Arxiu d'etiquetes: microbiologia

La R. D. del Congo confirma el primer cas de ebola a la ciutat de Goma

El ebola amenaça a una ciutat amb un milió d’habitants al Congo. Es confirma el primer cas a Goma. Dos treballadors de la salut van morir assassinats ahir a Butembo, un dels focus principals de l’actual brot. El Ministeri de Sanitat assegura que el risc de propagació és baix. El brot de ebola al país suma ja més de 1.600 morts.

El ebola avança imparable per tota la zona est del Congo, amb més de 1.600 morts. A les ciutats afectades en les regions d’Ituri i Kivu Nord cal sumar ara Goma, una de les majors urbs del país, amb un milió d’habitants, i porta de sortida dels anomenats ‘minerals de sang’, aquells usats per la indústria tecnològica però l’obtenció del qual val del conflicte que segueix encès a la zona des de fa 25 anys.

El cas registrat a Goma és el d’un pastor evangelista que es va desplaçar des de Butembo, un dels focus principals de l’actual epidèmia, fins a la capital de Kivu Nord. Ara està per comprovar si aquest capellà va poder transmetre la malaltia a altres persones a la ciutat. Per a això cal seguir totes les línies de transmissió, cosa que ha estat impossible en altres zones d’aquesta regió i que explica la impossibilitat de sufocar la malaltia.

Hi ha una xifra que explica molt bé el perquè d’aquesta afirmació: el 50% dels pacients estan morint fora de les unitats de tractament, és a dir, que no van ser localitzats quan estaven malalts i van poder contagiar molts familiars en les últimes fases de la malaltia i en els enterraments, el moment en què el virus és més contagiós.

El ebola ja va saltar el mes passat la frontera del Congo cap a Uganda allotjat en tres cossos: un nen de cinc anys i la seva àvia de 50, que van morir, i el seu germà de tres, en aïllament.

https://www.20minutos.es/noticia/3703125/0/primer-caso-ebola-goma-r-d-congo/ Continua la lectura de La R. D. del Congo confirma el primer cas de ebola a la ciutat de Goma

Una innovadora combinació de fàrmacs millora el tractament del càncer colorectal

La teràpia limita la capacitat de les cèl·lules tumorals de tornar-se resistents als medicaments. Poc a poc anem vançant, però en cada queda molt…

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190707/463294965433/combinacion-farmacos-mejora-tratamiento-cancer-colorrectal.html

Una combinación de fármacos dirigidos contra una alteración genética ha aumentado la supervivencia de pacientes con tumorescolorrectales en un estudio internacional presentado en el Congreso Internacional de Cáncer Gastrointestinal celebrado esta semana en Barcelona. Continua la lectura de Una innovadora combinació de fàrmacs millora el tractament del càncer colorectal

“Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

L’avanç de la ‘Xylella fastidiosa’ en tres comarques alacantines segueix imparable. Organitzacions agrícoles demanen acabar amb la destrucció dels arbres sans i demanen un pla de contenció com el concedit per la Comissió Europea a les Illes Balears i Còrsega.

Xylella fastidiosa es una bacteria Gram-negativa, aeróbica, y cuyo óptimo de crecimiento se sitúa entre los 26-28ºC. Es una bacteria que se encuentra en el xilema, y se multiplica dentro de los vasos llegando a taponarlos y a obstruir el flujo de savia bruta, lo que provoca síntomas que se corresponden con falta de agua o carencia de nutrientes.

Hay 3 subespecies principales de la bacteria X. fastidiosa: subsp. fastidiosa, subsp. pauca y subsp. multiplex. En Europa han aparecido recombinantes de estas subespecies, como en el caso de Italia que está presente un recombinante de la subespecie pauca denominada CoDiRO y en Córcega (Francia) que está presente una recombinación entre las subespecies multiplex-sandyi.

https://www.publico.es/sociedad/agricultores-valencianos-plaga-fastidiosa-mantiene-agricultores-valencianos-pie-guerra.html

Continua la lectura de “Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

Investigadors demostren que els peixos són capaços d’olorar els virus

Aquest treball, realitzat en col·laboració amb la Universitat de Nou Mèxic (EUA), obre la porta a desenvolupar tractaments més efectius i vacunes contra un virus similar a la ràbia en els humans que afecta els peixos, i que suposa un repte per al sector de l’aqüicultura per les quantioses pèrdues econòmiques que suposa.

