Arxiu d'etiquetes: ones

Què és la misteriosa ona de ràdio de l’espai que repeteix el seu patró cada 157 dies?

L’enigma d’un altre món: investiguen un senyal a l’espai repetit cada 157 dies

L’observatori britànic Jodrell Bank estudia des de fa quatre anys uns senyals còsmics d’origen desconegut

Un equip d’investigadors ha trobat, per segona vegada en la història, un senyal que actua cíclicament en un espai de temps i, després de silencia, a 3.000 milions d’anys llum

L’univers ens envia un senyal de ràdio d’origen desconegut que es repeteix exactament cada 157 dies. Els experts estan desconcertats. Ja fa quatre anys que l’observatori britànic Jodrell Bank, a través del telescopi Lovell, està analitzant uns senyals còsmics que arriben des d’algun lloc molt llunyà. Ara, però, han descobert que una de les anomenades ràfegues ràpides de ràdio (FRB) registra una conducta regular que està sorprenent els científics.

El telescopi Lovell ha permès descobrir que l’emissió coneguda com a 121102 segueix un patró cíclic, amb ràfegues de ràdio que duren 90 dies per continuar amb un silenci de 67 dies. Un comportament que es repeteix després de 157 dies, tal com assenyala el compte de Twitter de l’observatori Jodrell Bank.

The SETI Institute


A team led by @jodrellbank has discovered that emission from 121102 follows a cyclic pattern, with radio bursts observed in a window lasting ~90 days followed by a silent period of 67 days. The same behaviour then repeats every 157 days.  @OfficialUoM

Mostra la imatge al Twitter
134 persones estan parlant sobre això

L'enigma d'un altre món: investiguen un senyal a l'espai repetit cada 157 dies
El telescopi Lovell continua oferint-nos nous descobriments extragalàctics (Pixabay)

Origen desconegut

Ningú sap encara com es produeixen els FRB. Entre les teories que analitzen els científics hi ha la possibilitat que provinguin dels magnetars, unes estrelles molt denses amb potents camps magnètics.

Aquests senyals duren molt poc temps, unes mil·lèsimes de segon, i es poden percebre a tot l’univers.

Tothom és lliure de fer volar la imaginació. Hi ha qui creu, fins i tot, la hipòtesi de vida extraterrestre, però tot apunta que els senyals són d’origen natural i que venen més enllà de la Via Làctia.

El fet que sigui una seqüència regular podria fer pensar que les explosions potents estan vinculades al moviment orbital d’una estrella massiva, una estrella de neutrons o un forat negre.

Sigui com sigui, aquest nou descobriment ha aixecat molta expectació a les xarxes… Continua la lectura de Què és la misteriosa ona de ràdio de l’espai que repeteix el seu patró cada 157 dies?

Protegir les balenes del soroll que la gent fa a l’oceà

Els oceans creixen cada cop més, i les balenes han de lluitar per competir-hi. “Estan gastant més temps o energia intentant comunicar-se … essencialment cridant-se els uns als altres – el que hauríem de fer en una discoteca”, explica Mark Jessopp, de la University College Cork.

El doctor Jessopp va participar recentment en un projecte de recerca per estudiar els efectes de les enquestes sísmiques marines en animals com balenes i dofins.

Les balenes hauran de seguir cridant per ser escoltades.

Protecting whales from the noise people make in the ocean

whale breachingImage copyrightAILBHE KAVANAGH
Image captionWhales are having to use more energy to communicate

There is a rising din in the oceans – and whales are having to struggle to compete with it.

“They’re spending more time or energy trying to communicate… by essentially screaming at each other – what we would have to do at a nightclub,” explains says Mark Jessopp at University College Cork.

Dr Jessopp was recently involved in a research project to study the effects of marine seismic surveys on animals such as whales and dolphins.

He and his colleagues found a “huge decrease” in sightings of such species when the work was going on, even when accounting for other factors such as weather.

Mark Jessopp at University College CorkImage copyrightTOM HART
Image captionMark Jessopp studies the effects of seismic surveys on sealife

Seismic surveys are carried out by a range of organisations, including oil and gas companies, as a means of mapping what lies beneath the seafloor.

Shockwaves fired from an air gun – like a very powerful speaker – are blasted down towards the seabed. The waves bounce off features below and are detected again at the surface. The signal that returns reveals whether there is, for instance, oil locked in the rock beneath.

