Un grup de recerca de la Universitat de Múrcia va descobrir alts nivells de mercuri, encara que no tòxics, als pingüins de l’Antàrtida. Aquests animals tenen presència a les Illes de l’Atlàntic Sud.
La investigación, publicada en un artículo de la revista científica International Journal of Environmental Research and Public Health, analiza la intrusión de mercurio en la red alimentaria antártica.
Según ha explicado el investigador Miguel Motas, los niveles más altos de este metal se encontraron en los pingüinos barbijo, de la isla Rey Jorge, debido a su situación geográfica, más cerca de América y, por tanto, en mayor contacto con “fuentes antropogénicas”. Continua la lectura de Troben alts nivells de mercuri a pingüins de l’Antàrtida→
Encara que aquest mercuri no ho introdueixen els humans, la capa de gel s’està fonent molt més ràpid com a resultat del canvi climàtic. Els rius estan rebent 800 metres cúbics d’aigua contaminada amb mercuri per segon, com a conseqüència del desglaç de les glaceres de Groenlàndia.
A dia d’avui, les comunitats autòctones de Groenlàndia basen la seva dieta en la pesca. Els animals que necessiten per sobreviure, però, corren el risc d’estar contaminats amb mercuri, ja que una de les capes de gel més importants de el país està alliberant quantitats exorbitants del metall als rius locals. Encara que es troba de manera natural en certes roques, els nivells ja estan afectant la vida marina groenlandesa.
La medición de mercurio en los glaciares de Groenlandia ha detectado índices nunca antes vistos de este elemento en el hielo. Particularmente en el suroeste del país, una capa de hielo está liberando cantidades peligrosas a los cuerpos de agua dulce. En su mayoría, son ríos cercanos, en los que habitan algunas de las especies marinas que abastecen de alimento a las comunidades originarias.
El problema es que algunos de los peces son clave para la dieta de los habitantes. A pesar de que este metal se encuentra de manera natural en algunas rocas, la vida marina no está habituada a éste —y el organismo humano tampoco.
En su camino río abajo, la contaminación está alcanzando a los animales marinos —incluso aquellos que no están destinados para el consumo humano. De acuerdo con Jon Hawkings, de la Universidad Estatal de Florida, quien ha observado el fenómeno desde 2015, las muestras más recientes señalan aún más componentes de mercurio que en años anteriores.
800 metros cúbicos de agua contaminada por segundo
Foto: Getty Images
A partir de dos expediciones a Groenlandia, Hawkings y su equipo determinaron que las muestras de tres ríos con agua de deshielo han recibido hasta 800 metros cúbicos por segundo de agua contaminada. La crisis climática global ha acentuado este fenómeno, incluso durante la pandemia por COVID-19.
La cifra se obtuvo incluso después de las filtraciones realizadas para eliminar los sedimentos. A pesar de ello, la contaminación alarmante por mercurio se mantuvo. Al respecto, Hawkings destaca que las concentraciones del metal son al menos 10 veces más pronunciadas que un río promedio:
“AUNQUE ESTE MERCURIO NO LO INTRODUCEN LOS HUMANOS, LA CAPA DE HIELO SE ESTÁ DERRITIENDO MUCHO MÁS RÁPIDO COMO RESULTADO DEL CAMBIO CLIMÁTICO”, ENFATIZA EL EXPERTO.
La investigación fue publicada en Nature Geoscience. De acuerdo con los investigadores, esta fuente de mercurio está afectando incluso a los fiordos, con cantidades significativas de mercurio río abajo. Al año, se estima que pueda contaminar con 42 toneladas de mercurio, lo que representa el 10 % del metal en los océanos del mundo.
De acuerdo con Hawkings, lo más impresionante es que ni siquiera está siendo introducido por la mano humana —o no de manera directa. Si bien es cierto que este fenómeno se decanta del deshielo de los glaciares de Groenlandia, es una realidad que se ha acelerado notablemente como consecuencia del calentamiento global antropogénico.
En la actualidad, este elemento se posiciona como el de más alta preocupación a nivel global por su toxicidad. Cuando se inserta en las redes alimentarias, el mercurio se concentra aún más. Para las comunidades del Ártico, representa uno de los problemas de salubridad más difíciles de superar.
