Abril es un mes prolífico en fenómenos astronómicos deslumbrantes, pero entre todos ellos la palma se la lleva la llamada ‘Superluna rosa’. Los fanáticos de este tipo de espectáculos celestiales tienen una cita con ella el 27 de abril porque, esa misma noche, el satélite de la Tierra estará en su fase de luna llena y, además, en su perigeo, como sucedió el pasado 29 de marzo.
Esa coincidencia determina un curioso fenómeno, ya que es el momento exacto en el que la Tierra y la Luna se encuentran geocéntricamente más cerca. Es decir, a 357.378 kilómetros. El destello de la Luna será hasta un 15% mayor, mientras que su tamaño crecerá un 7%.Continua la lectura de ‘Superlluna rosa’ d’abril quan i com es pot veure-la?→
La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys. L’ha plantada i fotografiada la nau Chang’e 5 abans d’abandonar el satèl·lit amb mostres de la superfície per portar cap a la Terra.
Aquest divendres el mòdul d’ascens de la nau xinesa no tripulada Chang’e 5 s’ha enlairat des de la superfície de la Lluna amb dos quilos de roques i terra.
Abans d’enlairar-se, la nau ha plantat una bandera del país i l’ha fotografiada, convertint-se en el segon país que ho aconsegueix, 51 anys després que ho fessin els EUA.
“De tela autèntica”
El diari oficialista Global News ha destacat que aquesta és la primera bandera de “tela autèntica” que la Xina porta a la Lluna, perquè dues missions anteriors ja l’havien mostrada a sobre dels mòduls lunars:
Segon país amb bandera, tercer amb mostres
La Chang’e 5 és la primera missió lunar xinesa que torna amb mostres lunars, recollides amb un braç robòtic i amb un trepant que ha perforat fins a dos metres sota la superfície.
A més dels EUA, només l’extinta URSS havia aconseguit tornar de la Lluna amb mostres de la superfície, als anys 70, però no va fer mai el gest simbòlic de deixar-hi una bandera.
Detall de la recollida de mostres robotitzada de la Chang’e 5 a la Lluna (Reuters/ANEC)
Objectiu: missions tripulades
Les dues primeres missions del programa Chang’e van orbitar al voltant de la Lluna i les dues següents van aterrar-hi, la 4 a la cara oculta, el gener del 2019, cosa mai aconseguida fins aleshores.
L’objectiu del programa lunar xinès Chang’e és aconseguir enviar-hi vols tripulats cap al 2030, com a primer pas per arribar a Mart, com a mínim 10 anys després.
Les banderes dels Estats Units, descolorides
La primera bandera que van plantar els Estats Units a la Lluna va ser en la missió Apollo 11, el 1969. Cinc missions posteriors en van plantar 5 més fins al 1972.
El 2012 la Nasa va dir que la primera ja no es podia veure i que probablement s’havia destruït quan el mòdul lunar es va enlairar, perquè la van plantar massa a prop.
La NASA anuncia la detecció de molècules d’aquesta substància en la superfície lunar. Uns 40.000 quilòmetres quadrats de la superfície lunar tindrien la capacitat de retenir aigua gelada.
La NASA confirma la existencia de moléculas de agua en la Luna. Las investigaciones detrás del descubrimiento se publican hoy en la revista Nature Astronomy. Un total de dos artículos que indican la detección de moléculas de esta sustancia de forma inequívoca, así como la existencia de pequeñas áreas en la superficie del satélite donde el agua podría quedar atrapada de manera estable. Estos hallazgos pueden tener implicaciones para las futuras misiones a la Luna. Continua la lectura de Confirmat: hi ha aigua a la Lluna→
Las fotografías inéditas de la superficie de la cara oculta de la lunahan sido tomadas por la misión Chang’e-4 y difundidas este viernes por el CLEP (Chinese Lunar Exploration Program).
Las imágenes corresponden a las tareas de exploración que realiza el rover Yu-tu 2, que ha cubierto 271 metros de distancia desde que la misión aterrizase en el cráter Von Karman de la Luna el pasado 3 de enero.
