Arxiu d'etiquetes: llamp

Les grans rutes de navegació oceànica afavoreixen la presència de llamps

Les partícules carregades afavoreixen les descàrregues de llamps al mar. L’electrostàtica és la branca de la Física que analitza els efectes mutus que es produeixen entre els cossos com a conseqüència de la seva càrrega elèctrica, és a dir, l’estudi de les càrregues elèctriques en equilibri. La càrrega elèctrica és la propietat de la matèria responsable dels fenòmens electrostàtics, els efectes apareixen en forma d’atraccions i repulsions entre els cossos que la posseeixen.

Un llamp és un intercanvi d’energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers. La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbes, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície.[1]

La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. D’altra banda, la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec. El tro i el llampec són els principals signes d’identitat del fenomen

Les partícules aerosols tenen influència en la intensitat de les tempestes, actuen afavorint camps elèctrics.

https://www.ara.cat/societat/meteo/navegacio-oceanica-afavoreixen-descarregues-electriques_0_1929407286.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara

Un estudi de la Universitat de Washington ha permès comprovar que hi ha connexió entre l’activitat humana i els llamps, un fet que s’ha observat en dues de les rutes marítimes més transitades del món a l’oceà Índic i al mar de la Xina Meridional.

El mapa que il·lustra aquesta notícia mostra, a la part superior i de color taronja, les emissions de petites partícules en suspensió emeses pels vaixells, calculades a partir d’una base de dades de trànsit d’embarcacions marítimes. A la part inferior de la imatge, s’observa la densitat anual mitjana de llamps entre el 2005 i el 2016, segons la xarxa mundial de localització de llamps (WWLLN). Les bandes estretes, de color porpra més clar indiquen on es van concentrar els llamps. Continua la lectura de Les grans rutes de navegació oceànica afavoreixen la presència de llamps

Dos llamps causen una quarantena de ferits a Alemanya i França

Els llamps: medis de transport del corrent elèctric

Sabem que la matèria està formada per una agrupació de càrregues elèctriques positives i negatives, de manera que les càrregues de igual signe es repelen i les de diferent signe s’atrauen. Normalment les càrregues elèctriques oposades es compensen entre si i , macroscòpicament no s’observen fenòmens elèctrics. Però si s’aconsegueix una concentració de partícules carregades elèctricament (ions, electrons…) i són sotmeses a forces elèctriques en un medi adequat aquestes partícules es mouen ordenadament i constitueixen un corrent elèctric. En la natura els corrents elèctric són molt freqüents, un llamp és un corrent elèctric gairebé instantani, mig segon aproximadament, que es produeix quan un núvol està carregat molt elèctricament i es descarrega cap a terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.. La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbes, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície. Quan un cumulonimbe arriba a la tropopausa, les càrregues positives del núvol atreuen a les càrregues negatives, causant un  llamp. Això produeix un efecte d’anada i tornada causant la visió que els llamps baixen.

En les interaccions entre els electrons i els ions del aire es desprèn energia sonora: la descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. Per altra banda energia lumínica que es produeix: la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec. El corrent es pot transmetre de diferents maneres : per impacte directe o tensió de pas

ima

Les fortes tempestes que han succeït avui al nord d’Europa han afectat a moltes persones.

Els llamps  maten unes 2.000 persones a l’any a tot el món i centenars de persones són afectades per un llamp però sobreviuen, normalment amb seqüeles.

Aquests són alguns consells que pot tenir en compte per evitar les tempestes elèctriques o disminuir les possibilitats de ser impactat per un llamp segons. http://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/desastres-naturales/rayos-consejos-seguridad

Consells de seguretat

A la intempèrie, cal buscar refugi en un cotxe o en un edifici quan comencin els llamps o els trons.

A casa, cal evitar prendre banys o dutxar-se i rentar els plats. També s’ha d’evitar utilitzar els telèfons amb línia de terra, la televisió i altres aparells que siguin conductors d’electricitat.

Cal mantenir-se  l’interior durant 30 minuts després d’haver vist l’últim raig o tro. Hi ha persones que han estat assolides per llamps procedents de tempestes amb el seu centre a 16 quilòmetres de distància.

A l’exterior lluny d’un edifici o d’un cotxe, cal estar allunyat de les masses d’aigua i dels objectes alts com els arbres. Trobar un lloc baix o una depressió del terreny però no tombar-se a terra. Els llamps poden moure’s al llarg de la superfície i moltes de les víctimes no són assolides pels llamps sinó per aquest corrent. (tensió de pas) Continua la lectura de Dos llamps causen una quarantena de ferits a Alemanya i França