Arxiu d'etiquetes: matemàtiques

Terratrèmols, huracans i altres desastres naturals obeeixen als mateixos patrons matemàtics

Investigadors de la UAB aconsegueixen descriure les funcions que relacionen la freqüència d’aquests fenòmens amb el valor de la seva magnitud o grandària.

La majoria d’ells segueixen l’anomenada llei de potència, segons la qual els esdeveniments són cada vegada més abundants com més petits són, sense que tinguin una mida “normal” o típic.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190805/463867742557/terremotos-huracanes-mismos-patrones-matematicos.html

Si se toma nota de la magnitud de varios fenómenos naturales catastróficos y se dibuja en un gráfico cuantos episodios han tenido lugar de cada uno de ellos a lo largo de la historia, el resultado no es impredecible. Muy al contrario, sigue una curva muy bien definida en la que, por suerte, cuanto mayor es su capacidad de devastación, menor es la frecuencia con que se convierten. Por ejemplo, muy pocos terremotos llegan a ser catastróficos, mientras que continuamente tienen lugar numerosos terremotos pequeños, la mayoría de ellos tan débiles que pasan desapercibidos para las personas y sólo se detectan en instrumentos muy sensibles. Esta información es fundamental para poder calcular los riesgos asociados. Continua la lectura de Terratrèmols, huracans i altres desastres naturals obeeixen als mateixos patrons matemàtics

Desenvolupen un nou model matemàtic per veure com interactuen els gens

Aquesta eina ha sigut desenvolupada per Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica i del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

L’eina està basada en la teoria de gràfiques, un model matemàtic abstracte en el que hi ha nodes connectats pels extrems. Un cop s’obté  la gràfica com una estructura, es pot mesurar la importància de cada node per a la xarxa. Cada node representa un  gen. La funció d’aquest gen és clau per al sistema biològic objecte d’estudi.

https://www.eldiario.es/tecnologia/Desarrollan-nuevo-modelo-matematico-interactuan_0_906409372.html

Científicos en el Centro Nacional de Análisis Genómico (CNAG) y del Centro de Regulación Genómica (CRG) de Barcelona han desarrollado una nueva herramienta computacional, basada en la teoría matemática de gráficas, para deducir cómo interactúan los genes cuando construyen tejidos y organismos.

 Según ha explicado el investigador del CNAG-CRG Giovanni Iacono, los científicos ya saben que las células pueden existir en estados efímeros y dinámicos y comprenderlas es esencial para descifrar enfermedades y encontrar curas, pero las técnicas de laboratorio para estudiarlas tienen sus límites y no permiten perfilar la función de una célula con un gran detalle.

Continua la lectura de Desenvolupen un nou model matemàtic per veure com interactuen els gens

Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Nobel de les matemàtiques

El premi Abel, també anomenat “Nobel de matemàtiques”, ha recompensat a la nord-americana Karen Uhlenbeck, especialista en equacions derivades parcials,En els seus 17 anys d’existència, aquest guardó, el més important al costat de la Medalla Fields, abans, aquesta disciplina científica, sempre havia recaigut en homes.

Les seves teories han revolucionat la nostra manera d’entendre les superfícies mínimes, com la formada per les bombolles de sabó, i els problemes de minimització generals en dimensions més altes.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190319/461128688872/una-mujer-gana-por-primera-vez-el-premio-abel-el-nobel-de-las-matematicas.html

La norteamericana Karen Uhlenbeck se ha convertido hoy en la primera mujer en ganar el Premio Abel de matemáticas, un galardón de prestigio equivalente a los Nobel en otras disciplinas, por “el impacto fundamental de su trabajo en las áreas de análisis, geometría y física matemática”, según ha destacado la Academia Noruega de Ciencias y Letras. Continua la lectura de Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Nobel de les matemàtiques

Dones de ciència

Les dones constitueixen la meitat de la nostra població, no podem permetre’ns el luxe d’ignorar tota aquesta capacitat intel·lectual. En l’actualitat, es a dir, avui en dia hi ha moltes dones que han de jugar-s’ho tot per poder dedicar-se a descobrir i explorar.

