Arxiu d'etiquetes: mar

Denuncien un nou abocament contaminant de Jealsa, la conservera més gran de Galícia, propietat d’un exalcalde del PP

La Plataforma en Defensa de la Ria d’Arousa i la Confraria de Mariscadors de Rianxo asseguren que l’empresa, denunciada per la Fiscalia per un delicte continuat contra el medi ambient, continua expulsant aigües tòxiques al mar.

https://www.publico.es/sociedad/denuncian-nuevo-vertido-contaminante-jealsa-mayor-conservera-galicia-propiedad-ex-alcalde-pp.html

La Plataforma en Defensa de la Ría de Arousa ha denunciado un nuevo vertido contaminante que ha arrasado los bancos marisqueros de la ensenada de Rianxo (A Coruña) y del que responsabilizan a Jealsa, la mayor conservera de Galicia, propiedad de la familia de Jesús Alonso, exalcalde de la localidad de Boiro por el Partido Popular entre 1995 y el 2003. Continua la lectura de Denuncien un nou abocament contaminant de Jealsa, la conservera més gran de Galícia, propietat d’un exalcalde del PP

L’IEO estudia els canvis en el fons marí després arribada de la renta a l’oceà

El vaixell Ramon Margalef, de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO, CSIC), ha finalitzat la primera campanya oceanogràfica a la zona sud-oest de la illa del Palmell, en què ha estudiat les propietats fisicoquímiques i biològiques de l’aigua i de la geomorfologia de el fons marí abans i després d’arribar la colada de lava a l’oceà.

https://www.efeverde.com/noticias/ieo-cambios-fondo-marino-lava-oceano/

Durante diez días, el equipo científico de este buque ha recogido cerca de 3.000 muestras de agua de mar, que suponen más de 500 litros recogidas desde la superficie hasta los 1.200 metros de profundidad y, algunas de ellas, a escasos metros de la colada. Continua la lectura de L’IEO estudia els canvis en el fons marí després arribada de la renta a l’oceà

Així seran els efectes de la caiguda de la lava a l’aigua per a la vida marina de la Palma

El brutal xoc tèrmic que es produeix entre la temperatura de 1.000 ºC que té la renta i la de la mar, que es troba al voltant dels 20ºC, genera columnes (plomalls) de vapor d’aigua carregats amb àcid clorhídric (HCl) com a conseqüència de l’important contingut de clorur (Cl-) en l’aigua de mar. Aquestes columnes de vapor d’aigua, d’un color blanquinós, també contenen al seu torn diminutes partícules de vidre volcànic com a conseqüència de la reacció que es produeix entre la lava i l’aigua de mar.
Els geòlegs assenyalen que el delta que s’està formant a la costa arrasarà amb l’ecosistema més superficial. Es formaran plomes piroclàstiques que es desplaçaran mar endins i bombes flotants que cauran a el fons marí. No obstant això, quan pari l’erupció, la recuperació de la fauna i la flora serà molt ràpida.

https://www.publico.es/sociedad/erupcion-volcan-seran-efectos-caida-lava-agua-vida-marina-palma.html Continua la lectura de Així seran els efectes de la caiguda de la lava a l’aigua per a la vida marina de la Palma

El negoci dels mars: un grapat d’empreses exploten tots els recursos davant l’escassa regulació internacional

Un estudi recent de la revista ‘Science’ alerta de com molt poques empreses concentren cada vegada més poder en els oceans i com la debilitat de les regulacions, nacionals i internacionals, fomenta la sobreexplotació dels ecosistemes marins.

https://www.publico.es/sociedad/oceanos-negocio-mares-punado-empresas-explotan-recursos-escasa-regulacion-internacional.html Continua la lectura de El negoci dels mars: un grapat d’empreses exploten tots els recursos davant l’escassa regulació internacional

La cara oculta de l’aqüicultura, sobreexplotació dels oceans i maltractament als peixos

L’aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l’aigua salada o dolça, tant si són animals com vegetals (algues principalment). amb finalitats comercial, alimentària, medicinal, domèstica o d’esbarjo.[2] L’aqüicultura implica, una mena de domesticació per a la cria d’animals i el conreu de vegetals sota condicions controlades, al contrari que la pesca que recull espècies selvatges

Les piscifactories són una de les alternatives principals per reduir la sobrepesca i la pressió exercida per l’ésser humà als oceans. No obstant això, el farratge utilitzat per alimentar els peixos de cria es compon d’un oli i farina fabricat amb altres peixos que són peixos en llibertat. Això posa en dubte la sostenibilitat d’aquestes ‘granges’ de peixos. Continua la lectura de La cara oculta de l’aqüicultura, sobreexplotació dels oceans i maltractament als peixos

Com afecta el canvi climàtic al color de la mar?

