Arxiu d'etiquetes: plàstic

Immenses ones de plàstic arriben a la costa del Carib dominicà (vídeo)

Sense paraules

https://www.lavanguardia.com/natural/tu-huella/20180720/45974935789/inmensas-olas-de-plastico-llegan-a-la-costa-del-caribe-dominicano.html

“Alerta de emergencia plástica”. Con este titular, la ONG Parley for the Oceans ha viralizado un vídeo que muestra la llegada a la costa de Santo Domingo, la capital de la República Dominicana, de toneladas y toneladas de plástico.

Las imágenes muestran como olas de residuos llegan a tierra, cerca de Playa Montesinos, donde “Parley y sus colaboradores están trabajando mano a mano con los militares y el ayuntamiento. Más de 500 trabajadores públicos han sido movilizados para esta operación de limpieza”, según indica la entidad.

Durante los primeros tres días de trabajo de limpieza, que empezó el pasado fin de semana, la ONG calcula que se han interceptado “más de 30 toneladas de plástico, pero aún queda mucho por hacer”, advierte. Continua la lectura de Immenses ones de plàstic arriben a la costa del Carib dominicà (vídeo)

Ofegats en un mar de plàstic

Tothom vol una solució estrella, però la realitat és que hem de recollir les escombraries, i punt . Cada any acaben a l’oceà uns vuit milions de tones de plàstic, un material que pot trigar segles, o més, en desaparèixer. Podem seguir gaudint d’aquest invent sense destruir el planeta?

http://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/grandes-reportajes/ahogados-mar-plastico_12712/17

Ahogados en un mar de plástico

Cada año acaban en el océano unos ocho millones de toneladas de plástico, un material que puede tardar siglos, o más, en desaparecer. ¿Podemos seguir disfrutando de este invento sin destruir el planeta?

Continua la lectura de Ofegats en un mar de plàstic

Aquest és tot el plàstic que el món ric ha de gestionar ara que la Xina no el vol

Al 2030, al voltant de 111 milions de tones d’escombraries  de residus plàstics haurien de ser ubicats a causa del veto xinès. El veto de la Xina suposa posar sobre la taula la dimensió d’un problema que fins ara s’havia tapat sota la catifa, a més d’obrir un enorme interrogant en els països d’origen: I ara, què fem amb tota aquesta brossa? D’entrada no amagar el problema. Reduïm el plàstic al nostre abast.

http://www.publico.es/sociedad/plastico-plastico-mundo-rico-debe-gestionar-china-no-quiere.html Continua la lectura de Aquest és tot el plàstic que el món ric ha de gestionar ara que la Xina no el vol

En fer-ho, estaràs ajudant als ocells i altres animals salvatges.

Si hi ha un material que no sembla que sabem viure sense ell, és  el plàstic. I hi ha una raó per això: és barat, durador i lleuger, el que és perfecte per a tot, des d’iPhones fins a ulleres.

Però el que fa que el plàstic sigui tan útil per als éssers humans és exactament el que fa que esdevingui una contaminació ambiental desagradable: es difon fàcilment i es mantindrà quasi per sempre. A les nostres terres i oceans provoca estralls en la vida silvestre. Fins ara, almenys 700 espècies d’animals marins, incloses les aus de corral, han estat enredades per plàstic o han menjat  plàstic com aliment. El resultat és sovint asfíxia o fam.

Des de la dècada de 1950, hem generat 8.3 mil milions de tones mètriques, de les quals un nou per cent ha estat reciclat. I el 2050, els científics prediuen que els oceans comptaran amb més plàstic  peixos.

Però, tan problemàtic i preocupant com tot això, és el fet que és impossible acabar amb el plàstic de les nostres vides en aquest moment. Reduir l’ús del plàstic, però, és sorprenentment fàcil i sense dolor. No acabarem amb el problema amb un dia, però podem fer servir  alguns senzills trucs per gastar menys.

1. Eliminar els coberts de plàstic, no acceptar-los si comprem menjar ràpid. No calen. Millor encara és cuinar per un mateix. Els aliments casolans sovint són més sans i produeixen menys residus.

2. No utilitzar  vaixelles de plàstic. El desavantatge, per descomptat, és la neteja. però val la pena.

3. Molts globus estan fets de plàstic, i quan surten, poden viatjar per milers de quilòmetres abans de tocar-los. Alguns ocells els confonen per menjar, i uns altres els confonen (o les seves cintes) per a material de nidificació. Les aus no són els únics animals que tampoc fan malbé els globus; representen perills a totes les altres formes de vida silvestre.

4. Aprofitar l’aigua. A la majoria de les parts del món,  l’aixeta és tan segura de beure com a en ampolla. A nivell mundial, gastem més de $ 100 mil milions cada any en aigua embotellada, un fort contrast amb els cèntims que paga per activar un aixeta.