Algunes ja ho van fer:

Maryam Mirzakhani (Teheran1 de maig de 1977StanfordEstats Units14 de juliol de 2017)[5] fou una matemàtica iraniana que va viure i va fer recerca als Estats Units.[6] El 2014 va guanyar la prestigiosa Medalla Fields, la primera dona i la primera persona iraniana a fer-ho. Va treballar en geometria de l’espai i, amb un estil original, va revolucionar la matemàtica moderna, relacionant geometria i dinàmica.

El 2013 li van diagnosticar càncer de mama, el qual se li va estendre a la medul·la òssia i li va provocar la mort del 14 de juliol de 2017 amb només 40 anys

First Woman Fields medallist plus daughter (cropped).jpg

May-Britt (4 de gener de 1963) és una neurocientífica i psicòleg noruega. El 2014 fou guardonada amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, compartit amb Edvard Moser i John O’Keefe, «pels seus descobriments de cèl·lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell».[1] És directora del Centre for Neural Computation a TrondheimNoruega.

La recerca de May-Britt i del seu marit, Edvard Moser, se centra en el mecanisme del cervell per representar l’espai.

May-Britt Moser 2014.jpg

Mae Carol Jemison (va néixer el 17 d’octubre de 1956) és una metgessa americana i astronauta de la NASA. Va ser la primera dona afroamericana que va viatjar a l’espai quan va anar a orbitar a bord del Transbordador espacial Endeavour el 12 de setembre de 1992.

Després dels estudis de medicina i d’un breu període de pràctiques, Jemison va servir al Cos de Pau des de 1985 fins al 1987, quan va ser seleccionada per la NASA per unir-se al cos d’astronautes. Va dimitir de la NASA el 1993 per fundar una empresa que investigués l’aplicació de la tecnologia a la vida diària. Ha aparegut a la televisió diversos cops, una vegada fent d’actriu en un episodi d’Star Trek: La nova generació. Posseeix nou doctorats honoris causa en ciència, enginyeria, lletres, i en humanitats. És actualment la cap de la fundació 100 Year Starship.

Dr. Mae C. Jemison, First African-American Woman in Space - GPN-2004-00020.jpg

Elizabeth Helen Blackburn (HobartTasmania26 de novembre de 1948), és una metgessa i bioquímica amb doble nacionalitat australiana i estatunidenca i membre de la FRS. Junt amb altres investigadors va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2009

Elizabeth Blackburn 2009-01.JPG

Blackburn va ser una de les descobridores de l’enzim telomerasa, que omple el telòmer. Aquests estudis li valgueren el Premi Nobel compartit amb Carol W. Greider i Jack W. Szostak.

Patricia Era Bath (nascuda el 4 de novembre de 1942 al barri de HarlemManhattanNova York) és una oftalmòlogainventora i acadèmica estatunidenca. Ha obert camí per a les dones i els afroamericans en un cert nombre d’àrees. Abans de Bath, cap dona no havia format part del personal del Jules Stein Eye Institute, ni havia dirigit un programa de formació de post-grau en oftalmologia, o havia estat elegit empleat d’honor del UCLA Medical Center (un honor conferit a ella després de la seva jubilació). Abans de Bath, cap persona negra havia treballat com a resident en oftalmologia a la Universitat de Nova York i cap dona negra mai havia format part del personal com a cirurgià al Centre Mèdic UCLA. Bath és la primera metgessa afroamericana que ha rebut una patent per a un propòsit mèdic

Patriciabath.jpg

E. C. Pielou, la dona que va elevar el rigor matemàtic de l’ecologia

El Dia internacional de la Dona i la Nena a la Ciència és una gran ocasió per revertir la tendència d’assumir que és un home qui està darrere de les inicials d’un nom important.

