Arxiu d'etiquetes: química

“Encara no som conscients de tot el potencial del grafè”

Són tantes propietats increïbles i estan condensades en un únic material. El grafè permet aplicacions totalment diferents i noves, que no existien abans, i és molt difícil per a la ment humana predir-les.  Konstantin Novoselov,   premi Nobel de Física en 2010, en una entrevista ens para de les seves aplicacions.

L’any 2010 la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va guardonar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus treballs pioners en el desenvolupament del grafè, un material bidimensional útil per al desenvolupament de dispositius electrònics flexibles i més eficients, com ordinadors i pantalles tàctils així com panells solars.

Avui en dia el grafè té aplicació en els següents camps:

1. Electrònica: Podria emprar-se en la fabricació de microxips o de transistors, els dos elements imprescindibles en pràcticament tots els dispositius electrònics. A més, per les seves especials característiques dels components electrònics d’aquest material permetran el desenvolupament de dispositius flexibles que podran enrotllar o plegar segons les necessitats.

2.Informática: L’ús del grafè permetrà el desenvolupament d’ordinadors molt més ràpids i amb un menor consum elèctric que els actuals de silici. A més, s’estima que un disc dur d’aquest compost, de la mateixa mida que un dels emprats actualment, podria emmagatzemar fins a mil vegades més informació.

3. Telefonia mòbil: Amb el grafè es crearia una nova generació de dispositius adaptats a la fesomia de l’ésser humà, sense formes ni colors preestablerts, amb pantalles flexibles, plegables i tàctils. A més, diversos estudis recents han comprovat com nanocircuits de grafè podrien millorar de manera significativa la velocitat i qualitat de les comunicacions sense fils. Realment, aquest tipus de productes sona gairebé a ciència ficció, doncs mesurarien mil milions de vegades menys que un metre.

4. Sector energètic: És un altre de les que canviaran de manera visible. Per les seves propietats energètiques, el grafè permetrà la creació de bateries de llarga durada que amb prou feines trigaran uns segons en carregar-se. A més, les energies renovables passaran a un pla més rellevant, ja que, entre altres, les plaques solars recobertes d’aquest material seran molt més eficients i permetran una forma més ecològica de consum energètic.

5. Indústria del blindatge: L’extrema duresa del grafè, unida a la seva capacitat de modelar i a la seva lleugeresa, ho fa un compost ideal per ser emprat en aquesta indústria. Armilles antibales, multitud d’elements de protecció que s’empren per diversos professionals passaran a ser molt més lleugers i segurs.

6.Industria automobilística: La seva aplicació en el xassís dels vehicles dels faria molt més resistents, de manera que el nombre de morts en accident de circulació anuals es podria reduir dràsticament. D’altra banda, els cotxes híbrids es convertiran en una alternativa real en comptes de ser relegats a una representació minoritària. Bateries de llarga durada, amb temps de càrrega mínims facilitaran que els conductors més reticents a aquests vehicles els vegin amb uns altres ulls.

7.Industria del motor i els combustibles: Farà de tots dos més ecològics i eficients. Actualment, és de domini públic que el Pentàgon ha invertit una gran quantitat de diners per fomentar el desenvolupament d’un additiu basat en el grafè que millori el rendiment dels avions militars pel que fa a consum i rendiment.

8.Industria alimentària: Possibilitarà la creació d’envasos per a aliments més segurs o recobriments per als mobles de la llar que impedeixin el desenvolupament de bacteris a la superfície.

9.Tractament d’aigües: A causa de la seva peculiar estructura d’alta densitat permeable a l’aigua, s’estudia el seu possible ús per a la dessalinització de l’aigua. Algunes dades obtingudes a partir d’aquests projectes prediuen que es podrà realitzar aquesta tasca en un temps molt inferior i amb un cost molt més reduït.

10. DEssenvolupament de la ciència: L’alta reactivitat del grafè amb altres elements químics diferents del carboni és una de les característiques que més atreu l’atenció en el camp de la investigació. Ja s’han descobert alguns derivats del grafè, com és el cas del grafà, que mitjançant l’addició d’hidrogen en la seva estructura molecular dóna com a resultat un nou material aïllant.

