Arxiu d'etiquetes: Mediterrània

Menorca es convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani

La Unesco aprova l’ampliació de la zona marina de Menorca inclosa en la Reserva de la Biosfera.

La Unesco ha aprovat aquest dimecres l’ampliació de la zona marina de Menorca inclosa en la Reserva de la Biosfera, cosa que la convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani.

L’any 1993, Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la seva diversitat ambiental i paisatgística. Durant aquests 26 anys, la protecció s’ha aplicat a tota l’illa, unes 71.000 hectàrees, i a la zona marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Els científics han demanat repetidament una ampliació de la reserva al voltant de l’illa i finalment han aconseguit que la Unesco hi doni el vistiplau. Fins a 12 milles mar endins de la zona del nord de l’illa estaran incloses en la reserva. D’aquesta manera, la superfície actual es multiplicarà per set i superarà les 514.000 hectàrees.

La intenció és aplicar a tota la nova zona polítiques de sostenibilitat amb especial atenció al turisme i la pesca. La declaració no implica, en principi, noves restriccions, però sí que suposa haver de definir altres maneres de relacionar l’activitat de les persones perquè sigui compatible amb la conservació del medi marí.

L’actual reserva és una bona representació dels hàbitats marins típics de la Mediterrània Occidental i per això aposten per ampliar-la. Entre els hàbitats destacats, hi ha el coral·ligen, els fons rocosos i les algues calcàries, de creixement molt lent. Tots són molt vulnerables als impactes antròpics, sobretot a la pesca.

També es delimitaran encara més dos nuclis que ja estaven protegits: tot l’entorn de s’Albufera des Grau i la reserva marina del nord.
També l’anomenat Canal de Menorca, que representa, probablement, la principal àrea d’alimentació per a les aus marines en l’àmbit de les Balears. Continua la lectura de Menorca es convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani

La zona costanera de Barcelona, la segona amb més abocaments de plàstics a la Mediterrània

El primer país és Turquia. Cada any, 570.000 tones de plàstic entren en aigües mediterrànies, 3,6 milions de tones ni tan sols són recollides i altres 3 milions tenen una mala gestió. La producció de plàstic és massa barata, mentre que la gestió de les seves deixalles i els costos de contaminació són a càrrec en gran mesura de les societats i de la natura. Tots els països han de revisar tota la seva cadena de producció. És l’única manera en què podem mantenir el plàstic fora de la mar Mediterrània.

https://www.lavanguardia.com/natural/actualidad/20190609/462741728811/plasticos-wwf-contaminacion-andres-de-cozar.html

Las costas de Barcelona son la segunda área con mayor vertido de plásticos en el Mediterráneo (con una acumulación diaria de 26,1 kilos por kilómetro en la franja litoral). Así lo indica un estudio de la oenegé WWF en el que se señalan las nueve áreas que sufren más gravemente este problema.

El ranking está encabezado por el litoral de Cilicia, en el extremo suroriental de Turquía (31,3 kilos). Continua la lectura de La zona costanera de Barcelona, la segona amb més abocaments de plàstics a la Mediterrània

Les temperatures ja provoquen canvis dràstics en ecosistemes marins

L’escalfament global té amenaçades a nombroses espècies albergades a la Mediterrània. I l’impacte d’activitats com la pesca o l’abocament de productes contaminants pot incrementar la vulnerabilitat de l’ecosistema marí a l’efecte del canvi climàtic

Així ho assegura l’investigador de l’Institut per a la Protecció i la investigació del Medi Ambient (ISPRA) d’Itàlia Ernesto Azzurro amb ocasió de la conferència del projecte del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Interreg Mediterranean) MPA-Adapt, que se celebrarà el proper quatre i cinc de juny a Barcelona.

Les àrees marines protegides no detindran les amenaces del canvi climàtic, però poden servir com una eina poderosa per ajudar a reduir alguns d’aquests impactes i contribuir en els esforços d’adaptació de les àrees costaneres

https://www.publico.es/sociedad/ecosistemas-marinos-temperaturas-provocan-cambios-drasticos-ecosistemas-

El aumento de las temperaturas está provocando modificaciones drásticas en la estructura y funcionamiento de los ecosistemas marinos, y estos cambios “son muy rápidos y tienen lugar en todo el Mediterráneo”.

Así lo asegura el investigador del Instituto para la Protección y la investigación del Medioambiente (ISPRA) de Italia Ernesto Azzurro con ocasión de la conferencia del proyecto del Fondo Europeo de Desarrollo Regional (Interreg Mediterranean) MPA-Adapt, que se celebrará el próximo cuatro y cinco de junio en Barcelona.