The process creates a tremendous racket. “It’s like an explosion,” says Lindy Weilgart at Dalhousie University in Nova Scotia. She says that there is now plenty of evidence to show that many marine animals are negatively affected by the clamour.

Lindy Weilgart from Dalhousie UniversityImage copyrightIAN WILMS
Image captionQuieter tech is not being introduced quickly enough, says researcher Lindy Weilgart

The effects aren’t just felt by mammals like whales and dolphins, she adds. Fish and invertebrates such as crabs have also been seen to change their behaviour when noise levels rise. They can be put off feeding or become less able to detect predators, for example.

And yet a technology exists that could be far less harmful. It is called marine vibroseis and is a low-energy alternative to air guns. Instead of explosive blasts, vibroseis uses smaller vibrations to transmit waves down to the seabed. It actually emits a similar amount of energy overall but spreads it over a longer period, meaning the survey has a less “shocking” impact.

Presentational grey line

More Technology of Business

Presentational grey line

Stephen Chelminski, who invented the seismic air gun in the late 1950s, has become a proponent of vibroseis because of its perceived environmental benefits.

Dr Weilgart says there are many efforts to commercialise this quieter tech but she is unimpressed with how they are progressing. “It’s just creeping along at a glacial pace,” she says.

Shell, Total and ExxonMobil have spent years developing a marine vibroseis device.Image copyrightGENERAL DYNAMICS
Image captionShell, Total and ExxonMobil have spent years developing new seismic tech

Three of the world’s biggest oil companies – Shell, Total and ExxonMobil – have spent years developing a marine vibroseis device. Andrew Feltham, a geophysicist at Total who works on the project, says that the system has been shown to function as intended but requires some further testing before it can be used in field work.

He says that one benefit of the prototype device is that it doesn’t produce noise across a wide range of frequencies.

“We only emit energy within the frequency band of interest for the job at hand,” he explains. This reduces the number of sea creatures that would hear noise generated by the device, lowering the environmental impact further.

Norwegian firm Petroleum Geo-Services (PGS), which helps oil and gas companies find offshore reserves of fossil fuel, has also been working on a vibroseis system. It has a different, more compact design that uses a stack of plates to generate vibrations.

Dolphin jumpingImage copyrightAILBHE KAVANAGH
Image captionResearch shows dolphins and other marine life avoid areas where seismic surveys are going on

This allows for the production of a strong seismic signal but stops the device shaking itself apart.

“Using stacked plates is an ingenious solution,” argues Bard Stenberg, a spokesman for PGS.

The prototype has endured a 1,000-hour test in a water tank and depths of 60m (197ft) in a harbour. However, it is yet to be trialled out at sea.

Nathan Merchant is a bioacoustician at the UK’s Centre for Environment Fisheries and Aquaculture Science (Cefas). He says that vibroseis would actually be a better technology for organisations seeking to survey the seabed because it can be more finely tuned. And yet, commercial interest in it has not really materialised.

“This is one of the areas where we need a bit of a push from the policy and regulation side to create a market for that kind of technology,” he argues.

A map of sea noise around the UKImage copyrightCEFAS & ADRIAN FARCAS
Image captionA map of sea noise around the UK – red the noisiest and blue the quietest

Dr Merchant studies noise levels in the seas around the UK. He and his team recently produced a detailed map of where the cacophony is greatest. However, while it is difficult to confirm exactly how noise levels have changed in recent decades, he says they have probably increased overall.

“The answer to that is almost certainly ‘yes’,” he says.

He points out that there are other significant sources of noise pollution at sea. These include noise from shipping, where, for example, propellers slicing through the water create a wake and with it a mighty rumbling sound that can travel for hundreds or even thousands of kilometres.

Then there are offshore wind farms, which rely on pile-drivers that bash huge columns into the seabed to create the base platform for turbines. Engineers on such projects also occasionally have to clear unexploded ordnance left behind, for instance from World War Two.

Detonating a bomb underwater creates a lot of noise but the bang can be softened by using a device to create a curtain of bubbles around the bomb.

