el-mon-de-lastronomia/noticia/3046669/

Descubren fuertes indicios de presencia de vida extraterrestre en Venus

Lo detalla un estudio realizado por un equipo internacional de astrónomos de cuatro de las universidades más importantes del mundo.

Se espera que a lo largo de este lunes 14 de septiembre la revista Nature publique un detallado estudio que dará a conocer al mundo que se han descubierto fuertes indicios de presencia de vida en nuestro planeta vecino, Venus.

Desde que las primeras sondas lanzadas por la Unión Soviética se posaran sobre su superficie tenemos constancia de que nuestro vecino más cercano es un auténtico infierno, con temperaturas en su superficie capaces de derretir el plomo, una presión atmosférica noventa veces superior a la de nuestro planeta y nubes de ácido sulfúrico.

Sin embargo, su atmósfera es un lugar mucho más acogedor, e incluso en Moscú llegaron a pensar en futuras colonias que aprovecharían este entorno, con temperaturas similares a las de la Tierra para establecer una estación espacial similar a la que tenemos en la atmósfera terrestre.

Debido a estas condiciones más “amigables”, muchos científicos han especulado durante décadas en la posibilidad de que en esa zona, en una franja situada a entre 48 y 60 kilómetros de la superficie de Venus existiera algún tipo de vida.

Y precisamente serios indicios de que estas sospechas no iban mal encaminadas es lo que acaba de encontrar un equipo de astrónomos pertenecientes a varias de las instituciones internacionales más importantes: la Universidad de Cardiff, la Universidad de Manchester, la Universidad de Cambridge y el Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT).

El grupo de expertos de primer nivel ha sido dirigido por la astrónoma Jane Greaves, perteneciente a la Universidad de Cardiff. En una nota de prensa que debía publicarse el 14 de septiembre pero que ha sido filtrada un día antes por error, se detalla que se han detectado cantidades significativas de fosfina, un gas que se considera un marcador biológico concluyente, ya que, según sabemos hoy en día, solo se puede producir artificialmente en un laboratorio o de manera natural por ciertos tipos de microbios  que viven en ambientes libres de oxígeno.

Este gas fue observado desde dos telescopios diferentes y por dos equipos de investigadores que no tenían inicialmente conexión entre sí. Hablamos del telescopio James Clerk Maxwell, situado en Hawaii y el complejo de radiotelescopios ALMA de Chile.

Una vez que ambos encontraron señales inequívocas de la presencia de este gas en la atmósfera de Venus, trataron de buscar métodos alternativos para que este gas se produzca de forma natural sin que implique la presencia de vida, todo pese a que años antes el MIT ya había publicado varios papers en los que detallaba que si se encontraba en el futuro fosfina en un planeta rocoso, esto implicaría indudablemente la presencia de vida.

Tras meses de investigación, a pesar de los enormes esfuerzos, no se ha logrado encontrar otra explicación alternativa que pueda explicar la gran cantidad de este fosfina en la atmósfera de Venus. “Esto significa que se trata de vida, o algún tipo de proceso físico o químico que no esperamos que ocurra en planetas rocoso”, explica el astrobiólogo Janusz Petkowski, coautor del estudio.

“Realmente revisamos todos los procesos posibles que podrían producir fosfina en un planeta rocoso. Si no se trata de vida, entonces nuestra comprensión de los planetas rocosos es muy deficiente”, señala.

Precisamente para no cantar victoria antes de tiempo y comprobar cualquier posibilidad, el científico William Barinas, perteneciente al MIT, dirigió la parte de la investigación que trató de buscar formas naturas de producir fosfina en Venus.

Tras una ardua investigación se descartó que este proceso se lleve a cabo por algún tipo de interacción de la luz solar, por minerales lanzados hacia arriba desde la superficie por algún volcán o por relámpagos, ya que si bien podrían en casos muy remotos producir esta sustancia, la cantidad que llegarían a generar sería, como mucho, una diezmilésima parte de la cantidad de fosfina detectada por los telescopios.

Por tanto, los científicos de estas cuatro universidades entienden que definitivamente “algo” está produciendo un volumen muy significativo de fosfina en la atmósfera de nuestro planeta vecino.