El mercuri, tòxic per als humans i els animals, ha estat trobat a la Fossa de les Mariannes i pot tenir implicacions nocives en el medi marí i en la cadena alimentària.
Aquest treball mostra que el mercuri alliberat pels humans ha arribat i ha entrat a les xarxes alimentàries fins i tot en els ecosistemes marins més remots de la terra. Aquesta millor comprensió de l’origen del mercuri en les profunditats de l’oceà ajudarà a modelar el destí del mercuri a l’atmosfera i els oceans
La contaminación por mercurio provocada por el hombre ha llegado al fondo de la parte más profunda del océano: la Fosa de las Marianas.
Esto tiene implicaciones significativas sobre cómo el mercurio afecta el medio marino y cómo se puede concentrar en la cadena alimentaria. Los hallazgos, que provienen de dos grupos de investigación independientes, se presentan en la conferencia de geoquímica Goldschmidt.
El mercurio es tóxico para los humanos y otros animales, y ha estado implicado en desastres ambientales en el pasado, más famoso en Minamata en Japón en la década de 1950, donde provocó defectos de nacimiento y síntomas neurológicos graves.
Un fenomen poc freqüent és el que passarà el proper dilluns 11 de novembre: Mercuri, el planeta més petit de el sistema solar i el més proper a la nostra estrella es veurà com un petit punt negre quan passi just entre la Terra i el Sol. Aquest esdeveniment consisteix en el pas del planeta per davant de el Sol, vist des de la Terra, el que ens permetrà apreciar els trànsits de Mercuri, a raó de 13 per segle, i de Venus, a raó de tretze per mil·lenni.
Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.[9] Fa una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva màxima separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Tan sols es pot veure a l’alba i al crepuscle. Se’n sap relativament poc
Nombroses ciutats organitzen activitats demà per presenciar el fenomen.
Mercurio pasará mañana 11 de noviembre entre el Sol y la Tierra, algo que solo sucede unas 13 veces cada siglo.Con ayuda de unos prismáticos o un pequeño telescopio, dotados de los filtros solares adecuados, se podrá ver un pequeño punto cruzando el disco del astro. Continua la lectura de Com veure el trànsit de Mercuri→
La nau BepiColombo s’enlairarà la propera nit des de la Guaiana per desxifrar els misteris del planeta més petit. Al costat de la Terra, és l’únic planeta del Sistema Solar Interior que preserva un camp magnètic. Té almenys 4000 milions d’anys, gairebé tan antic com el mateix astre.
Durant molt de temps els científics s’han preguntat què és el que fa que la superfície de Mercuri sigui tan fosca. El planeta més interior reflecteix molta menys llum solar que la Lluna, un cos en el qual la foscor de la seva superfície és deguda a l’abundància de minerals rics en ferro.
Será un largo viaje. Aunque la órbita de Mercurio está un poco más lejos de la Tierra que la de Marte, y si a Marte se llega en siete meses, la nave BepiColombo que se lanza la próxima noche desde Kurú, en la Guayana francesa, va a necesitar siete años para llegar hasta el planeta Mercurio. Continua la lectura de Europa llança la seva primera missió a Mercuri, el planeta misteriós.→
Ho revela una recerca científica sobre mostres d’aquest peix en centres comercials.Tot i el seu baix contingut en proteïnes i el seu nivell encara més baix d’omega-3, la panga (Pangasius hypophthalmus) és un dels peixos més consumits del món, sobretot a Europa. El seu baix cost, el seu bon sabor i una presentació comercial en forma de filet sense pell ni espines han augmentat el seu consum, especialment en col·legis, centres d’ancians, el sector hoteler i habitatges.
No obstant això, el preocupant de la panga no és realment el seu perfil nutricional, sinó la seva alta concentració de mercuri. El peix procedeix del riu Mekong al Vietnam, un dels afluents més llargs del món i també un dels més contaminats a causa de la presència de pesticides i altres compostos químics emprats en els cultius d’arròs, o les activitats humanes com la desforestació.
Com a conseqüència, el mateix peix, un peix omnívor i depredador final, també està molt contaminat, segons diversos informes, entre ells un de l’Organització Mundial de la Salut. L’animal tendeix a acumular majors concentracions de metalls com el mercuri.
