Arxiu d'etiquetes: Júpiter

Saturn supera Júpiter com el planeta que té més llunes

Saturn, el sisè planeta del Sistema Solar, té 20 satèl·lits que fins ara es desconeixien, el que eleva a 82 el nombre dels que orbiten el planeta dels anells i amb el que treu la supremacia a Júpiter i els seus 79 llunes.

L’anunci del descobriment dels nous satèl·lits es va fer aquest dilluns pel centre de planetes menors, dependent de la Unió Astronòmica Internacional (UAI).

https://www.bbc.com/mundo/noticias-49974151

Saturno superó a Júpiter como el planeta con más lunas, según investigadores estadounidenses. Continua la lectura de Saturn supera Júpiter com el planeta que té més llunes

Júpiter té 11 llunes noves i una “bestiola estranya” en la seva òrbita

Anem avançant a poc a poc en el coneixement del nostre univers. 11 satèl·lits nous per Júpiter. Una que gira en sentit contrari a totes les altres. Ara ens faltaria saber perquè. Per als científics, aclarir “les complexes influències” que van donar forma a la història orbital d’una lluna pot oferir dades sobre els primers anys del nostre Sistema Solar.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180717/jupiter-12-lunas-nuevas-bicho-raro-6948308 Continua la lectura de Júpiter té 11 llunes noves i una “bestiola estranya” en la seva òrbita

Una de les llunes de Júpiter podria albergar vida

No és ciència ficció. Una nova anàlisi dels mesuraments efectuats per la nau espacial Galileu de la NASA fa més de 20 anys a la capa gelada d’Europa, una de les llunes de Júpiter, ha revelat que podria tenir els ingredients suficients per sustentar vida.

La Nasa ha realitzat simulacions per ordinador que han mostrat que naus espacials poden prendre mostres de l’aigua i avaluar el potencial de vida.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20180515/443598474648/una-luna-jupiter-europa-mejor-candidata-albergar-vida.html

Un nuevo análisis de las mediciones realizadas por la nave espacial Galileo de la Nasa, hace más de 20 años en una de las lunas de Júpiter, Europa, ha revelado que podría tener los ingredientes suficientes para albergar vida.

El nuevo estudio, publicado en la revista Nature Astronomy , apunta que Galileo -un satélite que investigó Júpiter y sus lunas, durante casi 14 años- voló a través de una enorme pluma de vapor de agua que salió de la superficie helada de la luna Europa en forma de géiser y alcanzó una altura de cientos de kilómetros, según detallan los investigadores en un comunicado. Continua la lectura de Una de les llunes de Júpiter podria albergar vida

La nau Juno de la NASA descobreix “fenòmens inexplicables” a Júpiter

La Ciència ens ensenya que res és per sempre, de tot es pot dubtar i les previsions que fa l’home amb els seus coneixements sempre poden ser errònies. Juno ha trobat una infinitat de petits ciclons arremolinant a les regions polars, no previsibles; un camp magnètic descomunal, deu vegades més potent que el de la Terra; i un camp gravitatori que tampoc s’ajusta amb precisió a les prediccions.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20170526/422933072660/jupiter-mision-juno-nasa.html

Algo extraño pasa en Júpiter.

Los primeros resultados de la misión Juno, presentados ayer en rueda de prensa por la NASA y hoy en dos artículos científicos en la revista Science, desafían la visión que los astrónomos tenían del planeta. Continua la lectura de La nau Juno de la NASA descobreix “fenòmens inexplicables” a Júpiter

Trobada matèria orgànica al planeta nan més pròxim a la Terra

Un nou estudi publicat avui reforça aquesta teoria. La sonda Dawn de la NASA ha trobat compostos orgànics en la superfície de Ceres, un planeta nan del cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter.

És improbable que aquests compostos arribessin per l’impacte d’un asteroide, ja que haurien desaparegut amb les altes temperatures del xoc.La troballa té implicacions per a l’existència de vida fora del Sistema Solar, diu Guillermo Muñoz, del Centre d’Astrobiologia.

http://noticiasjovenes.es/archivos/13864

Una de las grandes preguntas sobre la vida en la Tierra es cómo aparecieron los océanos y los compuestos orgánicos que necesitaba para florecer. En el origen del Sistema Solar, el embrión de nuestro planeta estaba tan cerca del Sol que no se podían formar agua líquida ni algunos compuestos orgánicos. Solo más allá de la llamada línea de nieve, en la parte exterior del cinturón de asteroides, se daban las condiciones necesarias. Los ingredientes básicos para la vida pudieron ser, en origen, alienígenas, pues es probable que gran parte del agua que alberga el planeta y posiblemente compuestos de carbono llegasen a bordo de asteroides o cometas formados más allá de la línea de nieve.

Un nuevo estudio publicado hoy refuerza esa teoría. La sonda Dawn de la NASA ha encontrado compuestos orgánicos en la superficie de Ceres, un planeta enano del cinturón de asteroides situado entre Marte y Júpiter. Desde que la nave llegó a este cuerpo de 950 kilómetros de diámetro en primavera de 2015, sus instrumentos han demostrado que contiene agua helada, compuestos hidratados. Hasta podría esconder un océano subterráneo.

