Arxiu d'etiquetes: Mar Menor

Una llei perquè el Mar Menor tingui “dret a existir” com a ecosistema i a “evolucionar naturalment”

Una comissió formada per ciutadans, ecologistes, científics i juristes ha presentat aquest dimecres al Congrés una Proposició de Llei perquè la llacuna d’aigua salada murciana tingui drets propis.

https://www.publico.es/sociedad/proteccion-mar-menor-ley-mar-menor-tenga-derecho-existir-ecosistema-evolucionar-naturalmente.html

PROTECCIÓN DEL MAR MENOR Una ley para que el Mar Menor tenga “derecho a existir” como ecosistema y a “evolucionar naturalmente”

Continua la lectura de Una llei perquè el Mar Menor tingui “dret a existir” com a ecosistema i a “evolucionar naturalment”

El Govern alerta del risc químic de la Mar Menor i declara la sobreexplotació de tres grans masses d’aigua de Doñana

Durant quant de temps sobreviuran aquests ecosistemes? Estan tocats, però no es fa prou perquè sobrevisquin a la nostra explotació, els tenim a prop, cal el respecte que es mereixen.

El Ministeri per a la Transició Ecològica avança en els seus plans per intentar salvar dos dels ecosistemes més amenaçats per l’agricultura i la captació d’aigua.

https://www.publico.es/sociedad/gobierno-alerta-riesgo-quimico-mar-menor-declara-sobreexplotacion-tres-grandes-masas-agua-donana.html

El Ministerio para la Transición Ecológica avanza en sus labores de rescate del Mar Menor y Doñana, dos de las masas de agua más importantes y más amenazadas del Estado español. Tanto es así, que el la Confederación Hidrográfica del Segura (CHS) ha declarado este jueves el acuífero del Campo de Cartagena “en riesgo de no alcanzar el buen estado químico” por la elevada presencia de nitratos en su agua. Por su parte, la Junta de Gobierno de la Confederación Hidrográfica del Guadalquivir (CHG) ha declarado la sobreexplotación de tres de las cinco grandes masas de agua de Doñana –La Rocina, Almonte y Marismas–, que se encuentran en “riesgo de no alcanzar el buen estado cuantitativo”. Continua la lectura de El Govern alerta del risc químic de la Mar Menor i declara la sobreexplotació de tres grans masses d’aigua de Doñana

El Mar Menor es tenyeix de negre i desencadena una onada de protestes en xarxes socials (vídeo)

Les platges que acullen la llacuna salada s’han tornat a quedar aquest any sense banderes blaves i algunes fins i tot estan tancades al bany; veïns i visitants inunden les xarxes socials amb vídeos que testifiquen l’estat crític de la Mar Menor

https://www.eldiario.es/murcia/Mar_Menor-Murcia-noticia_0_1038346775.html

El Mar Menor no planta la bandera azul desde hace ya tres años. La Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (Adeac) dejó de darle este distintivo en 2017. Este año, la Región de Murcia ha conseguido 31 banderas azules: la práctica totalidad en el litoral del Mediterráneo. La causa es el agonizante estado del Mar Menor, que ha protagonizado decenas de vídeos en las últimas semanas. Vecinos y visitantes de fin de semana han llenado desde el inicio de la desescalada las redes sociales con fotografías y vídeos de denuncia. El murciano Antonio Hernández ha hecho virales unas imágenes en las que se aprecia que la laguna salada se tiñe de negro al meter un solo pie en el agua. Continua la lectura de El Mar Menor es tenyeix de negre i desencadena una onada de protestes en xarxes socials (vídeo)

Ofensiva a Múrcia, Andalusia i València contra la ministra Ribera per no enviar aigua de l’Tajo-Segura per protegir el Mar Menor

Transició Ecològica autoritza aigua de consum humà, però no per a regadiu per frenar l’arribada d’agroquímics a la Llacuna que travessa una crisi ecològica. Els tres governs autonòmics s’adhereixen a la postura dels regants que han anunciat mobilitzacions. Els fertilitzants que arriben des del Camp de Cartagena són la causa principal de la deterioració ambiental.

https://www.eldiario.es/sociedad/Ofensiva-Murcia-Andalucia-Valencia-Tajo-Segura_0_975353174.html