El canvi climàtic provocarà que gran part de la superfície de l’oceà sigui més blau i verd. Això, un cop més, es deu a un augment de les temperatures globals en el fitoplàncton, o algues marines microscòpiques que contenen clorofil·la i necessiten llum per sobreviure i créixer.

https://www.ambientum.com/ambientum/cambio-climatico/como-afecta-el-cambio-climatico-al-color-del-mar.asp

El cambio climático está teniendo impacto en todos los aspectos de nuestra vida y, al ritmo que vamos, poco podemos hacer para frenarlo. Cinco años después de la firma del Acuerdo de París se ha evidenciado, no solo que no estamos logrando los objetivos propuestos, sino que además se están cumpliendo los peores pronósticos. Continua la lectura de Com afecta el canvi climàtic al color de la mar?

Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

L’autoritat responsable del rescat marítim a l’estat australià de Queensland va anunciar que les caravel·les portugueses havien arribat a un total de 22.282 banyistes, víctimes de picades extremadament doloroses, entre l’1 i el 7 de gener.

La perillosa caravel·la portuguesa va arribar  també a les platges de Mallorca el maig de l’any passat. El servei de coordinació de platges i zones de bany de l’Àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma va activar un protocol d’actuació i inspecció després de la troballa d’un exemplar mort de caravel·la portuguesa (‘Physalia physalis’) a la platja del Molinar, a la zona del monument de la Rosa dels Vents. Veure també https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1089073/peligrosa-carabela-portuguesa-llega-playas-mallorca

El nom comú d’aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravel·la portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l’aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s’anomena vela llatina.

La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.

Aquest tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l’ésser humà. Continua la lectura de Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

El plàstic de la mar passa a la cadena alimentària.Informe amb dades recollides en el Golf de Nàpols a Itàlia.

L’impacte més preocupant es dóna sobre els microorganismes marins, atès que els fragments plàstics són colonitzats per bacteris en el curs de poques hores i això acaba modificant de manera rellevant i significativa la biodiversitat bacterial present en l’aigua i l’activitat biològica bacterial.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=246915&titular=el-pl%E1stico-del-mar-pasa-a-la-cadena-alimentaria- Continua la lectura de El plàstic de la mar passa a la cadena alimentària.Informe amb dades recollides en el Golf de Nàpols a Itàlia.

Immensitat sense llei: el futur dels oceans, en joc

En les properes setmanes es negociarà a l’ONU un tractat per protegir els oceans. Els experts incideixen en la importància històrica de la cita i pressionen per aconseguir un compromís ambiciós.

No som capaços d’interpretar el 100% dels paràmetres fisicoquímics i ecològics que estan canviant els nostres mars, però la realitat  és que arribem tard.

https://www.elsaltodiario.com/oceanos/tratado-inmensidad-sin-ley-futuro-mar-juego

Objetivo: regular el alta mar. O lo que es lo mismo, sentar las bases legales que afectan a un medio, el marino, que ocupa el 70% de la superficie del planeta y cuya mayor extensión, las llamadas “aguas libres”, representan dos terceras partes del total. Son aquellas situadas a más de 200 millas náuticas (370 kilómetros) de la costa de cada país. Aguas que son propiedad de todos y tierra de nadie al mismo tiempo, un espacio desprotegido, más allá de declaraciones de buena voluntad como la Convención de los Derechos del Mar de 1982, que no entró en vigor hasta 1994 y cuyos planteamientos han quedado, nunca mejor dicho, en papel mojado debido a su insuficiencia o constante incumplimiento.

Desde el pasado martes, la comunidad internacional se reúne en la sede de las Naciones Unidas de Nueva York para negociar un tratado que tiene como horizonte el año 2020. Un planteamiento ambicioso sobre el que la Conferencia Intergubernamental (CIG) discutirá hasta el próximo 17 de septiembre. Una oportunidad histórica, pese a que su presencia en las primeras planas y sumarios de los informativos ha sido residual. Continua la lectura de Immensitat sense llei: el futur dels oceans, en joc

Primer Tractat jurídicament vinculant del món per protegir l’alta mar

Comença a l’ONU una negociació històrica. El seu objectiu serà adoptar un nou acord internacional per conservar la diversitat submarina a les regions fora de les jurisdiccions nacionals. Aquesta iniciativa, sorgida de l’última conferència Rio + 20, va ser coordinada pels representants de Mèxic i Nova Zelanda, i va ser aprovada més de 140 patrocinadors d’entitats governamentals. Serà el 4 de setembre.

Veure també http://hidroblog.com/2017/12/27/la-onu-anuncio-una-convencion-proteger-la-biodiversidad-alta-mar/

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245831&titular=primer-tratado-jur%EDdicamente-vinculante-del-mundo-para-proteger-el-alta-mar- Continua la lectura de Primer Tractat jurídicament vinculant del món per protegir l’alta mar