One of the final 55m turbine blades is manoeuvred into position on September 20, 2017 in Brighton, England.Image copyrightGETTY IMAGES
Image captionThe construction of offshore wind farms creates a lot of noise for sealife

Wind farms in the UK licensed to use bubble curtains for this purpose include Hornsea One and Two off the north-east coast. Currently under construction, the full Hornsea complex will eventually form the largest offshore wind installation in the world.

Marine biologists continue to hope for technologies that will make human activity in the oceans quieter. Dr Jessopp acknowledges that seismic air guns are cheap and have been proven to work. With marine vibroseis still not available at a commercial scale, firms may not see any reason to change how they do things.

“In the absence of any real viable alternative we’ve just kept doing it. It’s kind of business as usual,” says Dr Jessopp.

So the seas will remain noisy for sometime and whales will have to continue to shout to be heard.

Un implant de grafè revela l’activitat oculta del cervell

Detectar ones de baixa freqüència suposa un avanç contra l’epilèpsia. El mètode més utilitzat avui dia per mesurar l’activitat cerebral en detall consisteix a implantar elèctrodes de metall en el cervell, però, aquests elèctrodes tenen una resolució limitada i per les seves propietats elèctriques no són capaços de detectar activitat de freqüències inferiors als 0, 1 hertz (Hz).

El grafè està format per carboni, igual que el grafit o el diamant, però els seus àtoms estan organitzats en una capa de només dues dimensions. Gràcies a aquestes propietats, els investigadors han dotat els implants d’una xarxa de transistors en lloc d’elèctrodes, el que permet detectar freqüències per sota de 0,1 Hz.

Un nuevo implante basado en el grafeno permite registrar un tipo de actividad cerebral hasta ahora prácticamente inaccesible. Lo ha desarrollado una investigación liderada desde el Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC) y el Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2, CSIC, BIST) y podría servir para mejorar el diagnóstico de la epilepsia y el daño cerebral, así como para producir herramientas para la investigación de otras patologías neurológicas como la migraña. Continua la lectura de Un implant de grafè revela l’activitat oculta del cervell

32 Il·lusions òptiques accidentals que ens deixen el cervell del revés

El model de raig de llum i d’ones electromagnètiques és un contingut clau en segons d’ESO en l’assignatura de física i química. Un dels criteris d’avaluació és saber interpretar els fenòmens de les ones com a transferències d’energia. La llum, com a ona electromagnètica juga un paper crucial en les nostres vides. La realitat no és sempre el que sembla. Una manera d’estudiar òptica.

No necesitamos ir a un museo, galería de arte o sala de espejos para experimentar ilusiones ópticas alucinantes, echemos un vistazo a nuestro alrededor, ¡Las encontramos continuamente en la vida cotidiana!

Lo que tenemos aquí son momentos fortuitos y casuales que crean extrañas y maravillosas ilusiones ópticas que seguramente nos harán mirar dos veces y pensar, ¿Qué demonios?

Desde personas que parecen flotar en el aire hasta monos haciendose selfies, esta lista pone a prueba los poderes de observación y lógica de nuestro cerebro. Desplacémonos hacia abajo para verlo por nosotros mismos

Continua la lectura de 32 Il·lusions òptiques accidentals que ens deixen el cervell del revés

La piscina de la mort

Una ona és una pertorbació que es propaga des del punt en què es va produir cap al medi que envolta aquest punt. Les ones materials ( totes menys les electromagnètiques ) requereixen un medi elàstic per propagar-se. El medi elàstic es deforma i es recupera vibrant al pas de l’ona. Les onades són pertorbacions que es propaguen per l’aigua

La fricció generada pel vent sobre l’aigua, dóna lloc a un arrossegament d’unes gotes d’aigua sobre unes altres. Així, a mesura que el vent emet més energia, més gran acaba sent l’onada. El frec del vent origina la formació d’arrissades  sobre la superfície del mar, el que permet l’acumulació de les gotes.

La primera fase es denomina onades capil·lars. Quan la superfície perd tota la seva llisor, la fricció és més intensa i apareix la segona fase, que són les ones gravitatòries. La part més elevada de l’onada s’anomena cresta i la zona més profunda es diu vall o si.

D’altra banda, trobem que en la formació de les ones ha dos moviments. L’oscil·lació circular de l’ona i la propagació d’aquestes ones cap endavant.

La imatge següent ho mostra clarament:

Com més alta sigui l’ona, major energia del vent prenen. També és important dir que a certa profunditat les aigües romanen quietes.