La psoriasi, les malalties relacionades amb la formació de les cèl·lules sanguínies i les malalties infeccioses són tres línies de recerca en les que es treballa amb peixos zebra

https://www.publico.es/sociedad/investigadores-demuestran-peces-son-capaces-oler-virus.html

Los peces son capaces de detectar virus a través de sus neuronas olfativas, que son las encargadas de activar los mecanismos de defensa de su sistema inmunitario para evitar la infección viral. Continua la lectura de Investigadors demostren que els peixos són capaços d’olorar els virus

Alacant registra el primer cas a Espanya d’infecció de chikungunya per picada de mosquit tigre

Tres turistes islandesos que van visitar la ciutat al maig donen positiu en tornar al seu país. Sanitat busca el possible focus infecciós

El Chikungunya, anomenat també febre de Chikungunya, és un virus que es transmet a través dels mosquits de la família Aedes. Al nostre país el vector és l’Aedes albopictus, més conegut com a ‘mosquit tigre’. La malaltia deu el seu nom a una paraula de l’idioma Makonde, de Moçambic, que significa “el que s’encorba” i fa referència a la postura que freqüentment adopten els afectats pel dolor articular que produeix la malaltia.

 La malaltia es caracteritza per provocar febre durant uns quatre o sis dies, dolors articulars i musculars, així com mal de cap. No existeix ni vacuna ni tractament específic per al virus.

https://www.diarioinformacion.com/alicante/2019/06/15/alicante-registra-primer-caso-espana/2159472.html

Se sabe que la picadura se ha producido en Alicante por el tiempo de incubación». Responsables de la Conselleria de Sanidad han confirmado a INFORMACIÓN que se ha detectado en Alicante el primer caso de fiebre chikungunya por mosquito tigre de toda España. «Es el primer caso autóctono de España», precisan a preguntas de este diario. Continua la lectura de Alacant registra el primer cas a Espanya d’infecció de chikungunya per picada de mosquit tigre

Trobada vida al lloc més infernal de la Terra

No només és el més calorós que es coneix, sinó també el més àcid, tant que està per sota de zero, fora de l’escala de pH (1-14)

Es tracta d’organismes esfèrics d’uns 50 nanòmetres, tres vegades més petits que altres bacteris. Es recobreixen de minerals i acaben recoberts per una capa  com si estiguessin fossilitzades

El que més crida l’atenció és  uns microorganismes que pràcticament s’acaben de descobrir i que resulta que estan per tot arreu i no els havíem detectat, segurament en part per falta d’eines, són molt importants. L’ambient que han estudiat és realment extrem, pel que pot ampliar els escenaris on és possible que hi hagi vida

https://pacot.es/t/hallada-vida-en-el-lugar-mas-infernal-de-la-tierra/42293

Un equipo de científicos ha encontrado vida en uno de los desiertos más hostiles de la Tierra, la depresión del Danakil, en Etiopía. En este antiguo fondo marino situado a hasta 150 metros por debajo del nivel del mar se alcanzan temperaturas de unos 50 grados centígrados. La corteza terrestre es en este punto extremadamente delgada, de apenas 15 kilómetros, y bajo ella se encuentra una enorme piscina de lava ardiente. El agua del mar se cuela por el subsuelo y produce un espectacular paisaje de piscinas y chimeneas termales de agua que brota a más de 100 grados y tiñe la tierra con colores espectaculares debido a los minerales y metales presentes en el terreno.

“Es el lugar más extremo que he encontrado en la Tierra”, explica Felipe Gómez, investigador del Centro de Astrobiología (Madrid) y autor principal del descubrimiento, que se publica hoy en la revista Scientific Reports. “No solo es el más caluroso que se conoce, sino también el más ácido, tanto que está por debajo de cero, fuera de la escala”, resalta.

