Arxiu d'etiquetes: mecànica clàssica

Nois pendulant

Tots els estudiants de Física saben (o haurien de saber) que el període d’un pèndol simple només depèn de la longitud de la corda (i del valor de la gravetat) i que la massa no influeix per res en en el temps que tarda en fer una oscil·lació.

La fórmula següent és la que ens permet calcular el període, podem observar que només depèn de la variable l (longitud del pèndol):

Sabem que això és cert només per oscil·lacions de poca amplitud de manera que l’angle que fa la corda amb la vertical sempre sigui petit; en aquesta situació el sinus d’aquest angle té un valor molt aproximat al propi angle (expressat en radians). Matemàticament ho expressem així:
Per exemple, per un angle de 20 graus l’error de considerar aquesta aproximació és només d’un 2%, una desviació molt insignificant de la realitat.

En el vídeo podem comprovar com les oscil·lacions es mantenen constants encara que la massa del pèndol va augmentant a cada oscil·lació: un noi, dos, tres, quatre… i fins a onze (!) sempre mantenint constant el període.

Us animeu a provar-ho amb els alumnes? Segur que recordaran tota la seva vida aquesta experiència i, evidentment, la primera fórmula de dalt… d’això se’n diu ensenyament i aprenentatge competencial

Veure  bloc Octavi Caselles

https://fislab.wordpress.com/2019/06/11/nois-pendulant/

Einstein derrota a Newton en el forat negre del centre de la Via Làctia

La llum d’una estrella que ha passat al costat del gran forat negre del centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, s’ha distorsionat tal com prediu la teoria de la Relativitat d’Einstein i de manera diferent a com predeia la teoria gravitatòria de Newton. En tractar-se d’una òrbita el·líptica allargada, l’estrella s’accelera quan s’acosta al forat negre i es desaccelera quan s’allunya, de manera similar a com fan els cometes en el sistema solar quan s’acosten i s’allunyen del sol.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20180726/451113387136/relatividad-einstein-agujero-negro-via-lactea.html

La luz de una estrella que ha pasado junto al gran agujero negro del centro de nuestra galaxia, la Vía Láctea, se ha distorsionado tal como predice la teoría de la Relatividad de Einstein y de manera diferente a como predecía la teoría gravitatoria de Newton. Con este descubrimiento, anunciada hoy por el Observatorio Austral Europeo (ESO), la teoría de la relatividad ha demostrado por primera vez su validez en las condiciones de gravedad extrema de un agujero negro supermasivo.

Las observaciones se han realizado con el telescopio VLT –iniciales en inglés de Telescopio Muy Grande- que el ESO tiene en Cerro Paranal, a 2.635 metros de altitud en el norte de Chile. Los astrofísicos han seguido el movimiento de la estrella S2 en el momento de máxima aproximación al agujero negro, que ha tenido lugar en mayo de 2018.

La estrella se ha acelerado a una velocidad de 25 millones de kilómetros por hora –o casi un 3% de la velocidad de la luz- al acercarse a 20.000 millones de kilómetros del agujero negro. Con una masa de cuatro millones de soles, el agujero negro crea a su alrededor el campo gravitatorio más intenso de la galaxia. Continua la lectura de Einstein derrota a Newton en el forat negre del centre de la Via Làctia