Arxiu d'etiquetes: oceà

La pèrdua d’oxigen en els oceans augmenta les amenaces a la vida marina i altera els ecosistemes

El volum d’aigües anòxiques, és a dir zones completament mancades d’oxigen a l’oceà s’han quadruplicat. Més de  700 enclavaments de tot el món tenen condicions de baix oxigen, en els anys 60 de segle passat, eren només 60 àrees.

Sense un oceà sa, oblidem-nos, no hi haurà un planeta sa.

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-perdida-oxigeno-oceanos-aumenta-amenazas-vida-marina-altera-ecosistemas.html

Las amenazas a la vida marina, las pesquerías y los ecosistemas están aumentando por el incremento de la pérdida de oxígeno en los océanos, según alerta la Unión Internacional de Conservación de la Naturaleza (UICN) en un informe presentado este sábado en la XXV Conferencia de las Partes de la Convención Marco para el Cambio Climático de la ONU que se está celebrando en Madrid bajo la Presidencia de Chile.

El estudio advierte de que la desoxigenación o pérdida de oxígeno provocada por el cambio climático y la contaminación de los nutrientes es una amenaza creciente para las pesquerías y especialmente para grupos de especies como los atunes, el pez espada y los tiburones. La directora general de la UICN, Grethel Aguilar, señala que el informe denuncia que la escala del daño que el cambio climático está provocando sobre los océanos se convierte en el punto estrella.

“Mientras el océano cálido pierde oxígeno, el delicado equilibrio de la vida marina es lanzado al descontrol”, ha concluido Aguilar, que ha insistido en que “los potenciales efectos extremos en las pesquerías y en las comunidades costeras más vulnerables hacen las decisiones que se adopten en el marco de la Cumbre del Clima incluso más cruciales”.

En ese sentido, ha añadido que para detener la pérdida de oxígeno junto a otros impactos desastrosos del cambio climático, los líderes mundiales deben comprometerse de inmediato para cortar de forma sustancial las emisiones globales de gases de efecto invernadero.

El informe La Desoxigenación del océano: Un problema de todos es el mayor estudio con revisión de partes que avanza más en las causas, los impactos y las posibles soluciones para la desoxigenación de los océanos. En él 67 científicos de 51 instituciones de 17 países, es “el más extenso sobre los océanos“.

Entre sus conclusiones, afirma que las regiones del océano con bajas concentraciones de oxígeno se están expandiendo, con alrededor de 700 enclaves en todo el mundo afectadas por las condiciones de bajo oxígeno, cuando en los años 60 éstas apenas llegaban a 45.

El volumen de aguas anóxicas se han cuadriplicado

En el mismo periodo, el volumen de aguas anóxicas, es decir zonas completamente carentes de oxígeno en el océano se han cuadriplicado, según el informe. “Estamos viendo ahora que se han incrementado las áreas con bajos niveles de oxígeno disuelto a lo largo de amplias zonas del océano abierto”, ha apostillado.

El responsable de ciencia marina y conservación del programa marino global y del programa polar de la UICN, Dan Laffoley, ha asegurado en la presentación del informe este sábado en la COP25 que “la gente necesita oír sobre la desoxigenación de los océanos tanto como del calentamiento global o de la acidificación” y ha asegurado a los medios que hay muchas historias que contar sobre esta cuestión.

Última llamada

“Esta es, quizá, la última llamada para despertarse de los incontrolados experimentos humanos que están dañando los océanos del mundo tanto como las emisiones de carbono sigan incrementándose”, ha advertido.

Laffoley, uno de los coautores del informe ha denunciado que la reducción del oxígeno en los océanos amenaza los ecosistemas marinos que ya están además sufriendo el estrés del calentamiento global y de la acidificación.

Es necesario detener de forma decisiva las emisiones de gases de efecto invernadero

Además, el estudio añade que para detener esta “preocupante” expansión de las zonas de bajo oxígeno, es necesario detener y dar la vuelta de forma decisiva a las emisiones de gases de efecto invernadero, tanto como la contaminación por nutrientes de la agricultura y otras fuentes.

“La desoxigenación está empezando a alterar el equilibrio de la vida marina favoreciendo a las especies más tolerantes a las condiciones de bajo oxígeno, como microbios, medusas y otros tipos de calamar a expensas de otras especies más sensibles a las condiciones de poco oxígeno como la muchas especies marinas, incluidas algunas pesquerías”, ha concluido.