En resum, malgrat que el grafè encara es troba en fase d’estudi i no es coneixen totes les oportunitats que ofereix, es preveu que les possibilitats de la seva utilització afectaran pràcticament tots els camps coneguts substituint a gran part dels materials emprats avui en dia. Continua la lectura de “Encara no som conscients de tot el potencial del grafè”

L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

Per a la química,  un catalitzador és una classe de substància que, altera el desenvolupament d’una reacció. Els catalitzadors que incrementen la velocitat de la reacció reben el nom de catalitzadors positius. El concepte de hi ha un foc, anem i el apaguem, s’ha quedat obsolet. Ja no funciona. Els sistemes d’extinció ja no poden enfrontar-se als grans incendis que estem veient. Cal donar una volta de rosca més, i això passa per ajudar els boscos a canviar

L’onada d’incendis que recorre el planeta exerceix un paper de renovació i canvi dels ecosistemes per adaptar-los a les noves condicions climàtiques.

Els incendis són un element natural més de la Terra, com el vent o la pluja. Sempre han existit i durant milions d’anys han exercit un paper crucial com a reguladors dels ecosistemes i garants de la biodiversitat del planeta.

El problema és que, en l’era actual, el antropocè, profundament impactada per les activitats humanes, aquests incendis salvatges necessaris per mantenir l’equilibri de la natura estan canviant d’intensitat i també de freqüència. I estan deixant de ser beneficiosos.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20180817/451324516370/incendios-sexta-generacion-marc-castellnou-cambio-climatico-regenarar-ecosistemas.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245379&titular=el-calentamiento-global-catalizador-de-los-incendios-forestales- Continua la lectura de L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

“Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

“Als territoris on hi ha una central nuclear hi ha un monocultiu”, hi va tot lligat?. El mes de juliol la central nuclear de Vandellós II va patir dues avaries que van obligar a paralitzar la seva activitat. Partits polítics i organitzacions ecologistes reclamen el seu tancament immediat i denuncien pressions del lobby nuclear. Ho tenim aquí a prop.

https://www.publico.es/public/incidencies-continues-vandellos-ii-fer-amb-l-energia-nuclear-catalunya.html

El passat 23 de juliol la central nuclear de Vandellòs II va cessar la seva activitat per una avaria que va obligar a activar el protocol de seguretat. La central havia reiniciat el seu funcionament només tres dies abans, després de cinc mesos d’estar aturada al descobrir-se, al març, una fuita d’aigua en el sistema de refrigeracióque va obligar a realitzar tasques de reparació i manteniment. Setmanes abans, els mitjans van anunciar que la Fiscalia Provincial de Tarragona investigaria la presència de substàncies radioactives en un dels pous situats sota la central nuclear d’Ascó II.

“Incidències hi ha cada dos per tres”, denuncia a Públic Alba Benedicto, d’Ecologistes en Acció. “Al juliol, per exemple, va haver-hi una a Ascó II”, relata, i afegeix que “les incidències i aturades són continues, les que surten a la premsa i les que no surten, normalment n’Informen uns dies després”. L’activista recorda com després d’una visita del Col·legi Maristes de Girona a la central a l’abril del 2008 es va descobrir una fuita i 800 persones van haver de sotmetre’s a proves.Molts anys abans, el 19 d’octubre del 1989, va haver-hi un incendi al reactor nuclear de Vandellòs I que va portar al seu posterior tancament.  Continua la lectura de “Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

Setge europeu a la tinta dels tatuatges

La UE votarà restringir les substàncies sospitoses de causar càncer. S’han detectat 4.000 substàncies potencialment nocives a la tinta dels tatuatges. Article de lectura obligatòria abans de fer-se un tatuatge.

https://www.ara.cat/societat/Setge-europeu-tinta-Dels-tatuatges_0_2068593159.html

Suar tinta. Això és el que haurà de fer el sector del tatuatge per adaptar-se als canvis que venen. La Unió Europea vol restringir l’ús de 4.000 substàncies potencialment nocives per a la salut que han estat trobades a les tintes de tatuar. Alguns d’aquests químics podrien provocar càncer o afectar els òrgans reproductors, però encara no s’ha provat la relació entre tenir tatuatges i l’aparició del càncer. Per aquest motiu, tatuadors i dermatòlegs fan una crida a no fer saltar cap alarma i valoren en positiu la voluntat de regular el sector. Continua la lectura de Setge europeu a la tinta dels tatuatges

