Arxiu d'etiquetes: química

Rússia envia a l’Àrtic una central nuclear flotant

Greenpeace ho qualifica de “Titànic nuclear” o “Txernòbil sobre gel”

En ple debat al món sobre el futur de les centrals nuclears, després de catàstrofes com Txernòbil o, més recentment, Fukushima, Rússia torna a apostar-hi. Aquest divendres han presentat la seva primera central nuclear flotant.

Fa 140 metres de llarg per 30 d’alçada i porta dos reactors nuclears de 35 megawats cadascun. Es diu “Academik Lomonósov” i és la primera planta nuclear flotant russa. L'”Akademik Lomonosov” es va inaugurar el maig del 2018. Les previsions eren construir la primera central flotant abans del 2010 .

L'”Akademik Lomonosov” començarà un llarg viatge de 5.000 quilòmetres. El seu destí final: la península de Txukotka, a l’extrem oriental de Sibèria.

Greenpeace ho considera una temeritat

Greenpeace ja ha alertat dels riscos mediambientals que comporta l’operació i ha qualificat aquesta central de “Titanic nuclear” o “Txernòbil flotant”. Ho consideren una temeritat. Continua la lectura de Rússia envia a l’Àrtic una central nuclear flotant

Crema l’Àrtic.

Els incendis forestals estan causant estralls a l’Àrtic, afectant zones del nord de Sibèria, el nord d’Escandinàvia, Alaska i Groenlàndia. Els raigs solen provocar incendis a la regió, però aquest any han estat molt més greus per unes temperatures estivals que superen la mitjana a causa del canvi climàtic.

S’està acabant el temps per gestionar augments perillosos de temperatura amb múltiples impactes en el nostre planeta “, va dir Petteri Taalas, secretari general de l’OMM.

https://www.lavanguardia.com/natural/20190803/463819752847/cambio-climatico-groenlandia-ola-calor-deshielo-artico-incendios.html

Calorfuego deshielo galopantes. Son las tres palabras que mejor describen la particular situación que viven este verano las regiones árticas, que también están sufriendo episodios de altísimas e inusitadas temperaturas. Los países y regiones ribereñas del océano ártico (particularmente Alaska, Canadá, Siberia, Groenlandia y sus aguas oceánicas) registran un calentamiento mucho más acusado que el resto del planeta. Y lo que sucede este verano es una evidencia más. Continua la lectura de Crema l’Àrtic.

El Hubble descobreix un estrany món de forma oval que emet metalls pesants

És difícil imaginar-nos el magnesi i el ferro en forma gasosa, però és que estem parlant d’una atmosfera superior als 2538 graus centígrads.  Deu vegades més gran que la de qualsevol atmosfera planetària coneguda.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190801/463808277863/hubble-exoplaneta-metal-pesado-balon-futbol-americano.html

Las observaciones realizadas por el telescopio espacial Hubble de la NASA han revelado la emisión de gas de magnesio y hierro desde un extraño mundo fuera de nuestro sistema solar conocido como WASP-121b. Esta es la primera vez que los llamados “metales pesados”, elementos más pesados ​​que el hidrógeno y el helio, han sido vistos escapando de un exoplaneta gaseoso del tamaño de Júpiter situado muy cerca de su estrella. Continua la lectura de El Hubble descobreix un estrany món de forma oval que emet metalls pesants

Un polvorí anomenat Espanya: el foc crema gairebé cinc vegades més hectàrees que en 2018

Espanya és el segon país, només per darrere de Portugal, amb més incendis forestals cada any. Tant el mal estat de les muntanyes per l’abandó i l’acumulació de combustible, com “les finestres meteorològiques” que augmenten amb el canvi climàtic, són dues de les principals causes que determinen l’extensió dels incendis, segons els experts.

El lloc on es guarden els explosius, aquell lloc on qualsevol petit incident es transforma en una gran explosió és una polvorin, en aquesta situació s’està convertint Espanya.

https://www.publico.es/sociedad/polvorin-llamado-espana-fuego-quema.html

En este 2019 los incendios forestales han quemado 53.119 hectáreas, casi cinco veces más que en 2018, cuando ardieron 10.984 hectáreas, según los últimos datos facilitados por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA).

Sin embargo, respecto a la media de la última década, las cifras -hasta el 21 de julio- arrojan un aumento inferior de la superficie abrasada, en concreto del 16 por ciento, con 45.642 hectáreas calcinadas.   Continua la lectura de Un polvorí anomenat Espanya: el foc crema gairebé cinc vegades més hectàrees que en 2018

Quina crema de sol triar: amb filtres solars físics o químics?

Els filtres físics o minerals s’afegeixen a cremes elaborades a base d’ingredients naturals. Es tracta de minerals com el diòxid de titani o l’òxid de zinc, finament polvoritzats, que actuen com si fossin un escut que reflecteix la llum i per tant la pell no l’absorbeix i no irrita.

