Arxiu d'etiquetes: ONU

L’ONU exigeix una reducció immediata dels gasos que causen la crisi climàtica: “És ara o mai”

El Panell Científic sobre Canvi Climàtic urgeix a retallar ja i dràsticament les emissions de CO2 perquè, al ritme actual, la crosta gasosa farà impossible limitar l’escalfament global a 1,5ºC

https://www.eldiario.es/sociedad/onu-exige-reduccion-inmediata-gases-causan-crisis-climatica-ahora_1_8888016.html

El mensaje científico es claro: si no se cortan drásticamente las emisiones de gases de efecto invernadero, es imposible contener el recalentamiento del planeta que está alterando el clima. “Una reducción rápida, profunda, incluso inmediata”, exige el Panel Científico de la ONU (IPCC) en su último informe. Continua la lectura de L’ONU exigeix una reducció immediata dels gasos que causen la crisi climàtica: “És ara o mai”

La crisi climàtica generarà riscos “inevitables” per a la vida humana i augmentarà la desigualtat global

L’IPCC de l’ONU publica el darrer informe sobre canvi climàtic i crida a l’acció a la comunitat internacional per adaptar l’economia a un món marcat per la pujada del nivell del mar, les onades de calor i la inseguretat alimentària.

Continua la lectura de La crisi climàtica generarà riscos “inevitables” per a la vida humana i augmentarà la desigualtat global

L’ONU alerta que l’impacte del canvi climàtic és pitjor del que es creia

L’informe Canvi Climàtic 2022. Impactes, adaptació i vulnerabilitat publicat aquest dilluns pel grup d’especialistes climàtics de l’ONU, l’IPCC, destaca la interdependència del clima, amb la biodiversitat i el model socioeconòmic i que “les mitges mesures per abordar els riscos climàtics ja no són una opció”.

Els extrems meteorològics es produeixen simultàniament (onades de calor, sequeres i inundacions), amb impactes en cascada, cada cop més difícils de gestionar. Les plantes i els animals ja superen el llindar de tolerància i hi ha mortalitats massives en moltes espècies, com arbres i coralls.

La meitat de la població mundial (entre 3.300 i 3.600 milions de persones) viu en llocs molt vulnerables a l’escalfament global, especialment a Àfrica, Àsia i l’Amèrica Central i del Sud.

https://www.ccma.cat/324/linforme-mes-desolador-de-lonu-sobre-el-clima-el-temps-de-reaccio-sacaba/noticia/3148859/

Humans i ecosistemes són interdependents. El desenvolupament actual és insostenible i els perills climàtics dels ecosistemes i de les persones es realimenten.

Perills climàtics i no climàtics interaccionen. L’escalfament i altres dinàmiques es realimenten, com passa amb la degradació de la natura, la urbanització creixent, les desigualtats socials, els danys de la meteorologia extrema i les pandèmies. Cadascuna d’aquestes dinàmiques posa en perill el benestar i, en estar interrelacionades, incrementen el perill i fan més evident la necessitat d’abordar el problema de manera global.

Propietats i infraestructures en perill creixent. Estaran cada vegada més afectats pels perills de les onades de calor, les tempestes, la sequera, les inundacions i l’increment del nivell del mar. L’informe destaca el risc per als sistemes d’energia i transport.

Urgeix acció a curt termini. Si l’escalfament global supera els 1,5 °C, els impactes es multiplicaran. Les tendències actuals porten a superar els 1,5 ºC d’escalfament a partir del 2030. El retard en l’acció global concertada per limitar l’escalfament suposa un tancament ràpid de la finestra de temps encara disponible.

Més enllà del 2040, amb les tendències actuals, els riscos per als sistemes naturals i humans serien molt superiors als que ara preveiem.

Cal abordar les nostres limitacions per a l’adaptació. L’informe identifica limitacions per a l’adaptació de tipus financer, de govern, institucionals i polítiques, així com la necessitat de planificació.

Quatre riscos clau a Europa

L’informe identifica quatre riscos clau per a Europa:

1. Calor. Hi ha límits a la capacitat d’adaptació de les persones i dels sistemes sanitaris actuals. Risc de mortalitat creixent de persones i de canvis greus en els ecosistemes, terrestres i marins.

