Arxiu d'etiquetes: planeta

Canvi climàtic: què ens queda per salvar el planeta?

Igual que els superherois, la seva feina és salvar el planeta i aquesta setmana 180 científics del clima es reuneixen a Edimburg per planificar el proper moviment. Per ser tècnic, són el Grup de Treball III del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), però és clar que això no sona tan emocionant.

Fa sis mesos, l’IPCC va advertir al món que es necessitaven canvis “ràpids, de gran envergadura i sense precedents” per abordar amb eficàcia la crisi climàtica. Aquests mateixos científics començaran aquesta setmana la següent fase d’aquest treball a la capital d’Escòcia.

El co-president, el professor Jim Skea, que és originari de Dundee, va dir: “La nostra ambició és dotar els governs de la informació que necessiten per actuar ara, tenint en compte els objectius de l’Acord de París i les ambicions nacionals per aconseguir emissions de zero. “

L’acord de París, aconseguit el 2015, va comprometre les nacions del món a mantenir la temperatura global “bé per sota” 2C i “esforçar-se per limitar-les a l’1,5”. Però, després d’anys d’investigació, l’IPCC va advertir a l’octubre del 2018 que gairebé tots els esculls de corall del món es destruirien si s’arribés a la temperatura més alta.

La feina que comença a Edimburg avaluarà la mitigació del canvi climàtic, és a dir, què es pot fer per frenar-lo. Examinarà el vincle entre les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la manera de viure les nostres vides.

El paper de la tecnologia, a través d’esquemes com la captura i l’emmagatzematge del carboni, també s’analitzarà. El copresident Priyadarshi R Shukla ha afegit: “Aquest informe proporcionarà als governs informació científica per donar respostes al canvi climàtic en el context del desenvolupament sostenible”.

La secretària del canvi climàtic, Roseanna Cunningham, va dir: “L’IPCC proporciona als governs de tots els nivells i de tot el món informació científica que pot i, al meu entendre, hauria de ser utilitzada per informar sobre les nostres prioritats del canvi climàtic.

“El seu paper és profundament respectuós amb mi i estic content que hem pogut donar suport al seu treball d’aquesta manera”. La reunió està a càrrec del govern escocès al Centre de Conferències John McIntyre.

https://www.bbc.com/news/uk-scotland-47746289 Continua la lectura de Canvi climàtic: què ens queda per salvar el planeta?

Observen directament per primer cop un planeta fora del nostre sistema solar

És un planeta jove, molt més gran que Júpiter i s’hi està produint una violenta tempesta. Per primer cop s’ha fet un a observació directa d’un planeta que pertany a un altre sistema solar. S’ha dut a terme amb l’instrument GRAVITY, instal·lat en el sistema VLT (Very Large Telescope) que es troba al desert d’Atacama, a Xile. El VLT forma part de l’European Southern Observatory (ESO), la principal organització astronòmica europea.

La troballa s’ha publicat a la revista “Astronomy and Astrophysics”. L’article el signa un ampli equip internacional encapçalat per Sylvestre Lacour i Mathias Nowak, de l’Observatori de París.

Degut a la gran distància de la Terra i a la intensitat de la llum del seu estel, els exoplanetes -planetes que es troben en altres sistemes solars- són molt difícils d’observar directament. Per això s’utilitzen altres mètodes, com mesurar alteracions en el moviment que revelen l’existència d’un planeta que exerceix atracció gravitatòria.

A 129 anys llum

En aquest cas, els investigadors han aconseguit una observació directa de l’exoplaneta HR8799e, que orbita al voltant de l’estel HR8799, que està a uns 129 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Pegàs. El planeta va ser descobert al novembre del 2010.

Forma part d’un sistema solar amb tres planetes més, tots ells més grans que els gegants gasosos del nostre sistema solar. HR 8799e, concretament, té una massa d’entre 5 i 13 de Júpiter.