El informe insiste en que como resultados de los sistemas pobres en oxígeno, estas áreas son particularmente vulnerables a estos pequeños cambios en el oxígeno de los océanos. Los impactos finalmente afectarán a cientos de millones de personas en todo el mundo, alerta.

En concreto, añade que grupos de especies como atunes, pez espada y tiburones son particularmente sensibles al bajo oxígeno porque su gran tamaño y la energía que demandan. Estas especies están empezando a encaminarse a zonas de aguas poco profundas, lo que les hace más vulnerables a la sobrepesca.

El océano podría perder entre el 3 o 4 por ciento de su inventario global de oxígeno de aquí a 2100 bajo el actual escenario, pero bajo los enmascarados y cambios globales que se están prediciendo, esto podría ser aún peor.

“Sin un océano sano, olvídense”

Los mayores causantes de la pérdida de oxígeno son el cambio climático, la contaminación por nutrientes por los fertilizantes, las aguas residuales, los residuos animales y la acuicultura que provocan un excesivo crecimiento de algas que absorben el oxígeno en su descomposición.

“Se necesita una acción global urgente para abordar la cuestión y revertir los efectos de la desoxigenación”, reclama la UICN, que expone que las decisiones que se adopten en la COP25 determinarán si los océanos continúan manteniendo su vida rica y variada o si bien, si las zonas habitables, las áreas marinas ricas en oxígeno irrevocablemente se pierden.

“La UICN celebrará en junio de 2020 en Marsella (Francia) el Congreso Mundial de la Conservación para adoptar acciones que se dirijan a mejorar la salud de los océanos, una de las claves del próximo congreso de la UICN”, han destacado los representantes de la UICN en la rueda de prensa.

El biólogo de la comisión de áreas protegidas de la UICN, John Baxter, ha manifestado su preocupación por los efectos que se observan en las zonas costeras donde alerta de que pueden desaparecer numerosas especies.

“La desoxigenación de los océanos puede acabar con zonas enteras del océano”, ha sentenciado el biólogo que ha apuntado que en una pequeña zona del Pacífico de Panamá se ha reducido en un 75% el oxígeno y que solo en un episodio de desoxigenación pereció un millón de ejemplares de bacalao.

Además, Lisa Levin, otra de las biólogas y coautoras del informe, ha asegurado que reducir las emisiones de gases de efecto invernadero es “muy importante para frenar la desoxigenación”, y ha añadido que así como se reduzcan las emisiones mejorará la oxigenación de los océanos. También ha añadido que los nutrientes de la agricultura son un factor determinante.

Preguntados los expertos por si la acuicultura puede ser una solución a la seguridad alimentaria y por los efectos que puede provocar en la desoxigenación de los océanos, David Laffoley, ha urgido a pensar acciones complementarias sobre la agricultura, que puede suponer una ayuda a la alimentación del planeta pero debe hacerse “de la forma adecuada”.

“En la historia se ha visto como también en la acuicultura las cosas pueden hacerse bien. Por un lado, esta puede ayudar a evitar capturas y sobrepresca, pero por otro hay que se muy cauteloso con la población y los efectos sobre la vida marina en las zonas de producción”, ha manifestado.

En todo caso, mostrando enfado y preocupación Laffoley ha denunciado que los científicos de la UICN y del IPCC traen “la verdad” y esta se está “ignorando” mientras el planeta se destruye. “Nadie debería irse de esta COP azul sin una reacción en su cabeza de que el oxígeno es fundamental para los océanos y para la vida humana y todos los ecosistemas”, ha reclamado.

En definitiva, concluye que “sin un océano sano, olvídense, no habrá un planeta sano”, al tiempo que opina que los políticos se están centrando en las políticas terrestres pero se están olvidando de las políticas del mar. “Es necesario cambiar”, ha apostillado.

El Niño índic darrere de les inundacions de l’Àfrica oriental

La irregularitat coneguda com dipol de l’oceà Índic, provoca extrems meteorològics a tota la regió. Fa vint anys el 1999 es va descriure per primera vegada un nou patró meteorològic . Ara ha augmentat  està causant devastació a l’est d’Àfrica.

