Arxiu d'etiquetes: metalls

Mòbils, ordinadors i bateries contenen metalls estratègics per a Europa que els experts recomanen recuperar

Un informe enumera les matèries primeres essencials per a la seguretat i la competitivitat de el continent i assenyala la ruta d’economia circular a seguir per recuperar-les obligatòriament.

Hem de ser conscients a més que el decreixement és inqüestionable…

https://www.publico.es/ciencias/residuos-electronicos-moviles-ordenadores-baterias-contienen-metales-estrategicos-europa-hay-recuperar-avisan-expertos.html

Pueden los países europeos permitirse perder materiales de importancia estratégica porque no se reciclan adecuadamente los residuos electrónicos? A esta pregunta los expertos contestan que no. Avisan de que puede haber problemas de suministro que afecten a la seguridad del continente si no se convierte en obligatorio por ley el reciclado y la reutilización de, por ejemplo, compuestos químicos de cerio y neodimio, dos de las llamadas tierras raras. Parece claro que tirar los residuos o exportarlos no es perjudicial solo para el medio ambiente sino para la economía y la independencia de Europa. Continua la lectura de Mòbils, ordinadors i bateries contenen metalls estratègics per a Europa que els experts recomanen recuperar

Europa porta 15 anys retrasant una norma que obliga als productors de fertilitzants a reduir els nivells tòxics

El cadmi és un metall blanc blavós, dúctil i mal·leable. Es pot tallar fàcilment amb un ganivet. En alguns aspectes és semblant al zinc. La toxicitat que presenta és semblant a la del mercuri

Un dictamen de l’Agència de Seguretat Alimentària va admetre en 2009 que “l’exposició al cadmi de la població ha de reduir-se”. La Comissió Europea ha proposat un pla de reducció al que s’oposa a la patronal i que està pendent de negociació amb els governs de la UE. El reglament actual de 2003 admetia el perill del cadmi contingut en aquests productes i incloïa un mandat per redactar una regulació específica

El cadmi és un metall tòxic que pot presentar efectes dolents segons la dosi. Pot arribar a ser molt destructiu a exposicions prolongades. Pot causar diversos problemes mediambientals i tòxics per als éssers vius si és inhalat o ingerit. Normalment es troba al sòl i a l’aigua en baixes concentracions. Usualment s’extreu de minerals de zinc, especialment de sulfur de zinc. Algunes de les vies d’intoxicació del cadmi són els aliments com el paté, el marisc, algues seques, cacau; l’ús de fertilitzants i excrements d’animals com a adobs, canonades per al transport d’aigua i el tabac. En l’ambient el cadmi és molt perillós perquè s’acumula amb gran facilitat a les plantes i animals. En el cas dels mamífers, si tenen una dieta pobre en calci, aquest encara s’absorbeix més. Una vegada absorbit, s’associa a les proteïnes de baix pes molecular, metal·lotioneïna, i s’acumula en ronyons, fetge i òrgans reproductors (té un temps de vida mitjana de 10 anys). Petites dosis causen vòmits, diarrea i colitis. Quan l’exposició és prolongada causa hipertensió, engrandiment del cor, osteoporosi, osteomalàcia i en cas extrem la mort. Determinades proves han demostrat que el cadmi provoca anomalies cromosòmiques i càncer de pulmó. El cadmi és tòxic perquè pot substituir el zinc en molts sistemes biològics, ja que ambdós tenen el mateix estat d’oxidació i en la seva forma iònica tenen un mida semblant. En particular, el pot substituir en coenzims que contenen lligands lleugers (sulfurs). S’uneix deu vegades més fort a aquests coenzims i per això és tan difícil d’eliminar.

http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-retrasando-obligue-fabricantes-fertilizantes_0_740876684.html Continua la lectura de Europa porta 15 anys retrasant una norma que obliga als productors de fertilitzants a reduir els nivells tòxics

Algunes substàncies usades en tatuatges s’acumulen en els ganglis limfàtics

La Comissió Europea ja va publicar un informe, titulat ‘Seguretat dels tatuatges i maquillatge permanent’, en què es va alertar que alguns components de la tinta dels tatuatges poden alliberar substàncies cancerígenes i s’avisa que molts no estan elaborats per a la seva ús cosmètic.