Els investigadors han fet servir una nova tècnica anomenada interferometria òptica. Es basa en la combinació de diversos telescopis. En aquest cas, dos o més dels quatre grans telescopis del VLT, cada un dels quals té un mirall de 8,2 metres. La combinació dels diversos telescopis aconsegueix crear un “supertelescopi” amb 25 vegades la capacitat de resolució d’un de sol.

D’aquesta forma es pot capturar i analitzar la llum que l’estel reflexa en el planeta. Un dels punts més interessants és que HR8799e és un planeta molt jove en termes astrofísics -té uns 30 milions d’anys. Per això, pot proporcionar dades sobre la formació d’aquests astres i dels sistemes planetaris.

Més de mil graus de temperatura

La seva joventut fa que encara no s’hagi refredat gaire des de la seva formació. Això, juntament amb un potent efecte hivernacle produït per la seva atmosfera, fa que tingui una temperatura d’uns mil graus. Continua la lectura de Observen directament per primer cop un planeta fora del nostre sistema solar

Descobreixen Farout, el planeta més llunyà del sistema solar

Astrònoms nord-americans han descobert un petit planeta, l’objecte més llunyà que s’ha detectat mai dintre del sistema solar. És 120 vegades més lluny del Sol que la Terra.

Els tres autors del descobriment són Scott S. Sheppard, de la Carnegie Institution of Science; David Tholen, de la Universitat de Hawaii, i Chad Trujillo, de la Universitat del Nord d’Arizona. Les imatges que han fet possible la troballa es van prendre amb el telescopi japonès Subaru, que té una lent de vuit metres de diàmetre i està instal·lat al con del Mauna Kea, un volcà adormit de Hawaii de més de quatre mil metres d’altura.

El nom provisional i sistemàtic del nou planeta és 2018 VG18. Però els descobridors li han volgut donar una mica més d’atractiu i per això l’han anomenat Farout. Expliquen que és el que va exclamar Sheppard quan el va veure. El nom comprimeix en una sola paraula una expressió, “far out”, que significa molt lluny, però que en llenguatge informal també vol dir “genial” o “fantàstic”.

El descobriment ha estat descrit a la pàgina web de la Carnegie Institution of Science, Forma part de la recerca que fa l’equip d’investigadors d’objectes molt llunyans al sistema solar. Un dels objectius és localitzar l’hipotètic Planeta X, un gran astre que es trobaria en els confins del nostre sistema planetari i que seria responsable, amb la seva força gravitatòria, de les peculiars òrbites observades en diversos planetes més petits.

L’existència del planeta X va ser proposada el 2014 per l’equip que ara ha descobert Farout, quan ells mateixos van observar per primer cop el 2012 VP113, que van batejar com a Biden, per qui aleshores era vicepresident dels Estats Units, sota el mandat d’Obama.

Biden és a una distància de 84 Unitats Astronòmiques (UA), és a dir, 84 vegades més lluny del Sol que la Terra –una UA és la distància Terra-Sol i equival a 150 milions de quilòmetres. Els mateixos astrònoms van descobrir l’octubre passat un altre planeta, 2015 TG387. El van anomenar Goblin –follet–, perquè va ser vist per primer cop quan s’acostava la nit de Halloween. És a 80 UA.

Tots aquests astres són massa lluny dels planetes gegants del sistema solar, com Neptú, perquè les seves òrbites en rebin la influència. Això fa pensar en algun gran astre en aquella regió de l’espai. Seria el Planeta X.

Farout és a 120 UA, tres vegades i mitja més lluny del Sol que Plutó, el planeta que fa anys va baixar de categoria i ara es considera planeta menor. Els astrònoms diuen que trigaran uns anys a determinar la seva òrbita, però que probablement triga més de mil anys a completar una volta completa al Sol. Aquest gràfic mostra les distàncies relatives dels planetes respecte al Sol.