2. Agricultura. Estrès per calor i sequera als cultius. Es preveuen pèrdues substancials de producció agrícola per a la majoria de les zones europees durant el segle XXI. El reg estarà cada vegada més limitat per la manca d’aigua.

3. Escassetat d’aigua. Especialment al sud d’Europa, on hi haurà més d’un terç de la població exposat a l’escassetat d’aigua a partir dels 2 °C d’esclafament (durant la segona meitat de segle, previsiblement). A més, aquesta escassetat generarà importants pèrdues econòmiques en els sectors d’aigua i d’energia i en la resta de sectors econòmics dependents (confiança mitjana).

4. Inundacions i augment del nivell del mar. Es preveu que els danys s’augmentin almenys 10 vegades al final del segle XXI.

Opcions d’adaptació

1. Calor: refrigeració d’espais i urbanisme per gestionar la calor. Restauració i ampliació d’espais naturals per protegir els ecosistemes.

2. Agricultura: reg, coberta vegetal, canvis en pràctiques agrícoles, conreus canviants, gestió d’incendis i forestal, i agroecologia.

3. Escassetat d’aigua: millores d’eficiència, emmagatzematge, reutilització de l’aigua, sistemes d’alerta primerenca.

Terreny esquerdat per la sequera i una persona al fons
Una persona al fons, en un terreny esquerdat per la sequera a Diyarbakir, Turquia (Reuters/Sertac Kayar)

4. Inundacions: sistemes d’alerta primerenca, reserva d’espai per a l’adaptació basada en l’aigua i els ecosistemes, opcions basades en enginyeria, canvi d’ús del sòl i gestionat la retirada.

Barreres per a l’adaptació

Els especialistes climàtics de l’ONU identifiquen com a barreres clau per a l’adaptació:

– recursos limitats

– manca de compromís del sector privat i dels ciutadans

– insuficient mobilització financera

– manca de lideratge polític

– baix sentit d’urgència

L’informe l’han elaborat entre 270 científics, amb 675 científics col·laboradors, a partir de 34.000 informes de referència.

L’IPCC actualitza l’anàlisi global sobre escalfament cada 6-7 anys, i el 2021-2022 revisa els informes del 2013-2014. L’agost passat va revisar el primer informe, sobre la física planetària de l’escalfament.

Avui ha actualitzat el segon, sobre impactes i adaptació. A finals de març actualitzarà el tercer, sobre mitigació (com reduir les emissions).

https://www.rtve.es/television/20220228/onu-alerta-impacte-canvi-climatic/2299001.shtml

’ONU adverteix de l’increment de la vulnerabilitat de la població mundial i els ecosistemes davant l’empitjorament del canvi climàtic. Així ho demostra un nou informe del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPPC).

L’organització assenyala que aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos molt vulnerables a les disrupcions climàtiques. “L’ús insostenible dels recursos naturals, la desforestació, la contaminació, i la pèrdua de biodiversitat afecten negativament la capacitat d’adaptació de les societats i ecosistemes”, detalla l’informe. En aquesta línia, l’ONU també adverteix que els impactes i riscos provocats per les condicions climàtiques són cada vegada més complexos i difícils de manejar.

Pèrdues irreversibles dels ecosistemes 

“El canvi climàtic ha causat danys substancials, i pèrdues cada cop més irreversibles als ecosistemes terrestres, marins d’aigua dolça, costaners i oceànics”, destaca l’IPPC. L’informe de l’ONU diu que és “inequívoc” que el canvi climàtic ja ha alterat els sistemes humans i naturals, i subratlla que les decisions i accions que es preguin en la pròxima dècada són “determinants” pel desenvolupament de la resiliència al clima a mitjà i llarg termini.

Antàrtida
Antàrtida

Reducció de gasos d’efecte hivernacle

L’ONU afirma que revertir la situació depèn en gran manera de la reducció dels gasos d’efecte hivernacle. “Si l’escalfament global supera els 1,5ºC en les pròximes dècades, molts els sistemes humans i naturals s’enfrontaran a riscos greus addicionals”, adverteix.

