Un estudi recent de la revista ‘Science’ alerta de com molt poques empreses concentren cada vegada més poder en els oceans i com la debilitat de les regulacions, nacionals i internacionals, fomenta la sobreexplotació dels ecosistemes marins.
https://www.publico.es/sociedad/oceanos-negocio-mares-punado-empresas-explotan-recursos-escasa-regulacion-internacional.html Continua la lectura de El negoci dels mars: un grapat d’empreses exploten tots els recursos davant l’escassa regulació internacional
L’aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l’aigua salada o dolça, tant si són animals com vegetals (algues principalment). amb finalitats comercial, alimentària, medicinal, domèstica o d’esbarjo.[2] L’aqüicultura implica, una mena de domesticació per a la cria d’animals i el conreu de vegetals sota condicions controlades, al contrari que la pesca que recull espècies selvatges
Les piscifactories són una de les alternatives principals per reduir la sobrepesca i la pressió exercida per l’ésser humà als oceans. No obstant això, el farratge utilitzat per alimentar els peixos de cria es compon d’un oli i farina fabricat amb altres peixos que són peixos en llibertat. Això posa en dubte la sostenibilitat d’aquestes ‘granges’ de peixos. Continua la lectura de La cara oculta de l’aqüicultura, sobreexplotació dels oceans i maltractament als peixos
El canvi climàtic provocarà que gran part de la superfície de l’oceà sigui més blau i verd. Això, un cop més, es deu a un augment de les temperatures globals en el fitoplàncton, o algues marines microscòpiques que contenen clorofil·la i necessiten llum per sobreviure i créixer.
El cambio climático está teniendo impacto en todos los aspectos de nuestra vida y, al ritmo que vamos, poco podemos hacer para frenarlo. Cinco años después de la firma del Acuerdo de París se ha evidenciado, no solo que no estamos logrando los objetivos propuestos, sino que además se están cumpliendo los peores pronósticos. Continua la lectura de Com afecta el canvi climàtic al color de la mar?
L’autoritat responsable del rescat marítim a l’estat australià de Queensland va anunciar que les caravel·les portugueses havien arribat a un total de 22.282 banyistes, víctimes de picades extremadament doloroses, entre l’1 i el 7 de gener.
La perillosa caravel·la portuguesa va arribar també a les platges de Mallorca el maig de l’any passat. El servei de coordinació de platges i zones de bany de l’Àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma va activar un protocol d’actuació i inspecció després de la troballa d’un exemplar mort de caravel·la portuguesa (‘Physalia physalis’) a la platja del Molinar, a la zona del monument de la Rosa dels Vents. Veure també https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1089073/peligrosa-carabela-portuguesa-llega-playas-mallorca
El nom comú d’aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravel·la portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l’aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s’anomena vela llatina.
La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.
Aquest tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l’ésser humà. Continua la lectura de Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses
L’impacte més preocupant es dóna sobre els microorganismes marins, atès que els fragments plàstics són colonitzats per bacteris en el curs de poques hores i això acaba modificant de manera rellevant i significativa la biodiversitat bacterial present en l’aigua i l’activitat biològica bacterial.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=246915&titular=el-pl%E1stico-del-mar-pasa-a-la-cadena-alimentaria- Continua la lectura de El plàstic de la mar passa a la cadena alimentària.Informe amb dades recollides en el Golf de Nàpols a Itàlia.
En les properes setmanes es negociarà a l’ONU un tractat per protegir els oceans. Els experts incideixen en la importància històrica de la cita i pressionen per aconseguir un compromís ambiciós.
No som capaços d’interpretar el 100% dels paràmetres fisicoquímics i ecològics que estan canviant els nostres mars, però la realitat és que arribem tard.
https://www.elsaltodiario.com/oceanos/tratado-inmensidad-sin-ley-futuro-mar-juego
Objetivo: regular el alta mar. O lo que es lo mismo, sentar las bases legales que afectan a un medio, el marino, que ocupa el 70% de la superficie del planeta y cuya mayor extensión, las llamadas “aguas libres”, representan dos terceras partes del total. Son aquellas situadas a más de 200 millas náuticas (370 kilómetros) de la costa de cada país. Aguas que son propiedad de todos y tierra de nadie al mismo tiempo, un espacio desprotegido, más allá de declaraciones de buena voluntad como la Convención de los Derechos del Mar de 1982, que no entró en vigor hasta 1994 y cuyos planteamientos han quedado, nunca mejor dicho, en papel mojado debido a su insuficiencia o constante incumplimiento.