Desde 2015, el equipo de Gómez ha estado investigando los surgimientos hidrotermales de Dallol, en una zona del sur de Etiopía vecina con Somalia y Djibuti donde no vive nadie y en donde nadie había pensado encontrar el menor rastro de vida. Continua la lectura de Trobada vida al lloc més infernal de la Terra

L’epidèmia de Ebola al Congo, la major i més letal en la història del país

Unicef adverteix que no hi ha previsions de quan serà possible eradicar-la. El director general de l’OMS ha fet una crida a la comunitat internacional i demanen fons per frenar l’epidèmia. És la segona més greu de la història del virus

.L’epidèmia d’Ebola a la República Democràtica del Congo es dispara: ja s’han superat les mil morts. Ja és la segona més greu de la història del virus, després de la que va afectar l’Àfrica Occidental el 2014, que va causar més d’11.000 morts. Segons l’últim comunicat del Ministeri de Salut del país del dia 4, hi ha 1.019 persones mortes i 434 de curades.

La taxa de mortalitat és del 65,9%, segons les autoritats sanitàries congoleses, que treballen coordinats amb l’OMS, l’Unicef i algunes ONG. Des de l’agost, ja han vacunat 110.000 persones. Els dos països fronterers, Ruanda i Uganda, han vacunat també el seu personal sanitari.

El director del programa d’emergències de l’OMS, Mike Ryan, preveu “un escenari de transmissió contínua i intensa”. El ministre de Salut congolès, Oly Ilunga, parla de “sis o nou mesos; o fins i tot un any” per frenar l’epidèmia.

Lluitar contra l’Ebola en una regió en conflicte

La situació és especialment greu perquè al repte de lluitar contra el virus s’hi suma el fet que el territori està en conflicte. Grups de rebels i de milicians s’enfronten des de fa temps i impedeixen el pas dels equips sanitaris.

Els atacs constants al personal mèdic i el rebuig de la població a acudir als centres de tractament són una combinació letal.

Tant les autoritats congoleses com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han denunciat les “manipulacions polítiques” que atien les hostilitats contra el personal mèdic a les regions afectades, un factor que agreuja l’epidèmia.

El fet més recent és l’assassinat de l’epidemiòleg Richard Mouzoko. El 19 d’abril, un grup d’homes armats van irrompre al lloc on treballava per a l’OMS, a Butembo. Dues persones més van quedar ferides.

Per això, Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS, i Matshidiso Moeti, director de l’OMS a l’Àfrica, van visitar la regió a finals d’abril. Volien expressar la seva gratitud i mostrar el seu suport al personal que lluita contra l’Ebola a la zona en condicions tan dures.

Els dos directius han avaluat sobre el terreny els passos que cal seguir en el futur per millorar la lluita contra el virus i la seguretat a la regió. També s’han reunit amb líders polítics, empresarials i religiosos locals per demanar-los que intensifiquin els esforços per estabilitzar aquesta part del país. Continua la lectura de L’epidèmia de Ebola al Congo, la major i més letal en la història del país

Identificada una nova diana per atacar el Parkinson

Un nou estudi, publicat aquest mateix dijous a la revista ‘Nature Communications’, demostra que l’acumulació progressiva de neuromelanina que es produeix amb l’envelliment acaba causant la disfunció i la degeneració de les neurones. Aquest fenomen, segons apunten els investigadors responsables de l’estudi, tan sols es produiria quan els dipòsits d’aquesta molècula superen un cert llindar, després del qual comencen a presentar-se les primeres mostres de Parkinson.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20190307/46903189262/cerebro-neuromelanina-pigmento-parkison.html

A partir de los tres años, el cerebro humano comienza a acumular un pigmento marrón en algunas de sus neuronas. Se llamaneuromelanina y es similar a la melanina que segrega la piel cuando tomamos el sol y que nos hace estar morenos. En el caso del cerebro, no se conoce bien qué función desempeña el pigmento, pero a medida que envejecemos se empieza a acumular en un tipo de neuronas ubicadas en la región cerebral llamada, precisamente, sustancia negra. Continua la lectura de Identificada una nova diana per atacar el Parkinson

Noves investigacions revelen que els microplásticos estan per tot arreu

La contaminació microplàstica s’estén al món, segons estudis nous que mostren contaminació al llac i rius del Regne Unit, a les aigües subterrànies als EUA i al llarg del riu Yangtze a la Xina i la costa d’Espanya.

