Arxiu d'etiquetes: Mediterrània

Tones de fàrmacs i microplástic s’aboquen a la mar cada any amb efectes desconeguts per a la cadena alimentària.

La salut de la Mediterrània és molt dolenta. Cada vegada té menys vida . I la situació té solució?Vull pensar que sí. Si ens ho prenem seriosament i optem per un model de consum sostenible, tindrà solució , sinó no.

Investigadors de l’Institut de Ciències Marines d’Andalusia i la Universitat de Còrdova alerten de problemes de reproducció i estrès oxidatiu en mol·luscs i crustacis per la creixent ingesta de contaminants emergents no eliminats pels sistemes de depuració. Les conseqüències a llarg termini sobre el consum humà són encara imprevisibles.

https://www.publico.es/sociedad/mar-mediterraneo-toneladas-farmacos-microplasticos-vierten-mar-ano-efectos-desconocidos-cadena-alimentaria.html

Nuevos agentes contaminantes están llegando a los océanos en las últimas décadas en composición y cantidades nunca vistas en ecosistemas marinos. Son los llamados contaminantes emergentes, integrados principalmente por nanopartículas de fármacos, filtros solares y microplásticos. Los sistemas convencionales de depuración se revelan incapaces hoy día de filtrar esos productos derivados, en gran medida, del incremento exponencial del consumo y nuevos modelos de vida. Continua la lectura de Tones de fàrmacs i microplástic s’aboquen a la mar cada any amb efectes desconeguts per a la cadena alimentària.

‘Glòria’ arrasa al Delta de l’Ebre, però el problema comença aigües amunt …

El problema d’aquesta zona humida únic a la Mediterrània no comença a la costa, sinó aigües amunt, on més de 130 embassaments retenen el 99% dels sediments que haurien alimentar aquest espai.

https://www.seo.org/2020/01/22/gloria-arrasa-al-delta-del-ebro-pero-el-problema-empieza-aguas-arriba/

El Delta del Ebro sufre las consecuencias de uno de los temporales más importantes de la historia reciente: kilómetros de playas y unas 3.000 hectáreas de arrozales han sido engullidas por el mar que ha penetrado hasta tres kilómetros tierra adentro. La organización conservacionista SEO/BirdLife lamenta profundamente los daños causados por el temporal “Gloria”, especialmente en el Delta del Ebro, donde lleva trabajando más de 20 años en su conservación y en la producción de arroz ecológico y sostenible. Continua la lectura de ‘Glòria’ arrasa al Delta de l’Ebre, però el problema comença aigües amunt …

Tres temporals de rècord en només nou mesos converteixen en zona crítica al litoral mediterrani

Les pluges torrencials de la Setmana Santa de 2019, la Dana de setembre que va fer col·lapsar el Mar Menor al setembre d’aquest mateix any i la borrasca ‘Glòria’ són exemples de com la crisi climàtica fa que els fenòmens meteorològics extrems es donin amb més assiduïtat .

El viscut aquests darrers anys en l’àrea mediterrània és coherent amb els diferents escenaris de canvi climàtic que es realitzen des de fa dècades

https://www.publico.es/sociedad/tres-temporales-record-nueve-meses-convierten-zona-critica-litoral-mediterraneo.html

La Organización Meteorológica Mundial advertía el pasado mes de diciembre de cómo los efectos de la crisis climática se estaban comenzando a hacer visibles y habituales. Su secretario general, Petteri Taalas, ponía el foco sobre la subida de temperaturas del planeta, el deshielo y el incremento de los niveles del mar. Todo ello, comentaba a los medios, desembocará en un aumento de los fenómenos extremos que desgarran ecosistemas y derrumban las formas de vida de sociedades y pueblos. La cotidianidad de la devastación, sin embargo, no parece quedar tan lejos. De hecho, España es un buen ejemplo de cómo el cambio climático hace de la Tierra un lugar difícil de habitar. Continua la lectura de Tres temporals de rècord en només nou mesos converteixen en zona crítica al litoral mediterrani

Entre el 20% i el 54% de les partícules de microplàstics de tot el món es troben a la Mediterrània

Ofegats en un mar de plàstic. Cada any acaben a l’oceà uns vuit milions de tones de plàstic, un material que pot trigar segles, o més, en desaparèixer. Podem seguir gaudint d’aquest invent sense destruir el planeta?

