Arxiu d'etiquetes: hort ecològic

Les dones que desafien la pobresa, el masclisme i el canvi climàtic amb horts urbans a Equador

La iniciativa busca reduir els alts nivells de desnutrició local i reforçar la sobirania alimentària dels barris més oblidats de la ciutat
“He après a valorar-me, a demostrar-me que no sóc inútil. Ja no estic esclavitzada a la llar”, diu una de les més de 3.000 agricultores participants.

Un projecte d’Agricultura Urbana Participativa de la ciutat de Quito ha estat premiat per la COP23 que s’ha celebrat recentment a Bonn

http://www.eldiario.es/desalambre/huertos-urbanos-cambiaron-excluidas-Quito_0_708679335.html

A Fabiola Rosero le dijeron una y otra vez que aquello era una “pérdida de tiempo”, que no podía “dejar botado [tirado] al marido”. Que su obligación era “atender la casa”. También se lo repetían a Rosa y a otras muchas mujeres que forman parte de la red de agricultura urbana de la ciudad de Quito que, desde 2002, permite a muchas personas en situación de vulnerabilidad, sobre todo mujeres, mejorar su soberanía alimentaria y empezar un negocio sostenible.

El proyecto Agricultura Urbana Participativa (AGRUPAR) arrancó con una pequeña huerta a los pies del Panecillo, el monumento turístico a la virgen que vigila la ciudad y que, según dicen muchos quiteños, da la espalda a los barrios más marginales del sur. Ahora, 15 años después, hay 3.500 huertos orgánicos dispersos en varios puntos de la geografía urbana de la capital ecuatoriana.

La iniciativa ha sido premiada con el galardón Impulso para el Cambio concedido por la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (COP23), que se ha celebrado en Bonn (Alemania) hasta este viernes. Este premio reconoce acciones innovadoras y replicables que cumplen con los compromisos sobre cambio climático del Acuerdo de París y con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS).

“Me he liberado, ya no estoy esclavizada en el hogar”

Fabiola siempre trabajó como ama de casa y, durante algunos años, enfundando caramelos. “Con este proyecto me he liberado. Ya no estoy esclavizada en el hogar”, cuenta mientras coloca con mimo el maní [cacahuete] y otros frutos secos que vende en una de las 17 bioferias semanales organizadas por AGRUPAR. Trabaja en equipo con sus dos hermanas. Todo sus productos salen de la huerta de su hermana mayor.

Fabiola y Rosa le dan el valor añadido en la cocina de su casa, que es su micro fábrica. Sus familiares, sobre todo sus maridos, han pasado de criticarlas a ayudarlas. “He aprendido a valorarme, a demostrarme que no soy inútil. Ya no estoy esclavizada en el hogar“, repite Rosa, de 58 años. “Hemos creado un grupo de apoyo entre mujeres para aprender de la mano”, explica.

Alrededor de 4.000 agricultores urbanos, periurbanos y rurales participan en el proyecto. Más del 80% son mujeres. Una de las claves del éxito y la longevidad de esta iniciativa radica, dicen, en cómo se coordinan los propios productores para garantizar que el proyecto sea sostenible. Montan y desmontan las bioferias, transportan su mercancía, idean mecanismos participativos para mantener sus estándares de calidad y buscan soluciones comunitarias a sus necesidades. En las mingas [jornadas de trabajo en comunidad], construyen invernaderos y contactan con las compañeras que tienen plántulas listas para sembrar.

Teresa Ramírez tiene 69 años y trabaja desde los nueve. Ha convertido el patio de su casa, situado en una parroquia rural e indígena de la ciudad, en su sostén económico. Allí cultiva hortalizas orgánicas desde hace ocho años. “Lo que crece en el huerto, va directo a la olla. Ahora somos autosuficientes. También, tengo otro trabajo, preparo comida para la escuela con los propios productos de mi huerto”.

El 53% de la producción de AGRUPAR se destina al autoconsumo y el 47% a la comercialización. Esta está coordinada por el ayuntamiento, que también se encarga de la formación y del seguimiento técnico del proyecto.

Huertos urbanos como antídoto contra el hambre

La agricultura urbana y periurbana, según la Organización de la ONU para la Alimentación y la Agricultura (FAO), permite dar respuesta a una gran diversidad de retos que afrontan las ciudades como la participa ción ciudadana,  el ordenamiento del territorio,  la seguridad alimentaria y el combate a la pobreza. Un 30% de los habitantes de Quito viven con sus necesidades básicas insatisfechas, según datos del ayuntamiento. La pobreza extrema afecta al 7% y casi un tercio de los menores de cinco años padece desnutrición crónica.