Se sap que els humans consumim les minúscules partícules plàstiques a través de l’alimentació i l’aigua, però encara no s’han determinat els possibles efectes sobre la salut de les persones i els ecosistemes. Un estudi, a Singapur, ha descobert que els microplàstics poden albergar microbis nocius.

Una  nova anàlisi al Regne Unit va trobar contaminació microplàstica en els deu llacs, rius i embassaments . Es van trobar més de 1.000 petites peces de plàstic per litre al riu Tame, a prop de Manchester, fins i tot en llocs relativament allunyats, com ara les Cascades de Dochart i Loch Lomond a Escòcia.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1347854/nuevas-investigaciones-revelan-microplasticos-estan-todas-partes?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

La contaminación por microplásticos se extiende por todo el mundo, según nuevos estudios. Continua la lectura de Noves investigacions revelen que els microplásticos estan per tot arreu

Una col·lisió planetària va portar els ingredients per a la vida a la Terra

Un nou estudi suggereix que el xoc amb un protoplaneta de la grandària de Mart va aportar a la superfície terrestre els elements essencials per a la vida. Els investigadors apunten que aquest nou enfocament podria replantejar completament la recerca de vida extraterrestre fora del Sistema Solar. No van ser molts i dispersos els xocs per portar la vida a la Terra, sinó que va ser gràcies a un sol i enorme impacte que va dipositar en la superfície dels compostos orgànics volàtils que faltaven. Així ho argumenta un nou estudi publicat aquest mateix dimecres a la revista ‘Science Advances’

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20190123/estudio-colision-planetaria-origen-vida-tierra-7263109

En sus orígenes, este planeta rocoso al que llamamos Tierra no tenía todos los ingredientes necesarios para que brotara la vida. Estos pudieron haber llegado a nuestra superficie tras una espectacular colisión con un planeta embrionario del tamaño de Marte ocurrida hace unos 4.400 millones de años y tras la que, además, también surgió la Luna. Así lo argumenta un nuevo estudio publicado este mismo miércoles en la revista ‘Science Advances‘ en el que se sugiere que el carbononitrógenoazufre y otros elementos volátiles necesarios para el ‘boom de la vida’ llegaron de la mano de este impresionante choque que tuvo lugar en un momento clave para la formación de nuestro planeta. Este nuevo enfoque, según plantean los investigadores,  podría incluso replantear la búsqueda de la vida en otros planetas en nuestro Sistema Solar y más allá.

Hasta ahora, la gran incógnita sobre el origen de la vida en la Tierra era saber cómo un planeta rocoso como el nuestro había conseguido todos los ingredientes para que surgiera la vida. Una de las principales hipótesis que se planteaba es que los ‘bloques de construcción de la vida’ debieron haber llegado gracias a diferentes impactos de asteroides, cometas y meteoritos. Esta teoría, sin embargo, no lograba explicar cómo estos cuerpos celestes pudieron traspasar los materiales a la superficie terrestre si apenas contaban con ellos. Y es aquí, ante esta intrigante controversia científica, que el nuevo estudio liderado por investigadores de la Universidad de Rice (Houston, Estados Unidos) plantea una interesante respuesta: no fueron muchos y dispersos los choques per trajeron la vida a la Tierra, sino que fue gracias a un solo y enorme impacto que depositó en la superficie los compuestos orgánicos volátiles que faltaban.

“El escenario de la colisión planetaria lograría explicar el origen de tres elementos esenciales para la vida durante la acumulación y diferenciación de planetas rocosos. En este trabajo hemos podido demostrar que la solución más probable es el carbono, el nitrógeno y el azufre llegaran a través de un impacto gigante o mediante la fusión de la Tierra con un planeta del tamaño de Marte”, explica Damanveer S. Grewal, investigador principal de este nuevo estudio. “Este sería el primer escenario capaz de explicar tanto el momento como la entrega de estos compuestos de manera consistente con todas las pruebas geoquímicas existentes hasta el momento. Sin ir más lejos, esta hipótesis coincide con los estudios previos que sugieren que la formación de la Luna también tuvo que ver con el choque de un planeta de este mismo tamaño, lo que además explicaría las similitudes geoquímicas entre la Tierra y su satélite”, añade Rajdeep Dasgupta, coautor del trabajo.