Biodiversitat

Segons l’IPPC, salvaguardar la biodiversitat dels ecosistemes és “fonamental” pel desenvolupament de la resiliència climàtica. L’informe assenyala que el manteniment d’aquests a escala global depèn d’una conservació “eficaç i equitativa” d’aproximadament entre el 30% i el 50% de les zones terrestres, d’aigua dolça i oceànica de la Terra.

 Biodiversitat
Biodiversitat

En els ecosistemes terrestres, entre el 3 i el 14% de les espècies avaluades s’enfrontaran a un “alt risc d’extinció” en nivells d’escalfament d’1,5 °C. Aquest percentatge podria augmentar fins al 18% si es produeix un escalfament de 2 °C, fins al 29 % amb 3°C de més, fins al 39% amb 4°C, i incrementar-se fins al 48% amb pujades de 5°C.

En aquest sentit, l’informe destaca que algunes pèrdues ja són “irreversibles”, com les primeres extincions d’espècies provocades pel canvi climàtic o l’impacte en alguns ecosistemes com les àrees polars o les zones costaneres, que pateixen com a conseqüència el desgel i la pujada del nivell del mar.

Inseguretat alimentària

L’informe adverteix que el canvi climàtic pressionarà cada cop més la producció i l’accés als aliments, especialment a les regions vulnerables, afectant la seguretat alimentària. Amb un escalfament global d’entre un 1,5ºC i 2ºC, l’augment de la freqüència, la intensitat i la gravetat de les sequeres, les inundacions i les onades de calor, i l’augment continuat del nivell del mar incrementarà “de moderada a alta” els riscos per la seguretat alimentària a les regions vulnerables, amb nivells d’adaptació nuls o baixos.

Sequera
Sequera

A un nivell d’escalfament global de 2 C o més a mig termini, l’informe diu que els riscos per a la seguretat alimentària a causa del canvi climàtic seran més greus, provocant “desnutrició i deficiències de micronutrients”, amb un fort impacte a l’Àfrica subsahariana, Àsia del Sud, Amèrica Central i Amèrica del Sud, i a illes petites.

Cooperació internacional

L’ONU demana que per poder revertir la situació es cooperi a nivell internacional i que els governs treballin a tots els nivells amb la societat civil, comunitats, cossos educatius i científics, i institucions, així com també amb els sectors privats. “El desenvolupament resilient al clima s’habilita quan els governs, la societat civil i el sector privat prenen decisions de desenvolupament inclusives que prioritzen la reducció de riscos, l’equitat i la justícia”, destaca l’informe.

L’ONU alerta de l’alta contaminació per plàstics dels sòls de cultiu, més gran que la dels oceans

El sector agrícola i ramader és el que fa un ús més gran del plàstic, en concret 10,2 milions de tones anuals. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha alertat aquest dimarts de les grans quantitats de plàstics que contaminen les terres utilitzades per al cultiu. Això posa en risc la seguretat alimentària i el medi ambient.

https://www.publico.es/ciencias/onu-alerta-alta-contaminacion-plasticos-suelos-cultivo-mayor-oceanos.html

La FAO ha asegurado en el informe “Evaluación de los plásticos agrícolas y su sostenibilidad: un llamado a la acción”, que los sectores agrícolas y ganaderos son los que hacen un mayor uso del plástico, en concreto 10,2 millones de toneladas anuales. Le sigue el sector de la pesca con 2,1 millones de toneladas de plástico cada año. Según el comunicado, Asia es la región con mayor producción de plásticos, representando casi la mitad del uso mundial.

La organización afirma que el uso de plástico, aunque se trata de un material eficiente, tiene graves consecuencias para la salud de las personas y el medio ambiente. Los plásticos son materiales difíciles de reciclar y pueden tardar décadas en degradarse. Si acaban en el medio natural, se degradan convirtiéndose en microplásticos que se filtran en el suelo.

Debido a esto, la Organización ha hecho hincapié en la existencia de microplásticos en el suelo de cultivo, que se encuentra más contaminado que el océano, según informa Efe.