Los regantes del Levante, desde Alicante a Almería, han conseguido movilizar de inmediato a sus gobiernos autonómicos para protestar contra la decisión de la ministra de Transición Ecológica en funciones, Teresa Ribera, de enviar agua del trasvase Tajo-Segura solo para consumo humano y no para riegos, aduce, para proteger el Mar Menor. Continua la lectura de Ofensiva a Múrcia, Andalusia i València contra la ministra Ribera per no enviar aigua de l’Tajo-Segura per protegir el Mar Menor

Col·lapse al Mar Menor

Els nitrats de l’agricultura intensiva enverinen la gran llacuna del Mediterrani

ELENA FREIXA

L’explosió del regadiu en unes terres més aviat seques va arribar amb el transvasament del riu Tajo a finals dels anys 70. Des d’aleshores, i en només 40 anys, la superfície s’ha multiplicat per deu. “Encara que el pla de gestió de la conca no ho permetia, la realitat és que la superfície agrícola ha anat creixent i s’ha anat legalitzant a posteriori”, critica García. La bola s’ha anat fent grossa perquè cada cop que es pactava augmentar els volums d’aigua, la superfície creixia i es detectaven noves finques i, per tant, la situació de dèficit hídric seguia.

https://interactius.ara.cat/reportatges/ara-diumenge/murcia/desastre-ambiental-murcia-manga-mar-menor Continua la lectura de Col·lapse al Mar Menor

Per què ha col·lapsat el mar Menor, la llacuna salada més gran d’Europa

Les pluges torrencials del setembre van ser el detonant, no la causa. Els abocaments al mar que des de fa més de 40 anys s’estan produït, assegura, és el que l’ha fet malalt. Aquelles fortes pluges van arrossegar cent mil tones de sediments. Aquests sediments contenien nutrients, segons calculen, unes mil tones de nitrats. Això, va fer que el fitoplàncton augmentés, el fons va començar a fer-se fosc, l’oxigen es va anar consumint i l’aigua es va convertir en tòxica i anòxica.

https://www.ccma.cat/324/que-ha-causat-el-collapse-del-mar-menor-la-llacuna-salada-mes-gran-deuropa/noticia/2965696/

És la conclusió de Juan Manuel Ruiz, científic de l’Institut Espanyol Oceanogràfic (IEO). Ell va ser un dels membres del Consell Assessor de Mar Menor que van dimitir d’este òrgan per discrepàncies amb els seus informes. Feia temps que advertien que la situació de la llacuna no era bona. Després de la primera gran crisi, al 2016, hi havia veus que afirmaven que s’estava recuperant. Ell i set companys més ho negaven, hi havia símptomes que, al seu parer, indicaven tot el contrari. En aquell Consell, segons explica, les veus crítiques no es reflectien a les conclusions finals.

El 12 d’octubre el Mar Menor va patir una crisi eutròfica. L’arribada massiva nutrients va produir un fort creixement de fitoplàncton. El mar es va tornar verd, es va quedar anòxic, sense oxigen, i les platges de la Puntica i Villananitos van aparèixer plagades de peixos morts.

“L’ecosistema funciona amb la pressió de l’home, però té un llindars. Quan estos es traspassen es produeixen canvis bruscos, catastròfics. Abans d’eixa ruptura hi ha pocs símptomes que indiquen que el canvi està a tocar.”

 

Ningú s’esperava que aquell episodi fora tan sever, tampoc Juan Manuel, però recorda que des dels anys 80 ja s’estava advertint que un dia el mar s’estressaria. Va ser quan el Camp de Cartagena va començar a canviar el sistema agrícola i va passar de secà a regadiu. Però no només l’agricultura és la responsable, també la construcciól’abocament d’aigües fecals i la proliferació de ports esportius a la zona.

“No podem estar abocant contínuament quantitats enormes de nitrats, de fosfats, de matèria orgànica procedents de la conca vessant sense esperar que això no tinga conseqüències”.

La probabilitat que un episodi semblant es torne a repetir no la veu llunyana. Si no es deixen d’abocar nitrats, es reverteixen les condicions actuals i se li dona temps a la llacuna per a recuperar-se, tornarà a passar.

“Quan sembla que hem arribat al topall de severitat el següent episodi ho supera. I la solució només està a la conca vessant”.

 

 
Els pescadors, uns dels grans perjudicats

L’ Institut Espanyol Oceanogràfic està situat al costat de la Llotja de Pescadors de San Pedro del Pinatar. Des de la crisi dels peixos morts a esta llotja l’activitat ha baixat i els ànims dels pescadors estan tocats. Han notat les conseqüències econòmiques de la tragèdia ecològica com explica el seu patró, Andrés Carabajal:

“La flota està treballant al 50% o inclús menys. I s’està extraient entre 3 i 4 mil quilos de peix diaris quan en aquestes dates hi ha dies en els que s’havia arribat a extreure fins a 20 mil quilos de peix.”