Distàncies relatives dels planetes al Sol (Roberto Molar Candanosa – Cortesia de Carnegie Institution for Science)

Tot i aquest moviment tan lent, el que permet descobrir planetes és precisament que, poc o molt, modifiquen la seva posició. Els estels també es mouen, però estan tan allunyats de nosaltres que aquest moviment és imperceptible en curts períodes de temps, com si fossin vaixells vora l’horitzó que, aparentment, estan aturats.

Els investigadors el van descobrir gràcies a la comparació de dues imatges consecutives. La fletxa verda assenyala la posició del planeta, que s’ha mogut en referència al fons d’estels i galàxies, que semblen fixos.

Imatges preses amb el telescopi Subaru (cortesia de Scott S. Sheppard i David Tholen)

Fins ara, el planeta més llunyà que es coneixia era Eris, que és a 96 AU. Ara, els investigadors continuaran escrutant aquella regió de l’espai per descobrir nous cossos. I entre ells esperen trobar, algun dia, el gran planeta X, que seria el novè del sistema solar. Continua la lectura de Descobreixen Farout, el planeta més llunyà del sistema solar

La humanitat haurà consumit aquest 1 d’agost els recursos naturals de tot l’any

Els recursos són el que són. És la mateixa situació que quan els comptes no quadren, no arribem a final de mes i els deutes es van acumulant .Això vol dir que la humanitat consumeix els recursos naturals d’1,7 planetes de mitjana, és a dir molt abans de la capacitat de la terra per recuperar els sistemes. Els comptes no ens surten. La nostra espècie no és sostenible.

https://www.publico.es/sociedad/humanidad-habra-consumido-1-agosto-recursos-naturales-ano.html

Mañana 1 de agosto la humanidad habrá consumido los recursos naturales previstos para todo el año, un día antes en relación al año anterior, lo que significa que se consume el equivalente a 1,7 planetas de media, en lo que se conoce como el Día de la Sobrecapacidad de la Tierra o Earth Overshoot Day.

Esto quiere decir que los más de 7.600 millones de habitantes de la Tierra han consumido ya las reservas de todo el año, según datos de la organización internacional Global Footprint Network, encargada de medir el gasto de los recursos naturales en el mundo.

La organización señala que actualmente la huella ecológica de la humanidad, que contabiliza el consumo per cápita de alimentos, bosques, fibras, captura de carbono y la ejecución de infraestructuras, es del 60%. Continua la lectura de La humanitat haurà consumit aquest 1 d’agost els recursos naturals de tot l’any

Captada la primera imatge d’un planeta acabat de néixer

Els astrònoms detecten un punt brillant a uns 3.000 milions de quilòmetres de l’estrella central. Una dada més per poder avançar en les explicacions teòriques sobre el fenomen de la formació planetària en l’espai.

https://www.ara.cat/societat/Astronoms-capten-primera-imatge-planeta-acabat-neixer-fora-sistema-solar_0_2043995781.html Continua la lectura de Captada la primera imatge d’un planeta acabat de néixer

Trobades restes d’un antic planeta del sistema solar que es va desintegrar

El descobriment avala la hipòtesi que hi havia desenes de protoplanetes en òrbita al voltant del Sol en els primers deu milions d’anys del sistema solar, molts van quedar reduïts a runes després de xocar entre ells, només van quedar Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

Els diamants d’un meteorit trobats en un asteroide que va caure al Sudan només poden venir d’un astre més gran que Mercuri

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20180419/442714697556/restos-planeta-meteorito-sudan-diamantes-sistema-solar.html

Un asteroide de ochenta toneladas y cuatro metros de diámetro que cayó en el 2008 en el desierto de Nubia, en el norte de Sudán, procedía de un planeta perdido que se desintegró en los inicios del sistema solar, según una investigación de la Escuela Politécnica Federal de Lausana (Suiza) presentada el martes en la revista Nature Communications. Continua la lectura de Trobades restes d’un antic planeta del sistema solar que es va desintegrar