Investigando el origen de la vida

La hipótesis de la colisión planetaria como el origen de la vida en la Tierra surge de un riguroso trabajo de investigación desarrollado en los laboratorios. Tras la publicación de su trabajo, Dasgupta y Grewal, investigadores principales del estudio, explican que para llegar a esta conclusión tuvieron que empezar recopilando datos a través de unos análisis experimentales en los que, simulando condiciones de alta presión y temperatura, intentaron averiguar cómo debían ser estos embriones planetarios. A partir de allí, diseñaron un programa que permitiera simular diferentes panoramas hasta dar con el más probable para explicar el origen de los compuestos orgánicos volátiles que llegaron a la Tierra. En este punto, hizo falta analizar unos mil millones de escenarios diferentes antes de dar con uno que fuera coherente con las condiciones del Sistema Solar actual.

De izquierda a derecha, Gelu Costin, Chenguang Sun, Damanveer Grewal, Rajdeep Dasgupta y Kyusei Tsuno, investigadores responsables del estudio / RICE UNIVERSITY

Esta hipótesis despierta ya el interés de los expertos. “Este nuevo estudio es muy interesante y proporciona una nueva perspectiva científica para comprender cómo tuvo lugar el aporte de carbono, nitrógeno y otros elementos cruciales para la vida. Sobre todo en relación a las evidencias geológicas, geoquímicas y astrobiológicas”, argumenta Jesús Martínez-Frías, investigador no vinculado a este estudio, experto en Geología Planetaria y Astrobiología y jefe del Grupo de Investigación del CSIC de Meteoritos y Geociencias Planetarias. “Esta investigación profundiza en la controversia existente sobre la composición geoquímica e isotópica de algunos elementos de la Tierra primitiva con respecto al material meteorítico y la composición del manto terrestre”, añade el también director de la Red Española de Planetología y Astrobiología y Miembro de la Comisión de Astrobiología de la Unión Astronómica Internacional.

“El estudio es interesante ya que remarca el importante papel del último embrión planetario que chocó contra nuestro planeta”, argumenta Josep M. Trigo, experto independiente a la investigación, científico titular del CSIC e investigador del Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). “Existen múltiples evidencias al respecto. Sin ir más lejos, en la composición similar de la Tierra y la Luna en ciertos isótopos clave como el oxígeno. Según revela esta nueva investigación, una composición peculiar de este protoplaneta dotado de un núcleo particularmente rico en azufre habría dado lugar a la peculiar abundancia de carbono, nitrógeno y otros elementos volátiles presentes hoy en día en nuestro planeta”, añade.

¿Y SI HUBIÉRAMOS ESTANDO BUSCANDO VIDA EXTRATERRESTRE EN LOS PLANETAS EQUIVOCADOS?

Si es cierto que la vida en la Tierra no surgió de manera espontánea sino tras una colisión que aportó los ingredientes que faltaban, toda la búsqueda de vida extraterrestre podría haber ido por el camino equivocado. A partir de ahora, no tan solo se debería empezar a buscar en los planetas que reúnan de por sí todas las condiciones sino que, además, también se debería tener en cuenta la interacción con otros cuerpos celestes capaces de completar el puzzle.

“Este estudio sugiere que cualquier planeta rocoso que haya existido durante el suficiente tiempo para haber recibido uno o más impactos gigantes, su trayectoria evolutiva puede verse completamente alterada”, explica Dasgupta. “Si, por ejemplo, detectamos un planeta que inicialmente no cuenta con los elementos esenciales para la vida en su superficie, no podemos descartar nada. Este puede acabar fusionándose con otro planeta que sí aporte los ‘bloques de construcción’ de la vida que le faltaban”, concluye el experto. En esta misma línea, Grewal añade: “Ahora mismo estamos ante una nueva pregunta: ¿pueden convertirse estos impactos gigantes en un nuevo requisito previo para la búsqueda de vida en otras partes del universo? ¿O es la Tierra es un caso especial?”, reflexiona el investigador.