Arxiu d'etiquetes: hort

Clorpirifòs, el pesticida de què ningú parla i és pitjor que el glifosat

És un insecticida altament tòxic que la Unió Europea prohibirà des de gener. Només amb una campanya de soja  s’apliquen a sis milions de litres a l’any. Està present a l’aigua. I es van detectar residus de clorpirifos en 33 aliments, entre ells tomàquet i enciam.

El clorpirifòs és moderadament tòxic per als humans i la seva exposició ha estat relacionada amb efectes neurològics, trastorns persistents en el desenvolupament i trastorns autoimmunes. L’exposició durant l’embaràs retarda el desenvolupament mental dels infants i la majoria dels seus usos domèstics han estat prohibits, als Estats Units, a partir de l’any 2001.[2] En agricultura no ecològica continua essent “un dels insecticides organofosfats més àmpliament usats”, segons la United States Environmental Protection Agency (EPA).[3]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Clorpirif%C3%B2s

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=262614&titular=clorpirif%F3s-el-pesticida-del-que-nadie-habla-y-es-peor-que-el-glifosato-

No se conoce porque de eso no se habla. Pero está en el ambiente, en los alimentos que ingerimos y, por lo tanto, en nuestros cuerpos. Las consecuencias de la exposición son brutales: ataca el sistema nervioso provocando desde incoordinación motora hasta la muerte por asfixia. También puede causar retraso en la maduración embrionaria; deterioro del crecimiento y de la reproducción; cambios comportamentales y neurológicos; deformidades y mortalidad a largo plazo. Es considerado, además, un poderoso cancerígeno, porque genera daños a nivel del ADN. Se trata del clorpirifós, un insecticida que se aplica en dosis industriales en el campo argentino y que a través de distintos mecanismos de transporte y diseminación, llega a los sistemas de agua. “Es peor que el glifosato”, advierten los especialistas. Continua la lectura de Clorpirifòs, el pesticida de què ningú parla i és pitjor que el glifosat

De la cura de les plantes a la cura dels cossos.

Els horts poden ser espais d’oci, terapèutics o educatius; espais on desenvolupar un paper de cures, on fugir del ritme frenètic de les nostres vides o fins i tot on desenvolupar elements propis d’una identitat i recordar un passat viscut. Mitjançant la història de quatre dones que cultiven a les Hortes Socials de l’Espai Rural Gallecs (Catalunya), aquest article pretén posar un focus sobre aquestes altres funcions dels horts, de vegades infravalorades.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=253346&titular=del-cuidado-de-las-plantas-al-cuidado-de-los-cuerpos- Continua la lectura de De la cura de les plantes a la cura dels cossos.

A la recerca del tomàquet que sap a tomàquet

Al món hi ha milers de varietats, però ens les hem carregat. Amb la industrialització de l’agricultura s’ha seguit la lògica capitalista d’eficiència amb poc esforç. Ens s’ofereixen quatre coses i un sol tipus de cada aliment, d’espècies cada vegada amb menys potència i adaptabilitat, i amb la conseqüent pèrdua de varietat genètica que això comporta “

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-busca-tomate-tomate.html

Virginia Manzano recoge la cesta de fruta y verdura que le llega una vez al mes a la puerta de su casa. La última contiene entre siete y ocho kilos de peras conferencia, remolacha, tomate para ensalada, dos variedades de lechuga, espinacas tiernas, uvas blancas, manzana royal, caquis, mangos, granada y cebolla morada. Básicamente, lo que da la tierra por estas fechas. No tiene opción para escoger, como en el súper, y admite que es mucha comida de golpe para ella, que vive sola, pero le compensa.

“Llevo mucho tiempo comprando así, mucho antes de que toda esta preocupación por lo ecológico se pusiera de moda”, cuenta. “Empecé a hacerlo porque la fruta que tenía cerca de casa no me gustaba, la de las grandes superficies no reunía la calidad que buscaba, y todo lo que me traen aquí está bueno, en su punto, muy fresco y de temporada. Lo recogen y te lo mandan”. Continua la lectura de A la recerca del tomàquet que sap a tomàquet