Arxiu d'etiquetes: gestió mediambient

“Un monstre a la meva cuina”

Greenpeace denuncia en un vídeo la desforestació dels boscos

https://www.efeverde.com/noticias/un-monstruo-en-mi-cocina-greenpeace-denuncia-en-un-video-la-deforestacion-de-los-bosques/

Greenpeace ha lanzado “Monster”, (monstruo) un vídeo con el que quiere denunciar el “dramático efecto” de la deforestación de los bosques en la Amazonía, con el fin de producir pienso, ante la desorbitada demanda global de carne.

Continua la lectura de “Un monstre a la meva cuina”

El Tribunal Suprem ordena a l’Estat pagar als bancs els 1.350 milions de la indemnització de el projecte ‘Castor’

L’Estat haurà de tornar als bancs 1.350 milions pel tancament de Castor. Es tracta del crèdit que va demanar per indemnitzar la impulsora del projecte, la constructora ACS de Florentino Pérez

L’Estat haurà de tornar als bancs Santander, CaixaBank i Bankia els 1.350 milions d’euros que van avançar per finançar el tancament de la plataforma Castor. Són diners que l’any 2014 van servir per indemnitzar els impulsors del projecte Castor, encapçalats per la constructora ACS de Florentino Pérez.

El deute que l’Estat va assumir per compensar ACS i la resta de promotors de Castor l’havien de pagar els consumidors a través del rebut del gas, però el Tribunal Constitucional va invalidar aquest mecanisme el desembre del 2017.

Davant d’això, i amb la cobertura de la sentència, l’Estat va aturar els pagaments, i els bancs van quedar-se sense cobrar el préstec.

L’abril del 2018, els tres bancs va reclamar els diners al govern espanyol, però sense èxit. I van acabar acudint al Tribunal Suprem, que ara els ha donat la raó. En la seva sentència, el Suprem diu que “en el moment de declarar-se la inconstitucionalitat, els legítims titulars del dret de cobrament eren els tres bancs, i, per tant, han de considerar-se perjudicats”.

La pilota del Castor

L’any 2014, el govern espanyol va calcular en 1.350 milions d’euros el cost de tancar el Castor. Era la compensació per a les empreses promotores, com ACS, però també per a inversors i avalistes com el Banc Europeu d’Inversions.

La factura la va pagar l’Estat, a través de l’empresa Enagas, que va haver de demanar un crèdit. Per finançar-ho, van acudir a la banca: Santander, Caixabank i Bankia. Les tres entitats li van avançar els diners amb un préstec a 30 anys i un interès força atractiu, del 4,3%.

L’Estat assumia el retorn del préstec, i, per pagar-ho, aniria a buscar els diners de la factura del gas, la que paguen els consumidors; uns 80 milions d’euros l’any.

Sistema invalidat

Però el Constitucional va anul·lar aquest sistema de pagament a través de la factura del gas, sense entrar a discutir la indemnització pagada als promotors de la plataforma Castor, que ja han cobrat.

Amb els pagaments interromputs a partir de gener del 2018, la banca va quedar-se amb la pilota de deute, i el govern espanyol no va voler rescabalar els diners.

En el cas del Santander eren 700 milions d’euros; en el Caixabank, 450 milions, i en el de Bankia, 200 milions. Continua la lectura de El Tribunal Suprem ordena a l’Estat pagar als bancs els 1.350 milions de la indemnització de el projecte ‘Castor’

Biodiversitat, la gran perdedora de la transició energètica?

El lector pot preguntar-se si la urgència de lluitar contra el canvi climàtic no mereix sacrificar biodiversitat per evitar un desastre més gran. El dilema no és renovables si o no. La qüestió és com, quant i on.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/biodiversidad-gran-perdedora-transicion-energetica_132_6304781.html

El Gobierno de España ha presentado varias propuestas para luchar contra el cambio climático, entre las que cabe destacar el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC) que recoge actuaciones previstas hasta 2030. Esta actitud proactiva es inédita y sin duda loable. Sin embargo, la lucha contra el cambio climático no puede basarse sólo en conseguir que el 100% de la electricidad provenga de energías renovables, como explica la Plataforma ciudadana para una Transición Ecológica Justa. Dicho propósito es insuficiente para conseguir la descarbonización y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero en la medida necesaria para cumplir con el Acuerdo de París y con las recomendaciones que marca el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC). Continua la lectura de Biodiversitat, la gran perdedora de la transició energètica?

La contaminació atmosfèrica a les ciutats podria augmentar fins a un 27%

Les ciutats europees s’enfronten a més contaminació que abans de la pandèmia a causa d’un augment de l’ús de cotxe. Les emissions contaminants en ciutats com Madrid podrien augmentar fins a un 27%.

La contaminación atmosférica en las ciudades podría aumentar hasta un 27 %

Ecologistas en Acción demanda carriles bus, carriles bici, ampliación de aceras y un plan para salvar el transporte público para evitar este problema. Continua la lectura de La contaminació atmosfèrica a les ciutats podria augmentar fins a un 27%

En els últims 70 anys hem cremat més energia que en els 12.000 anys anteriors

Un estudi compara el consum de recursos energètics no renovables de l’actual època coneguda com antropocè amb l’anterior. Continua la lectura de En els últims 70 anys hem cremat més energia que en els 12.000 anys anteriors

Declaren un episodi d’alta contaminació per partícules a tot Catalunya. Amb pandèmia i la necessitat de ventilació, això no ajuda

El Govern ha declarat un episodi per alta contaminació per partícules PM10 a tot Catalunya a causa de la intrusió de pols d’origen saharià. En aquests moments de pandèmia on necessitem 5 vegades ventilar les aules perquè ens hi va la vida no és una bona notícia. Són paràmetres que no ens podem permetre i que posen en joc a llarg termini la nostra supervivència.