Es improbable que esos compuestos llegasen por el impacto de un asteroide, pues habrían desaparecido con las altas temperaturas del choque

Para este estudio, la sonda ha analizado una zona de unos 1.000 kilómetros cuadrados en torno a Emutet, un cráter de unos 50 kilómetros de diámetro. Los espectrómetros de luz visible e infrarroja detectaron la presencia de materia orgánica alifática, compuesta por átomos de carbono e hidrógeno. La resolución de las mediciones no permite determinar de qué elementos se trata, pero los responsables de la misión apuntan a que podría tratarse de asfaltita o kerita, hidrocarburos similares al alquitrán.

En un estudio publicado hoy en Science, los responsables de la misión señalan que es improbable que esos compuestos llegasen por el impacto de un asteroide, pues habrían desaparecido con las altas temperaturas del choque. Además, su distribución por la superficie no cuadra con un origen externo. Todo esto apunta a que Ceres, un cuerpo que ha sido planeta, asteroide y ahora el planeta enanomás cercano a la Tierra, cuya superficie gris se comparaba con el inerte hormigón, resulta tener minerales hidratados, agua helada, carbonatos, sales y materia orgánica, un “entorno de química compleja” favorable para la aparición de vida.

Las detecciones de Dawn, a la que le quedan cinco meses de misión en torno a Ceres, suponen una confirmación de que asteroides y cometas contienen abundante agua, así como compuestos precursores de la vida.

El hallazgo tiene implicaciones para la existencia de vida fuera del Sistema Solar

Michael Küppers, del Centro de Astronomía Espacial de la Agencia Espacial Europea, cerca de Madrid, resalta la importancia de este hallazgo en un artículo que acompaña al estudio. “Dado que Ceres es un planeta enano que aún puede conservar parte del calor interno generado durante su formación, e incluso tenga un océano subterráneo, esto abre la posibilidad de que pudieran haber aparecido formas de vida primitivas”, señala. El planeta enano se suma a Marte y varios satélites de Júpiter y Saturno que también podrían albergar vida, resalta.

El hallazgo tiene implicaciones para la existencia de vida fuera del Sistema Solar, dice Guillermo Muñoz, del Centro de Astrobiología, cerca de Madrid. Él fue uno de los científicos que demostraron que los cometas contienen moléculas precursoras de proteínas, azúcares, e incluso del ADN. En opinión de Muñoz, los compuestos orgánicos en Ceres pudieron formarse por el impacto de la radiación en el hielo, o incluso en reacciones químicas en agua líquida hace millones de años. Estos procesos “se pueden extrapolar a otros Sistemas Solares”, lo que multiplica las posibilidades de que las condiciones necesarias para la vida sean “universales”, resalta.

Descobreixen per què Júpiter està tan calent

Per la seva  distància al Sol, l’atmosfera de Júpiter hauria de ser centenars de graus més freda. En un article que es publica avui a la revista Nature , James O’Donoghue i diversos col·laboradors apunten a una possible explicació per a aquest enigma. Una anàlisi del planeta gegant apunta a la Gran Taca Vermella , una tempesta amb la mida de tres Terres, com a origen d’un escalfament inexplicable. Les ones acústiques , que es produeixen per sobre de les tempestes, com una mena d’onatge , són capaços d’elevar la temperatura de les capes superiors de l’atmosfera. Aquest fenomen s’ha observat en la termosfera , sobre els Andes, i en Júpiter s’ha estimat que podria escalfar l’atmosfera superior en centenars de graus, cosa que coincidiria amb les observacions i resoldria el misteri energètic de Júpiter. Per aquest motiu , l’atmosfera de Júpiter té temperatures similars a les de la Terra malgrat estar molt més lluny del Sol Continua la lectura de Descobreixen per què Júpiter està tan calent

La sonda espacial Juno arriba a l’òrbita de Júpiter

Júpiter és tan gran que el seu volum és igual a 1.317 ” Terres. La seva massa és unes 318 vegades més gran que la de la Terra. Si sumem totes les masses de tots els planetes del Sistema , Júpiter seguiria sent unes 2,48 vegades més gran. Júpiter és un planeta principalment gasós. Es sospita que el principal component de les primeres capes de Júpiter és amoníac congelat . A aquest s’afegeix hidrogen, probablement sofre o fòsfor. Gairebé amb seguretat , expliquen els experts, una mica més avall hi hagi una gran quantitat de hidrosulfur d’ amoni. Pot, fins i tot , que més avall hi hagi núvols molt densos d’aigua. Tota aquesta amalgama de gasos crea la sinuosa superfície per la qual Júpiter és famós.

Milers de quilòmetres per sota de les seves primeres capes , Júpiter amaga una superfície que creiem sòlida. Però abans d’això, passaríem per una enorme capa de líquid. Líquid que no és altra cosa que hidrogen. Si poguéssim seguir baixant , de sobte, passaria un fenomen molt curiós : un lloc on plou sota el mar d’hidrogen. En aquest lloc , la pluja és d’heli i neó , tots dos gasos nobles ; i la pressió ja seria , amb total seguretat, insuportable per a qualsevol instrument que poguéssim construir.

Un altre dels meravellosos aspectes de Júpiter són els seus enormes aurores. ” Alimentades ” pels intensos vents solars, les partícules properes a la velocitat de la llum queden atrapades per l’enorme magnetosfera del gegant.

Després de cinc anys de missió , la nau Juno  donarà 37 voltes al planeta per intentar comprendre com es va formar i descobrir la seva composició. Continua la lectura de La sonda espacial Juno arriba a l’òrbita de Júpiter