França deté un quart reactor nuclear per l’onada de calor

Les temperatures superiors a 40 graus impedeixen refredar els reactors amb aigua del riu Roine. És una altra de les conseqüències de l’onada de calor.Els reactors depenen de l’aigua per a refredar-se, el que no pot fer-se si la temperatura del riu és massa elevada. Després de les temperatures rècord que es van registrar en algunes parts d’Europa durant juliol, agost ha començat amb pronòstics que superen els 40 graus al sud de França i Espanya. Électricité de France compta amb 58 reactors nuclears actius en 20 centrals franceses.

https://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/471326-francia-reactor-nuclar-ola-calor/

El operador de las centrales nucleares francesas, EDF, indicó el sábado que detuvo uno de los dos reactores nucleares de la central más vieja de Francia, la de Fessenheim (este), por la ola de calor que asfixia a Europa, llevando así a cuatro los reactores detenidos. Continua la lectura de França deté un quart reactor nuclear per l’onada de calor

El primer ‘encenedor’ de la humanitat. Bifaç de sílex i pirita

 El bifaç destral de mà és el nou tipus d’eina agrícola que apareix en el registre fòssil fa 1.4 milions d’anys. Es tracta de nuclis de roca (basaltsílexquarsitacalcària …) que van ser colpejats fins a afilar les seves vores i donar-los una forma característica bàsica punxeguda per un extrem i arrodonida en l’extrem oposat.
La troballa, recollit a Scientific Reports, demostra que els bifaços neandertals funcionaven com una mena de “navalla suïssa”, amb la qual aquells homínids no només esquarteraven els animals que caçaven, sinó també tallaven fusta, afilaven altres eines i, fent xocar pirita contra el costat pla del bifaç, aconseguien fer saltar espurnes amb les quals obtenir foc.
La pirita és un sulfur de ferro de fórmula química FeS2, contenint un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro.
El sílex, també conegut com pedra foguera (en realitat, la pedra foguera és una varietat d’aquest), és una forma sedimentària criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre. És formada principalment per diòxid de silici (SiO2).

Fuego y lenguaje. Darwin consideraba que estos eran los dos logros más importantes de la humanidad, que habían facilitado que conquistásemos el planeta. Allí donde fueron nuestros ancestros, los llevaron consigo. El fuego les permitió cocinar los animales que cazaban, sobrevivir a condiciones de frío extremo, defenderse, ver en la oscuridad. Los primeros indicios de que habían aprendido a usarlo, seguramente aprovechando incendios naturales, apuntan al Homo erectus y datan de hace alrededor de un millón de años. Saber cómo encenderlo vino mucho más tarde, unos 400.000 años atrás.

Los neandertales chocaban fragmentos de pirita contra la cara llana de los bifaces para hacer saltar chispas y prender así fuego.

Los neandertales chocaban fragmentos de pirita contra la cara llana de los bifaces para hacer saltar chispas y prender así fuego. (Andrew Sorensen)

Sin embargo, aunque se han hallado una gran cantidad de pruebasindirectas que demuestran que su uso, hasta el momento no se habían encontrado los ‘mecheros’ que esos primeros homínidos crearon y que les permitieron no solo controlar el fuego, sino, además, prenderlo.

Investigadores de la Universidad de Leiten, en Holanda, han hallado el primer encendedor que se conoce de la historia de la humanidad con el que los Neandertales hace entre 45.000 y 50.000 años eran capaces de producir fuego de manera regular y sistemática.

El hallazgo, recogido en Scientific Reports, demuestra que los bifacesneandertales funcionaban como una especie de “navaja suiza”, con la que aquellos homínidos no solo descuartizaban los animales que cazaban, sino también tallaban madera, afilaban otras herramientas y, haciendo chocar pirita contra el lado plano del bifaz, conseguían hacer saltar chispas con las que obtener fuego.