Els filtres químics o orgànics (formulats amb molècules a base de carboni, oxigen i hidrogen) capten l’energia solar i la transformen en calorífica perquè resulti innòcua per a la salut; pot penetrar superficialment l’epidermis i, ocasionalment, produir alguna irritació; d’aquí que als nens menors de 3 anys se’ls aconselli sempre l’ús de filtres físics. Un avantatge dels químics és la finestra tan àmplia que tenen de protecció UVA i UVB.

https://www.expansion.com/fueradeserie/cuerpo/2019/07/26/5d306e00e5fdeaa6608b46d9.html Continua la lectura de Quina crema de sol triar: amb filtres solars físics o químics?

El canvi climàtic està alterant la qualitat de les aigües del Pirineu

La UAB adverteix de l’augment “alarmant” de l’acidificació natural de les capçaleres dels rius de l’alta muntanya per l’augment de les temperatures.

L’acidificació dels rius es reconeix pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

El procés està en expansió i l’augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics a les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20190721/onada-calor-catalunya-juliol-7562915

El cambio climático está alterando la calidad de las aguas de la alta montaña pirenaica, según un estudio liderado por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que alerta del aumento “alarmante” de la acidificación natural de las cabeceras de los ríos del Pirineo por el aumento de las temperaturas.  Continua la lectura de El canvi climàtic està alterant la qualitat de les aigües del Pirineu

Estats Units ha emès més radiació atòmica que Txernòbil

Els nivells de radiació de les proves atòmiques nord-americanes durant la Guerra Freda a les Illes Marshall, en l’Oceà Pacífic, encara són massa alts perquè els éssers humans puguin viure allà.
En el seu estudi publicat a PNAS, científics de la Universitat de Columbia van descobrir que aquests nivells també són molt més alts que els que es troben al voltant dels llocs d’accidents nuclears de Txernòbil i Fukushima. Continua la lectura de Estats Units ha emès més radiació atòmica que Txernòbil

Fukushima, una historia nuclear (vídeo)

El periodista Pio d’Emilia ens guia en un viatge per la història i les conseqüències del desastre nuclear de la central de Fukushima, provocat pel terratrèmol i posterior tsunami que va assotar la costa nord-est del Japó l’11 de març de 2011. No va ser fins al 2013 quan les autoritats japoneses van permetre l’entrada a la zona zero del primer grup de periodistes estrangers, d’Emilia entre ells. En aquest temps, el periodista ha traçat un mapa amb impactants imatges i testimonis des de Tòquio fins a Fukushima i ha parlat, entre d’altres, amb l’exprimer ministre Naoto Kan, que explica com la capital del país, i probablement tot Japó, es van salvar gairebé per casualitat d’una catàstrofe encara més gran.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=257832&titular=%3Ci%3Efukushima-una-historia-nuclear%3C/i%3E-

Les preguntes que tots ens fem sobre la autocombustió del fem

Es tracta d’un fenomen natural similar al que es produeix en sòls orgànics de zones atlàntiques i tropicals. L’únic que podem fer per intentar prevenir-los és identificar les zones amb potencial que es produeixin, com aquelles en què hi ha una gran acumulació de sòls orgànics, i tenir una especial cura en les actuacions que es realitzen.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190628/463143601420/autocombustion-estiercol-incendio-terres-ebre.html

El incendio que quema en Terres de l’Ebre ya ha devorado más de 6500 ha y sigue fuera de control. Se trata del primer gran fuego del verano y del peor incendio forestal que ha asolado Catalunya en los últimos 20 años. Según Bombers, el detonante parece haber sido la autocombustión de estiércol. Algunos medios incluso han apuntado un matiz, estiércol ‘mal almacenado’. Pero, ¿pueden las heces de los animales incendiarse solas? ¿Cuántas heces se necesitan? ¿Influye que estén bien o mal almacenadas? Continua la lectura de Les preguntes que tots ens fem sobre la autocombustió del fem

Allargar la vida de les nuclears no n’hi ha prou: el Tribunal de Comptes adverteix que falten fons per desmantellar les centrals

Sembla un carrer sense sortida. El recent pacte per allargar el període de funcionament de les centrals de 40 anys a 45,7 permetrà reduir el dèficit existent en el fons per a la gestió dels residus i el desmantellament, però no eliminar.
Subratlla que l’empresa estatal Enresa ha incomplert quatre de les cinc recomanacions que li va formular el 2015 i adverteix que, amb 40 anys de vida de les nuclears, el dèficit ja superaria els 2.300 milions. Entre aquestes recomanacions hi havia la d’augmentar les taxes que paguen les elèctriques per augmentar les dotacions d’aquest fons.

Allargar la vida de les nuclears més del que estava previst no implica també un risc ?. Com es quantifica aquest risc?

https://www.eldiario.es/economia/Tribunal-Cuentas-advierte-desmantelamiento-nucleares_0_909209674.html

El Tribunal de Cuentas cree que el reciente acuerdo entre el Gobierno y las tres grandes eléctricas (Endesa, Iberdrola y Naturgy) para abordar un cierre nuclear escalonado a partir de la próxima década “permitirá reducir”, pero no eliminar, el agujero del fondo con el que la empresa estatal Enresa deberá sufragar el multimillonario coste de gestionar los residuos radiactivos y desmantelar las centrales.

Continua la lectura de Allargar la vida de les nuclears no n’hi ha prou: el Tribunal de Comptes adverteix que falten fons per desmantellar les centrals