Arxiu d'etiquetes: plàstics

“De 900 famílies que hi ha al meu poble, 600 viuen d’aquestes escombraries” El plàstic que Occident envia a Àsia: font d’ingressos però també de contaminació

Diversos països asiàtics han deixat d’importar plàstic perquè no eren purs en un 98%

Els plàstics que es generen a Occident s’envien, en part, a països asiàtics on els reciclen. La Xina va decidir deixar d’importar-los si no eren purs en un 98%, cosa que ha fet que altres governs hagin entomat aquest excedent sintètic, malgrat tots els inconvenients que comporta.

Des que la Xina va deixar d’importar aquest plàstic, Indonèsia ha passat de rebre’n 10.000 tones al mes a 35.000 tones. Tot i l’impacte mediambiental, a moltes zones ho veuen com una oportunitat, ja que suposa molta feina per a moltes mans, com per exemple a Bangun, a l’est de Java, on els carrers estan plens de muntanyes de plàstic i de persones que destrien els residus. Amb una mica de sort, porten guants i màscares de roba barates.

Dos terços de les famílies d’aquest poble viuen de les deixalles. L’alcalde de Bangun, M. Ikhsan, explica la importància d’aquest material per a les famílies del poble:

“De 900 famílies que hi ha al meu poble, 600 viuen d’aquestes escombraries.”

Imatge d’una de les muntanyes de plàstic que es poden veure a Bangun

Els principals exportadors d’aquest material són els països occidentals. Els és més barat enviar-lo a l’altra punta del món que no pas reciclar-lo ells mateixos. A Idonèsia els salaris són molt baixos, i la legislació en temes de contaminació o de salut laboral és molt més laxa.

Els treballadors no volen pensar en els inconvenients de la feina, només en els avantatges que suposa. Keman, que és triador de plàstics, explica què comporta per a la seva família tenir aquesta feina:

“Fa 18 anys que treballo amb les escombraries. Tinc tres fills, i tots tres han pogut anar a la universitat.”

Una altra imatge de Bangun, amb acumulació de plàstics a la carretera

Tot el que no poden reciclar, acaba en fàbriques de la zona, on crema com a combustible. I el cicle del plàstic no s’acaba aquí, continua amb la contaminació de les aigües subterrànies, de l’aire, del mar i amb les conseqüències que comporta, des de malalties fins a collites perdudes. Indonèsia és el segon país del món que més contamina el mar; només el supera la Xina.

Els països asiàtics comencen a dir prou

Es queixen que només una petita part del que els arriba d’Occident realment es pot reciclar i que la resta acaba en deixalleries o incinerat, i contamina els seus països. Altres països com les Filipines, Malàisia o el Vietnam s’han sumat a les restriccions.

Més enllà de les xifres i dels països on van a parar les deixalles, la problemàtica evidencia que el millor és, d’entrada, no generar residus plàstics.

Imatge de restes de plàstic en una població de Bangun

https://www.ccma.cat/324/el-plastic-que-occident-envia-a-asia-font-dingressos-pero-tambe-de-contaminacio/noticia/2948396/

La Unió Europea podria finançar-se amb un nou impost als plàstics no reciclables

Qui contamina paga. Aquest és el lema que pretén aplicar la Unió Europea en moltes situacions. Recordem, però, que encara que pugui disminuir segons la voluntat dels europeus, pagant, continuarem contaminant.

La creació d’un impost a l’aviació i la retenció una part de les taxes del mercat d’emissions contaminants són altres dels nous recursos que els Vint valoren per al pressupost europeu.

De fet, França cobrarà una ecotaxa de fins a 18 euros als bitllets de tots els vols que surtin del país.Es espera que recaptin al voltant de 180 milions d’euros a partir de 2020. Veure https://www.publico.es/internacional/medio-ambiente-francia-cobrara-ecotasa-18-euros-vuelos-salgan-pais.html

No és fàcil trobar voluntaris que vulguin aportar més al pressupost comunitari, sobretot tenint en compte que el Regne Unit se’n va, i deixarà de contribuir al voltant de 10.500 milions d’euros anuals.

https://www.publico.es/internacional/plastico-union-europea-financiarse-nuevo-impuesto-plasticos-no-reciclables.html