Los científicos, liderados por Andrew Sorensen, examinaron una colección de herramientas líticas procedentes de diversos yacimientos en Francia, de finales del Paleolítico Medio, pertenecientes a la cultura musteriense. Analizaron las marcas microscópicas y macroscópicas que presentaban y que sugerían que habían estado expuestas a percusiones continuas y a abrasión con un material duro. También estudiaron los minerales hallados en el microdesgaste de las hojas de esta hacha de mano.

“Está claro que los fuegos los empezaban golpeando pirita contra el sílex de los bifaces”, considera Andrew Sorensen, primer autor del trabajo.

Andrew Sorensen ha liderado la investigación que ha hallado los primeros encendedores de la humanidad.

Andrew Sorensen ha liderado la investigación que ha hallado los primeros encendedores de la humanidad. (Andrew Sorensen)

A continuación, hicieron arqueología experimental y trataron de replicar el uso que los neandertales podrían haber hecho de aquellas herramientas. Produjeron marcas en ocho herramientas de sílex -réplicas- y comprobaron que eran lo más similar posibles a las halladas en las originales neandertales, lo que a juicio de los autores demuestra que usaban estos bifaces para empezar sus propios fuegos, usando fragmentos de pirita.

“Este ‘encendedor’ es la primera prueba directa que tenemos de que ese fuego estaba suficientemente controlado como para poder reproducirlo cuando quisieran”, razona Antonio Rosas, profesor de investigación del CSIC y director del grupo de paleoantropología del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), que no ha participado en este estudio.

“Este ‘encendedor’ es la primera prueba directa que tenemos de que ese fuego estaba suficientemente controlado como para poder reproducirlo cuando quisieran”

ANTONIO ROSAS

Investigador CSIC

“En otros yacimientos ya se había encontrado presencia de pirita y otros minerales de hierro que permiten hacer saltar chispas. Pero ellos [los investigadores de la Universidad de Leite] han mirado la asociación de los minerales de hierro que, al frotarlos contra una base, pueden hacer saltar chispas y por primera vez han demostrado de manera fehaciente que los neandertales controlaban el fuego”, añade este paleoantropólogo, al frente del yacimiento neandertal de El Sidrón.

En el yacimiento del Abric Romaní, ubicado a las afueras de Capellades, en la comarca de L’Anoia, documentado como paso neandertal hace aproximadamente entre 35,000 y 70,000 años, el arqueólogo Eudald Carbonell explica que se han buscado encendedores sin éxito, “aunque tenemos pruebas indirectas de que sabían fabricar fuego. Tampoco en Atapuerca hemos encontrado pruebas directas de fuego, solo algunos indicios muy débiles. De ahí la importancia de este artículo, que demuestra que la pirita y las hachas de sílex se usaban como mecheros”.

Así es el nivel Q de excavación del Abric Romaní

Así es el nivel Q de excavación del Abric Romaní (ACN / M. Martí / ACN / M. Martí)

Los otros humanos

Los neandertales evolucionaron en Europa hace 400.000 años, en un periodo de temperaturas extremadamente frías y buena parte del continente cubierto de gruesas capas de hielo. Y aunque se sabía que hacían un uso extensivo del fuego, lo que les hubiera ayudado a sobrevivir a la crudeza del clima, se desconocía cuándo empezaron a producirlo de forma regular. Las campañas de excavación solían centrarse en intentar recuperar evidencias como los palitos de madera que los sapiens frotaban para la ignición, pero la madera no suele fosilizar y se descompone más rápido que otros materiales, como el hueso o la piedra. De ahí que no se suelan descubrir artefactos de madera prehistóricos.

“Si no se han encontrado más pruebas directas de que los neandertales sabían encender un fuego es quizás porque hasta ahora no hemos pensado en que podían controlar el fuego con estas herramientas. ¿Cómo se nos iba a ocurrir que usarían un bifaz para hacer fuego? Pero el hecho es que funciona. Así es que, ¿Por qué no?”

Que fueran capaces de prender fuego también revela características de la cognición de estos otros humanos. “Sabían planificar, saber que necesitarían un fuego más adelante y llevarse las herramientas para hacerlo. Además, a partir de diferentes artefactos eran capaz de combinarlos para crear algo nuevo.”, destaca Sorensen.