Efectes de les ones sobre les costes

Les onades poden tenir dos efectes ben diferents sobre les costes:

  • Efecte destructiu: quan les ones són grans i de períodes prolongats, poden arribar a moure el sediment, erosionant la platja.
  • Efecte constructiu: quan les ones són petites i de curta durada, poden moure una mica el sediment, acumulant sorra en algun sector, formant una platja.

La formació d’onades al mar depèn en gran mesura de l’estat del temps. Mentre més ventós estigui el dia, més onades gran trobarem.

Un exemple d’onades curiós és la  piscina de la mort.  Es troba en Kauai , la més antiga i la quarta en grandària de les illes principals de l’ arxipèlag de Hawaii. Kauai és un territori amb costes rocoses contra les quals les onades han creat piscines naturals.

La Queen’s Bath, también conocida como piscina de la muerte, tiene una gran belleza natural y puede parecer muy tranquila, pero puede convertirse en un lugar extremadamente peligroso en tan solo unos segundos. Son siete las personas que han fallecido tras verse sorprendidas por sus olas…

Esperant l’ona gravitacional d’Einstein

Estats Units posa en marxa dos detectors per captar les elusives ones gravitacionals. Einstein va formular la seva existència ara fa un segle, però mai han estat observades.

“En la teoria d’Einstein, la gravetat no és una força, sinó una deformació de l’espai-temps. Per exemple, el motiu pel qual la Terra orbita al voltant del Sol és que l’astre, amb la seva massa, deforma la geometria de l’espai-temps i el planeta segueix una òrbita en aquesta geometria “, explica Carlos Sopuerta, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC). Continua la lectura de Esperant l’ona gravitacional d’Einstein

Star Wars. Com sonen les batalles a l’espai?

Les pel·lícules de la saga han contribuït a popularitzar un error científic. El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s’hi transmet en forma d’ones sonores. On no hi ha aire, no hi ha so. Continua la lectura de Star Wars. Com sonen les batalles a l’espai?

Més de 9 milions de persones suporten nivells de soroll per sobre de 65 dB

Quan parlem de contaminació, no sempre som conscients que existeix la contaminació acústica. El límit màxim de soroll recomanable està en 65 decibels, equivalent a un fregaplats o una aspiradora.
Segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut, el soroll excessiu és factor constant d’estrès i causa important de mortalitat a tot el món. Tan sols el soroll del trànsit contribueix a un 3 per cent de les defuncions per atacs cardíacs o apoplègics a Europa.

L’objectiu de l’informe, elaborat per ECODES a petició de l’Observatori Salut i Medi Ambient en col·laboració amb DKV i GAES, és conscienciar la població que “tots som responsables d’aquest soroll i hem reduir-lo per la nostra salut”, ha afirmat el director general de GAES, Antonio Gassó


