Arxiu d'etiquetes: Nasa

El telescopi Hubble detecta Earendel, l’estrella més llunyana mai observada

El descobriment obre una era inexplorada de l’estudi d’una formació estel·lar molt primerenca.  La NASA ha detectat, amb el telescopi espacial Hubble, la llum d’una estrella que va existir els primers mil milions d’anys després del naixement de l’univers amb el Big Bang. És l’estrella més llunyana mai vista.

https://www.vilaweb.cat/noticies/telescopi-hubble-earendel-estrella-mes-llunyana-mai-observada/ Continua la lectura de El telescopi Hubble detecta Earendel, l’estrella més llunyana mai observada

Rússia diu que l’estació espacial pot caure sense control si els EUA veten els seus astronautes

L’òrbita de l’EEI es controla des del sector rus, mentre que el sector nord-americà aporta electricitat.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20220226/8084864/rusia-estacion-espacial-caer-control.html Continua la lectura de Rússia diu que l’estació espacial pot caure sense control si els EUA veten els seus astronautes

La NASA posa data de caducitat a l’Estació Espacial: acabarà al fons del Pacífic el 2031

Haurà permès realitzar nombrosos experiments científics i mantenir presència humana continuada a l’espai durant tres dècades.

La NASA té intenció d’allargar la vida de l’Estació Espacial Internacional (EEI) fins a finals de l’any 2030 i d’estavellar-la el gener del 2031 a l’oceà Pacífic.

Si es compleixen les previsions recollides en l’“Informe de transició” que l’agència espacial nord-americana ha fet arribar al Congrés dels Estats Units, l’EEI haurà tingut una vida de poc més de tres dècades des que els primers astronautes hi van arribar el novembre de l’any 2000.

Des d’aleshores, ha fet possible la presència humana continuada a l’espai i la realització de nombrosos experiments científics.

“L’Estació Espacial Internacional està entrant en la seva tercera i més productiva dècada com a plataforma científica innovadora en microgravetat”, ha dit la seva directora, Robyn Gatens, en una declaració.

Una dècada en què Gatens assegura que l’EEI “continuarà proporcionant beneficis mèdics i mediambientals a la humanitat i posarà les bases per a un futur comercial en l’òrbita terrestre baixa”. Continua la lectura de La NASA posa data de caducitat a l’Estació Espacial: acabarà al fons del Pacífic el 2031

El llançament del James Webb: 29 dies de tensió per endavant

El 25 de desembre a les 13.20, hora peninsular, es llançarà el telescopi espacial James Webb, la culminació d’una feina de 20 anys i 10.000 milions de dòlars.

La NASA, l’Agència Espacial Europea (ESA) i la del Canadà (CSA), juntament amb més col·laboradors, han aconseguit desenvolupar aquest artefacte sensible a la radiació infraroja, capaç de veure com es van formar algunes estrelles, galàxies i sistemes planetaris, sota la promesa de “desplegar l’univers”. Abans d’aconseguir-ho, primer s’haurà de desplegar a si mateix, mentre recorre el llarg camí cap a la seva òrbita de treball durant gairebé un mes, salvant 1,5 milions de quilòmetres des de la superfície terrestre.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20211223/7948377/lanzamiento-james-webb-29-dias-infarto-3700-noches-ciencia.html

El telescopio espacial James Webb (JWST), el más complejo y avanzado jamás construido, está a punto de lanzarse al espacio. Su fecha de despegue está prevista para el 25 de diciembre a las 13.20, hora peninsular, desde Kurú, en Guayana Francesa. El JWST está diseñado para captar la radiación infrarroja emitida en la formación de las primeras galaxias y de las moléculas y elementos necesarios para la vida en otros planetas, pero para lograrlo tendrá que atravesar un desafío de 29 días que mantendrá en vilo a su equipo en tierra y a la comunidad científica mundial. Continua la lectura de El llançament del James Webb: 29 dies de tensió per endavant

La NASA aguditza el seguiment dels asteroides propers a la Terra

La NASA ha perfeccionat la tecnologia per determinar amb molta més precisió la possibilitat d’impacte amb un asteroide que es pugui acostar al nostre planeta.

Acaba de activar un sistema de nueva generación, llamado Sentry-II, que puede calcular la trayectoria de cualquier asteroide detectado por telescopios a lo largo del próximo siglo.