Una antiga planta petroquímica alemanya ha quedat abandonada a Líbia i vessa mercuri al mar. El mercuri i els seus derivats són extremadament tòxics, tant per als humans com per als ecosistemes i la vida salvatge. És capaç de concentrar-se a les cadenes tròfiques i també resulta especialment perillós per a les dones embarassades i en edat fèrtil, que poden acumular-lo en el seu organisme i transmetre’l al nadó durant l’embaràs o la lactància.No hi ha estadístiques mèdiques de cap tipus, però l’únic estudi que es va realitzar indica que més de la meitat dels operaris de la planta d’electròlisi presentaven un índex elevat de mercuri a la sang
Era l’any 1977 quan van seleccionar l’Ibrahim per treballar en una planta petroquímica. La construirien tres anys més tard, i aquell libi que tot just havia fet 22 anys va rebre formació a Itàlia i Alemanya. “Com podia rebutjar aquella oferta?”, diu l’Ibrahim, que ara llueix una poblada barba grisa. Quaranta anys més tard, admet que va ser la pitjor decisió de la seva vida. Continua la lectura de Un Txernòbil al mar Mediterrani→
El mercuri és un metall molt tòxic, afecta principalment les funcions cerebrals (neurotòxic) i renals (nefrotòxic) i se sospita que és un disruptor endocrí i pot induir certs càncers . Es va observar per exemple, casos de leucèmia en la intoxicació per mercuri massiva de Minamata del Japó. Als any seixanta es va produir una de les pitjors tragèdies humanes causades per aquest metall pesat, en consumir els seus integrants peixos amb alts nivells de mercuri. La història de les víctimes de Minamata és també la lluita per no deixar que un silenci oficial, amenaces, intimidacions i pressions de tota mena aconsegueixin amagar la veritat.
Una nova tècnica automatitzada ha reduït el temps necessari per a determinar la bio-accessibilitat de les diferents formes de mercuri tòxic en el Medi Ambient, un metall que resulta altament tòxic per a molts organismes i s’acumula en la cadena alimentària
“Una nueva técnica automatizada ha reducido el tiempo necesario para determinar la bio-accesibilidad de las diferentes formas de mercurio tóxico en el Medio Ambiente, un metal que resulta altamente tóxico para muchos organismos y se acumula en la cadena alimentaria.” Continua la lectura de Innovador mètode per detectar mercuri en la cadena alimentària→
Incloure peix en una dieta equilibrada (que també contingui abundants cereals, llegums i vegetals) és sempre una bona idea. El peix, consumit amb moderació, és un aliment molt saludable per diferents raons. Però no totes les classes de peix són beneficioses, ja que la contaminació que pateixen els mars i oceans també passa factura al nostre organisme a causa de les grans quantitats de mercuri i altres elements indesitjables presents en algunes espècies.
Tot i que el consum moderat de peix i variat en espècies pot aportar-nos molts avantatges , el consum excessiu també ens pot comportar alguns problemes per diferents motius: excés de proteïnes, residus tòxics y metalls pesats.
Aquesta història real explica que quan es tracta de manipular productes químics de risc, totes les mesures de seguretat són poques. Els metalls pesants són un grup d’elements químics altament tòxics i no biodegradables, fet que fa que la seva bioacumulació en organismes vius o sediments provoqui greus impactes.Per un petit accident el dimetilmercuri va mostrar una toxicitat molt més gran de la que es pensava. Després de descobrir aquest enverinament per mercuri, es va revelar que els protocols que s’havien utilitzat per tractar aquesta substància no eren els adequats ; es van provar diversos guants de seguretat i es va veure que el dimetilmercuri travessava la majoria d’ells en segons , molt més ràpid del que s’esperava. Avui en dia la comunitat química ha reemplaçat el dimetilmercuri com a patró per a les mesures de RMN pel Tetrametilsilà.
Aquest article pretén retre un petit homenatge a Karen Wetterhahn (1948-1997) professora i reconeguda investigadora química del Dartmouth College ( EUA ) especialitzada en els efectes dels metalls pesants sobre la salut. Continua la lectura de Karen Wetterhahn enverinada per unes gotes de dimetilmercuri→