Por ello, la FAO ha pedido que se investigue más la presencia de microplásticos en la tierra y sus riesgos. Además, ha insistido en la necesidad de usar alternativas como el vidrio o materiales biodegradables.

Experts de l’ONU demanen reduir fins a un 90% les deixalles marines abans del 2030

Reduir les deixalles marines entre un 50% i un 90% i desenvolupar un sistema global de monitorització d’alta tecnologia són els dos objectius essencials que planteja un panell d’experts internacionals de l’ONU per assolir uns oceans nets per a l’any 2030.

https://www.efeverde.com/noticias/desechos-marinos-reducir/

Así lo recoge el “Manifiesto para un Océano Limpio”, presentado por el Grupo Internacional de Expertos del Decenio de las Ciencias Oceánicas para el Desarrollo Sostenible de la ONU en una serie de conferencias que comienzan hoy y se prolongarán hasta el viernes patrocinadas por el Ministerio de Educación e Investigación de Alemania y por la Unesco. Continua la lectura de Experts de l’ONU demanen reduir fins a un 90% les deixalles marines abans del 2030

Diversos països intenten manipular el major informe científic de l’ONU sobre el clima

A pocs dies que se celebri la COP26 de Glasgow, una filtració de documents revela com diversos governs van demanar a les Nacions Unides que minimitzés la necessitat de deixar d’usar ràpidament els combustibles fòssils.

https://www.publico.es/internacional/paises-manipular-mayor-informe-cientifico-onu-clima.html

A las puertas de la celebración de la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (COP26) que tendrá lugar del 31 de octubre al 12 de noviembre de 2021 en Glasgow (Reino Unido), la cadena británica BBC  ha revelado que varios Estados han pedido a la ONU una mayor flexibilidad en los compromisos para frenar el cambio climático y mantener el calentamiento global en 1,5 grados. Continua la lectura de Diversos països intenten manipular el major informe científic de l’ONU sobre el clima

L’ONU alerta que les últimes glaceres africanes desapareixeran cap al 2040

Malgrat que l’Àfrica només aporta un 4% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del món, la regió sofreix ja l’impacte del canvi climàtic per sobre de la mitjana global en moltes àrees.

https://tribunanoticias.mx/para-2040-los-ultimos-glaciares-africanos-desapareceran-alerta-la-onu/

https://www.elespectador.com/ambiente/los-ultimos-glaciares-africanos-desapareceran-hacia-2040-alerta-la-onu/

El cambio climático poco a poco comienza a dejar estragos notables alrededor del mundo, esta vez, pone a África en una situación crítica debido a los desastres que comenzará a dejar el aumento de las temperaturas en la región, una cifra preocupante ya que, estará por encima de la media global, provocando el derretimiento de los últimos glaciares africanos para 2040, así lo alertó la agencia de meteorología de la ONU. Continua la lectura de L’ONU alerta que les últimes glaceres africanes desapareixeran cap al 2040

L’ONU reconeix que viure en un medi ambient net és un dret humà

El Consell de Drets Humans de l’ONU va aprovar aquest divendres una resolució que reconeix que viure en un medi ambient sense riscos, net, saludable i sostenible és un dret humà sense el qual difícilment es poden gaudir d’altres drets, com a la salut o fins i tot a la vida.

Costa Rica, impulsor de la iniciativa, defensa que parlar de crisi climàtica equival a parlar de crisi dels drets humans. Ara li correspon a l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides examinar aquesta qüestió.

https://www.efeverde.com/noticias/medio-ambiente-limpio-derecho-humano/

https://www.publico.es/sociedad/onu-reconoce-vivir-medio-ambiente-limpio-derecho-humano.html

El Consejo de Derechos Humanos de la ONU ha aprobado este viernes una resolución que reconoce que vivir en un medio ambiente sin riesgos, limpio, saludable y sostenible es un derecho humano sin el cual difícilmente se pueden disfrutar de otros derechos, como a la salud o incluso a la vida. Continua la lectura de L’ONU reconeix que viure en un medi ambient net és un dret humà

