Arxiu d'etiquetes: petroli

Els productors de petroli impedeixen que s’assumeixi l’últim informe científic de l’IPCC

Article aparegut al diari Ara. Segons l’article  EUA, Rússia i l’Aràbia Saudita s’alien per minar les negociacions climàtiques. Mentrestant que fa la resta del món?

https://www.ara.cat/internacional/Estats-Units-Russia-Arabia-Saudita_0_2139986162.html

Els Estats Units van anunciar l’any passat que es retiraven de l’Acord de París però encara mouen els fils per torpedinar les negociacions climàtiques que tenen lloc aquests dies a Polònia, en la Cimera de l’ONU pel Clima COP24, que ha d’aprovar el reglament d’aplicació de l’Acord de París.

En aquesta cimera, els EUA i Rússia s’han aliat amb l’Aràbia Saudita i Kuwait per evitar que la Cimera de l’ONU pel Clima doni la “benvinguda” a l’últim informe dels científics de l’IPCC, que alertava de devastadors impactes al planeta si l’escalfament global pujava més enllà dels 1,5 ºC. El text que hi ha sobre la taula diu senzillament que els estats “prenen nota” (‘noted’) de l’estudi.

Un conflicte lèxic que no és menor, ja que donar la “benvinguda” a l’informe de l’IPCC, tot i l’enorme ambigüitat del terme, suposa que els governs signants de l’acord assumeixen aquest informe –que compara els efectes d’un escalfament d’1,5 ºC amb els de 2 ºC i constata que els efectes són molt pitjors en el segon cas– com el coneixement científic provat que els ha de servir de guia en les seves polítiques. Continua la lectura de Els productors de petroli impedeixen que s’assumeixi l’últim informe científic de l’IPCC

Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n’han de pagar el manteniment

El govern espanyol haurà de tornar als consumidors de gas els 18 milions d’euros que es van carregar a la factura pel manteniment del magatzem submarí de gas Castor durant els anys 2014 i 2015.

La patronal Cecot guanya el recurs i evita que es traslladi a l’usuari el pagament de fins a 4.500 M€. Entre el 2014 i el 2018 s’han pagat 200 milions per mantenir el Castor, però la xifra pujava fins a 4.500 milions durant un període de 30 anys. Xifra que hem pagat nosaltres.

Aquesta decisió del Suprem suposa un nou revés per a la gestió que el govern central ha fet del magatzem de gas, ubicat al mar a la frontera entre el País Valencià i Catalunya. A banda de pagar-ne el manteniment, l’Estat també va indemnitzar l’empresa propietària del magatzem, Escal, amb 1.350 milions d’euros, però l’any passat el Tribunal Constitucional va tombar aquesta decisió.

Es complirà la llei automàticament? Ho pagarem d’una altra manera nosaltres?

https://www.ara.cat/economia/Suprem-obligacio-consumidors-manteniment-Castor_0_2125587570.html

Nou cop judicial al Castor. Aquest magatzem de gas, propietat de l’empresa Escal (controlada en dues terceres parts per la constructora ACS, l’empresa de Florentino Pérez), va haver de tancar el 2014 pels moviments sísmics que provocava. Des d’aleshores, l’Estat s’encarrega del manteniment del Castor, amb un cost milionari que es repercuteix en els rebuts de gas tant dels ciutadans com de les empreses espanyoles.

Entre el 2014 i el 2018 s’han pagat 200 milions per mantenir el Castor, però la xifra pujava fins a 4.500 milions durant un període de 30 anys

Continua la lectura de Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n’han de pagar el manteniment

L’explotació del mar profund dispara les alarmes ecològiques

Es preveu que el 2050 la meitat dels hidrocarburs mundials es treguin sota dels mil metres. No només s’extreu petroli perforant el fons del mar, sinó que s’obté gas capturant els cúmuls de metà congelat per les altes pressions i baixes temperatures dels abismes. Què ens quedarà desprès?

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180527/explotacion-mar-oceano-profundo-mineria-pesca-hidrocarburos-alarmas-ecologicas-6840591

En la zona Clarion-Clippertone, en medio del Pacífico, se llevan a cabo desde hace años los primeros ensayos de minería del mar profundo. El fondo oceánico está sembrado de nódulos metálicos ricos de substancias escasas en superficie, por ejemplo, el indio necesario para las pantallas táctiles de los móviles.