Evelyn Chrystalla Pielou, pionera de l’ecologia moderna, és un exemple de com les inicials d’investigadors de referència que s’assumeixen com a masculins poden amagar el treball de grans científiques. Gran divulgadora científica, E.C. Pielou va ajudar a establir les bases de la bioestadística moderna

https://www.eldiario.es/cienciacritica/Pielou-mujer-elevo-matematico-ecologia_6_865873426.html

Uno de los sesgos más extendidos del sistema patriarcal que afecta a nuestra percepción de la ciencia es la omisión o el desconocimiento del papel de las mujeres  como grandes impulsoras del avance científico. No solo no tenemos conciencia de la importancia de científicas e inventoras como Ada Lovelace o Rosalind Franklin, que han pasado desapercibidas incluso entre aquellos que han seguido sus pasos en la computación o la biología evolutiva, respectivamente. Además, existe un efecto perverso que pasa aún más desapercibido:  el de asumir que los apellidos de investigadores eminentes corresponden con las iniciales de un hombre.   Continua la lectura de E. C. Pielou, la dona que va elevar el rigor matemàtic de l’ecologia

És possible fer que a tothom li agradin les matemàtiques?

Sempre penso que si. Potser alguns creuen que és una causa perduda, però sense les matemàtiques ningú pot viure, fins i tot les persones que pensen que és una cosa abstracte que no va amb ells. Les matemàtiques són inherents a l’ésser humà en tota la seva història. Que les matemàtiques t’acompanyin! “

https://www.publico.es/ciencias/posible-mundo-le-gusten-matematicas.html

Imaginemos una población dividida en cuatro grupos. El primero incluiría a todos aquellos que respiran las matemáticas, personas que ven el mundo a través de números y que no entienden cómo a los demás no les ocurre lo mismo. Otro grupo conoce las matemáticas –si bien no al nivel de los anteriores– y las aprecia, sobre todo, por su capacidad para transformar la vida cotidiana. Los del tercer estrato apenas recuerdan las ‘mates’ del instituto, pero les gustan y reconocen su ‘olor’. Y quedan, claro está, los que solo asocian las matemáticas a los temidos suspensos.

Clara Grima, doctora en matemáticas, catedrática de la Universidad de Sevilla y divulgadora, ha querido dirigirse en su libro ¡Que las matemáticas te acompañen! a estos dos últimos tipos de lector. Su aspiración es convencerles de que “les gustan las matemáticas, pero aún no lo saben”, incluso a aquellos que conservan las dolorosas cicatrices de una mala iniciación al mundo matemático.

 Grima habla del poder de las matemáticas para describir los tsunamis, la meteorología o el comportamiento de las hormigas

Imposible desvelar aquí –ni en ningún otro sitio, porque queda a juicio de cada lector– si Grima lo consigue. Sí se puede afirmar que en el intento de superar tan alto listón la obra logra muchos objetivos. El primero es no caer en lo que se podría llamar el problema del precipicio: el lector se adentra confiado en el argumento, siguiendo paso a paso las explicaciones. Todo parece ir bien, va entendiendo todo, hasta que de repente, entre dos párrafos, se abre una brecha Y ahí estamos sin puente ni pista para retomar el hilo. La autora, salvo quizás alguna excepción, acompaña bien de la mano sin ser condescendiente. Y eso se agradece e induce a seguir leyendo. Continua la lectura de És possible fer que a tothom li agradin les matemàtiques?