Ara, un estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports’ demostra que algunes de les substàncies presents en els pigments infiltrats a la pell es traslladen a l’interior de l’organisme, acumulant-se en els ganglis limfàtics. Entre les substàncies perilloses per a la salut usades en les tintes per a tatuatges estan el níquel, el crom, el manganès, el cobalt i el diòxid de titani.

http://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/845137/algunas-sustancias-usadas-tatuajes-acumulan-ganglios-linfaticos?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Un grupo de científicos alemanes y franceses ha comprobado que diferentes sustancias presentes en las tintas usadas en los tatuajes se acumulan en los ganglios linfáticos. Continua la lectura de Algunes substàncies usades en tatuatges s’acumulen en els ganglis limfàtics

El pitjor focus de contaminació del planeta

No és un problema de contaminació puntual sinó un problema inherent a la zona de plantes metal·lúrgiques al nord de Sibèria.

El riu Daldykan, al costat de la remota ciutat de Norilsk,  ha tornat a tenyir-se misteriosament de vermell aquest estiu, una circumstància que s’ha repetit en les últimes dècades. La planta, considerada com a possible font de la decoloració de l’aigua, es troba entre les productors més grans del món de níquel i platí. També és citada com un dels pitjors focus de contaminació del món

Alguns mitjans han vinculat el color vermell del riu amb l’òxid de ferro que es troba en els dipòsits de níquel. Des del Ministeri de Recursos Naturals de Rússia s’apunta al trencament un conducte d’aigües residuals com una causa plausible de decoloració. Deficiències en la construcció i les tensions termomecàniques sobre les canonades poden contribuir al trencament d’aquests conductes….

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/126900/Conoces-peor-foco-contaminacion-planeta

El río Daldykan, junto a la remota ciudad de Norilsk, al norte de Siberia, ha vuelto a teñirse misteriosamente de rojo este verano, una circunstancia que se ha repetido en las últimas décadas. Los satélites Landsat han recogido imágenes de alteración del color rojo en las aguas alrededor de esta ciudad en varias fechas, incluyendo julio de 2015, julio de 2014, agosto de 2013, julio de 1998 y septiembre de 1997. Las imágenes –como la de este mes de agosto– muestran el río en los meses de verano, antes de que el agua se congele y quede oculto por la oscuridad polar. Las temperaturas invernales en Norilsk alcanzan un promedio de -31 grados Celsius. Gareth Rees, un investigador en la Universidad de Cambridge, vio de primera mano la decoloración durante su visita a Norilsk a mediados de la década de 1990. “Durante el trabajo de campo, mis colegas y yo vimos al menos un río que se estaba volviendo rojo, y áreas de sedimento rojo seco”, escribió en un correo electrónico remitido al Earth Observatory de la NASA. “Estos efectos son muy marcados y generalizados y se pueden encontrar utilizando métodos de teledetección.” Escondida en un rincón aislado de Siberia, la ciudad se asienta encima de vastos depósitos subterráneos de metales. La planta metalúrgica Nadezhda ha estado activa desde 1979, cuando fue construido en el emplazamiento de un aeropuerto. La planta, considerada como posible fuente de la decoloración del agua, se encuentra entre las productores más grandes del mundo de níquel y platino. También es citada como uno de los peores focos de contaminación del mundo. Algunos medios han vinculado el color rojo del río con el óxido de hierro que se encuentra en los depósitos de níquel. Desde el Ministerio de Recursos Naturales de Rusia se apunta a la rotura un conducto de aguas residuales como una causa plausible de decoloración. Deficiencias en la construcción y las tensiones termomécanicas sobre las tuberías pueden contribuir a la rotura de estos conductos. La contaminación alrededor de Norilsk va más allá de los ríos rojos, dijo el investigador de la NASA Nickolay Krotkov. Las plantas metalúrgicas representan “una de las mayores, si no la mayor, fuente de dióxido de azufre antropogénico, que resulta bien visible por los satélites” según un estudio reciente. Datos recabados en 2005 por el satélite Aura de la NASA, mostraron una mancha brillante de SO2 que rodea la planta. Un estudio de 2008 publicado en Eurasian Soil Science describe el territorio alrededor de Norilsk como “caracterizado por altas concentraciones de metales pesados, la falta de árboles, y la alteración de la mineralización de la materia orgánica”. ep

No seria més fàcil no contaminar…

Revolucionari compost capaç de retenir metalls pesants per reduir la contaminació en rius i sòls.

Quan llegia aquest article, pensava quan estúpids  som els humans. Som capaços de crear un compost per solucionar allò que espatllem deliberadament… No té cap lògica…

Continua la lectura de No seria més fàcil no contaminar…