Los ministros de Economía de los 28 países de la UE han valorado este martes en una reunión en Bruselas la posibilidad de crear un nuevo impuesto al uso de plásticos no reciclables, como una de las soluciones para aumentar el presupuesto comunitario en el nuevo plan a siete años, que irá de 2021 a 2027, y cuyas negociaciones se intensificarán en octubre. Continua la lectura de La Unió Europea podria finançar-se amb un nou impost als plàstics no reciclables

Una setmana de boicot al plàstic: la iniciativa que consciència als supermercats de l’impacte de l’envasament

Sis grans d’all pelats. Una mandarina. Una albergínia. Un plàtan. Una poma. Quatre tomàquets. Mitjana papaia. Sis rodanxes de pinya … Els supermercats estan -literalment- presos pels plàstics d’un sol ús. Amb el hastag # boicotalplasticojunio2019, els usuaris de Twitter alerten sobre l’ús del plàstic en els aliments que es comercialitzen en grans superfícies. La campanya, que comença avui i acabarà el divendres, neix amb l’objectiu de ser un repte viral per salvar el planeta.

https://www.eldiario.es/rastreador/plastico-iniciativa-conciencia-supermercados-impacto_6_906119388.html

El plástico está presente en (casi) todo lo que nos rodea: envases de comida, cuchillas de afeitar, pajitas, platos, vasos… Las propiedades y el bajo coste de este material han favorecido su expansión en los últimos cincuenta años. Tanto, que el plástico ya forma parte de nuestra alimentación: ha conseguido entrar en nuestra cadena trófica por la contaminación de los mares, como muestra el viaje por el Mar Mediterráneo que hizo esta botella de plástico en la barriga de una ballena o los 40 kilos de plástico que encontraron dentro de otra ballena en Filipinas. Continua la lectura de Una setmana de boicot al plàstic: la iniciativa que consciència als supermercats de l’impacte de l’envasament

Del “fracàs” de Katowice a la fi de l’impost al sol: resum ecologista de l’any 2018

El balanç no pot ser positiu, ens falta molt per arribar a mantenir la nostra supervivència com a espècie. Associacions compromeses amb el medi ambient fan balanç dels èxits i decepcions esdevingudes durant l’any. Encara que hi ha hagut elements negatius, també s’han assolit compromisos importants com l’aprovació de la primera Directiva que redueix els plàstics d’un sol ús o la creació del Ministeri per a la Transició Energètica. Continua la lectura de Del “fracàs” de Katowice a la fi de l’impost al sol: resum ecologista de l’any 2018

Cinc gegantines illes de plàstic intoxiquen els oceans i la salut humana

Pel que fa al plàstic que ingressa a l’oceà, aproximadament el 20% de les escombraries prové de vaixells i plataformes que estan en alta mar. La resta de les fonts d’escombraries llançades al mar, recollides per les marees a la platja, o el tirat d’escombraries intencional. La pitjor part és que aquests plàstics no es biodegraden, de manera que es trenquen en petits trossos que són consumits pels peixos i els mamífers marins. El plàstic està matant a més de 100,000 tortugues marines i aus a l’any per ingestió i embolic.

Els productes químics en els plàstics s’alliberen a l’aigua i en l’atmosfera. Els peixos es contaminen fàcilment dels químics en l’aigua. Aquest és un enllaç directe de com els químics plàstics entren en la cadena alimentària

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=249866&titular=cinco-gigantescas-islas-de-pl%E1stico-intoxican-los-oc%E9anos-y-la-salud-humana- Continua la lectura de Cinc gegantines illes de plàstic intoxiquen els oceans i la salut humana

Plàstics, balenes i mosquits

La massa d’aigua que va creixent en concentració de plàstics és la Mediterrània a la qual, per cert, Espanya és el segon país que més plàstics s’aboca. Estem davant d’un problema de dimensions globals, i cap país pot donar l’esquena a les solucions.

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/09/27/plasticos-ballenas-y-mosquitos/

El pasado martes, el Congreso aprobó por amplia mayoría una moción que presentábamos desde Unidos Podemos para reclamar al Gobierno que aborde de forma urgente la problemática que generan los plásticos en el medio ambiente, y, en especial, en el medio marino.

