Arxiu d'etiquetes: isòtops

La candidatura del reactor IFMIF-Dones a Granada i les promeses de la fusió nuclear

La reacció de fusió consisteix en la unió de dos isòtops de l’hidrogen, el deuteri i el triti. Aquesta dóna lloc a un nucli d’Heli i alhora emet una gran quantitat d’energia. La idea seria aprofitar-la per escalfar aigua, impulsant així una turbina que generaria electricitat.

La utopia de la fusió ofereix la imatge que és possible una solució a l’esgotament dels recursos fòssils i al canvi climàtic sense haver de transformar els actuals patrons de transport, consum, construcció

Un dels arguments clau dels defensors de la fusió nuclear és que no genera residus radioactius. Si bé és cert que els elements derivats de la reacció no contenen càrrega radioactiva, un dels isòtops utilitzats en la mateixa, el triti, sí que és radioactiu, i els materials de revestiment estructural han de ser tractats com residus radioactiu. En el cas d’una hipotètica explotació comercial de la fusió nuclear, un mineral finit com el liti passaria a ser el recurs estratègic, i per tant factor limitant per al seu desenvolupament. A partir d’aquest s’obté el triti, imprescindible en la reacció.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/candidatura-reactor-IFMIF-Dones-Granada-promesas_6_768933116.html

La candidatura de Granada como sede del acelerador de partículas IFMIF-DONES, con el apoyo prácticamente unánime de la comunidad científica, empresarial e institucional, ha puesto de actualidad en el contexto español la apuesta por la fusión nuclear como fuente energética de futuro.

Resulta llamativo observar cómo un proyecto de una envergadura y complejidad tal no ha generado prácticamente debate, oscilando las reacciones entre el apoyo entusiasta y la indiferencia. Algo en cualquier caso comprensible en una provincia como Granada, con una tasa de paro superior al 25 %; cualquier iniciativa que prometa inversiones millonarias y puestos de trabajo será recibida sin cuestionamiento ni análisis. Continua la lectura de La candidatura del reactor IFMIF-Dones a Granada i les promeses de la fusió nuclear

El desglaç està alterant la composició de l’aigua de l’Àrtic (vídeo)

Així ho assenyalen investigadors de l’Institut Oceanogràfic de Woods Hole dels Estats Units en un estudi publicat a la revista ‘Science Advances’. L’entrada de sediments en l’oceà augmenta a un ritme més elevat per les altes temperatures. La fauna àrtica i la seva productivitat biològica, amb espècies endèmiques, també estan amenaçades per aquest fenomen.

Les aportacions d’isòtops no estan en situació estable i estan produint “profunds augments” en els balanços de nutrients, carboni i metalls traça de les aigües de l’oceà. L’equip investigador va determinar a més que l’entrada de sediments a l’oceà sembla estar augmentant en l’última dècada a un ritme més elevat per culpa de les altes temperatures registrades a l’Àrtic.

Així, aquest increment de l’arribada de materials derivats del desglaç a les aigües de l’Àrtic podria afectar a l’ecosistema de la fauna àrtica, caracteritzada per tenir espècies endèmiques.

 La profesora Lauren Kipp y los demás investigadores encontraron que el deshielo está provocando un aumento de los balances de nutrientes, carbono y trazas de metales de las aguas del océano. Los científicos midieron la distribución de los isótopos de radio, que dejan una huella isotópica única en el agua de mar, para determinar las entradas de sedimentos en esas aguas. El intercambio entre sedimento y agua en esta región se ve afectado por la descarga de los ríos y la erosión costera, que están cambiando por el incremento de las temperaturas. Los autores compararon sus datos con un estudio de 2007 realizado por el científico alemán Rutgers van der Loeff y encontraron un pronunciado aumento en las concentraciones de este tipo de isótopo (228) en las aguas superficiales. En base a estos hallazgos, el equipo de Kipp concluyó que estas aportaciones de isótopos no están en situación estable y producen “profundos aumentos” en los balances de nutrientes, carbono y trazas de metales de las aguas del océano. Los investigadores aseguraron que el control continuo de las entradas de sedimentos en las aguas superficiales del Ártico puede ofrecer “una mejor comprensión de cómo el cambio climático influirá en la química y la biología” del océano Ártico.

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/3226797/0/advierten-deshielo-altera-composicion-agua/#xtor=AD-15&xts=467263

http://www.efefuturo.com/noticia/deshielo-altera-composicion-agua-artico/

Crédito: N. Renier

El equipo investigador determinó además que la entrada de sedimentos en el océano parece estar aumentando en la última década a un ritmo más elevado por culpa de las altas temperaturas registradas en el Ártico, según un estudio publicado en la revista Science Advances, de la Asociación Estadounidense para el Avance de la Ciencia.

Así, este incremento de la llegada de materiales derivados del deshielo a las aguas del Ártico podría afectar al ecosistema de la fauna ártica, caracterizada por tener especies endémicas.

En concreto, la profesora Lauren Kipp y sus colegas, del Instituto Oceanográfico de Woods Hole (Massachusetts, EE.UU.), encontraron que el deshielo está provocando un aumento de los balances de nutrientes, carbono y trazas de metales de las aguas del océano.