 En el marco de esta iniciativa, en la que participan cuatro países (España, Croacia, Italia y Francia) y liderada por el Instituto de Ciencia del Mar de Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), los investigadores han trabajado sobre cinco área marinas protegidas del Mediterráneo y han evaluado aspectos como la vunerabilidad de la biodiversidad.

Además han analizado los impactos socioeconómicos del cambio climático en estos espacios y han elaborado planes de acción con medidas de adaptación.

Amenaza climática

Las áreas marinas protegidas no detendrán la amenazas del cambio climático, pero “pueden servir como una herramienta poderosa para ayudar a reducir algunos de estos impactos y contribuir en los esfuerzos de adaptación de las áreas costeras” apunta la experta marina del Centro de Cooperación del Mediterráneo de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), con sede en Málaga, Mar Otero.

El proyecto “Guiando a las áreas marinas protegidas del Mediterráneo era del cambio climático: construyendo resiliencia y adaptación” ha tenido una duración de tres años en los que se han consolidado normalizado protocolos de monitoreo de indicadores del cambio climático.

Entre estos protocolos destacan los destinados a dar voz a colectivos como pescadores y submarinistas gracias a más de 500 entrevistas en nueve países de la cuenca del Mediterráneo.

Además del CSIC, ISPRA, IUCN-Med, en el proyecto han participado el Parque Nacional de Brijuni (Croacia), el Área Marina protegida de las Islas Pelágicas (Italia), el Área Marina Protegida de Portofino (Italia), el Parque National de Port-Cros (Francia) y la Agencia de Medioambiente de Córcega (Italia).

https://elpais.com/elpais/2018/10/15/ciencia/1539596257_519364.html

https://www.efeverde.com/noticias/cambios-drastico/

On és el major abocador d’escombraries de la Mediterrània?

Investigadors italians descobreixen una zona de l’estret de Messina, a prop de Sicília, utilitzada com abocador incontrolat de tot tipus de residus urbans:

https://www.lavanguardia.com/natural/20190522/462408370316/descubren-mayor-vertedero-basura-mediterraneo-estrecho-messina-italia.html

La presencia de grandes cantidades de basura en las aguas fondosmarinos del Mediterráneo ha sido documentada durante los últimos años por numerosos estudios científicos (ver la referencia a algunos de los más destacados en la parte inferior de esta noticia). Pero, ¿dónde se encuentra el mayor vertedero conocido hasta ahora? Continua la lectura de On és el major abocador d’escombraries de la Mediterrània?

El canvi climàtic ja afecta 32 milions d’espanyols amb anys més càlids, estius prolongats i onades de calor

L’escalfament global ha allargat la longitud de l’estiu, que és cinc setmanes més llarg que a principis dels anys 80. El 6% del territori s’ha convertit en terra semiàrida a 40 anys: més de 30.000 km2 concentrats a Castella-la Manxa, sud-est peninsular i vall de l’Ebre.

La Mediterrània s’escalfa a un ritme de 0,34ºC cada dècada, el que provoca episodis de mortaldats massives en els ecosistemes marítims.

https://www.eldiario.es/sociedad/cambio-climatico-efectos-millones-espanoles_0_881562646.html

El calentamiento global de la Tierra se deja notar, y mucho, en España. Al menos 32 millones de personas padecen ya los efectos del cambio climático. La alteración climática provoca años más cálidos, veranos más largos y ha convertido en zonas semiáridas más de 30.000 km2 del territorio, según la recopilación de datos de la Agencia Estatal de Meteorología sobre los impactos de los últimos 40 años.

 Los registros de la Aemet son bastante claros y confirman “una clara tendencia desde 1971 a temperaturas más altas tanto en valores promedio como en máximas y mínimas”. Además, el ascenso de las temperatura es especialmente intenso durante la última década: los años más cálidos se han registrado en su mayoría en el siglo XXI. España acaba de cerrar el tercer invierno más cálido del siglo y el cuarto desde 1965. Nunca se había producido una estación invernal con tantas diferencias entre las temperaturas máximas (con 2ºC por encima de habitual) ylas mínimas. De diciembre a marzo, las precipitaciones no han llegado a la mitad de la media histórica.