 El nuevo sistema predice casos especiales de asteroides que hasta ahora no estaban cubiertos por el anterior sistema de prevención de asteroides, llamado Sentry.

Al calcular sistemáticamente las probabilidades de impacto de esta nueva forma, la NASA consigue que el nuevo sistema de seguimiento de impactos sea más robusto.

Esta ventaja permite a los astrónomos evaluar con mayor seguridad todos los impactos potenciales, incluso los que tienen una probabilidad tan baja de colisión como una entre 10 millones.

Tema relacionado: Al menos 10 grandes asteroides están ocultos cerca de la Tierra

 PROBLEMAS ANTERIORES

Problemas anterioresEl anterior sistema, que ha estado operativo durante los últimos 20 años, se basaba en matemáticas muy inteligentes: en menos de una hora, podía obtener de manera confiable la probabilidad de impacto de un asteroide recién descubierto, durante los próximos 100 años.

Continua la lectura de La NASA aguditza el seguiment dels asteroides propers a la Terra

La NASA envia una nau espacial per desviar un asteroide

La DART s’ha enlairat avui dimecres a la matinada i està previst que a finals de setembre del 2022 xoqui contra l’asteroide Dimorfos i en modifiqui la trajectòria.

La nau DART de la NASA, destinada a xocar contra un asteroide per assajar un sistema de defensa contra aquests astres, s’ha enlairat aquest dimecres al matí, matinada als Estats Units, des de la base de Vandenberg, a Califòrnia.

Viatjarà durant nou mesos, fins que a finals de setembre del 2022 arribi al seu destí, l’asteroide Dimorfos (Dimorphos), un petit astre que al seu torn gira al voltant d’un altre asteroide, Dídim (Didymos).

L’objectiu de la missió és assajar un mètode per alterar l’òrbita de l’asteroide i així preparar un sistema de defensa planetària, de cara a altres astres d’aquest tipus que signifiquin una amenaça per al nostre planeta.

El llançament s’ha fet a l’hora prevista, quan a Catalunya eren les 7 i vint-i-un minuts del matí, amb un coet Falcon 9 de l’empresa SpaceX d’Elon Musk:

“Asteroide Dimorfos, que venim!”

Pocs minuts després, la primera fase del Falcon 9 ha aterrat a sobre de la plataforma marítima anomenada “És clar que encara t’estimo“, que l’estava esperant:

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20211124/nasa-envia-nave-espacial-desviar-asteroide-12894217 Continua la lectura de La NASA envia una nau espacial per desviar un asteroide

La NASA pretén instal·lar un reactor nuclear a la Lluna i busca idees per fer-ho

Les condicions establertes per als qui vulguin postular marquen que el reactor primer es construiria a la Terra i posteriorment serà enviat al satèl·lit natural.

https://actualidad.rt.com/actualidad/410972-nasa-pretende-instalar-reactor-nuclear-luna

La NASA, en colaboración con el Laboratorio Nacional de Idaho del Departamento de Energía de EE.UU., pretende instalar una planta de energía nuclear en la Luna y busca ideas para hacerlo.

En este marco, la agencia junto al principal laboratorio federal de investigación nuclear del país presentaron este viernes una solicitud de propuestas para un sistema de energía de superficie de fisión, que se utilizaría para sustentar la vida humana permanente en la Luna para las futuras misiones y establecer una fuente de energía independiente del SolContinua la lectura de La NASA pretén instal·lar un reactor nuclear a la Lluna i busca idees per fer-ho

Elena Ceballos, una científica sevillana amb la NASA: “La ciència dóna respostes per prendre decisions, però s’estan ignorant”

La física i investigadora de la Universitat de Sevilla participa en el projecte EXPORTS i el Ocean Twighlight Zone per conèixer al detall el cicle del carboni en els oceans, una arma indispensable amb la qual predir com es comportaran els mars davant del canvi climàtic. “Si a Espanya hi hagués la meitat de finançament que hi ha en EE. UU., Seríem completament pioners en tot”.

https://www.eldiario.es/andalucia/elena-ceballos-cientifica-sevillana-nasa-ciencia-da-respuestas-decisiones-ignorando_1_8074958.html