5. Eliminar les palles de plàstic. Si no en necessiteu , no els utilitzeu.

6. Compreu aliments a granel. Els contenidors d’aliments i envasos representen gairebé la meitat de la totalitat de les escombraries en els abocadors, d’acord amb l’EPA, i la compra a granel poden ajudar a frenar aquest flux.

7. Realitzar un reciclatge millor . Tot i que tothom sap que s’haurien de reciclar fins ara, fins i tot el millor de nosaltres encara no sempre ho fa bé.

8. Portar sempre  la  bossa reutilitzable. Probablement es tinguin un munt de bosses reutilitzables, però la part complicada és recordar portar-les .

https://www.audubon.org/news/eight-easy-ways-reduce-your-plastic-waste Continua la lectura de En fer-ho, estaràs ajudant als ocells i altres animals salvatges.

Dia Mundial del Medi Ambient: 2018, l’any en que la fi dels plàstics es va fer lema

El 5 de juny de 1972 es va celebrar a la capital de Suècia la primera gran conferència sobre qüestions relatives al medi ambient, afavorida sota el paraigua de les Nacions Unides. Seguim igual o pitjor. Quan arribarà el dia en que celebrar aquest dia no sigui necessari perquè el respecte al nostre planeta sigui la normalitat?

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2018-06-05/dia-mundial-medio-ambiente-plasticos_1573698/ Continua la lectura de Dia Mundial del Medi Ambient: 2018, l’any en que la fi dels plàstics es va fer lema

La prohibició més dura contra l’ús de bosses de plàstic es va imposar a Kenya i està funcionant

Potser hem d’aprendre, potser és l’única manera de sobreviure a la invasió del plàstic. Usar bosses plàstiques està prohibit i les multes són bastant dures: fins a 30.000 euros i fins i tot penes de presó de quatre anys.

Les autoritats asseguren que ha estat un èxit de tal envergadura que països com Uganda, Tanzània, Burundi i Sudan del Sud estudien mesures semblants

https://www.eldiario.es/theguardian/prohibicion-bolsas-plastico-Kenia-funcionando_0_765374264.html

Las vías fluviales están más limpias, la cadena alimentaria está menos contaminada y hay menos “retretes volantes” (bolsas de plástico que utilizan los residentes para hacer sus necesidades).

Ha pasado un año desde que Kenia anunció la prohibición más dura del mundo en cuanto al consumo de bolsas de plástico y ocho meses desde su entrada en vigor, y las autoridades aseguran que ha sido un éxito de tal envergadura que otros países del continente africano, como Uganda, Tanzania, Burundi y Sudán del Sur, se están planteando medidas parecidas. Continua la lectura de La prohibició més dura contra l’ús de bosses de plàstic es va imposar a Kenya i està funcionant

“El plàstic està literalment a tot arreu”: l’epidèmia ataca els oceans d’Austràlia (vídeo)

“Mai es trenca i se’n va “, diuen els científics que lluiten per comprendre l’impacte de la contaminació generalitzada.

https://www.theguardian.com/environment/2018/apr/16/plastic-is-literally-everywhere-the-epidemic-attacking-australias-oceans

While heading down the Brisbane river, Jim Hinds once pulled aboard a drunken half-naked man just seconds from “going down for the last time”.

But on this day, like most other days for Hinds, it’s back to the horribly predictable as he launches his boat into the Nerang river on Queensland’s Gold Coast.

Instantly you see it.

Decaying plastic bags hanging from the branches of mangroves like dripping flesh; slicks of plastic water bottles and food containers waiting ashore for the liberation of the next rising tide; the misnamed “disposable” plastic and styrofoam drinking cups; and other plastic paraphernalia in various stages of disintegration.

Continua la lectura de “El plàstic està literalment a tot arreu”: l’epidèmia ataca els oceans d’Austràlia (vídeo)

Aquí no hi ha qui visqui! “, Va dir la balena abans d’expirar

Les escombraries acumulada dins de la balena va destruir el seu estómac i intestins. El problema és global, però com en tants altres casos, tots hem d’aportar per donar la volta a aquest desastre. A Espanya la gestió de residus està estancada. Dels milions de tones de residus d’envasos que es comercialitzen, només es recicla una petita part

http://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/04/11/aqui-no-hay-quien-viva-dijo-la-ballena-antes-de-expirar/

Hace unos días un cachalote moría varado en el Cabo de Palos, en Cartagena. Gracias a la autopsia se supo que el animal tenía en su aparato digestivo la nada desdeñable cantidad de 29 (¡¡!!) kg de plásticos. Incluso hemos leído el detalle de muchos de los objetos que tragó: bolsas, bidones, redes de nylon… Este hecho me provocó la reflexión de que no podemos seguir pasivos ante los plásticos que ahogan nuestros mares: nosotros nos bañamos en el mar algunos días en verano, pero muchos seres viven en él.

La situación de los mares es ya insostenible. Los plásticos tardan décadas en degradarse, y cuando lo hacen se acaban convirtiendo en partículas de microplásticos, y acaban siendo ingerido por los mismos peces que terminan en nuestros platos. El plástico ahoga los océanos y a las criaturas que viven en él.