En els països mediterranis vivim 150 milions de persones.  Els països que més plàstics aboquen al mare nostrum són Turquia (144 tones al dia), Espanya (126 tones), Itàlia (90 tones), Egipte (77 tones) i França (66 tones).

https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/grandes-reportajes/ahogados-mar-plastico_12712

https://www.eldiario.es/murcia/medio_ambiente/particulas-microplasticos-mundo-encuentran-Mediterraneo_0_931256969.html

El plástico representa el 95% de los residuos que flotan en el Mediterráneo, un mar que acumula entre el 20% y el 54% de las partículas de microplásticos del planeta, publica la Fundación Aquae (Hidrogea) en una infografía que aborda la presencia de este material que los humanos están ingiriendo en su alimentación.

 Esta gigantesca “mancha” de plástico que afecta a todo el litoral mediterráneo, desde Algeciras a Barcelona, es una seria amenaza para las especies marinas y para las aves de nuestro entorno. En total, 134 especies mediterráneas se encuentran gravemente afectadas por la ingesta de plástico: 60 especies de peces; 9 especies de aves marinas; 5 especies de mamíferos marinos (cachalotes, rorcuales comunes, delfines nariz de botella, delfines de Risso y delfines listados); y las 3 especies de tortugas marinas que habitan en el Mediterráneo (se han encontrado hasta 150 fragmentos de plástico en algunas tortugas boba).
Infografía
Infografía HIDROGEA

Según se recoge en la infografía adjunta, elaborada por Fundación Aquae con datos del Servicio de Estudios del Parlamento Europeo, Greenpeace y WWF, los países que más plásticos vierten al mare nostrum (en los países mediterráneos vivimos 150 millones de personas) son Turquía (144 toneladas al día), España (126 toneladas), Italia (90 toneladas), Egipto (77 toneladas) y Francia (66 toneladas).

Los residuos plásticos no solo afectan al Mediterráneo: el 80% de la basura que hay en nuestros océanos es plástico, concretamente más de 150 millones de toneladas, una cifra que para 2050 se espera que alcance los 12.000 millones de toneladas. Una situación que cada año provoca la muerte de más de 100.000 animales marinos y que amenaza a otras 700 especies del hábitat marina.

Asia es el continente que más toneladas de plástico vierte a los océanos al año (el 86,17% del total), con 1.210.000 de toneladas; seguido por África (7,78%), con 109.200 toneladas; Latinoamérica (4,8%), con 67.400 toneladas; Norteamérica y América Central (0,95%), con 13.400 toneladas; Europa (0,28%), con 3.900 toneladas; y Oceanía (0,02%), que vierte al año 300 toneladas de plástico en los océanos.

Los microplásticos, que provienen de desechos del plástico, se han convertido en un problema medioambiental, social, económico y, posiblemente, sanitario. Según un estudio elaborado por la universidad canadiense British Columbia y publicado recientemente en la revista Environmental Science and Technology, una persona (estadounidense medio) puede ingerir y respirar entre 70.000 y 121.000 partículas de microplásticos al año. Actualmente, los científicos intentan determinar si esta ingesta tiene alguna consecuencia para la salud humana.

750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

No és el Pacífic, sinó el Mediterrani que banya les nostres costes.  El canal de Menorca, l’àrea marina protegida que hi ha entre Menorca i Mallorca, acumula 752 milions de microplàstics o, el que és el mateix, 3,7 tones de plàstics. A l’estiu i a la primavera és quan se’n detecta més quantitat, fet que suggereix l’efecte directe que pot tenir el turisme.

https://www.ccma.cat/324/750-milions-de-microplastics-suren-al-mar-entre-menorca-i-mallorca-una-zona-protegida/noticia/2940632/

Així ho revela un estudi fet per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Selva), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les illes Balears i l’Escola de Negocis ESADE. Durant els anys 2014 i 2015 es van recollir mostres trimestralment per avaluar la presència de microplàstics en aquesta zona protegida.

Amenaça per a l’ecosistema

El canal de Menorca és un corredor marí de 36 quilòmetres que separa les dues illes balears més grans. Hi ha 16.000 espècies diferents, 58 de les quals estan protegides.