Continua la lectura de El primer ‘encenedor’ de la humanitat. Bifaç de sílex i pirita

Panga a la venda contaminat amb mercuri: un 5% supera el màxim permès

Ho revela una recerca científica sobre mostres d’aquest peix en centres comercials.Tot i el seu baix contingut en proteïnes i el seu nivell encara més baix d’omega-3, la panga (Pangasius hypophthalmus) és un dels peixos més consumits del món, sobretot a Europa. El seu baix cost, el seu bon sabor i una presentació comercial en forma de filet sense pell ni espines han augmentat el seu consum, especialment en col·legis, centres d’ancians, el sector hoteler i habitatges.

No obstant això, el preocupant de la panga no és realment el seu perfil nutricional, sinó la seva alta concentració de mercuri. El peix procedeix del riu Mekong al Vietnam, un dels afluents més llargs del món i també un dels més contaminats a causa de la presència de pesticides i altres compostos químics emprats en els cultius d’arròs, o les activitats humanes com la desforestació.

Com a conseqüència, el mateix peix, un peix omnívor i depredador final, també està molt contaminat, segons diversos informes, entre ells un de l’Organització Mundial de la Salut. L’animal tendeix a acumular majors concentracions de metalls com el mercuri.

http://www.ccma.cat/324/panga-a-la-venda-contaminat-amb-mercuri-un-5-supera-el-maxim-permes/noticia/2853234/ Continua la lectura de Panga a la venda contaminat amb mercuri: un 5% supera el màxim permès

Txernòbil, 32 anys després

No, no podem oblidar-ho perquè sabem que pot tornar a passar i cal recordar-ho cada 26 d’abril. Que passaria si hi hagués un altre accident nuclear europeu, estem preparats ? . Recordem que una gran majoria de centrals nuclears properament poden superar la vida per a la qual van ser creades.

http://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/04/26/chernobil-32-anos-despues/

Las alarmas saltaron en el norte de Europa en los últimos días de abril de 1986, cuando se detectaron índices anormalmente altos de radiactividad. La Unión Soviética no había informado de que el 26 de abril el reactor número 4 de la central nuclear de Chernóbil, en Ucrania, había saltado por los aires. Solamente cuando era imposible mantenerlo en secreto, el gobierno de la URSS tuvo que reconocer que había sufrido un grave accidente nuclear. El más grave que se había registrado hasta entonces, aunque no el primero. La memoria de Chernóbil se mantiene viva 32 años después, porque simboliza la cara más negra de la energía nuclear, la del accidente más grave posible.

El accidente de Chernóbil tuvo efectos devastadores. La nube radiactiva se extendió por toda Europa. En un primer momento tuvieron que ser evacuadas más de 120.000 personas de la zona afectada, pero todavía hoy la zona de exclusión de 30 kilómetros continúa deshabitada. En el momento de la explosión se produjeron 31 víctimas mortales, pero la cifra final es mucho mayor, ya que en la limpieza participaron entre 600.000 y 800.000 “liquidadores”, muchos de los cuales murieron sin ningún reconocimiento como victimas.  La cuestión de las víctimas ha sido objeto de un blanqueo para el lavado de imagen de este terrible accidente. Continua la lectura de Txernòbil, 32 anys després

Urà si que fa olor a ous podrits

No hem anat a Urà a olorar la seva atmosfera, però s’ha pogut determinar la  composició del seus núvols d’una altra manera. El sulfur d’hidrogen, anomenat àcid sulfhídric en dissolució aquosa , és un hidràcid de fórmula H2S. Aquest gas, més pesat que l’aire, és inflamable, incolor, tòxic, odorífer: la seva olor és el de matèria orgànica en descomposició, com d’ous podrits.

S’ha pogut dectectar gràcies al telescopi Gemini North.  L’Observatori Gemini és un observatori astronòmic estatunidenc. Consta de dues telescopis de 8,1 metres ubicats a els 2 hemisferis de la Terra, en diferents llocs de Hawaii i Xile, per això hi ha el Gemini North i el Gemini  Sud ; és troben operatius científicament des de l’any 2003 i estan actualment entre a els més Grans i Avançats telescopis òptics / infraroig.