Hasta tal punto hemos llegado, que la acumulación de basuras en los mares está haciendo que se creen islas en distintos puntos de los océanos, que en algunos casos conforman ya enormes superficies. En concreto en el Pacífico se habla ya de un continente de basuras flotantes cuya superficie supera ya la de España, Francia e Italia juntas. Así de mal están las cosas.

El problema es global, pero como en tantos otros casos, todos debemos aportar para dar la vuelta a este desastre. En España la gestión de residuos está estancada. De los millones de toneladas de residuos de envases que se comercializan, sólo se recicla una pequeña parte. Los datos de Eurostat han puesto las cosas en su justo lugar: España escasamente alcanza el 30% del reciclaje de los residuos de envases que se generan, una cifra muy alejada del objetivo europeo. Por ello es imprescindible y urgente ser mucho más ambiciosos: la actual política de residuos lleva años sin avanzar. Es imprescindible poner en marcha nuevas iniciativas como el sistema de devolución y retorno (SDDR), y muchas otras. Así no podemos seguir.

Pero hay que actuar antes de llegar al residuo. Es imprescindible empezar a avanzar en materia de prevención, y de reutilización. El martes mismo el Congreso aprobó una Proposición No de Ley del Grupo Parlamentario Unidos Podemos, instando al Gobierno a prohibir los productos plásticos desechables. Es un primer paso, aunque con el actual Gobierno es difícil ser optimistas, y creer que vayan a ponerlo en marcha. En todo caso es sólo una primera iniciativa, pero no nos vamos a parar.
Imagino una conversación entre ballenas, quejándose de la intensa contaminación marina y diciendo con razón: “¡aquí no hay quien viva!”.

*Juan López de Uralde es coportavoz federal de EQUO y diputado del Grupo Parlamentario Confederal Unidos Podemos – En  Comú Podem – En Marea

Plats i gots de plàstic d’un sol ús: Prohibits a Espanya el 2020?

Els estris de plàstic d’un sol ús no es podran comercialitzar ni tampoc importar i exportar. La Comissió de Medi Ambient del Congrés ha acordat portar a terme les modificacions legislatives necessàries per prohibir la comercialització, importació i exportació d’estris de plàstic d’un sol ús (plats, gots, coberts, o palletes) a partir l’1 de gener de 2020 .

 El text aprovat per tots els grups excepte el PP, ha estat consensuat pels tres grups majoritaris de l’oposició (PSOE, Podem i Ciutadans) i planteja que tots els estris esmentats es fabriquin amb almenys un 50% de substàncies biodegradables a partir de 2020, i amb un 60% a partir del 2025.

http://www.lavanguardia.com/natural/20180411/442454238770/platos-y-vasos-de-plastico-de-un-solo-uso-prohibidos-en-espana-en-2020.html

Los acuerdos y proposiciones aprobadas por las comisiones sectoriales delCongresp de los Diputados muchas veces se quedan olvidadas en el archivo del Boletín Oficial de las Cortes Generales. Pero, cuando se trata de iniciativas de alcance y trascendencia global, valdría la pena hacer un estricto seguimiento para que los acuerdos se lleven a la práctica. Y más todavía si se trata de asuntos relacionados con la protección del medio ambiente Continua la lectura de Plats i gots de plàstic d’un sol ús: Prohibits a Espanya el 2020?

Plàstics a la deriva: els interrogants del model de reciclatge espanyol

Davant les noves restriccions de la Xina, es parla de crisi global.Per què no comencem a parlar de rebuig? Hi haurà una generació que no conegui un mar sense plàstics. És contaminació i és una forma de la indústria d’imposar les quantitats que has de comprar. Per què no puc comprar xampú, macarrons o diferents menjars a granel? Cada marca envasant està decidint el teu consum.

https://www.elsaltodiario.com/residuos/plastico-envases-interrogantes-modelo-reciclaje-espanol

Crees que reciclas; que lo que tiras al contenedor amarillo se convierte en otra botella o en otro envase. Lo cierto es que millones de toneladas han entrado en las cargas de los barcos y, desde los muelles, han terminado en China, según han denunciado diferentes organizaciones ecologistas. De esta forma, los plásticos acaban en la otra punta del globo, no reciclados, sino simplemente apartados, ensuciando otro rincón del planeta.

El tráfico de basura reciclable ha sido inmenso; se trata de un negocio desde que comenzó en la década de los 80. En aquella época China necesitaba materias primas secundarias —como cartón, chatarra o plástico usados— con las que fabricar sus mercancías y tenía una mano de obra muy barata a la que ponía a escarbar para rescatar lo que valía. Mientras, las sociedades ricas se sacaban los desperdicios de sus fronteras. Porque no solo enviamos material de calidad; colamos los residuos sucios o inservibles. Continua la lectura de Plàstics a la deriva: els interrogants del model de reciclatge espanyol