Arxiu d'etiquetes: mineral

Un dels majors refugis d’aus aquàtiques de Madrid, amenaçat per la reobertura d’una mina de sepiolita

Escuma de mar és un terme que es fa servir per anomenar la sepiolita quan de vegades se’n troba surant al mar Negre. La sepiolita és un mineral blanc de baixa duresa. Pot ser marcada amb l’ungla (duresa 2 en l’escala de Mohs), té una estructura porosa.

La seva fórmula química és H4Mg2Si3O10 (hidrosilicat de magnesi).

La sepiolita és d’especial utilitat per mantenir la neteja  i eliminar fàcilment abocaments d’oli, greixos, combustible o àcid. Si per alguna cosa es coneix a la sepiolita és per la seva gran capacitat d’absorció degut en gran part a la seva porositat. Tant és així que la seva utilitat és similar a la d’una esponja. Absorbeix les taques per simple contacte.

És una material que també es fa servir  per fer pipes.

La producció més important se situa a l’Àsia Menor, a Turquia, a les planes d’Eskişehir situades entre Ankara i Istanbul. Continua la lectura de Un dels majors refugis d’aus aquàtiques de Madrid, amenaçat per la reobertura d’una mina de sepiolita

Hi ha aigua a la Terra a més profunditat del que es creia

Quan pensem que hem d’investigar fora del nostre planeta,  a la recerca d’astres i altres mons, altres estudis ens indiquen que a la Terra encara tenim molt per descobrir.

Mookherjee i Andreas Hermann, de la Universitat d’Edimburg, a Escòcia, estimen que a la Terra profunda –aproximadament a entre 400 i 600 quilòmetres en el mantell — l’aigua és emmagatzemada i transportada a través d’un polimorf d’alta pressió del mineral brucita. La brucita és un mineral d’hidròxid de magnesi

“No crèiem que l’aigua pogués emmagatzemar mitjançant minerals hidratats com la brucita, però ara que sabem que hi és, ens cal esbrinar quanta aigua podria emmagatzemar eficaçment dins d’ella”, afirma. Continua la lectura de Hi ha aigua a la Terra a més profunditat del que es creia

La Fontarnauita

Què és la Fontarnauita? Doncs un mineral que pertany a la classe dels Borats (classe VI de la classificació de Nickel-Strunz (http://ca.wikipedia.org/wiki/Classificació_de_Nickel-Strunz) ). Es tracta d’una sal doble (borat-sulfat) de sodi-estronci, amb sodi i potassi. Fou descobert en un sondeig fet en dipòsits salins del miocè de Turquia. El nom esta posat en honor del geòleg català Ramón Fontarnau i Griera (1944-2007). Continua la lectura de La Fontarnauita