Elena Ceballos explora los confines del universo marino encapsulados en unas partículas invisibles. Su misión: hacerlas medibles, casi que palpables para el ojo científico, en la investigación que realiza para el proyecto EXPORTS, financiado por la NASA, y el OTZ (Ocean Twighlight Zone), del Woods Hole Oceanographic Institution. Ahora mismo, habla a través de la pantalla mientras se adapta a la vida estadounidense tras haber estado embarcada en la campaña marítima del plan. Tormentas, imprevistos, y el afán por la rigurosidad han traído a la física de la Universidad de Sevilla a esta aventura que, a lo largo de los tres próximos años, supondrá el estudio del ciclo del carbono en los océanos en la denominada Zona Crepuscular que abarca entre los 200 y 1.000 de profundidad. Un plan ambicioso, muy costoso e indispensable que analiza la “bomba biológica” con el fin de buscar estrategias que intenten paliar el irreversible cambio climático. Continua la lectura de Elena Ceballos, una científica sevillana amb la NASA: “La ciència dóna respostes per prendre decisions, però s’estan ignorant”

La NASA llança el rover Perseverance a la recerca de vida microbiana a Mart (vídeo)

 Aquest vehicle s’enlairarà acoblat a la punta del coet Atlas V i recorrerà els més de 500 milions de quilòmetres que separen la Terra del planeta vermell, on està previst que arribi el 18 de febrer. L’objectiu d’aquesta missió és comprendre millor la geologia i el clima de Mart i trobar indicis de vida microbiana a la superfície del planeta. I una de les seves fites serà intentar fer el primer vol sobre Mart, gràcies al helicòpter Ingenuity, un dron que es posarà a prova amb vista a futurs projectes de la NASA. Aquesta missió s’uneix a les dels Emirats Àrabs i de la Xina, que s’han enlairat aquest mes de juliol en direcció a Mart, aprofitant l’alineació d’aquest planeta amb la Terra, que fa que sigui més pròxim i que es produeix cada 26 mesos.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200730/482584417996/nasa-lanza-rover-perseverance-explorar-marte-video-seo-lv.html

El rover Perseverance lanzado por la NASA ya va camino de Marte. El lanzamiento ha sido un éxito y la misión Mars 2020 comienza su última fase: explorar el planeta rojo en busca de vida extraterrestre. Una de las principales novedades es que el Perseverance lleva consigo un helicóptero llamado Ingenuity que sobrevolará la superficie de Marte para doblar los esfuerzos en la búsqueda. En el caso de que se encuentren restos de vida el Perseverance  las recogerá para que vuelvan a la Tierra, algo que nunca se ha producido.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/la-nasa-enlaira-el-seu-coet-cap-a-mart-despres-dels-de-la-xina-i-els-emirats-arabs/video/6054218/

Els aniversaris més tràgics de la NASA coincideixen aquesta setmana

Els accidents de l’Apolo 1, el transbordador Challenger i el transbordador Columbia es van cobrar un total de 17 vides.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200127/473097105593/aniversarios-accidentes-nasa-esta-semana.html

Esta semana se celebra el aniversario de tres de los hechos más dramáticos en la historia de la NASA. Y es que en la exploración espacial no todo han sido éxitos. El riesgo que supone lanzar a alguien fuera de la atmósfera a veces se manifiesta en desastres.

Tal día como hoy pero de 1967, morían tres astronautas a bordo del Apolo 1. Gus Grissom, Ed White y Roger Chaffee estaban realizando un ensayo en el complejo de lanzamiento situado en Cabo Cañaveral, en Florida (EE.UU.), cuando la cápsula de la nave se incendió. La triple escotilla de la cabina no permitió que los astronautas escaparan tan fácilmente y los tres tripulantes fallecieron asfixiados. Más tarde se vio que la causa fue un cortocircuito que, debido al oxígeno a presión de la cabina, provocó que todo ardiera.

El accidente ocurrió menos de un mes antes de la fecha prevista para del lanzamiento del cohete, programado para el 21 de febrero. Apolo 1 era la primera misión tripulada del programa homónimo de la NASA que tenía por objetivo llegar a la Luna. El accidente hizo que el proyecto se paralizara durante 20 meses. Los estadounidenses lograron pisar el satélite en 1969 tras el éxito de la misión Apolo 11, ganando a los rusos en la carrera espacial.

Tripulación del Apolo 1. Gus Grissom, Ed White y Roger Chaffee

Tripulación del Apolo 1. Gus Grissom, Ed White y Roger Chaffee (NASA)

Continua la lectura de Els aniversaris més tràgics de la NASA coincideixen aquesta setmana