El dipol de l’oceà Índic , de vegades anomenat El Niño Índic, és una oscil·lació irregular en què la temperatura superficial del mar és alternativament més gran a l’oest de l’oceà i al seu est. La fase positiva, quan fa més calor a l’oest, presenta més pluja a l’oest i més possibilitats de sequera a l’est. Es reverteixen en fase negativa.

Segons l’Oficina de Meteorologia d’Austràlia, el dipol positiu actual és el més fort des que van començar les mesures el 2001, tot i que pot haver-hi un patró similar el 1997. L’últim dipol pot haver contribuït a la pluja rècord monsònica a l’Índia.

L’oceà càlid al voltant de l’est d’ Àfrica està provocant pluges torrencials. Les inundacions han desplaçat centenars de milers de persones a Somàlia i a les ciutats submergides del sud, mentre que les inundacions fulminants han provocat esllavissades a Kenya, Etiòpia i Tanzània.

També es sospita que el dipol ha produït sequera al sud-est d’Austràlia. Es preveu que el dipol actual creixi a finals del mes de novembre.

https://www.theguardian.com/news/2019/nov/08/indian-el-nino-behind-east-africa-flooding Continua la lectura de El Niño índic darrere de les inundacions de l’Àfrica oriental

L’oceà i la criosfera es dirigeixen a unes condicions sense precedents i irreversibles

Segons el grup d’especialistes les decisions que es prenguin ara són fonamentals per al futur de les persones i els ecosistemes.

Analitzant la situació actual, el dany al planeta és més que evident. I, no obstant això, durant el període 2031-2050 no sembla que hi hagi d’haver cap millora. S’espera, doncs, una inevitable pèrdua de massa de les glaceres, la fosa del permafrost o la disminució de la capa de neu. Groenlàndia i l’Antàrtida, les capes de gel alliberen més de 400.000 milions de tones d’aigua a l’any, oferiran una imatge cada vegada més desoladora. Una situació futura prevista per més enllà de meitat de segle que només millorarà si es compleixen els objectius de l’Acord de París de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle..

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=261017&titular=el-oc%E9ano-y-la-criosfera-se-dirigen-a-unas-condiciones-sin-precedentes-e-irreversibles- Continua la lectura de L’oceà i la criosfera es dirigeixen a unes condicions sense precedents i irreversibles

El deteriorament dels oceans del que alerta l’ONU posa en escac les platges i la pesca a Espanya

Amb 10.000 km de costa, Espanya és un dels països més vulnerables als desastres derivats de l’alteració de la mar a conseqüència de la crisi climàtica. A major nivell marí, les inundacions a tot el litoral es fan més freqüents i es perd sorral a les platges. També introdueix aigua salada en els aqüífers costaners.
“L’economia espanyola depèn en gran mesura de la costa i els seus mars”, segons una anàlisi de riscos de l’Executiu; Espanya és la primera potència pesquera de la UE.

https://www.eldiario.es/sociedad/Espana-enfrenta-deterioro-mutacion-ONU_0_945955752.html

El informe de la ONU sobre el deterioro “sin precedentes” de los océanos por las emisiones de CO2 señala directamente a España, que tiene 10.000 kilómetros de costa y es la primera potencia pesquera de la Unión Europea. Inundaciones costeras, pérdida de playas y mengua de los caladeros marinos van unidos a la crisis climática.

Casi todas las alarmas que ha subrayado el Panel de Expertos de la ONU este miércoles sobre los océanos se aplican a España: “Uno de los países más vulnerables de Europa donde millones de personas viven y dependen de un mar y unas zonas costeras saludables”, cuenta la responsable de la campaña de Cambio Climático de Greenpeace, Tatiana Nuño.  Continua la lectura de El deteriorament dels oceans del que alerta l’ONU posa en escac les platges i la pesca a Espanya

Els científics alerten que la mutació dels oceans per la crisi climàtica desencadenarà desastres per a la humanitat

L’escalfament del mar, cada vegada més àcid i amb menys oxigen, disminueix la vida marina i posa en risc els ingressos i el suport de milions de persones.
L’informe de IPCC -que s’uneix al publicat a l’octubre de 2018 sobre la necessitat de mesures urgents en la propera dècada i el d’agost passat sobre els canvis en la producció d’aliments- té una sentència sobre les implicacions globals que comporta la mutació radical de la mar: “la degradació a llarg termini dels ecosistemes marins compromet el paper dels oceans en la seva dimensió cultural, recreativa i de benestar de la humanitat”.