L’ONU preveu una “imminent” crisi mundial de l’aigua derivada de l’emergència climàtica

Un nou informe de l’Organització Mundial de Meteorologia, organisme adscrit a les Nacions Unides, adverteix que les sequeres s’han tornat més duradores i calcula que per a mitjans de segle podria haver 5.000 milions de persones amb problemes per accedir a l’aigua.

https://www.publico.es/sociedad/emergencia-climatica-onu-preve-inminente-crisis-mundial-agua-derivada-emergencia-climatica.html

La crisis del agua es “inminente”. La escasez de este recurso ya es un problema real en algunas regiones del mundo y el acceso universal estará lejos de ser garantizado en las próximas décadas, tal y como advierte la ONU en un informe publicado este martes a través de la Organización Mundial de Meteorología (WMO, por sus siglas en inglés), en el que se estima que en los próximos treinta años podría haber más de 5.000 millones de personas con algún tipo de dificultad para acceder plenamente a este bien esencial.  Continua la lectura de L’ONU preveu una “imminent” crisi mundial de l’aigua derivada de l’emergència climàtica

Crisi climàtica: les emissions mundials creixeran un 16% fins al 2030 i aboquen a un escalfament de 2,7 graus

2,7 graus més de temperatura a finals de segle, diu l’ONU. L’últim informe de l’agència de canvi climàtic de l’ONU ha analitzat els plans nacionals de retallada d’emissions presentats fins ara i alerta que si tot segueix igual la temperatura augmentarà uns 2,7 °C a finals de segle. L’objectiu és no passar dels 2 graus per evitar esdeveniments extrems.

112 països, entre ells tota la UE i EUA, han actualitzat els seus plans de retallada de gasos d’efecte hivernacle però Nacions Unides adverteix que els esforços són encara insuficients.

https://www.ara.cat/ara_mateix/2-6-graus-mes-temperatura-finals-segle-diu-l-onu_25_4119877.html

https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/cambio-climatico/2021-09-17/crisis-climatica-las-emisiones-mundiales-creceran-un-16-en-2030-y-abocan-a-un-calentamiento-de-27-grados.html

La humanidad no ha logrado aún corregir el rumbo de colisión que la lleva hacia un calentamiento catastrófico. El Acuerdo de París, de 2015, estableció que el límite de seguridad dentro de la crisis climática actual pasaba por lograr que el aumento de la temperatura media global se quedara entre los 1,5 y los dos grados respecto a los niveles preindustriales. Para ello es necesario que a partir de mediados de este siglo se reduzcan radicalmente hasta su eliminación casi total los gases de efecto invernadero que el ser humano emite y que se acumulan en la atmósfera sobrecalentando el planeta. Pero la trayectoria no es esa. Según ha informado este viernes el área de cambio climático de la ONU, las emisiones mundiales durante esta década seguirán creciendo: en 2030 habrán aumentado cerca de un 16,3% respecto a los niveles de 2010 (un 5% si se toma como referencia 2019). Los estudios científicos apuntan a que ese rumbo lleva a un incremento de la temperatura a final de siglo de unos 2,7 grados, lejos del límite de seguridad al que se comprometieron todos los países cuando firmaron el Acuerdo de París hace seis años.

Todos los Estados que se suman a ese pacto —ahora son 190 países, la práctica totalidad de naciones del planeta— deben presentar planes de recorte de sus emisiones para aplicar durante esta década. Cuando en 2015 se cerró el Acuerdo de París ya se sabía que esos planes no eran suficientes y por eso se necesitaba que se revisaran al alza. Hasta este verano, 112 países lo habían hecho, según ha informado el área de cambio climático. Esos 112 países —entre los que figuran todos los miembros de la Unión Europea y EE UU— acumulan alrededor del 49% de las emisiones mundiales y aunque sus nuevos planes suponen una mejora, no sirven para corregir la trayectoria mundial hacia esos 2,7 grados.