Continua la lectura de El canvi climàtic ja afecta 32 milions d’espanyols amb anys més càlids, estius prolongats i onades de calor

Espanya crea el segon parc nacional marítim a la Mediterrània, al sud de Mallorca

  Es un gran dia per a la Mediterrània i per a la conservació internacional de l’oceà. El Parc Nacional de Cabrera acull una gran diversitat d’ecosistemes i vida marina, i és un exemple perfecte del patrimoni natural submarí que volem mantenir per a les generacions futures. Aquesta és la primera vegada que Espanya ha donat la màxima protecció jurídica als corals de mar i a les zones on es troben mamífers marins com els catxalots i els dofins, els coralls d’arbre groc i els grans peixos com el tonyina vermella, entre d’altres

https://www.eldiario.es/sociedad/Gobierno-amplia-parque-nacional-cabrera_0_863363892.html

No es nuevo, pero sí el más grande. El Parque Nacional de Cabrera añade este viernes 80.000 hectáreas de mar protegido a su extensión. Su mapa pasa de 10.000 a 90.000 Ha. al incorporar buena parte de las aguas colindantes con las islas tras aprobarse el plan en el Consejo de Ministros.

 El Gobierno eligió un trámite más ágil para ampliar el espacio protegido previsto en la ley de parques nacionales. Al sumarle superficie de titularidad pública puede recurrirse al acuerdo del Consejo. Con esta decisión, Cabrera se convierte en el parque más grande de España incluyendo los terrestres.

La novedad ecológica de esta decisión estriba en la protección de 12 de los 13 ecosistemas marinos de especial valor e interés listados en la ley. Y, además, blinda por primera vez aguas de mar abierto y de gran profundidad.

Esta ampliación, hasta llegar a alta mar, hace que caiga en el mapa de Parque de Cabrera las ” áreas pelágicas de paso, reproducción o presencia habitual de cetáceos o grandes peces migradores”. Es decir se crea una suerte de santuario de ballenas y delfines a su paso por las aguas baleares. Y al llegar hasta los 2.000 metros de profundidad incorpora a sus hábitats “los bancos de corales profundos”, según indica el Ministerio para la Transición Ecológica.

El parque nacional nació en 1991. Se encuentra situado al sur de Mallorca y lo componen una isla principal, Cabrera Gran, y 18 islas menores, entre las que destaca la Illa dels Conills. Su ampliación caminaba sin mayores problemas hasta que surgieron trabas por los intereses pesqueros de cierta parte de la flota comercial que fueron defendidos por los senadores baleares del Partido Popular que convencieron a la entonces ministra de Medio Ambiente, Isabel García Tejerina, para, al menos, revisar los nuevos límites. El cambio de color político en La Moncloa ha terminado en el acuerdo de este viernes.

https://eu.oceana.org/en/press-center/press-releases/spain-create-second-largest-marine-national-park-mediterranean-south

Els incendis de sisena generació, l’amenaça dels boscos catalans

La situació de perill cada vegada va més enllà de l’estiu. Mentre hi ha precipitació la vegetació respon; quan no, es genera la capacitat de cremar. Els projectes de ramaderia extensiva, de conreu de vinyes i oliveres o de producció de biomassa contribueixen a la prevenció dels focs. Mentre hi hagi un abandonament de la gestió forestal, hi ha un risc. Cada cop és més urgent discutir si s’ha de modificar l’estructura dels boscos.

https://www.ara.cat/societat/incendis-sisena-generacio-amenaca-catalans_0_2154384565.html

“Era frustrant. El foc estava fora de la capacitat d’extinció: no el podíem aturar. No ens hi podíem acostar perquè es movia molt de pressa. Només podíem intentar protegir la gent”. Marco Pires, bomber de Setúbal -a la regió de Lisboa-, va participar en les tasques d’extinció dels incendis que l’estiu del 2017 van cremar milers d’hectàrees a Portugal, i que van deixar desenes de morts i centenars de ferits. “Eren uns fenòmens naturals molt greus i complexos. Amb les alteracions climàtiques n’apareixen més, i això és un problema. Les dinàmiques han de canviar perquè els boscos siguin menys vulnerables al foc. La política, la societat i l’economia de Portugal s’havien centrat en el litoral i les ciutats, i les zones rurals, i la seva agricultura, havien quedat abandonades”. Continua la lectura de Els incendis de sisena generació, l’amenaça dels boscos catalans

Gairebé la meitat dels aiguamolls de la conca de la Mediterrània ha desaparegut en l’últim mig segle

Els aiguamolls són la llar del 40% de les espècies del món i més de mil milions de persones depenen d’ells per al seu manteniment. A nivell mundial ha desaparegut el 48% de les zones humides a la conca mediterrània. La situació és insostenible i ha provocat que un terç dels països mediterranis estiguin patint un estrès hídric molt fort, d’acord al nou informe de l’Observatori d’Aiguamolls Mediterranis.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-mitad-humedales-cuenca-mediterraneo-desaparecido-medio-siglo.html

Cerca de la mitad de los humedales de la cuenca Mediterráneo ha desaparecido en el último medio siglo, según denuncia WWF, que alerta en un informe del ritmo “alarmante” al que se están secando las mayores reservas de agua del planeta.