El canal de Menorca fa 36 quilòmetres i hi viuen 16.000 espècies diferents (EFE) Continua la lectura de 750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

El riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics a la Mediterrània

Segons el treball, publicat a la revista “Science of the Total Environment”, els rius constitueixen la principal font de contaminació dels mars per microplásticos, que s’acumulen a les zones de les platges i en els sediments de les desembocadures.

https://www.lavanguardia.com/vida/20190704/463286054559/el-rio-ebro-vierte-cada-ano-2200-millones-de-microplasticos-al-mediterraneo.html

El río Ebro vierte cada año 2.200 millones de microplásticos al Mediterráneo, según un estudio del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambiental de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB), que constata que los deltas y estuarios de los ríos son áreas de acumulación de estos desechos. Continua la lectura de El riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics a la Mediterrània

Espanya és el segon país de la Mediterrània amb més incendis forestals cada any

 Portugal encapçala el llistat.   L’informe ‘Crema la Mediterrània’, presentat aquest dijous per l’organització ecologista WWF, ha analitzat els incendis forestals a Espanya, França, Grècia, Itàlia, Turquia i Portugal, país aquest últim que encapçala amb diferència la mitjana anual d’incendis de l’última dècada.

A Espanya, el 96% dels focs van ser provocats per nosaltres.

https://www.publico.es/sociedad/incendios-forestales-espana-segundo-pais-mediterraneo-incendios-forestales-ano.html

España es el segundo país del Mediterráneo -solo por detrás de Portugal- con más incendios forestales cada año, con 12.000 siniestros y cerca de 100.000 hectáreas de media calcinadas, un paisaje altamente inflamable que se está convirtiendo “en un polvorín” por el cambio climático.

Así lo recoge el informe Arde el Mediterráneo, presentado este jueves por la organización ecologista WWF, en donde se analizan los incendios forestales en España, Francia, Grecia, Italia, Turquía y Portugal, país que encabeza con diferencia la media anual de incendios de la última década. Continua la lectura de Espanya és el segon país de la Mediterrània amb més incendis forestals cada any

Menorca es convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani

La Unesco aprova l’ampliació de la zona marina de Menorca inclosa en la Reserva de la Biosfera.

La Unesco ha aprovat aquest dimecres l’ampliació de la zona marina de Menorca inclosa en la Reserva de la Biosfera, cosa que la convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani.

L’any 1993, Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la seva diversitat ambiental i paisatgística. Durant aquests 26 anys, la protecció s’ha aplicat a tota l’illa, unes 71.000 hectàrees, i a la zona marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Els científics han demanat repetidament una ampliació de la reserva al voltant de l’illa i finalment han aconseguit que la Unesco hi doni el vistiplau. Fins a 12 milles mar endins de la zona del nord de l’illa estaran incloses en la reserva. D’aquesta manera, la superfície actual es multiplicarà per set i superarà les 514.000 hectàrees.

La intenció és aplicar a tota la nova zona polítiques de sostenibilitat amb especial atenció al turisme i la pesca. La declaració no implica, en principi, noves restriccions, però sí que suposa haver de definir altres maneres de relacionar l’activitat de les persones perquè sigui compatible amb la conservació del medi marí.

L’actual reserva és una bona representació dels hàbitats marins típics de la Mediterrània Occidental i per això aposten per ampliar-la. Entre els hàbitats destacats, hi ha el coral·ligen, els fons rocosos i les algues calcàries, de creixement molt lent. Tots són molt vulnerables als impactes antròpics, sobretot a la pesca.