MÁS INFORMACIÓN

Para conseguir que el incremento de la temperatura se quede en los 1,5 grados, los científicos estiman que las emisiones mundiales de dióxido de carbono (el principal gas de efecto invernadero) deberían caer en 2030 un 45% respecto a las de 2010. Para quedarse en un calentamiento de dos grados, la reducción debería ser del 25% en 2030. “El aumento del 16% es un gran motivo de preocupación. Contrasta fuertemente con los llamamientos de la ciencia a una reducción rápida, sostenida y a gran escala de las emisiones para evitar las consecuencias climáticas más graves”, ha sostenido este viernes Patricia Espinosa, secretaria ejecutiva de ONU Cambio Climático, durante una conferencia de prensa telemática.

Espinosa ha advertido del poco tiempo que queda para poder cambiar el rumbo y ha reconocido que es “muy pequeña” la ventana de oportunidad existente para limitar el calentamiento a los 1,5 grados. “Pero todavía es posible”, ha añadido.

No todos a la misma velocidad

Espinosa también ha lamentado que “algunos anuncios políticos” no se han llegado a materializar en los planes de recorte de emisiones que se deben presentar ante la ONU. Y, tras ser cuestionada por los periodistas sobre los países que no han cumplido, ha recordado que China anunció el pasado año que iba a endurecer algo su plan de recorte de emisiones, algo que no ha hecho todavía. Espinosa también ha recordado que tampoco Japón y Corea de Sur han concretado sus nuevas promesas climáticas.

No todos los países están actuando de la misma forma ahora. La Unión Europea, el Reino Unido, Canadá o Estados Unidos figuran entre las naciones que han incrementado claramente sus planes de recorte y sus objetivos para 2030. Si solo se tienen en cuenta los planes de los 112 Estados que han reforzado sus compromisos ya ante la ONU, las emisiones caerían un 12% en 2030.

Coincidiendo con la presentación de este informe, el Instituto de Recursos Mundiales ha difundido un análisis sobre los planes de recorte del G-20, las economías más poderosas del planeta y las que expulsan el 75% de los gases mundiales. Los analistas de esta organización recuerdan que Japón, Sudáfrica, Corea del Sur y China no han presentado sus nuevos planes a pesar de que los han anunciado. Tampoco han actualizado sus objetivos India, Arabia Saudí y Turquía. Otros, como Australia e Indonesia, han presentado planes con los mismos objetivos que antes. Y otros Estados —como Rusia, Brasil o México— han elaborado programas que “permitirían emisiones más altas que las que se habían comprometido” hasta ahora.

Financiación insuficiente

La mitigación del cambio climático a través de los recortes de emisiones es una de las patas fundamentales del Acuerdo de París. Pero en la negociación climática internacional hay otro aspecto clave: la ayuda que los países más desarrollados deben trasladar a los más pobres para que afronten las consecuencias del calentamiento y también puedan combatirlo. Los países desarrollados debían “movilizar” 100.000 millones de dólares anuales a partir de 2020. Pero la ONU ha recordado este viernes que ese compromiso “no se ha cumplido”.

Espinosa ha recordado que el apoyo financiero a los países en desarrollo, que han contribuido mucho menos al calentamiento global que les golpea más, es imprescindible para que actúen “de la manera más ambiciosa posible”. Es decir, para que también puedan aumentar sus compromisos de recorte de emisiones.

La OCDE (la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos), el organismo en el que están representados los países más avanzados, ha presentado también este viernes su informe sobre la financiación climática. El estudio se refiere a los datos cerrados de 2019, cuando la “financiación climática proporcionada y movilizada” por los países desarrollados alcanzó los 79.600 millones de dólares, un 2% más que en 2018. La principal pega que se suele poner al balance que realiza la OCDE es que en esas cantidades se incluyen tanto subvenciones directas como créditos y ayudas reembolsables.

Además de instar a los países desarrollados a aumentar la financiación, Espinosa ha pedido este viernes a todos los países que todavía no lo hayan hecho que presenten sus nuevos planes de recorte. Ha recordado también que cualquier país puede endurecer todavía más sus objetivos en cualquier momento. Espinosa ha indicado que la cumbre climática de Glasgow (Reino Unido), que se celebra dentro de seis semanas, puede ser un buen momento para que los países muestren más ambición.