“La minería submarina se hace con unos buldócer grandes como un edificio, que aran el fondo del mar y dejan un desierto: el área afectada de la zona Clarion-Clipperton sigue siendo un desierto a fecha de hoy”, afirma Roberto Danovaro, investigador de la Estación Zoológica Anton Dohrn de Nápoles, que visitó Barcelona la semana pasada en un encuentro del proyecto Merces, un intento de los científicos de hacer luz en un asunto oscuro: qué hay en el mar profundo –un espacio del cual se sabe muy poco– y cómo le está afectando la explotación.

En septiembre, la asamblea de Naciones Unidas empezará una revisión de la Convención sobre la Ley del Mar, para modificarla o incluso redactar un nuevo tratado, adecuado a proteger los abismos ante las nuevas formas de extracción de sus recursos Continua la lectura de L’explotació del mar profund dispara les alarmes ecològiques

Un projecte científic aixeca sospites de nous interessos petroliers a Balears

Investigació científica: que es busca jaciments salins o petroli? La tecnologia que pretén usar -la mateixa que utilitza la indústria petroliera en els seus sondejos- i que consisteix a llançar canons d’aire comprimit que fan vibrar l’aigua emetent un senyal acústic de gran impacte per a la fauna marina.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-proyecto-cientifico-levanta-sospechas-nuevos-intereses-petroleros-balares.html

Sus promotores aseguran que se trata de una investigación puramente científica, pero las organizaciones ecologistas y el Govern balear sospechan que detrás del proyecto de prospecciones Medsalt-2 —entre las islas de Ibiza y Mallorca y al sureste de Ibiza y Formentera— se esconden en realidad los mismos intereses petroleros que desde hace tiempo acechan a las islas. Continua la lectura de Un projecte científic aixeca sospites de nous interessos petroliers a Balears

Tasques d’un abocament arriben a una platja de l’entorn de Doñana

És una notícia inadvertida aquests dies, i no obstant això té múltiples conseqüències. La contaminació per hidrocarburs es produeix pel seu alliberament accidental o intencionada en l’ambient, provocant efectes adversos sobre l’home o sobre el medi.

La contaminació involucra totes les operacions relacionades amb l’explotació i transport d’hidrocarburs, que condueixen inevitablement al deteriorament gradual de l’ambient. Afecta en forma directa al sòl, aigua, aire, i la fauna i la flora.

Efectes sobre el sòl: les zones ocupades comprometen una gran superfície del terreny que resulta degradada. Els vessaments de petroli i les deixalles produeixen una alteració del substrat original en què s’implanten les espècies vegetals deixant sòls infertilitzables durant anys.

Efectes sobre l’aigua: en les aigües superficials l’abocament de petroli o altres deixalles produeix disminució del contingut d’oxigen, de sòlids i de substàncies orgàniques i inorgàniques. En el cas de les aigües subterrànies, el major deteriorament es manifesta en un augment de la salinitat, per contaminació de les napes amb l’aigua de producció de petroli d’alt contingut salí.

Efectes sobre la flora i la fauna: la fixació de les pastures depèn de la presència d’arbustos i matolls, que són els més afectats per la contaminació amb hidrocarburs. Al seu torn aquests matolls proveeixen refugi i aliment a la fauna adaptada a aquest ambient. Dins de la fauna, les aus són les més afectades, per contacte directe amb els cossos d’aigua o vegetació contaminada, o per enverinament per ingestió. L’efecte sobre les aus pot ser letal.

Si la zona d’explotació és costanera, com és aquest cas, el vessament d’hidrocarburs produeix danys irreversibles sobre la fauna marina.

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180404/manchas-de-un-vertido-de-cepsa-llegan-a-una-playa-del-entorno-de-donana-6735327 Continua la lectura de Tasques d’un abocament arriben a una platja de l’entorn de Doñana

Sense diners no hi ha petroli. Pot el moviment per la desinversió fòssil funcionar com a detonant per a la lluita climàtica?

La gent ja no es refia, tal com comenta l’article del bloc http://www.eldiario.es/ultima-llamada. El moviment per la desinversió fòssil és el que més ràpid creixement ha experimentat de tots els moviments de desinversió de la història, afectant ja a grans asseguradores i bancs

El moviment per la desinversió tracta de convèncer als inversors  que treguin els seus diners de fons de combustibles fòssils,  i inverteixin els seus diners en  energies renovables o altres activitats que no siguin perjudicials per al clima http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Puede-movimiento-desinversion-funcionar-detonante_6_728687145.html