Antonio Jesús López porta 37 anys ixint a la mar, primer ho feia el seu pare, ara ell i el seu germà. Diu que aquell 12 d’octubre es va quedar en shock i des d’aquell dia la confraria no és la mateixa. Ara sent la pressió de la crisi ecològica, ha de defensar el seu producte dels qui assenyalen que podria estar contaminat:

“Este peix està perfecte. De fet, els últims 4 dies que vam estar pescant abans d’eixe episodi jo vaig omplir 2 frigorífics meus i he estat menjant fins avui.”

A les seues xarxes ja havien observat que alguna cosa estava passant. Els responsables els tenen clar, els polítics que no han volgut mirar de cara el problema.

“Hi ha hagut deixadesa. Els polítics ens han demostrat que no han cuidat el Mar Menor, el mar ha semblat un abocador. Jo crec que ací la política ha tancat molt els ulls i ha han mirant cap a un altre costat”.

La DANA va ser el detonant

Francisca Giménez Casaldura, Paqui com se la coneix, és professora de Ciències del Mar a la Universitat d’Alacant. Mentre s’acosta a la voreta del mar remarca que en aquesta mateix platja, la de Villananitos, és on van aparèixer milers de peixos i altres espècies morts. Ella havia estat bussejant a l’estiu, i també uns dies abans d’aquell fet.

“Quan baixaves a bussejar el que et trobaves era la primera capa superficial verda, aquell verd que ens té acostumats el Mar Menor. I de sobte un salt bestial en el que entraves en una massa d’aigua negra, amb olor particular d’ous podrits i tot absolutament mort”.

 

Les pluges torrencials del setembre van ser el detonant, no la causa. Els abocaments al mar que des de fa més de 40 anys s’estan produït, assegura, és el que l’ha fet malalt. Aquelles fortes pluges van arrossegar cent mil tones de sediments. Estos sediments contenien nutrients, segons calculen, unes mil tones de nitrats. Això, va fer que el fitoplàncton cresquera, el fons va començar a fer-se fosc, l’oxigen es va anar consumint i l’aigua es va convertir en tòxica i anòxica.

Dies després d’aquell episodi Paqui va tornar al fons del Mar Menor, volia comprovar l’estat de les nacres, uns mol·luscos en perill d’extinció dels quals hi ha un reservori en aquesta llacuna. L’espectacle, explica, era dantesc. Tot i que els tenia geolocalitzats, no els podia veure, va haver de palpar a les fosques per comprovar que encara hi eren.

“A l’estiu ja s’havia alertat de la crisi d’eutrofització extrema, semblant a la del 2016. Veiem aigua carregada de fitoplàncton i matèria orgànica.”

La seva solució per al Mar Menor passa perquè tots els sectors implicats assumeixin responsabilitats, també el polític, el seu negacionisme de l’estat crític del Mar Menor ha contribuït al seu deteriorament. La llacuna ha perdut la seva capacitat de ressilència, de regeneració, és  vulnerable, i si res ho canvia tornarà a col·lapsar.
Els ecologistes també assenyalen els agricultors

El govern de Múrcia ha invertit més de 8 milions d’euros en mesures urgents per alleujar la crisi mediambiental del Mar Menor del passat 12 d’octubre. A més, s’ha compromès a tenir enllestit un text de Llei Integral d’Usos del Mar Menor abans de final d’any que dote de major protecció a la llacuna.

L’estat del Mar Menor és per a alguns sectors fruit dels excessos de molts anys. Juan Carlos Blanco, el responsable d’Ecologistes en Acció del Camp de Cartagena, ens condueix fins a la primera dessaladora que va tenir aquesta zona. La va construir als anys 90 el Ministeri de Medi Ambient, però la xarxa de drenatge, afirma, era irregular.

“Esta dessalabradora es tanca al 2015 perquè no té permisos d’autorització d’abocament de la salmorra. Abocava sense autorització a un canal que hi ha proper a les salines de San Pedro del Pinatar”

Durant els anys que va estar en actiu el seu ús no va ser continu, això i l’alt preu que pagaven els agricultors per la seva aigua van fer que estos començaren a construir els seus propis pous i comprar dessalobradores, uns aparells que podien costar entre 40 i 60 mil euros.