En este sentido, el astroquímico Paul Rimmer, de la Universidad de Cambridge señala que los microorganismos terrestres solo necesitarían trabajar aproximadamente al 10% de su productividad para producir la cantidad de este gas detectado en Venus.

Todos estos descubrimientos no son el paso definitivo para poder afirmar que existe vida extraterrestre pero sí son un gran avance que deja esta posibilidad muy cerca de su confirmación. Ahora, los científicos planean observar constantemente la atmósfera de Venus para tratar de observar si se producen cambios en la cantidad de fosfina acumulada y al mismo tiempo tratar de descubrir si hay presencia de otros gases compatibles con la vida.

Con estos avances, no será nada extraño que en los próximos meses o años comencemos a conocer proyectos para enviar sondas u otro tipo de misiones a Venus para tratar de conocer más detalles sobre este cercano y a la vez desconocido vecino.

https://www.elmundo.es/papel/historias/2020/09/14/5f5f3b9efdddffeb948b4662.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fosf%C3%A0

Estudi indica que la contaminació per ozó amenaça la biodiversitat mundial

L’estudi demostra que en els propers anys la biodiversitat es veurà afectada de forma permanent pel canvi climàtic ja que la contaminació va en augment. Especialment a la conca de la Mediterrània, al sud d’Àsia i Àfrica equatorial, segons un estudi en què ha participat l’ecòleg espanyol de el Centre d’Investigació Forestal i Aplicacions Ecològiques (CREAF)  Continua la lectura de Estudi indica que la contaminació per ozó amenaça la biodiversitat mundial

Espanya ha de retirar més de 3 milions de tones d’amiant de la seva vida quotidiana

L’amiant és la més coneguda de les substàncies industrials vinculades amb el càncer de pulmó. La seva exposició causa tres tipus de càncer: asbestosi, càncer de pulmó i mesotelioma. No es reconeix una quantitat mínima de l’agent causal per sota de la qual un exposat pugui considerar segur. El que sí que s’ha determinat és que el càncer de pulmó en treballadors exposats és 10 vegades més freqüent que en la població general.

España debe retirar más de 3 millones de toneladas de amianto de su vida cotidiana

A mediados de este mes comenzó la retirada de amianto en el barrio de Orcasitas de Madrid. Es la primera acción en grande en España para desmontar las cubiertas de amianto en bloques residenciales, naves industriales, edificios públicos y centros culturales y deportivos. Un peligroso y cruel enemigo que acecha a toda hora. Continua la lectura de Espanya ha de retirar més de 3 milions de tones d’amiant de la seva vida quotidiana

Vuit-cents milions de nens intoxicats amb plom en el món

El reciclatge irregular de bateries amb plom és una de les causes d’intoxicació de la sang amb aquest mineral, i els nens són els grans afectats, en el seu desenvolupament intel·lectual, físic i encara emocional. Foto: Shafiqul Alam Kirun / Unicef

Ochocientos millones de niños intoxicados con plomo en el mundo

Continua la lectura de Vuit-cents milions de nens intoxicats amb plom en el món

Dret a l’aigua? Les lluites contra les plantes embotelladores a Andalusia revifen el debat sobre l’aigua com a bé comú

El creixent interès de les grans empreses per l’aigua embotellada genera resistències en els territoris contra l’apropiació privada d’aquest bé, comú i cada vegada més escàs. A Andalusia, han destacat en els últims anys els conflictes de Dúrcal (Granada) i l’entorn d’Antequera (Màlaga). Continua la lectura de Dret a l’aigua? Les lluites contra les plantes embotelladores a Andalusia revifen el debat sobre l’aigua com a bé comú

El dia que va tremolar Beirut

El nitrat d’amoni és un compost químic de fórmula NH4NO3. Es tracta d’un compost sòlid i higroscòpic, altament soluble en aigua.És oxidant, irritant i, quan se li aplica calor, explosiu.

El nitrat d’amoni se sintetitza neutralitzant l’àcid nítric amb amoníac i evaporant l’aigua:

{\displaystyle NH_{3}+HNO_{3}\rightarrow NH_{4}NO_{3}}

Aquest dimarts, cap a les 5 de la tarda, Beirut, la capital del Líbanva ser sacsejada per dues grans explosions ocorregudes en el port. Les explosions, en principi accidentals, van ser degudes a un emmagatzematge incorrecte de nitrat d’amoni,

L’alcalde de Beirut, Jamal Itani, ho ha comparat amb un terratrèmol, per la intensitat de les deflagracions i per les conseqüències que tindrà per a l’economia de la ciutat i per al conjunt del país, que ja passava una mala situació econòmica.