Las imágenes
Una de las imágenes muestra las rodadas del rover, con rastros de maniobras de giro sobre la superficie polvorienta de la Luna.
Imagen de las rodadas del rover ‘Yu-tu 2’ en la superficie de la luna (CLEP)
Els tardígrads es coneixen comunament com ‘óssos d’aigua’. Els tardígrads (Tardigrada, del llatí “Tardus”, lent i “Gradus”, pas) són petits i aquàtics, tenen vuit potes i estan segmentats. Són similars i probablement estiguin emparentats amb els artròpodes.
Els tardígrads són capaços de resistir a condicions ambientals extremes que matarien a quasi qualsevol altre animal. Alguns poden sobreviure a temperatures properes al zero absolut (-273 °C)[5] i temperatures elevades fins a 151 °C, poden suportar 1.000 vegades més radiació que altres animals i poden passar fins a una dècada sense aigua.[6]
En 2007, se colocaron tardígrados en la sonda espacial Foton M3 de Rusia y la ESA, y se comprobó que sobrevivieron a las condiciones del espacio exterior. Spivack cree que no existe riesgo de que los tardígrados “tomen” la luna, ya que tendrían que regresar a la atmósfera para ser rehidratados para poder reproducirse.
“És un petit pas per a home, un salt de gegant per a la humanitat”, va comunicar per ràdio l’astronauta Neil Armstrong el 20 de juliol de 1969 poc després de convertir-se en el primer ésser humà en trepitjar la Lluna, enguany es compleixen 50 anys l’allunatge.
El setè art ha explorat horitzons llunyans per fer-nos somiar en gran.
La missió LRO revela l’existència de molècules d’aigua movent-se al voltant del costat diürn de la Lluna. La Nasa ha descobert petits fragments d’aigua que romanen en moviment en el satèl·lit quan canvia la temperatura.La Nasa ha demostrat que les molècules d’aigua lunars poden adherir-se a grans de la superfície a la nit i durant gran part del dia, i després desplaçar-se quan la temperatura arriba al seu màxim al migdia.Els investigadors també especulen sobre l’ús de l’aigua lunar per a futures missions espacials
Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.
Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda
La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit. Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.
La revista ‘Nature’ escull els possibles noms propis de la ciència per aquest any: un viròleg entestat a estudiar i acabar amb l’ebola, una advocada contra el canvi climàtic, una enginyera involucrada en l’enviament d’un nou ‘rover’ a la Lluna, una astrofísica que tracta de caçar ones gravitacionals amb púlsars i una biòloga que analitza la biodiversitat a escala global.
Aquest dijous va ser un dia històric per a la humanitat, ja que es va allunar amb èxit a la cara oculta de la Lluna. Per entendre el que significa “l’altre costat” de la Lluna, és important destacar que la Lluna es troba en rotació sincrònica al voltant de la Terra. Això vol dir que empra el mateix temps a realitzar una translació al voltant del nostre planeta que en rotar sobre el seu eix, de manera que no podem veure la seva cara oculta o “costat fosc”.
Anteriorment, altres naus espacials van poder observar aquesta cara oculta, però cap va aterrar en ella. Tot va començar amb la nau espacial soviètica Luna 3 la qual va realitzar les primeres fotografies de la cara oculta de la Lluna a l’octubre de 1959.
Si bé amb el temps s’han enviat sondes a moltíssims llocs de l’espai i s’han fotografies de la cara oculta de la Lluna, no s’havia allunar en ella. Per què? No era tan fàcil com semblava. A priori, es tindrien problemes de comunicació això va fer que els països no tinguessin interès en anar-hi. Avui les comunicacions entre la sonda i la Terra han sigut possibles gràcies a un satèl·lit, Queqiao, posat en òrbita el passat mes de maig i que opera a manera de “mirall” transmissor d’informació entre els centres de control a la Terra i la Chang’i 4