“Hi va arribar a haver fins a mil dues centes dessalobradores. Abocaven la salmorra a una xarxa de drenatge que es va crear fent la vista grossa. I eixa xarxa de drenatge ha esta la que ha anat abocant  gran quantitat de nitrats al Mar Menor”.

Aquests nitrats explicarien, segons Juan Carlos, l’estat de la llacuna i la crisi del 2016. Després d’eixa crisi, continua relatant, la xarxa es va desmantellar però creuen que es van continuar utilitzant dessalobradores, soterrades per no ser vistes, per tal de continuar regant camps. Afirma que encara hi ha pous i dessalobradores il·legals, fruit d’una agricultura de regadiu que explota el territori per sobre de les seus possibilitats.

L’activitat agrària es posa el dia a toc de crisi

“Les plantes dessaladores no són il·legals, en tot cas, són al·legals. El que tu no pots fer es abocar salmorra a lleres públiques però comprar una dessalabradora, és clar que sí! Com si et vols comprar un helicòpter! Qui m’ha de dir res a mi si em vull comprar un helicòpter!”

Vicente Carrión és el responsable de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) de Cartagena. Està enfadat, la guerra que científics i ecologistes, diu, han començat contra l’agricultura no té sentit. Assumeix part de la responsabilitat de la situació del Mar Menor, però no tota, la construcció i el turisme també en tenen part. Defensa que des que es va detectar, al 2016, que la situació de la llacuna era crítica, els agricultors van començar a canviar rutines. Utilitzen els fertilitzants justos, estan estenent l’agricultura ecològica i, amb la Universitat de Cartagena, han iniciat un projecte, “Abocament Zero”, per tal de poder extreure aigua dels aqüífers i destrinificar-la al màxim. Així l’aigua de rebuig només portaria salmorra i això, segons explica, ja no seria un perill. Si hi ha algun agricultor en situació irregular, sentencia, cal denunciar-ho i clausurar-li el camp.

“No dic que no hi ha algun pou que siga il·legal. I si hi ha un pous il·legal doncs que es tanquen. Que es determine que si hi ha superfícies que s’estan regant sense haver de regar-se, i si és així, també que es tanquen”.

Segons dades de la Confederació Hidrogràfica del Segura, al Camp de Cartagena hi ha 42 mil hectàrees de regadiu. D’aquestes un miler son il·legals, i 9600 hectàrees s’està investigant si tenen o no dret a rec. De pous n’hi ha un miler, 31 d’ell ja s’ha detectat que són il·legals. Per als ecologistes de moment només s’ha vist la punta de l’iceberg, per als agricultors hi ha una persecució del sector acarnissada.

“El que passa ací és que hi ha sectors que volen que l’agricultura al Camp de Cartagena s’acabe. Però això no passarà”

ARXIVAT A:
MEDI AMBIENT MAR MENOR PAÍS VALENCIÀ

Presenten més de 360.000 signatures en defensa de solucions urgents per al Mar Menor

Aconseguir una solució a la situació de l’entorn natural amb la implicació de totes les administracions independentment del seu signe polític és l’objectiu de la petició oberta a la plataforma ‘change.org’.

https://www.publico.es/sociedad/presentan-mas-360-000-firmas-exigir-soluciones-urgentes-mar-menor.html

Lograr una solución a la situación del Mar Menor, tanto a corto como a largo plazo, con la implicación de todas las administraciones independientemente de su signo político es el objetivo de la petición abierta en la plataforma change.org que ha recabado ya más de 360.000 apoyos.

La iniciativa está impulsada por Andrés Martínez, Raquel Ros y Cristina Marín, que se conocieron a través de la plataforma al registrar, cada uno por su cuenta, una petición de ayuda para la laguna salada. Continua la lectura de Presenten més de 360.000 signatures en defensa de solucions urgents per al Mar Menor

Així va morir el Mar Menor

L’aflorament d’un capa d’aigua profunda sense oxigen i tòxica va desencadenar el col·lapse, gestat durant un llarg procés d’eutrofització de la llacuna

Resum dels motius que aporta l’article:

1) Les aportacions d’aigües residuals, i sobretot els nutrients utilitzats com a fertilitzants en l’agricultura (fòsfor, potassi, nitrats) arriben fins a la llacuna massivament fruit d’una severa transformació de cultiu de secà a conreus de regadiu

2) Els nutrients són utilitzats per les algues microscòpiques i afavoreixen la seva proliferació a la columna d’aigua, fins a produir terbolesa i enfosquiment de les masses d’aigua, com va passar el 2016.