L’expansió de l’ona explosiva va superar la velocitat del so, 340 m/s, es veu per la diferència de pressió, apareix el vapor d’aigua, que queda palès als vídeos.

La magnitud de la destrucció és perfectament visible en les següents fotografies.

La zona del port vista des de l’interior d’un edifici afectat per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Vianants al costat d’una pila de runa al mig del carrer (Reuters/Mohamed Azakir)

Un home empeny un cotxet amb un nen davant d’un cotxe danyat i d’uns edificis amb la façana destruïda (Reuters/Mohamed Azakir)

Una dona mostra l’interior del seu habitatge, amb la finestra arrencada per l’explosió (Reuters/Mohamed Azakir)

Dos cotxes tombats per efecte de l’onada expansiva de les explosions (Reuters/Issam Abdallah)

Un home a l’exterior d’un edifici que ha perdut una part de la façana (Reuters/Mohamed Azakir)

Material sanitari escampat a l’exterior de la zona d’Urgències d’un hospital afectat (Reuters/Mohamed Azakir)

Soldat en un carrer ple de runa i cotxes danyats (Reuters/Aziz Tahir)

Trasllat d’una llitera a l’interior d’un hospital afectat per les explosions (Reuters/Mohamed Azakir)

Un home amb mascareta passa davant d’un edifici ensorrat sobre uns cotxes (Reuters/Aziz Taher)

Una façana completament destruïda mostra els danys causats a l’interior de l’edifici (Reuters/Mohamed Azakir)

Carrer de Beirut amb edificis enfonsats i cotxes molt danyats (Reuters/Mohamed Azakir)

Instal·lacions portuàries molt danyades a prop del lloc de les explosions (Reuters/Mohamed Azakir)

Una dona amb un nen en braços en un carrer afectat per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Carrer cobert de runa i edificis molt danyats (Reuters/Mohamed Azakir)

Danys en l’interior d’una església (Reuters/Aziz Tahir)

Un home i una dona passen per davant de dos edificis molt danyats per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Un home recull vidres esmicolats en el terra d’una mesquita (Reuters/Aziz Taher)

Un cotxe danyat davant d’un edifici mig ensorrat i d’altres amb les façanes destruïdes (Reuters/Issam Abdallah) Continua la lectura de El dia que va tremolar Beirut

Els superpoders dels materials ultraprims :disulfur de molibdè

La descoberta de nous materials prims i plans pot tenir un gran impacte en àmbits com l’emmagatzematge d’energia i la recerca de nous combustibles que substitueixin els derivats del petroli. El nou eslogan és “Quan tot és cada vegada més prim  “ Continua la lectura de Els superpoders dels materials ultraprims :disulfur de molibdè

El negoci del liti, l’or blanc de la nova era energètica

El metall blanquinós és imprescindible per a l’elaboració de bateries i sistemes d’emmagatzematge d’energia en el sector de les renovables. Bolívia presenta una de les majors reserves de la planeta, el que ha portat a alguns analistes a assenyalar a aquest element com un dels detonants del cop d’Estat contra Evo Morales. Però, fins a quin punt una matèria vinculada a el creixement verd pot desestabilitzar economies?

https://www.publico.es/sociedad/negocio-litio-oro-blanco-nueva-energetica.html

En los tiempos modernos, el petróleo se ha erigido como uno de los principales motores de la economía mundial, llegando, incluso, a generar crisis contundentes en el seno de los países desarrollados durante algunos momentos del siglo XX. Sin embargo, ese líquido negro que, entre otras cosas, llena los tanques de los vehículos parece acercarse a su ocaso. Quizá, porque las reservas mundiales van encaminadas a su agotamiento. Quizá, también, porque la crisis climática ha abierto un espacio de transición energética que transforma los escenarios de inversión tradicionales. En ese sentido, el litio se ha presentado como uno de los elementos más emergentes de los últimos tiempos, ya que su uso es imprescindible para el desarrollo de baterías eléctricas y para la creación de infraestructuras de almacenamiento energético en el sector de las renovables. Continua la lectura de El negoci del liti, l’or blanc de la nova era energètica