El problema de la contaminación marina tiene un nombre: plástico. Los datos son contundentes: cada año entran 8 millones de toneladas de plásticos en los océanos (el equivalente a un camión de basura por minuto).  A este paso, y si nada cambia, en el año 2050 habrá más plásticos en peso que peces en los mares. Ya hay cinco “islas” de plástico en los océanos, pero la siguiente masa de agua en concentración de plásticos es el Mediterráneo al que, por cierto, España es el segundo país que más plásticos vierte. Continua la lectura de Plàstics, balenes i mosquits

El viatge de les escombraries de plàstic: l’ampolla que tires a Madrid se la menja una balena que va a Grècia

Si no es llença no hi ha residu. Els milions d’envasos que s’abandonen cada dia en el medi ambient terra endins són el punt de partida de l’acumulació de residus plàstics al mar. Els residus, sobretot microplástics, viatgen per la xarxa fluvial. Envaeixen els sediments dels rius i arriben a desembocadures. “La solució està en l’origen. Un cop al mar no hi ha qui ho pari”, explica l’investigador Ruiz Orejón. “Es mou molt en superfície”, apunta Alba García de Greenpeace

https://www.eldiario.es/sociedad/plastico-botella-Madrid-ballena-Grecia_0_819268821.html

Una botella de plástico abandonada en cualquier sitio puede ser el inicio de un viaje que termine en la barriga de una ballena rumbo al otro lado del mar Mediterráneo. La basura que contamina los océanos llega desde tierra firme. Y la producción de material marcha a buen ritmo: se fabrican más de 300 millones de toneladas anuales en todo el mundo. Sobre 60 en Europa, y creciendo, según los datos de la patronal Plastic Europe. Solo en España, unos 30 millones de envases de plástico se abandonan cada día en el medio ambiente, calcula la organización Greenpeace.

La responsable de la campaña de plásticos de la ONG, Alba García, explica la ruta que puede seguir ese envoltorio utilizado a kilómetros de la costa. “En realidad hay varias”, aclara. García cuenta que “una vez en el medio ambiente, los fenómenos meteorológicos acaban por llevarlos a los cursos de agua, a la red fluvial, y a las desembocaduras”. Esta bióloga apunta además a otro foco: “Incluso cuando van a un contenedor, hay plásticos que no se detectan en el proceso de separación y son catalogados como no aptos para reciclarse. Se van camino al vertedero. Allí, si no hay una buena gestión y se cubren, los residuos pueden ser arrastrados por el viento o la lluvia”. Otra posibilidad es, detalla, “las riadas por precipitaciones torrenciales. Sabemos que cuando se producen inundaciones llega muchísima basura al mar”.

En tercer lugar, unas aguas residuales sin tratar constituyen otra vía para la basura plástica. Y puede recordarse que, en julio, la justicia europea castigó a España con 12 millones de euros (más una multa semestral si no se arregla el asunto) por no depurar bien. Luis Francisco Ruiz Orejón, investigador de contaminación marítima por plásticos del CSIC, se muestra algo más escéptico sobre grandes viajes terrestres de basura “al menos de los macroplásticos” hacia el mar: “En la península la red fluvial tiene muchos embalses que podrían retenerlos”, cuenta a eldiario.es. “Otra cosa serían los microplásticos”, matiza y apunta a los estudios realizados recientemente en el río Támesis (Inglaterra) que han hallado estos restos en los  sedimentos de los tributarios del gran curso londinense y en el propio lecho del Támesis, especialmente fibras plásticas.

En ese sentido, Alba García añade que “también hay que tener en cuenta las microesferas plásticas que son componentes de cremas, cosméticos o la pasta de dientes que escapan al tratamiento de aguas residuales y terminan en el mar”.

En todo caso, ambos coinciden es en que una vez que llega al mar “no hay quien lo pare”. El viento y las corrientes hacen su efecto: “La microbasura se mueve mucho por la superficie, pero es que apenas supone un 5% del total. La gran mayoría se concentra en el fondo y mucho se va a la fauna y las playas”, explica García.  Andrés Cózar, investigador de la Universidad de Cádiz que documentó que cada océano tiene su propia acumulación kilométrica de basura flotante, contaba a eldiario.es que los recursos en el océano son escasos y “casi cualquier cosa es susceptible de ser alimento para la fauna”.

Ruiz Orejón tiene bastante claro que “la solución está en el origen. Las soluciones al final de la cadena como botar un barco que recoja basura o servicios de limpieza de playas son mucho más caros”. La portavoz de Greenpeace lo resume: “Hay que reducir y reutilizar. Hay mucho plástico superfluo”.

