Arxiu d'etiquetes: lluna

La missió xinesa Chang’e 5 recull amb èxit mostres de la Lluna

La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys. L’ha plantada i fotografiada la nau Chang’e 5 abans d’abandonar el satèl·lit amb mostres de la superfície per portar cap a la Terra.

Aquest divendres el mòdul d’ascens de la nau xinesa no tripulada Chang’e 5 s’ha enlairat des de la superfície de la Lluna amb dos quilos de roques i terra.

Abans d’enlairar-se, la nau ha plantat una bandera del país i l’ha fotografiada, convertint-se en el segon país que ho aconsegueix, 51 anys després que ho fessin els EUA.

“De tela autèntica”

El diari oficialista Global News ha destacat que aquesta és la primera bandera de “tela autèntica” que la Xina porta a la Lluna, perquè dues missions anteriors ja l’havien mostrada a sobre dels mòduls lunars:

Segon país amb bandera, tercer amb mostres

La Chang’e 5 és la primera missió lunar xinesa que torna amb mostres lunars, recollides amb un braç robòtic i amb un trepant que ha perforat fins a dos metres sota la superfície.

A més dels EUA, només l’extinta URSS havia aconseguit tornar de la Lluna amb mostres de la superfície, als anys 70, però no va fer mai el gest simbòlic de deixar-hi una bandera.

Detall  de la recollida de mostres robotitzada de la Chang’e 5 a la Lluna (Reuters/ANEC)

Objectiu: missions tripulades

Les dues primeres missions del programa Chang’e van orbitar al voltant de la Lluna i les dues següents van aterrar-hi, la 4 a la cara oculta, el gener del 2019, cosa mai aconseguida fins aleshores.

L’objectiu del programa lunar xinès Chang’e és aconseguir enviar-hi vols tripulats cap al 2030, com a primer pas per arribar a Mart, com a mínim 10 anys després.

Les banderes dels Estats Units, descolorides

La primera bandera que van plantar els Estats Units a la Lluna va ser en la missió Apollo 11, el 1969. Cinc missions posteriors en van plantar 5 més fins al 1972.

El 2012 la Nasa va dir que la primera ja no es podia veure i que probablement s’havia destruït quan el mòdul lunar es va enlairar, perquè la van plantar massa a prop.

En canvi, les altres 5 encara són dretes i visibles des dels satèl·lits, tot i que segurament s’han descolorit arran de dècades d’estar exposades a la llum del sol. Continua la lectura de La missió xinesa Chang’e 5 recull amb èxit mostres de la Lluna

Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

La NASA anuncia la detecció de molècules d’aquesta substància en la superfície lunar. Uns 40.000 quilòmetres quadrats de la superfície lunar tindrien la capacitat de retenir aigua gelada.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201026/4911746039/nasa-moleculas-agua-superficie-luna.html

La NASA confirma la existencia de moléculas de agua en la Luna. Las investigaciones detrás del descubrimiento se publican hoy en la revista Nature Astronomy. Un total de dos artículos que indican la detección de moléculas de esta sustancia de forma inequívoca, así como la existencia de pequeñas áreas en la superficie del satélite donde el agua podría quedar atrapada de manera estable. Estos hallazgos pueden tener implicaciones para las futuras misiones a la Luna. Continua la lectura de Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

Difonen noves imatges de la cara oculta de la Lluna

L’hemisferi no és observable des de la Terra, però la sonda Chang’i-4 ha aconseguit ensenyar-nos la misteriosa superfície oculta

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190816/464103030715/imagenes-ineditas-cara-oculta-luna.html#galeria-foto-1

Veure també:

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190816/464103030715/imagenes-ineditas-cara-oculta-luna.html

Las fotografías inéditas de la superficie de la cara oculta de la lunahan sido tomadas por la misión Chang’e-4 y difundidas este viernes por el CLEP (Chinese Lunar Exploration Program).

Las imágenes corresponden a las tareas de exploración que realiza el rover Yu-tu 2, que ha cubierto 271 metros de distancia desde que la misión aterrizase en el cráter Von Karman de la Luna el pasado 3 de enero.

Las imágenes

Una de las imágenes muestra las rodadas del rover, con rastros de maniobras de giro sobre la superficie polvorienta de la Luna.

Imagen de las rodadas del rover 'Yu-tu 2' en la superficie de la luna

Imagen de las rodadas del rover ‘Yu-tu 2’ en la superficie de la luna (CLEP)

Continua la lectura de Difonen noves imatges de la cara oculta de la Lluna

La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

Els tardígrads es coneixen comunament com ‘óssos d’aigua’. Els tardígrads (Tardigrada, del llatí “Tardus”, lent i “Gradus”, pas) són  petits i aquàtics, tenen vuit potes i estan segmentats. Són similars i probablement estiguin emparentats amb els artròpodes.

Els tardígrads són capaços de resistir a condicions ambientals extremes que matarien a quasi qualsevol altre animal. Alguns poden sobreviure a temperatures properes al zero absolut (-273 °C)[5] i temperatures elevades fins a 151 °C, poden suportar 1.000 vegades més radiació que altres animals i poden passar fins a una dècada sense aigua.[6]

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190807/463937798187/nave-israeli-beresheet-esparcir-miles-osos-de-agua-luna.html

En 2007, se colocaron tardígrados en la sonda espacial Foton M3 de Rusia y la ESA, y se comprobó que sobrevivieron a las condiciones del espacio exterior. Spivack cree que no existe riesgo de que los tardígrados “tomen” la luna, ya que tendrían que regresar a la atmósfera para ser rehidratados para poder reproducirse.