També es delimitaran encara més dos nuclis que ja estaven protegits: tot l’entorn de s’Albufera des Grau i la reserva marina del nord.
També l’anomenat Canal de Menorca, que representa, probablement, la principal àrea d’alimentació per a les aus marines en l’àmbit de les Balears. Continua la lectura de Menorca es convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani

La zona costanera de Barcelona, la segona amb més abocaments de plàstics a la Mediterrània

El primer país és Turquia. Cada any, 570.000 tones de plàstic entren en aigües mediterrànies, 3,6 milions de tones ni tan sols són recollides i altres 3 milions tenen una mala gestió. La producció de plàstic és massa barata, mentre que la gestió de les seves deixalles i els costos de contaminació són a càrrec en gran mesura de les societats i de la natura. Tots els països han de revisar tota la seva cadena de producció. És l’única manera en què podem mantenir el plàstic fora de la mar Mediterrània.

https://www.lavanguardia.com/natural/actualidad/20190609/462741728811/plasticos-wwf-contaminacion-andres-de-cozar.html

Las costas de Barcelona son la segunda área con mayor vertido de plásticos en el Mediterráneo (con una acumulación diaria de 26,1 kilos por kilómetro en la franja litoral). Así lo indica un estudio de la oenegé WWF en el que se señalan las nueve áreas que sufren más gravemente este problema.

El ranking está encabezado por el litoral de Cilicia, en el extremo suroriental de Turquía (31,3 kilos). Continua la lectura de La zona costanera de Barcelona, la segona amb més abocaments de plàstics a la Mediterrània

Les temperatures ja provoquen canvis dràstics en ecosistemes marins

L’escalfament global té amenaçades a nombroses espècies albergades a la Mediterrània. I l’impacte d’activitats com la pesca o l’abocament de productes contaminants pot incrementar la vulnerabilitat de l’ecosistema marí a l’efecte del canvi climàtic

Així ho assegura l’investigador de l’Institut per a la Protecció i la investigació del Medi Ambient (ISPRA) d’Itàlia Ernesto Azzurro amb ocasió de la conferència del projecte del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Interreg Mediterranean) MPA-Adapt, que se celebrarà el proper quatre i cinc de juny a Barcelona.

Les àrees marines protegides no detindran les amenaces del canvi climàtic, però poden servir com una eina poderosa per ajudar a reduir alguns d’aquests impactes i contribuir en els esforços d’adaptació de les àrees costaneres

https://www.publico.es/sociedad/ecosistemas-marinos-temperaturas-provocan-cambios-drasticos-ecosistemas-

El aumento de las temperaturas está provocando modificaciones drásticas en la estructura y funcionamiento de los ecosistemas marinos, y estos cambios “son muy rápidos y tienen lugar en todo el Mediterráneo”.

Así lo asegura el investigador del Instituto para la Protección y la investigación del Medioambiente (ISPRA) de Italia Ernesto Azzurro con ocasión de la conferencia del proyecto del Fondo Europeo de Desarrollo Regional (Interreg Mediterranean) MPA-Adapt, que se celebrará el próximo cuatro y cinco de junio en Barcelona.

 En el marco de esta iniciativa, en la que participan cuatro países (España, Croacia, Italia y Francia) y liderada por el Instituto de Ciencia del Mar de Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), los investigadores han trabajado sobre cinco área marinas protegidas del Mediterráneo y han evaluado aspectos como la vunerabilidad de la biodiversidad.

Además han analizado los impactos socioeconómicos del cambio climático en estos espacios y han elaborado planes de acción con medidas de adaptación.

Amenaza climática

Las áreas marinas protegidas no detendrán la amenazas del cambio climático, pero “pueden servir como una herramienta poderosa para ayudar a reducir algunos de estos impactos y contribuir en los esfuerzos de adaptación de las áreas costeras” apunta la experta marina del Centro de Cooperación del Mediterráneo de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), con sede en Málaga, Mar Otero.

El proyecto “Guiando a las áreas marinas protegidas del Mediterráneo era del cambio climático: construyendo resiliencia y adaptación” ha tenido una duración de tres años en los que se han consolidado normalizado protocolos de monitoreo de indicadores del cambio climático.

Entre estos protocolos destacan los destinados a dar voz a colectivos como pescadores y submarinistas gracias a más de 500 entrevistas en nueve países de la cuenca del Mediterráneo.

Además del CSIC, ISPRA, IUCN-Med, en el proyecto han participado el Parque Nacional de Brijuni (Croacia), el Área Marina protegida de las Islas Pelágicas (Italia), el Área Marina Protegida de Portofino (Italia), el Parque National de Port-Cros (Francia) y la Agencia de Medioambiente de Córcega (Italia).

https://elpais.com/elpais/2018/10/15/ciencia/1539596257_519364.html

https://www.efeverde.com/noticias/cambios-drastico/