https://www.eldiario.es/sociedad/cientificos-alertan-degradacion-precedentes-climatica_0_945606338.html Continua la lectura de Els científics alerten que la mutació dels oceans per la crisi climàtica desencadenarà desastres per a la humanitat

Oceans: el sistema circulatori de la Terra, en perill

“El dia de demà” és una pel·lícula de l’any 2004, catorze anys després, el tema és de plena actualitat. Totes les formes de vida de la Terra depenen de l’aigua marina. Els oceans emmagatzemen la major part de l’energia del planeta i els corrents ajuden a distribuir-la, fent habitables les latituds més altes. Però l’ésser humà està ocasionant canvis en aquestes columnes d’aigua i no se sap que conseqüències tindrà.

https://www.eldiario.es/sociedad/sistema-circulatorio-Tierra-peligro_0_754875371.html

Los mares y océanos son el elemento más importante de nuestro gran hogar, este planeta que denominamos Tierra. En esta gran casa tenemos muchas formas de vida y todas y cada una de ellas, incluida la especie humana, dependen de la presencia de las aguas marinas. Los océanos constituyen más del 99% de la masa viva que hay en nuestro planeta. Así mismo, almacenan la mayor parte de la energía y de otras muchas propiedades que constituyen la base de la vida en nuestro planeta; de hecho, la composición de los principales elementos químicos es similar en el agua de mar y en los seres vivos, una similitud que indudablemente responde a que el origen de la vida tuvo lugar en los mares. Las corrientes oceánicas también contribuyen a la distribución de la energía que nos llega del sol desde las regiones ecuatoriales y tropicales hacia las zonas de latitudes más altas, a partes aproximadamente iguales con los vientos atmosféricos. Sin estas corrientes y vientos, las regiones templadas serían áreas gélidas, no aptas para la especie humana. Continua la lectura de Oceans: el sistema circulatori de la Terra, en perill

El 2017, els oceans van ser, amb diferència, els més calorosos registrats

Entre els científics que treballen sobre el canvi climàtic, potser la informació més esperada cada any és quant s’ha escalfat la Terra. Aquesta informació només pot provenir dels oceans, ja que gairebé tota la calor s’emmagatzema allà. Si volem comprendre l’escalfament global, primer hem d’entendre l’escalfament de l’oceà.

El calor específic és la quantitat de calor que es necessita per unitat de massa per elevar la temperatura un grau Celsius. El calor específic de l’aigua és 1 caloria / gram. L’aigua és una de les substàncies amb major calor específic i per això és que l’aigua juga un paper molt important perquè regula la temperatura. L’elevat calor específic de l’aigua es deu al enllaç d’hidrogen. És a dir que per augmentar l’energia mitjana de les seves molècules, s’han de trencar molts ponts intermoleculars. Les grans quantitats de calor que l’aigua pot absorbir es fa servir per trencar els ponts d’hidrogen intermoleculars i no per augmentar o disminuir la temperatura dràsticament.  Aquesta propietat és fonamental per als éssers vius ja que gràcies a això, l’aigua redueix els canvis dràstics de temperatura per ser un bon regulador tèrmic.

Aquesta important informació sobre l’oceà va ser llançada dijous per un equip d’investigadors de classe mundial procedent de la Xina. Els investigadors (Lijing Cheng i Jiang Zhu) van trobar que els 201 m d’altitud (més de 6000 peus) d’aigües oceàniques van ser molt més càlids el 2017 que l’any més càlid anterior. Es mesura l’energia tèrmica a Joules. Resulta que 2017 va ser un any rècord, 1.51 × 1022 Joules més calent que qualsevol altre any. Per comparar, la generació elèctrica anual a la Xina és 600 vegades més petita que l’augment de calor a l’oceà.