El proyecto, definido como una “biblioteca lunar”, incluía 30 millones de páginas de información sobre la historia y civilización humana, literatura, fotos, canciones, dibujos de niños israelíes, entre otros. Continua la lectura de La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

La carrera espacial en el cinema: dotze pel·lícules d’altura

“És un petit pas per a home, un salt de gegant per a la humanitat”, va comunicar per ràdio l’astronauta Neil Armstrong el 20 de juliol de 1969 poc després de convertir-se en el primer ésser humà en trepitjar la Lluna, enguany es compleixen 50 anys l’allunatge.

El setè art ha explorat horitzons llunyans per fer-nos somiar en gran.

Veure  https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190714/463451720691/llegada-hombre-luna-20-julio-vanguardia.html

https://www.lavanguardia.com/cine/20190716/463391107318/carrera-espacial-cine-peliculas-altura.html Continua la lectura de La carrera espacial en el cinema: dotze pel·lícules d’altura

La Lluna té molècules d’aigua que es mouen sobre la seva superfície

La missió LRO revela l’existència de molècules d’aigua movent-se al voltant del costat diürn de la Lluna. La Nasa ha descobert petits fragments d’aigua que romanen en moviment en el satèl·lit quan canvia la temperatura.La Nasa ha demostrat que les molècules d’aigua lunars poden adherir-se a grans de la superfície a la nit i durant gran part del dia, i després desplaçar-se quan la temperatura arriba al seu màxim al migdia.Els investigadors també especulen sobre l’ús de l’aigua lunar per a futures missions espacials

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20190311/luna-moleculas-agua-movimiento-superficie-7348171 Continua la lectura de La Lluna té molècules d’aigua que es mouen sobre la seva superfície

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

La revista ‘Nature’ escull els possibles noms propis de la ciència per aquest any: un viròleg entestat a estudiar i acabar amb l’ebola, una advocada contra el canvi climàtic, una enginyera involucrada en l’enviament d’un nou ‘rover’ a la Lluna, una astrofísica que tracta de caçar ones gravitacionals amb púlsars i una biòloga que analitza la biodiversitat a escala global.

https://www.publico.es/ciencias/mujeres-cientificas-protagonistas-investigacion-nature.html Continua la lectura de Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

Xina aconsegueix, per primera vegada en la història, allunar a la cara oculta de la Lluna

Aquest dijous va ser un dia històric per a la humanitat, ja que es va allunar amb èxit a la cara oculta de la Lluna. Per entendre el que significa “l’altre costat” de la Lluna, és important destacar que la Lluna es troba en rotació sincrònica al voltant de la Terra. Això vol dir que empra el mateix temps a realitzar una translació al voltant del nostre planeta que en rotar sobre el seu eix, de manera que no podem veure la seva cara oculta o “costat fosc”.

Anteriorment, altres naus espacials van poder observar aquesta cara oculta, però cap va aterrar en ella. Tot va començar amb la nau espacial soviètica Luna 3 la qual va realitzar les primeres fotografies de la cara oculta de la Lluna a l’octubre de 1959.

Si bé amb el temps s’han enviat sondes a moltíssims llocs de l’espai i s’han fotografies de la cara oculta de la Lluna, no s’havia allunar en ella. Per què? No era tan fàcil com semblava. A priori, es tindrien problemes de comunicació això va fer que els països no tinguessin interès en anar-hi. Avui les comunicacions entre la sonda i la Terra han sigut possibles gràcies a un satèl·lit, Queqiao, posat en òrbita el passat mes de maig i que opera a manera de “mirall” transmissor d’informació entre els centres de control a la Terra i la Chang’i 4

La Xina ho ha aconseguit en una històrica missió. Tal com la URSS va prendre les primeres fotografies fa gairebé sis dècades, la Xina ha aconseguit baixar a un cràter en aquest costat de la Lluna. Un allunatge que segurament lliurarà informació valuosa per als científics . Continua la lectura de Xina aconsegueix, per primera vegada en la història, allunar a la cara oculta de la Lluna

El pla per tornar a la Lluna

Arribar a la Lluna no serà l’objectiu final sinó el punt de partida per establir una presència humana permanent en el satèl·lit i utilitzar-lo com a trampolí per arribar més enllà en el futur, a Mart o a algun asteroide.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181007/452207539894/plan-pisar-luna-aniversario-nasa-estacion-espacial-mision-astronautas.html

Cuando van a celebrarse los 50 años de la llegada de los primeros astronautas a la luna, y está a punto de estrenarse en los cines la película ‘First Man’ sobre Neil Armstrong y el programa Apolo, la NASA vuelve a tener un plan para enviar misiones tripuladas al satélite.

Pero lo hará de manera muy diferente a como lo hizo la primera vez. En esta ocasión, no será una carrera espacial para llegar antes que los comunistas de la Unión Soviética. Será un trabajo en equipo en el que podrán participar otros países que ya cooperan con EE.UU. en la Estación Espacial Internacional (EEI).

La NASA tiene programada la primera misión con astronautas para el 2023 Continua la lectura de El pla per tornar a la Lluna