Un material més prim que un cabell per crear finestres intel·ligents i estalviar energia

Permetrà tant reduir la temperatura de plaques solars i ordinadors com crear finestres intel·ligents i reduir la factura de l’aire condicionat

Imaginem que el sol toca de ple la nostra finestra i això augmenta fins a límits incòmodes la temperatura de casa. Però hi ha un material deu vegades més prim que un cabell que aconsegueix rebaixar uns quants graus la temperatura de la finestra i, en conseqüència, de l’interior. I això, a més de confort, significa un gran estalvi en aire condicionat.

Aquest material és el que han creat investigadors de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC). El seu treball s’ha publicat a la revista Small.

Els sistemes de refrigeració són responsables del 15% del consum global d’energia i del 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es preveu que aquestes xifres s’hagin triplicat el 2050. Les emissions produïdes contribueixen a l’escalfament global i, per tant, obliguen a consumir més en refrigeració i es generen més emissions. Es tracta d’un cercle viciós.

El nou material és capaç d’eliminar calor i així refredar la superfície en la qual es col·loca sense cap consum d’energia ni emissions de gasos de cap mena. Està format per una matriu d’esferes de sílice de 8 µm de diàmetre -8 milionèsimes de metre-, deu vegades més prim que un cabell humà. Comparat amb grans de sorra, tenen un volum un milió de vegades més petit.
Imitar la Terra

El material s’inspira en el mecanisme de regulació de temperatura de la Terra, anomenat refredament radiatiu. El nostre planeta rep radiació ultraviolada del Sol i això fa augmentar la temperatura de la superfície. Però una part d’aquesta energia torna a l’espai com a radiació infraroja. Així la temperatura es regula. I precisament l’efecte hivernacle, provocat per gasos com el diòxid de carboni, fa que bona part d’aquesta radiació infraroja quedi retinguda i la temperatura de la Terra vagi augmentant.

En tot cas, el que ha interessat els investigadors és que els principals responsables de l’expulsió de la radiació són els grans de sorra dels deserts.

Una de les principals aplicacions seria refredar les plaques solars, perquè una calor excessiva disminueix el seu rendiment. Els investigadors han demostrat que amb el nou material es pot refredar fins a 14 ºC una oblea de silici sota la llum directa del Sol. Un vidre comú només n’abaixa la temperatura 5 ºC. En una superfície com la d’un panell solar, té una potència de refredament radiatiu de fins a 350 W/m2.
Alimentar París tot un any

Això significaria eliminar la meitat de la calor acumulada en un panell solar típic en un dia clar. I amb això l’eficiència relativa d’una cel·la solar s’incrementaria en un 8%. Considerant la producció global d’energia solar del 2017, aquest augment d’eficiència seria suficient per alimentar amb energia París durant un any sencer.

Una sola capa de microesferes seria suficient per aconseguir el rendiment òptim. I això augmenta la facilitat d’aplicació. És sis vegades més prim que els materials de refredament radiatiu actuals i evita l’ús de plàstics. Altres aplicacions podrien ser la refrigeració de mòduls termoelèctrics -que converteixen diferències de temperatura en corrents elèctrics- o de sistemes informàtics de centres de processament de dades -l’augment de temperatura és un dels grans problemes que presenten i obliga a una despesa important en refrigeració. O bé finestres intel·ligents que es refrescarien a si mateixes i al seu entorn, com la que descrivíem al principi del text.

Juliana Jaramillo, primera autora de l’article, juntament amb Achille Francone i Nikolaos Kehagias, tots tres membres del Grup de Nanoestructures Fonòniques i Fotòniques de l’ICN2 -que dirigeix Clivia Sotomayor-, han desenvolupat un altre material que és fàcilment escalable i és capaç de proporcionar tant refredament radiatiu com autoneteja. Va ser distingit amb el Collider Tech Award 2019, que atorga The Collider, un programa de transferència tecnològica promogut pel Mobile World Capital Barcelona per connectar la recerca científica amb la iniciativa emprenedora.

https://www.ccma.cat/324/un-material-mes-prim-que-un-cabell-per-crear-finestres-intelligents-i-estalviar-energia/noticia/2961944/

El forat d’ozó es redueix: és el més petit de les tres últimes dècades

Aquests gas s’ha anat recuperant progressivament des que el 1987 va entrar en vigor el Protocol de Mont-real

El forat a la capa d’ozó, el gas que ens protegeix de la radiació ultraviolada del Sol, pot ser el més petit de les darreres tres dècades. Així ho assenyala el Servei Copernicus de Monitoratge de l’Atmosfera (CAMS), del programa d’observació de la Terra de la Unió Europea.