Els autors proporcionen una llarga història de calor oceànic, que es remunta a finals dels anys cinquanta. Aleshores hi havia prou sensors de temperatura de l’oceà per obtenir una avaluació precisa de la calor dels oceans. Els resultats es mostren a l’article següent. El gràfic mostra la calor de l’oceà com una “anomalia”, que significa un canvi des de la seva línia de base de 1981-2010. Les columnes en blau són més fredes que el període 1981-2010, mentre que les columnes en vermell són més càlides que en aquest període. La millor manera d’interpretar aquest gràfic és notar l’augment constant de la calor de l’oceà durant aquest llarg període de temps.

https://amp.theguardian.com/environment/climate-consensus-97-per-cent/2018/jan/26/in-2017-the-oceans-were-by-far-the-hottest-ever-recorded?__twitter_impression=true

Among scientists who work on climate change, perhaps the most anticipated information each year is how much the Earth has warmed. That information can only come from the oceans, because almost all heat is stored there. If you want to understand global warming, you need to first understand ocean warming. Continua la lectura de El 2017, els oceans van ser, amb diferència, els més calorosos registrats

La lenta ‘agonia’ de la vida en els oceans

L’oxigen present en l’aigua procedeix de la dissolució de l’oxigen atmosfèric i de l’activitat fotosintètica dels organismes aquàtics. Aquest oxigen és consumit per organismes heteròtrofs i autòtrofs produint-se un balanç dinàmic en la concentració d’oxigen a l’aigua.

Hi ha a més factors ambientals abiòtics que condicionen el contingut d’oxigen (i d’altres gasos) en l’aigua, com són la temperatura del medi aquàtic (com més freda està l’aigua, més capacitat de contenir oxigen, el que fa aquest paràmetre molt dependent de els cicles diaris en els quals les nits són més fredes i els cicles estacionals en què l’hivern és més fred), l’altura sobre el nivell del mar, (sent menor la quantitat de gasos dissolts en aigua a mesura que ascendim en altura) , la quantitat de sals dissoltes (com més gran sigui la salinitat menor serà la capacitat del medi aquàtic per dissoldre gasos) i les característ

En els cossos d’aigua costaners, inclosos els estuaris i els mars, els llocs de baix oxigen han augmentat més de deu vegades des de 1950 i els científics esperen que l’oxigen continuï caient fins i tot fora d’aquestes zones a mesura que la Terra s’escalfa.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/178952/lenta-agonia-de-la-vida-los-oceanos

En los últimos 50 años, la cantidad de agua en el océano abierto con cero oxígeno ha aumentado más de cuatro veces, un elemento que es fundamental para la vida marina. Continua la lectura de La lenta ‘agonia’ de la vida en els oceans

Oceans: sota l’amenaça més gran de la història

“Segons David Attenborough, conegut naturista i divulgador científic, els oceans del món es troben sota l’amenaça més gran en la història del planeta. Els mars són part vital de l’ecosistema global i el futur de la vida a la Terra, depèn directament de les accions dels éssers humans. “

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/178197/Oceanos-bajo-la-mayor-amenaza-de-la-historia

Un grito de socorro

Attenborough emitirá esta advertencia en el transcurso del episodio final de su serie Blue Planet 2, “Océanos de maravillas”, que se emitirá el 1/1/2018, donde detalla el daño causado en los mares del mundo, por la contaminación plástica, el Cambio Climático, la sobrepesca e incluso, el ruido.

“Durante años, hemos pensamos que los océanos eran tan vastos y sus habitantes tan infinitamente numerosos, que nada de lo que hiciéramos podía afectarlos. Ahora sabemos que esa actitud fue un grave error”, explica Attenborough. Continua la lectura de Oceans: sota l’amenaça més gran de la història

Els oceans s’enfronten a una extinció massiva sense precedents

“L’ eliminació selectiva dels animals més grans en els oceans moderns, sense precedents en la història de la vida animal, pot alterar els ecosistemes durant milions d’anys”, conclou un estudi que presenta avui la revista Science. Liderat per investigadors de Stanford, el treball mostra com aquesta sisena extinció s’està acarnissant amb els éssers aquàtics més grans.

Pels investigadors, és evident que es deu a la forma de consumir ecosistemes pròpia de l’ésser humà, acabem primer amb els essers vius més grans. Va passar amb l’extinció dels mamuts i succeeix ara amb la pesca: cada vegada que entrem en un ecosistema primer acabem amb les peces grans i a mesura que escassegen anem esgotant la resta de recursos de menor entitat. Continua la lectura de Els oceans s’enfronten a una extinció massiva sense precedents