Sobrempaquetado de alimentos

Tan superfluo como de un solo uso antes de desecharse: el 43% de toda la basura marina son objetos plásticos de un solo uso, según la Comisión Europea. En la cabeza del ranking, los bastoncillos, la cubertería, los contenedores de comida, las botellas… “Hace falta tomar medidas legislativas concretas que vayan a la raíz del problema y que eliminen su producción y comercialización”, ha dicho esta semana el portavoz parlamentario de Equo, Juantxo López Uralde al defender la moción de su grupo sobre una estrategia integral para abordar este foco de contaminación. Solo el PP se abstuvo.

Acumulación de basura en la desembocadura del Segura al Mediterráneo / Greenpeace. P.Blázquez.
Acumulación de basura en la desembocadura del Segura al Mediterráneo / Greenpeace. P.Blázquez.

En este sentido, la patronal de las grandes superficies como Carrefour, El Corte Inglés, Auchan o Eroski, ANGED, pone más el acento en medidas voluntarias del sector: “Las empresas de distribución son desde hace años pioneras en asumir compromisos medioambientales para la reducción y prevención del consumo de plásticos. Desde un enfoque voluntario, que ha permitido involucrar a todos los eslabones de la cadena de valor agroalimentaria en la mejora de la eficiencia”. La Comisión Europea planea prohibir el uso de muchos de estos objetos para atajar el primer paso del viaje de la basura hacia las aguas.

Hace unos meses se lanzó una campaña en Twitter llamada #desnudalafruta para poner el acento en la proliferación del empaquetado de usar y tirar. Los principales interpelados han sido los grandes supermercados. ANGED replica que “las empresas están procediendo a un análisis minucioso para reducir el plástico que no sea necesario y buscar materiales alternativos”.

Aunque Plastic Europe admite que el 40% de su producción se dedica a envases, ANGED insiste en que “el plástico juega un papel necesario en la cadena alimentaria, que viene impuesto por unos requisitos legales y sanitarios. Los envases son fundamentales para evitar contaminaciones y preservar la seguridad alimentaria. Protegen y alargan la vida útil de los productos, minimizando el desperdicio”.

La crisi del plàstic és més greu del que penses: no n’hi ha prou amb reciclar ampolles

Potser algunes micropartícules passin pel nostre cos sense causar dany, però d’altres poden representar una amenaça per a la nostra salut. Se sospita que molts d’elles són cancerígens o poden actuar com disruptors d’hormones.

En els anys 50 el món produïa dos milions de tones de plàstic a l’any. Ara són 330 milions de tones. El plàstic està en el que mengem, bevem i en l’aire que respirem i representa una amenaça cada vegada més important per a la salut humana. Continua la lectura de La crisi del plàstic és més greu del que penses: no n’hi ha prou amb reciclar ampolles

La quantitat de microfibres al mar podria ser mil vegades més gran que l’estimada

Un estudi nord-americà eleva la xifra en canviar el mètode per aconseguir la informació.  Es calcula, per aproximació,  que en aquests moments hi ha fins 236.000 tones de partícules de plàstic flotant a la superfície dels diferents mars del món. Què estem fent amb la natura?

Adventure Scientist, el Col·legi de l’Atlàntic de Maine (EUA) i la Universitat de Virgínia (EUA) acaben de publicar a la revista “Environmental Pollution” el resultat d’un estudi sobre la presència de microfibres en 1.628 mostres d’aigua.

http://www.publico.es/sociedad/contaminacion-oceanos-cantidad-microfibras-mar-mil-veces-mayor-estimada.html

La presencia de microfibras sintéticas, semisintéticas y de otro tipo en el mar puede ser hasta mil veces mayor que la prevista por los modelos utilizados hasta ahora para estudiar el gigantesco problema de contaminación que provocan los plásticos en todos los océanos.

La ONG Adventure Scientist, el Colegio del Atlántico de Maine (EEUU) y la Universidad de Virginia (EEUU) acaban de publicar en la revista Environmental Pollution el resultado de un estudio sobre la presencia de microfibras en 1.628 muestras de agua tomadas en todos los océanos entre 2013 y 2017, con un enfoque diferente al que habitualmente se emplea para calcular la presencia de plásticos. Continua la lectura de La quantitat de microfibres al mar podria ser mil vegades més gran que l’estimada