3) La radiació solar queda bloquejada, s’impedeix impedint que aquesta arribi al fons de la mar, de manera que la vegetació dels fons no pot desenvolupar la seva funció fotosintètica, deixa de produir oxigen i mor.

4) Al 2016, després d’un important episodi d’eutrofització extrema, durant un període de baixes temperatures, la llacuna recupera la transparència de l’aigua. Això va ser interpretat erròniament com a símptoma de recuperació, però el contradiu l’evidència científica, ja que l’ecosistema ha quedat significativament alterat i els nivells de nutrients segueixen sent alts.

5) De fet, entre la primavera i estiu de 2019, abans de la Dana, el fitoplàncton augmenta de forma constant fins arribar a valors màxims que són molt propers als de l’episodi de terbolesa de 2016, el que contradiu la proclamada recuperació de l’ecosistema per part del Govern regional

6) Cap al mes de setembre del 2019, després de la Dana es detecta un procés d’anòxia en el fons a causa de la formació de dues capes diferenciades, una menys salina i menys densa dalt i una altra més salina i densa en el fons.

7) La capa del fons, carregada de matèria orgànica (procedent de l’augment de clorofil·la previ a la Dana) entren en una fase de descomposició, on els bacteris anaerobis esgoten l’oxigen i produeixen compostos com sulfurs molt tòxics. La massa d’aigua profunda es torna anòxica, és a dir, s’esgota l’oxigen fins a nivells tòxics per a la vida marina. Tot és mort a partir dels 3,5 metres de profanitat, fins als cucs, bivalves i holotúries que començaven a viure de nou en el fons,

8) En aquests moments, les espècies vives mòbils fugen cap a les capes superiors buscant oxigen i fugint dels compostos tòxics.

9) El 12 d’octubre els vents de llevant empenyen la massa d’aigua cap al sud i afavoreix l’aflorament de les masses d’aigua tòxica del fons.

10)Aquestes masses d’aigua arriben a la superfície i van arrossegant peixos i altres organismes amb capacitat de desplaçar-se en direcció a la costa, de manera que tota la fauna queda encaixonada entre la riba i tota la massa d’aigua sense oxigen i tòxica que mata tot el que troba al seu pas. Continua la lectura de Així va morir el Mar Menor

Ràbia i impotència a la vora del Mar Menor: un escenari de mort que deixa sense mitjà de viure

La degradació del Mar Menor ve de 40 anys enrere i cada vegada és més gran; des del 2016 s’han reivindicat mesures urgents que no s’han complert. La gota freda només ho ha incrementat.

Si bé es considera que la DANA ha estat un factor rellevant en la manca d’oxigen de la llacuna, el problema no és d’ara. Fa tres anys el Mar Menor va patir un profund procés d’eutrofització producte del regadiu que va aniquilar al 80% de la vegetació bentònica i encara segueix en procés de recuperació.

https://www.eldiario.es/murcia/medio_ambiente/plazos-recuperacion-Mar-Menor-hundido_0_952605527.html

La gente se agolpa tras el cerco policial, mojándose bajo un cielo cubierto y una lluvia intermitente que no apacigua su curiosidad. Frente a ellos, decenas de agentes del Seprona y voluntarios que, envueltos en una creciente sensación de impotencia, continúan las labores de recogida de los peces muertos que se acumulan en la orilla. Son los restos de la masa pestilente y grisácea que, meciéndose con las olas o encallada en la arena, materializó este fin de semana el agónico estado en el que se encuentra el Mar Menor. La postal de San Pedro del Pinatar es apenas un capítulo más de un historial de creciente deterioro. Continua la lectura de Ràbia i impotència a la vora del Mar Menor: un escenari de mort que deixa sense mitjà de viure

Troben milers de peixos i crustacis morts al Mar Menor per la gota freda

El conseller d’Aigua, Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Ambient de Múrcia va instar al Ministeri per a la Transició Ecològica a que dugui a terme mesures urgents com la disminució del nivell de l’aqüífer del Albujón que aboca aigua dolça a la llacuna.

https://www.publico.es/sociedad/consecuencias-dana-hallan-miles-peces-crustaceos-muertos-mar-menor-gota-fria.html

El Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil (Seprona) ha tomado muestras de los miles de peces hallados muertos este sábado en playas de San Pedro del Pinatar, en el Mar Menor, posiblemente por los efectos de la gota fría de hace un mes, para que sean analizadas. Continua la lectura de Troben milers de peixos i crustacis morts al Mar Menor per la gota freda