Los científicos midieron la distribución de los isótopos de radio, que dejan una huella isotópica única en el agua de mar, para determinar las entradas de sedimentos en esas aguas.

El intercambio entre sedimento y agua en esta región se ve afectado por la descarga de los ríos y la erosión costera, que están cambiando por el incremento de las temperaturas.

La composición del agua del Ártico está cambiando. Crédito: N. Renier

Cambios profundos

Los autores compararon sus datos con un estudio de 2007 realizado por el científico alemán Rutgers van der Loeff y encontraron un pronunciado aumento en las concentraciones de este tipo de isótopo (228) en las aguas superficiales.

Con base en estos hallazgos, el equipo de Kipp concluyó que estas aportaciones de isótopos no están en situación estable y que están produciendo “profundos aumentos” en los balances de nutrientes, carbono y metales traza de las aguas del océano.

Los investigadores aseguraron que el monitoreo continuo de las entradas de sedimentos en las aguas superficiales del Ártico puede ofrecer “una mejor comprensión de cómo el cambio climático influirá en la química y la biología” del océano Ártico. EFE

Troben al Canadà restes dels possibles primers organismes de la Terra

Les primeres formes de vida orgànica a la Terra van poder aparèixer fa gairebé 4.000 milions d’anys, segons revela un estudi publicat per la revista Nature.

 Els experts de la Universitat de Tòquio han examinat la presència de grafits en el grup de roques sedimentàries més antic conegut que es troba a la zona del Saglek Block al nord de la Península Labrador, que té uns 3.95 milions d’anys .

Els científics han  portar a terme una detallada anàlisi geològic de les roques, alhora que van mesurar les concentracions i composicions dels isòtops del grafit i del material carbonós, el que els va portar a constatar que el grafit d’aquestes roques és biogènic, és a dir són restes d’antics éssers vius.

http://www.efefuturo.com/noticia/canada-restos-organismos-tierra/

Para esta investigación, liderada por el Departamento de Ciencias de la Tierra y Astronomía de la Universidad de Tokio (Japón), los expertos analizaron isótopos de carbono de material carbonoso y carbonato de rocas sedimentarias encontradas en el norte de la península Labrador (Canadá). Continua la lectura de Troben al Canadà restes dels possibles primers organismes de la Terra

Trobades restes d’una antiga supernova en el fons de l’Oceà Pacífic

S’anomena isòtops als àtoms d’un mateix element, els nuclis dels quals, tenen una quantitat diferent de neutrons, i per tant , difereixen en nombre màssic. El ferro té quatre isòtops naturals: el 54Fe , el 56Fe , el 57Fe i el 58Fe , amb una presència respecte del total de ferro a la terra de 5.845% , 91.754% , 2.119% i 0.282% , respectivament.

El ferro 60 és extremadament rar en aquest planeta , amb una vida mitjana d’una mica més de dos milions i mig d’anys, per tant , el possible ferro 60 present quan es va formar la Terra ja hauria desaparegut. No obstant això, no hi ha mitjans naturals coneguts per produir-lo, per això, els científics saben que la seva presència només és possible si té com a origen l’espai.

Es van obtenir mostres preses en l’Oceà Pacífic i es va buscar ferro 60 entre material molt més comú, com ferro 56 , entre altres. Per a la investigació es va usar l’espectrometria de masses amb acceleradors , que és capaç d’aïllar els àtoms individuals. L’equip va informar que es van trobar nivells de concentració de ferro 60 a partir d’àtoms individuals i en petits grups d’àtoms

Aquesta imatge estreta de http://circuloesceptico.com.ar/wp-content/uploads/2013/04/supernova.png il·lustra el procés molt clarament:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/hallados-restos-una-antigua-supernova-fondo-del-oceano-pacifico-5316908#

Continua la lectura de Trobades restes d’una antiga supernova en el fons de l’Oceà Pacífic

L’Atlàntida dels microbis

Una suposada ciutat submarina descoberta a Grècia resulta ser obra de bacteris. Les grans estructures simètriques havien alertat al servei arqueològic grec. Molta gent donava per fet que es tractava d’una ciutat antiga submarina creada per l’home.  Anàlisi amb raigs X i mesures d’isòtops sobre mostres del material han trobat el seu origen. Aquestes contenen dolomita, un fort desequilibri entre diversos isòtops del carboni i certs valors d’isòtops de l’estronci. A partir d’aquestes evidències, els científics han reconstruït la pel·lícula de l’Atlàntida microbiana. L’edat s’estableix usant l’estronci, tres o quatre milions d’anys, La presència de metà es dedueix de la fracció d’isòtops de carboni. Aquestes condicions solen atreure bacteris que s’alimenten de metà. “Els bacteris fan servir els sulfats de l’aigua de la mar per treure el carboni de la molècula de metà i així fer-lo servir com a menjar”, explica Andrews. Però quan es redueix la concentració de sulfats en el sediment, llavors precipita la dolomita, el material de les misterioses roques submarines. Continua la lectura de L’Atlàntida dels microbis