Cerca de 9 millones de personas en España soportan niveles de ruido superiores a los 65 decibelios (dB) recomendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS), lo que provoca consecuencias negativas en la salud, según el III Informe de Ruido y Salud DKV-GAES que se ha presentado este jueves 12 de noviembre. El objetivo del informe, elaborado por ECODES a petición del Observatorio Salud y Medio Ambiente en colaboración con DKV y GAES, es concienciar a la población de que “todos somos responsables de ese ruido y debemos reducirlo por nuestra salud”, ha afirmado el director general de GAES, Antonio Gassó. El presidente de ECODES, Jose Ángel Rupérez ha añadido que otro de los objetivos es “hacer más visible la relación entre ruido y problemas de salud, porque la población no es consciente de lo graves que pueden ser”. Los efectos del ruido ambiental sobre la salud pueden ser auditivos, como la sordera, o no auditivos, como pueden ser el aumento de ingresos hospitalarios por urgencias (5 por ciento); el aumento de mortalidad por causas cardiovasculares (6,6 por ciento), respiratorias (4 por ciento) o por diabetes (4 por ciento); los nacimientos prematuros (3,2 por ciento) y el bajo peso de los recién nacidos (6 por ciento); o trastornos psicológicos como ansiedad, depresión o cambios en el estado de ánimo (21 por ciento). Además de estas consecuencias, “se pierden 1,6 millones de años en Europa por muertes prematuras o por los años de vida que se pierden con mala salud por el ruido”, ha explicado el autor del informe, Jesús de la Osa. El informe revela que una reducción de ruido de tan solo 0,5 dB permitiría reducir la enfermedad y la mortalidad por causas relacionadas con el ruido en 312 personas. “La mitad de los casos de pérdida auditiva podrían evitarse con tapones o con la reducción del uso de auriculares”, ha informado Gassó. El estudio incluye también las conclusiones de un informe elaborado en mayo de 2015 por Ecologistas en Acción, que indica que al menos un 38 por ciento de los centros educativos de educación infantil, primaria y secundaria de Madrid sufren exposiciones al ruido del tráfico por encima de los objetivos de la calidad acústica establecidos por zonas para uso docente. Este nivel está fijado en 60 dB, pero a partir de 50 dB ya pueden observarse alteraciones en las capacidades cognitivas que afectan al rendimiento escolar y a la concentración y memoria de los niños. EL TRÁFICO, LA FUENTE PRINCIPAL DE RUIDO La fuente principal de ruido en los ambientes urbanos sigue siendo el tráfico, que es el causante de más del 80 por ciento de la contaminación acústica que se registra en las ciudades. Es el más molesto para la población según el estudio, junto a los gritos de la calle (37 por ciento) y los ronquidos de la pareja (16,7 por ciento), y las causas que les evitan dormir por el ruido. “El problema del ruido parece transparente, pero tenemos que ser conscientes de todos los problemas en los que puede derivar su exceso”, ha afirmado el consejero delegado de DKV Seguros, Josep Santacreu. En este sentido, Rupérez añade que “identificamos el ruido como una molestia pero no como algo negativo para la salud, y debemos concienciarnos de que sí lo es y ponerle remedio”. Desde el estudio realizado en 2006 los afectados por el ruido han descendido, “la situación ha mejorado pero tiene que mejorar más”, concluye De la Osa. ep


Veure també

Según un informe de la Organización Mundial de la Salud, el ruido excesivo es factor constante de estrés y causa importante de mortandad en todo el mundo. Tan sólo el ruido del tráfico contribuye a un 3 por ciento de las defunciones por ataques cardíacos o apopléjicos en Europa.

Dado que alrededor de siete millones de personas mueren anualmente de enfermedades cardiacas en todo el mundo, aplicando ese porcentaje, puede calcularse en unas 210.000 las fallecidas como consecuencia del ruido.

Según la citada revista, más de 600.000 años potenciales de vida sana se pierden todos los años en Europa por culpa de enfermedades y minusvalías relacionadas con el exceso de ruido.

Música a elevado volumen

La música a todo volumen causa asimismo la pérdida de capacidad auditiva, algo que afecta a casi un 2 por ciento de los niños y jóvenes europeos de entre siete y diecinueve años.

Un 2 por ciento de los europeos sufren perturbaciones graves del sueño por culpa de esa contaminación sonora y al menos un 15 por ciento se quejan de molestias. La exposición al ruido del tráfico está además en el origen del 3 por ciento de los casos de tinnitus, que se caracteriza por los continuos pitidos en el oído.

Los científicos de la OMS que han llevado a cabo el estudio señalan que la exposición a niveles de ruido de 50 o más decibelios basta para originar problemas cardiovasculares.

Un nivel de 55 decibelios es más o menos el que existe en un restaurante muy concurrido mientras que una glorieta con muchísimo tráfico como puede ser en Londres el famoso Piccadilly Circus genera en torno a los 75 decibelios.

Com es fa música sense instruments ?

Comment peut-on faire de la musique sans instruments?


Es pot o no es pot fer música sense instruments?
Normalment associem la música als instruments que podem veure a qualsevol orquestra o conservatori o fins i tot amb instruments existents a diferents cultures arreu del món. Continua la lectura de Com es fa música sense instruments ?

Resolt el misteri dels rellotges de pèndol que es sincronitzen

El físic Huygens va observar perplex què dos pèndols es sincronitzen si estan en la mateixa paret . Un estudi revela ara per què. El fenomen de la sincronització entre dos oscil·ladors s’ha observat , per exemple , entre les cèl·lules del cor, que necessiten oscil·lar a l’uníson perquè el múscul cardíac en el seu conjunt bombi la sang amb l’eficàcia que el caracteritza Continua la lectura de Resolt el misteri dels rellotges de pèndol que es sincronitzen