El Gemini Nord, també anomenat Telescopi Gemini Frederic C. Gillet es troba a l’volcà inactiu Mauna Kea a 4.800 msnm en Fil, Hawaii.

Les dades de Gemini, obtinguts amb l’espectròmetre de camp integrat d’infraroig proper (NIF), van prendre mostres de la llum solar reflectida d’una regió immediatament superior a la capa de núvols visible principal en l’atmosfera d’Urà. Així es va poder determinar la seva composició.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180424/urano-olor-gas-6779647

El sulfuro de hidrógeno, el gas que le da a los huevos podridos su olor característico, impregna la atmósfera superior del planeta Urano, y así se ha demostrado definitivamente.

Con base en observaciones espectroscópicas sensibles con el telescopio Gemini North, astrónomos descubrieron el nocivo gas se arremolina en lo alto de las cimas de las nubes del planeta gigante. Este resultado resuelve un obstinado misterio de uno de nuestros vecinos en el espacio.

Incluso después de décadas de observaciones y una visita de la nave espacial ‘Voyager 2’, Urano se aferró a un secreto crítico, la composición de sus nubes. Ahora, uno de los componentes clave de las nubes del planeta finalmente ha sido verificado.

Patrick Irwin, de la Universidad de Oxford, Reino Unido, y colaboradores globales analizaron espectroscópicamente la luz infrarroja de Urano capturada por el telescopio Gemini North de 8 metros en el Maunakea de Hawai. Encontraron sulfuro de hidrógeno en las nubes de Urano. La evidencia largamente buscada se publica en la edición del 23 de abril de la revista Nature Astronomy.

Los datos de Gemini, obtenidos con el espectrómetro de campo integrado de infrarrojo cercano (NIFS), tomaron muestras de la luz solar reflejada de una región inmediatamente superior a la capa de nubes visible principal en la atmósfera de Urano.

Largo debate

“Si bien las líneas que estábamos tratando de detectar apenas estaban allí, pudimos detectarlas de manera inequívoca gracias a la sensibilidad de NIFS en Gemini, combinadas con las exquisitas condiciones en Maunakea”, dijo Irwin. “Aunque sabíamos que estas líneas estarían al borde de la detección, decidí buscarlas en los datos de Gemini que habíamos adquirido”.

Los astrónomos han debatido durante mucho tiempo la composición de las nubes de Urano y si el sulfuro de hidrógeno o el amoniaco dominan la cubierta de nubes, pero carecían de pruebas definitivas en ambos sentidos. “Ahora, gracias a los datos mejorados de la línea de absorción de sulfuro de hidrógeno y los maravillosos espectros de Gemini, tenemos la huella digital que atrapó al culpable”, dice Irwin. Las líneas de absorción espectroscópicas (donde el gas absorbe parte de la luz infrarroja de la luz solar reflejada) son especialmente débiles y difíciles de detectar según Irwin.

El ICN2 dissenya implants de grafè per restaurar la capacitat de parlar

El grafè és una substància composta per carboni pur, amb àtoms disposats en un patró regular hexagonal, similar al grafit. Una làmina d’un àtom de gruix és unes 200 vegades més resistent que l’acer actual més forta, sent la seva densitat més o menys la mateixa que la de la fibra de carboni, i unes cinc vegades més lleuger que l’alumini.

El grafè és dels materials més durs i forts existents, fins i tot supera la duresa del diamant i és dues-centes vegades més resistent que l’acer. Les propietats del grafè són ideals per a utilitzar-lo com a component de circuits integrats.

S’ha provat que uns implants de grafè  són capaços de captar a la superfície del cervell els senyals dels centres de la parla i transmetre-les a un dispositiu extern perquè les descodifiqui i reprodueixi en forma de veu, el que permetria recuperar la parla a persones que ja no ho poden fer.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180311/441428478821/implantes-grafeno-cerebro-habla.html?platform=hootsuite Continua la lectura de El ICN2 dissenya implants de grafè per restaurar la capacitat de parlar