A Donald Trump se le ha formado un motín en el barco. Desde que llegó a la Casa Blanca, su escalada fosilista ha sido imparable, y ha estado abanderada por tan polémicas decisiones como la reactivación de la construcción de mega-oleoductos, la congelación de las escasas regulaciones federales al fracking, la apertura de Parques Nacionales y Reservas Tribales a la exploración de hidrocarburos, el reflotamiento (al menos dialéctico) del sector del carbón…, Incluso la postverdad climática está siendo introducida en la Agencia de Protección Ambiental (EPA) al cuestionar el papel del CO2 en el calentamiento global. Pero diversas ciudades y algunos estados le han salido contestones, como puso de manifiesto el movimiento “We are still in”(“Seguimos dentro”, en relación al Acuerdo de París), en la reciente cumbre de cambio climático de Bonn, en diciembre pasado. Continua la lectura de Sense diners no hi ha petroli. Pot el moviment per la desinversió fòssil funcionar com a detonant per a la lluita climàtica?

Gela, el paradís sicilià del petroli, causa un infern de nens amb defectes congènits

La Llei de causa i efecte diu que no hi ha efecte sense causa, de la mateixa manera que no hi ha estímul sense resposta. “Tothom a Gela té un familiar, un amic i, sovint, un fill que està patint una malaltia greu”, denuncia un advocat
Espina bífida, fissures al paladar i anomalies a la uretra són les malalties que més es reprodueixen a la petita població siciliana
Al centre de les crítiques està una refineria propietat de la petroliera Eni, acusada d’ocultar abocaments tòxics al mar

http://www.eldiario.es/theguardian/sicilianos-refineria-Eni-congenitos-Gela_0_713929346.html

En la ciudad siciliana de Gela, todo el mundo conoce a alguien afectado por la crisis sanitaria que carcome la ciudad desde hace décadas. Las tasas de mortalidad son más altas que en cualquier otro lugar de la isla, y la ciudad tiene una tasa inusualmente alta de defectos congénitos, entre los que se incluye la mayor tasa del mundo de un raro trastorno en la uretra.

“Todos los días se produce una tragedia en esta ciudad”, comenta Luigi Fontanella, un abogado italiano que empezó a recopilar testimonios en torno a la salud de los 70.000 residentes de la ciudad de Gela en 2007. “Todo el mundo en Gela tiene un familiar, un amigo y, a menudo, un hijo que está sufriendo una enfermedad grave”. Continua la lectura de Gela, el paradís sicilià del petroli, causa un infern de nens amb defectes congènits

L’ocàs del Petroli: Edició de 2017

Interessant article d’Antonio Turiel. On abans s’apostava per la inversió en nova producció ara s’ha de fiar tot a fracking. Quan es vegi que el fracking és també una aposta perdedora, a l’AIE no li quedaran més possibles escapatòries i haurà d’acceptar que la producció d’hidrocarburs líquids ha de decréixer durant les pròximes dècades. Com ens adaptarem?

https://crashoil.blogspot.com.es/2017/12/el-ocaso-del-petroleo-edicion-de-2017.html

Queridos lectores,

Como cada año desde 2012, tras salir cada edición del informe anual de la Agencia Internacional de la Energía (AIE), el World Energy Outlook(WEO), hago un análisis pormenorizado sobre qué significa la previsión de producción de petróleo del escenario central del WEO en términos de volumen de hidrocarburos líquidos, energía bruta y energía neta, tanto con hipótesis muy conservadoras como utilizando otras más drásticas pero probablemente más realistas. Un ejercicio que encuentro bastante revelador, aunque el objetivo del mismo ha ido variando ligeramente con el paso de los años. Continua la lectura de L’ocàs del Petroli: Edició de 2017

Apunts sobre el cotxe elèctric

Al llarg d’una sèrie d’articles, Beamspot (pseudònim d’un seguidor del blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/)), ha anat desgranant tot el que hi ha al voltant del cotxe elèctric. He esperat pacientment a que poses un article com el d’avui (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/apuntes-de-coches-electricos-petroleo.html) on fes una anàlisi de quin és el futur dels cotxes elèctrics. Bé de fet no fa l’anàlisi sinó que prepara el terreny pel següent article on si que ho farà. En aquest cas un interessant resum de tot el que envolta la implantació i futur del cotxe elèctric. Continua la lectura de Apunts sobre el cotxe elèctric

Espanya davant del col·lapse

Continuació del seu anterior post (http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/cataluna-ante-el-colapso.html), Antonio Turiel desgrana poc a poc el que pot passar a la península Ibèrica en funció de l’evolució dels recursos (tant energètics com no energètics). L’anàlisi no tant sols afecta a Catalunya i Espanya sinó que també parla d’Europa i els USA. Continua la lectura de Espanya davant del col·lapse