Desde el pasado martes, la comunidad internacional se reúne en la sede de las Naciones Unidas de Nueva York para negociar un tratado que tiene como horizonte el año 2020. Un planteamiento ambicioso sobre el que la Conferencia Intergubernamental (CIG) discutirá hasta el próximo 17 de septiembre. Una oportunidad histórica, pese a que su presencia en las primeras planas y sumarios de los informativos ha sido residual. Continua la lectura de Immensitat sense llei: el futur dels oceans, en joc
Comença a l’ONU una negociació històrica. El seu objectiu serà adoptar un nou acord internacional per conservar la diversitat submarina a les regions fora de les jurisdiccions nacionals. Aquesta iniciativa, sorgida de l’última conferència Rio + 20, va ser coordinada pels representants de Mèxic i Nova Zelanda, i va ser aprovada més de 140 patrocinadors d’entitats governamentals. Serà el 4 de setembre.
Veure també http://hidroblog.com/2017/12/27/la-onu-anuncio-una-convencion-proteger-la-biodiversidad-alta-mar/
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245831&titular=primer-tratado-jur%EDdicamente-vinculante-del-mundo-para-proteger-el-alta-mar- Continua la lectura de Primer Tractat jurídicament vinculant del món per protegir l’alta mar
Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l’ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.
La posidònia té importància ecològica no només per al mar, on moltes espècies de peixos i invertebrats l’aprofiten per pondre-hi ous o refugiar-s’hi. També fa una funció clau per a les mateixes platges, ja que fixa la sorra del fons marí. Quan hi ha un temporal, com que la sorra està agafada per la xarxa de les arrels -que les algues no tenen, recorda-, no marxa i les aigües es mantenen més cristal·lines. És per això que a Eivissa i Formentera tenen aigües tan clares, perquè la posidònia evita que s’aixequi el sediment.
https://www.gobmenorca.com/posa-lull-a-la-posidonia?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter Continua la lectura de Posa l’ull a la posidònia
Aquests dies estem en alerta extrema de calor, però el canvi climàtic no és només una mesura de la temperatura. L’escalfament global no es tracta només d’esdeveniments climàtics extrems o estius més calorosos, sinó que té el potencial d’alterar l’estructura de l’oceà amb conseqüències desconegudes per a la pesca. Posem en joc els recursos del nostre planeta.
http://www.prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=199833&SEO=cientificos-relacionan-cambio-climatico-y-calentamiento-oceanico Continua la lectura de Científics relacionen canvi climàtic i escalfament oceànic
Es preveu que el 2050 la meitat dels hidrocarburs mundials es treguin sota dels mil metres. No només s’extreu petroli perforant el fons del mar, sinó que s’obté gas capturant els cúmuls de metà congelat per les altes pressions i baixes temperatures dels abismes. Què ens quedarà desprès?
En la zona Clarion-Clippertone, en medio del Pacífico, se llevan a cabo desde hace años los primeros ensayos de minería del mar profundo. El fondo oceánico está sembrado de nódulos metálicos ricos de substancias escasas en superficie, por ejemplo, el indio necesario para las pantallas táctiles de los móviles.
“La minería submarina se hace con unos buldócer grandes como un edificio, que aran el fondo del mar y dejan un desierto: el área afectada de la zona Clarion-Clipperton sigue siendo un desierto a fecha de hoy”, afirma Roberto Danovaro, investigador de la Estación Zoológica Anton Dohrn de Nápoles, que visitó Barcelona la semana pasada en un encuentro del proyecto Merces, un intento de los científicos de hacer luz en un asunto oscuro: qué hay en el mar profundo –un espacio del cual se sabe muy poco– y cómo le está afectando la explotación.
En septiembre, la asamblea de Naciones Unidas empezará una revisión de la Convención sobre la Ley del Mar, para modificarla o incluso redactar un nuevo tratado, adecuado a proteger los abismos ante las nuevas formas de extracción de sus recursos Continua la lectura de L’explotació del mar profund dispara les alarmes ecològiques