El combustible clau del futur es diu eficiència energètica

El decreixement perquè el nostre planeta pugui tenir un futur és imprescindible. A més de fomentar l’ús de fonts renovables enfront de les fòssils, el planeta necessita fer un ús més eficient de l’energia que es consumeix per poder seguir creixent d’una manera més respectuosa amb el medi ambient.

https://www.technologyreview.es/s/10148/el-combustible-clave-del-futuro-se-llama-eficiencia-energetica

En 2016, el mundo recibió una gran noticia: 195 países decidieron añadir su firma al Acuerdo de París (Francia). Con esta rúbrica, las naciones firmantes se comprometieron reducir activamente sus gases de efecto invernadero, con el objetivo principal de mantener el aumento de la temperatura media mundial por debajo de 2 °C frente a niveles preindustriales.

Pero dado que el consumo de energía a nivel mundial no hace más que aumentar, para cumplir esta meta no solo será necesario disminuir el consumo de combustibles fósiles sino también aumentar la eficiencia energética. “Eficiencia y diversificación energética son las tendencias globales. Pero para cumplirlas, será necesario un cambio de paradigma en el modelo tradicional de abastecimiento y distribución de energía eléctrica”, apunta el presidente de Schneider Electric México y Centroamérica, Enrique González Haas. En su opinión, este cambio de paradigma requiere “priorizar, apoyar y orientar las inversiones que permitan el fortalecimiento de un sector que se había mantenido limitado por la falta de inversión e innovación”. Continua la lectura de El combustible clau del futur es diu eficiència energètica

El Nobel Edmund Phelps: urgeix economia verda per salvar el planeta

No és un científic, ni un defensor mediambiental, és el premi Nobel d’economia l’any 2006, qui no veu altra sortida. El canvi climàtic és un problema compartit per tots els països.La principal causa del canvi climàtic és la crema de combustibles fòssils derivada de la industrialització que va començar a finals del segle XVIII i que produeix, des de llavors, nivells de diòxid de carboni cada vegada més alts. La supervivència de la humanitat exigeix treure de l’atmosfera el diòxid de carboni que ja es va acumular allà i assegurar que no torni.

http://amp.elespectador.com/vivir/nobel-edmund-phelps-urge-economia-verde-para-salvar-el-planeta-articulo-735577?__twitter_impression=true Continua la lectura de El Nobel Edmund Phelps: urgeix economia verda per salvar el planeta

La responsabilitat política en el col·lapse del nostre planeta

Com és usual ara en política, els interessos s’anteposen als valors i la visió. Mentre discutim sobre com reduir l’ús de fòssils, estem fent el contrari. En aquest moment, gastem 10 milions de dòlars per minut per subsidiar la indústria dels fòssils.

http://www.cubadebate.cu/especiales/2018/01/04/la-responsabilidad-politica-en-el-colapso-de-nuestro-planeta/#.WlDJyGjiY2x

Continua la lectura de La responsabilitat política en el col·lapse del nostre planeta

El planeta afronta una ‘nova era’ climàtica

Els nivells de CO2 ja havien arribat anteriorment a la barrera de les 400 ppm en alguns llocs concrets durant diversos mesos de l’any, però mai abans a escala mundial durant un any sencer.

Segons s’indica en el butlletí sobre els gasos d’efecte hivernacle que publica anualment l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i  parla ja d’una ‘nova era’ de realitat climàtica.

El creixement accelerat que va experimentar el CO2 va ser impulsat per l’episodi de “el Niño”, que va començar el 2015 i els forts efectes es van prolongar fins ben entrat 2016. Això va provocar sequeres en les regions tropicals i va reduir la capacitat de la vegetació o els oceans  per absorbir CO2.

A part del diòxid de carboni, CO2 ,el metà CH4 , l’ òxid nitrós N2O i      l’hexafluorur de sofre, SF6, són altres gasos contaminants amb concentracions cada vegada més elevada….

…I seguim obstinats a acabar amb  el planeta

Continua la lectura de El planeta afronta una ‘nova era’ climàtica