La matemàtica que va revolucionar el cinema digital

Les matemàtiques estan a tot arreu. I no cal que tothom les practiqui a un nivell avançat, igual que no cal ser atleta olímpic per poder gaudir de l’esport. És un esport de la ment

Les matemàtiques són molt creatives; són una recerca constant de noves connexions, noves idees, noves formes d’apropar-se a un problema. I això per a la majoria de les persones és una cosa natural “

Resoldre un sudoku és un exercici molt matemàtic, ¡i la gent ho fa per divertir-se!.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/quien/20170904/431047353372/ingrid-daubechies-ondiculas-matematicas-premio-abel.html

Sin la teoría matemática de las ondículas, no se habrían podido detectar las ondas gravitacionales, el diagnóstico por la imagen sería mucho más lento, y no existiría el cine digital tal y como lo conocemos –ni los DVDs, ni Netflix, ni los partidos de fútbol en directo en alta resolución–. Continua la lectura de La matemàtica que va revolucionar el cinema digital

Les matemàtiques que permeten escoltar l’Univers van néixer d’una casualitat

Aquesta setmana s’ha celebrat  el lliurament del ‘Nobel’ de les matemàtiques a Yves Meyer pel seu treball sobre la teoria de les ondetes.

Sense les ondetes, els físics no s’haurien assabentat de l’existència de les ones gravitacionals. Un dia, un company físic va lliurar a Meyer un article sobre ondetes que va pensar que podria interessar-li. Meyer, emocionat en llegir-lo, va agafar el primer tren cap a Marsella per conèixer als seus autors. Les ondetes són una forma de codificar senyals de manera que després es puguin descodificar i tornar a reconstruir. Tot es pot descompondre i emmagatzemar d’un altra manera perquè es possible partir-ho en trossets més petits. Com quan som capaços de tallar la carn perquè el nostre cos sigui capaç de digerir-la desprès pel nostre organisme en forma de uns principis immediats determinats . Totes les parts  es construeixen en base a uns punts de partida, per complexes que siguin. Meyer va aplicar la teoria de de les ondetes al moviment harmònic simple.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20170525/422904471669/premio-abel-matematicas-universo-ondiculas-yves-meyer.html

En septiembre de 2015 la Tierra se estremeció. La colisión de dos agujeros negros a 1.300 millones de años luz generó las ondas gravitacionales que captaron los detectores del experimento LIGO en Estados Unidos. Fue una vibración apenas perceptible; para reconocerla fue necesario un algoritmo que, de hecho, no estuvo listo hasta ese mismo año. Y en la base de dicho algoritmo se encuentran unas herramientas matemáticas llamadas ondículas. Sin las ondículas, los físicos habrían permanecido sordos al eco del encuentro final de los dos cuerpos celestes. Continua la lectura de Les matemàtiques que permeten escoltar l’Univers van néixer d’una casualitat

Una igualtat plena de bellesa

Richard  Feynman   deia que les matemàtiques són el llenguatge en què parla la natura, i per això la seva bellesa és la de la mateixa natura. Aquesta frase sempre m’ha agradat, perquè és així com jo entenc las matemàtiques. Va ser un físic nord-americà que va revolucionar la manera en què la ciència entenia la naturalesa de les ones i les partícules elementals, considerat un dels físics més importants del seu país al segle XX.  També va fer moltes reflexions sobre la vida, perquè realment la vida és ciència. Alguna d’aquestes reflexions que més m’agrade és:«Enamora’t d’alguna activitat i fes-ho! Mai ningú realment es dóna compte del que es tracta la vida en realitat, i això no importa. Explora el món. Pràcticament tot al nostre voltant és realment interessant, si ho observes profundament. Treballa dur i com puguis en les coses que més t’agrada fer. No pensis en el que vols ser, sinó el que tu vols fer ».

No és una equació ni una fórmula, és una  identitat . La identitat d’Euler és una igualtat que relaciona d’una manera preciosa cinc dels nombres més importants i representatius de les matemàtiques: 0, 1, e, i i π.En aquest article s’explica   com es va arribar a aquesta meravellosa relació.

Per si algú li resulta una identitat estranya, a més de deduir el seu origen, l’article  ens recorda també com apareix amb molts més llocs que no ens pensem…

La identidad de Euler en 'Los Simpson'

http://elpais.com/elpais/2017/03/29/el_aleph/1490804008_573165.html Continua la lectura de Una igualtat plena de bellesa