Durante la celebración de la XIII Convención RAMSAR sobre los Humedales, que se celebra hasta el 29 de octubre en Dubai, en la que se debaten diferentes soluciones para estos enclaves que cubren un área equivalente a dos veces la superficie de España, la ONG ha presentado el informe ‘Salvar los Sistemas que sostienen nuestras vidas’.

El informe reclama a los países a aumentar sus esfuerzos en la protección de uno de los ecosistemas más valiosos de la humanidad y que son cruciales para la adaptación al cambio climático. Continua la lectura de Gairebé la meitat dels aiguamolls de la conca de la Mediterrània ha desaparegut en l’últim mig segle

Les construccions en les lleres: un dany ambiental i un risc per a les persones

Des de l’any 1962, que jo recordi, de tant en tant ens penedim de construir on ho hem fet perquè correspon a la llera d’una riera o un torrent antic, però no escarmentem i tornem amb la especulació immobiliària que enriqueix a uns pocs i mata altres.

És un mal endèmic de la Mediterrània. Cal no oblidar que a mitjà termini no podem preveure on plourà, ni quan ni quant, però el que si sabem és per on va a córrer l’aigua.

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/10/13/las-construcciones-en-los-cauces-un-dano-ambiental-y-un-riesgo-para-las-personas/

 Coordinador del Área de Aguas de Ecologistas en Acción

Imagen de Europa Press

A mediados de los años 90, empezamos a denunciar la construcción de viviendas y otro tipo de edificaciones en los cauces y zonas de influencia directa de los mismos pues, aparte de dañar gravemente a los ecosistemas fluviales, supone un riesgo para la vida de las personas que las habitan. Continua la lectura de Les construccions en les lleres: un dany ambiental i un risc per a les persones

El mar espanyol s’ha reescalfat més de tres graus per sobre del que és normal amb l’onada de calor

El canvi climàtic, que provoca l’escalfament anormal de l’aigua, empobreix els mars espanyols amb “mortaldats massives” d’espècies. L’oceà absorbeix la majoria de la calor que rebota la capa de gasos d’efecte hivernacle, base del cicle de l’escalfament global de la Terra

L’onada de calor marxa deixant rècords de calor als observatoris terrestres de Catalunya, i també valors mai vistos en els registres de la temperatura de l’aigua del mar. Els rècords s’han mesurat en els tres trams del litoral.

El primer que destacarem, per antiguitat de la sèrie de dades, és el de l’Estartit, amb dades de l’observador Josep Pascual. El dilluns 6 d’agost es van registrar 26,3 ºC. La dada supera l’anterior rècord, de l’any 2012 i se situa com a la més alta des que hi ha dades (1973).

A la boia de Barcelona, també el dilluns es va arribar a una temperatura de 28,8 ºC, rècord absolut des de l’any 2004. Ha superat per mig grau el rècord de 2012.

En el cas de la boia de Tarragona, la temperatura més alta ha fregat els 30 ºC i ha assolit un màxim de 29,6 ºC, el dia 4 d’agost, un rècord absolut també des de l’any 2004.

També cal destacar que la barrera dels 30 ºC sí s’ha superat al mar Balear, en concret a la boia de Dragonera, al nord de Mallorca. El registre màxim en aquesta boia ha sigut els 31,3 ºC del 31 de juliol. És rècord des que hi ha registres, a l’any 2006.

Aquest mapa representa la temperatura de l’aigua del mar del dia 6.

http://www.ccma.cat/el-temps/records-de-temperatura-del-mar-a-la-costa-catalana/noticia/2870258/

https://www.eldiario.es/sociedad/espanol-recalentado-grados-encima-normal_0_802119980.html

El mar Mediterráneo se ha puesto a 30º durante el pico de calor que sobrevino al arrancar este agosto. El Cantábrico llegó a los 25º. Ambos registros están entre tres y cuatro grados por encima del promedio habitual para esta época del año, según los registros de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet). Un mar anómalamente cálido es uno de los riesgos asociados al calentamiento global y conlleva un empobrecimiento del medio marino con mortandades masivas de especies. Continua la lectura de El mar espanyol s’ha reescalfat més de tres graus per sobre del que és normal amb l’onada de calor