Els experts del CSIC recomanen avançar en sistemes de ventilació o purificació de l’aire que es combinin amb l’obertura de finestres, més difícil en ple hivern. Varia segons la mida de la classe, el nombre d’alumnes i la seva edat, o la incidència de la Covid a la zona, però els experts han arribat a un consens sobre com i amb quina freqüència s’han de ventilar les aules.

Per reduir el risc de contagi per Covid en una aula de 100 metres quadrats amb 25 estudiants d’entre 5 i 8 anys, és necessari obrir les finestres una mitjana d’entre cinc i sis vegades cada hora. Això permet renovar 14 litres d’aire per persona i segon.

Aquestes són algunes de les pautes d’una guia que ha publicat aquest dimecres el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Associació Mesura, que inclou consells per impedir la propagació del virus a les escoles i que dona eines per determinar si les condicions de ventilació són les adequades. La guia segueix les recomanacions de les pautes marcades per la Universitat de Harvard en la reobertura de les escoles.

Veure també https://www.ccma.cat/324/una-aula-sha-de-ventilar-5-vegades-cada-hora-per-reduir-el-risc-de-contagi-de-covid/noticia/3054456/

El Govern ha declarado un episodio por alta contaminación por partículas PM10 en toda Catalunya debido a la intrusión de polvo de origen sahariano, por lo que ha pedido a la ciudadanía que modere la actividad física al aire libre, sobre todo a las personas con enfermedades respiratorias y cardiovasculares.

La declaración de este episodio de contaminación, que no restringe la circulación de vehículos, incluye la recomendación de desplazarse a pie o en bicicleta y utilizar el transporte público, y así reducir los desplazamientos en vehículos privados y hacer en todo caso una conducción eficiente.

El Departamento de Territorio y Sostenibilidad ha declarado este episodio de alta contaminación por partículas en toda Catalunya tras medir niveles altos de partículas PM10 en diferentes estaciones de la Red de Vigilancia y Previsión de la Contaminación Atmosférica y de la previsión de que la intrusión de polvo sahariano que les está provocando persista durante el día de hoy.

Charles Moore, oceanògraf: “Ja no és un problema de l’oceà, el plàstic està en la pluja, a la platja, en els nostres aliments”

El capità Moore va ser el primer testimoni de l’abocador de plàstic a l’oceà. El va trobar per causalitat en un viatge des de Hawaii a Califòrnia el 1997.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/charles-moore-oceanografo-no-problema-oceano-plastico-lluvia-playa-alimentos_128_6307484.html

El oceanógrafo y capitán de barco Charles Moore fue el primer testigo del vertedero de plástico que se ha formado en el océano. Antes de que él contara lo que había encontrado por causalidad en un viaje desde Hawai a California en 1997, apenas se sospechaba que lo que muchos consideraban un material casi mágico –el plástico ofrecía inmensas oportunidades por ser tan versátil y duradero– se estaba acumulando en el vértice de las corrientes marinas del Pacífico Norte, mientras se desintegraba en pequeñas partículas que se mezclaban con los nutrientes del mar. Continua la lectura de Charles Moore, oceanògraf: “Ja no és un problema de l’oceà, el plàstic està en la pluja, a la platja, en els nostres aliments”

Els molins de vent amenacen la supervivència dels ratpenats. No és un fet menor

La mortalitat dels quiròpters per la col·lisió amb les hèlixs d’infraestructures eòliques és superior a la de les aus. No obstant això, tot just es contemplen mesures de prevenció per impedir que aquests mamífers voladors segueixin morint. Els experts assenyalen que la baixa taxa reproductiva i l’elevat nombre de morts posa en risc la supervivència d’aquest grup d’animals, de vegades estigmatitzats però necessaris en l’ecosistema.

Els hàbits alimentaris dels quiròpters són gairebé tan variats com els de tots els mamífers en conjunt, i aquesta diversitat dietètica és responsable en gran mesura de la diversitat morfològica, fisiològica i ecològica que s’aprecia en aquests animals. S’alimenten d’insectes i altres artròpodes, fruita, pol·len, nèctar, flors, fulles, carronya, sang, mamífers, peixos, rèptils, amfibis i aus.

https://www.publico.es/sociedad/perdida-biodiversidad-molinos-amenazan-supervivencia-murcielagos.html Continua la lectura de Els molins de vent amenacen la supervivència dels ratpenats. No és un fet menor

El consum de carn a Espanya, quatre vegades superior a les recomanacions sanitàries i ecològiques

Un informe de Justícia Alimentària detalla els impactes de la producció càrnia a la salut dels humans i les conseqüències ambientals que té el sistema intensiu.

https://www.publico.es/sociedad/consumo-carne-espana-cuatro-veces-superior-recomendaciones-sanitarias-ecologicas.html Continua la lectura de El consum de carn a Espanya, quatre vegades superior a les recomanacions sanitàries i ecològiques

Mineria, un altre factor per a la desforestació amazònica

Un estudi ha revelat que a les zones de la selva amazònica on es practica la mineria, tant legal com il·legal, hi va haver més pèrdua de boscos entre 2000-2015 respecte de les terres indígenes sense mineria.

Minería, otro factor para la deforestación amazónica

Continua la lectura de Mineria, un altre factor per a la desforestació amazònica