El “forat” a la capa d’ozó —en realitat, una disminució del gruix d’aquesta capa— es comença a formar cada any a l’agost i assoleix el màxim a l’octubre. Aquest any, però, els investigadors han trobat un comportament inusual. El vòrtex polar –un remolí d’aire fred a l’estratosfera, que crea les condicions per a la destrucció d’ozó i la formació del forat damunt l’Antàrtida– s’ha desplaçat del seu lloc habitual i s’ha afeblit.

A l’alta estratosfera –a uns 50 quilòmetres de la superfície de la Terra–, les temperatures han estat molt més elevades del que és habitual i això ha alterat el comportament usual del vòrtex.

Quan s’acaba l’hivern antàrtic –quan a l’hemisferi nord s’acaba l’estiu–, les substàncies químiques que destrueixen l’ozó comencen a actuar. En aquest cas, la barreja d’aire fred i aire molt calent, i això ha disminuït l’activitat d’aquestes substàncies.

Tot i que l’abast del forat d’ozó varia d’any en any, aquesta vegada el seu comportament ha estat ben inusual, com explica Antje Inness, investigadora del CAMS:

“Veiem moltes variacions cada any. Per exemple, el 2017 era força petit, el 2018 era més profund i es va mantenir més temps. Però aquest any l’activitat és molt inusual. L’última vegada que va passar una cosa anormal va ser el 2002, quan el forat es va trencar en dues parts.”

Aquesta vegada, a part de ser més petit, també està desplaçat respecte al pol sud. Té una superfície d’uns 5 milions de quilòmetres quadrats, la quarta part que el 2018 i la meitat que el 2017.

Inness va mostrar la comparació amb el 2018 en el seu compte de Twitter:

Antje Inness@AntjeInness

The latest ozone analysis from @CopernicusECMWF Service @ECMWF shows a much smaller on than in 2018. This is the result of a sudden stratospheric warming that is happening in the SH. More ozone info on http://atmosphere.copernicus.eu/monitoring-ozone-layer 

Mostra la imatge al Twitter

El CAMS preveu que, en les properes setmanes, el forat creixerà una mica o s’estabilitzarà, però no tindrà grans variacions.

Un gas amb dues cares

L’ozó, de fórmula química O3, és un gas format per tres àtoms d’oxigen –l’oxigen present a l’atmosfera està format per dos àtoms i té la fórmula O2–. A l’estratosfera, entre 15 i 50 quilòmetres damunt la superfície, l’ozó es genera i es destrueix de manera natural, però als anys 70 es va descobrir que els CFC –clorofluorocarburs– utilitzats en esprais i com a refrigerants arribaven a aquella alçada i destruïen l’ozó de manera accelerada. Aquests compostos es mantenen actius a l’atmosfera durant molts anys.

El 1987 va entrar en vigor el Protocol de Mont-real, que prohibia la producció i l’ús de la majoria d’aquestes substàncies. Fruit d’això, la capa d’ozó s’ha anat recuperant. Tot i això, no es preveu que arribi als nivells anteriors als anys 80 fins al 2060.

Malgrat la prohibició, alguns països n’han seguit produint o utilitzant. És el cas de la Xina, que obté CFC-11 per a aïllants de cases i edificis.

El forat d’ozó té una relació indirecta amb l’escalfament global. S’ha vist que afecta el clima a l’hemisferi sud, perquè la destrucció del gas refreda l’estratosfera damunt aquesta part del planeta. I això té influència en la circulació de l’aire i en el règim de pluges.

A nivell troposfèric, en canvi, l’ozó és un gas tòxic. Es genera per acció de la radiació solar sobre òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils.

Continua la lectura de El forat d’ozó es redueix: és el més petit de les tres últimes dècades