Debido al aumento de la migración del campo a las ciudades, la demanda urbana de alimentos se incrementará y se podrían generar problemas de suministro, algo a tener muy en cuenta en ciudades como Quito, muy dependiente del abastecimiento exterior y con posibilidades de sufrir una catástrofe ambiental al estar rodeada por volcanes.

“El último año vendimos unos 300.000 dólares. Es chévere porque el dinero se queda aquí. Estamos haciendo un estudio sobre la política alimentaria de Quito. El 5% de lo que se consume aquí es local. El otro 95% viene de fuera”, explica Pablo Garófalo, uno de los técnicos del ayuntamiento de Quito que trabaja en la comercialización con AGRUPAR.

Bioferias del proyecto AGRUPAR / Facebook CONQUITO
Bioferia del proyecto AGRUPAR / Facebook CONQUITO

Como reconoce el premio de la COP23, estos huertos no son un mero pasatiempo: contribuyen a mejorar la soberanía alimentaria, combatir el cambio climático y fortalecer el tejido social y la economía local, respetando los saberes ancestrales de la población.

Así, técnicos y agricultores intercambian lo aprendido. Normalmente no siembran un día antes del Día de Difuntos, “porque el muerto se lleva la semilla”. Muchos siguen moliendo en piedra y secan los productos en hornos de leña. Otros han recuperado productos ancestrales que se estaban perdiendo como la oca, la mashua, la jícama y otros tubérculos que los más jóvenes no conocían.

Según cifras oficiales, durante estos 15 años se ha capacitado a más de 19.300 personas y sus productos han llegado a más de 100.000 consumidores. Y tratan de responder a sus demandas. “Ahora tenemos más de 40 tipos de hortalizas orgánicas y alrededor de 105 productos transformados de panadería, galletería osnacks“, señala Garófalo.

“Ya no espero que mi esposo me dé dinero”

Reducir y aprovechar los desperdicios ha sido otra de las bases del proyecto. La sobreproducción se soluciona transformando los excedentes en mermeladas y otros productos derivados. También se autogestionan el abono, como María Esther Pumisach, que regenta su propia granja. “Aprovecho los animales para tener mi propio abono y vendérselo a las compañeras. Yo sé de dónde proviene mi abono. No tiene productos tóxicos”, explica.

María Esther es otra veterana de la iniciativa. Empezó con un huerto y luego se lanzó a criar animales. Los primeros pollos los compró junto a otras cinco personas. Su primer cerdo se lo regaló el proyecto. Ahora, 10 años después, María Esther gana unos 200 dólares el mes que menos, pero a veces llega hasta los 700. Como Rosa o Fabiola, ha encontrado en sus cultivos y productos una válvula de escape para ser autosuficiente. “Me gestiono yo misma y ya no espero que mi esposo me dé (dinero). La vida me ha cambiado bastante”.

“Ho tenim a ou”: dels escàndols alimentaris a l’agroecologia

Excel·lent article del bloc  http://www.eldiario.es/ultima-llamada que reflecteix l’origen real de la problemàtica: la manca de sobirania alimentària.

El cas dels ous contaminats amb fipronil, un insecticida tòxic prohibit a la cadena alimentària europea, és l’últim episodi d’una interminable història condemnada a repetir-mentre no canviï la lògica que sosté el model de producció, distribució i consum

http://www.eldiario.es/ultima-llamada/agroecologia-escandalos_alimentarios-alimentacion_6_675492452.html Continua la lectura de “Ho tenim a ou”: dels escàndols alimentaris a l’agroecologia

Les mil raons per consumir productes ecològics

Però, què són exactament els aliments ecològics? Aquells aliments cent per cent naturals que s’obtenen sense utilitzar químics en totes les etapes: des del creixement (de vegetals i animals) i la producció, fins a la distribució. Aquests processos orgànics són absolutament respectuosos amb la natura i amb les persones, i, en conseqüència, aporten una gran quantitat de beneficis.

Per salut, beneficis, respectuosos amb el medi ambient, cuiden la ramaderia, no són transgènics….

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/137840/Las-mil-razones-para-consumir-productos-ecologicos Continua la lectura de Les mil raons per consumir productes ecològics

Aliments Ecològics (ECO), Orgànics i Biològics (BIO), quines diferències hi ha entre ells?

Com a consumidors tenim poder, un poder que exercim cada vegada que prenen una decisió de compra. És molt petit, i repartit en cada un nosaltres, certament, però poder. Per exercir aquest poder hem de conèixer exactament que comprem, i per tant, hem de saber interpretar les etiquetes que acompanyen al producte

Les etiquetes dels aliments no sempre estan clarament definides i l’única alternativa vàlida perquè el consumidor pugui saber què és exactament el que està comprant, més enllà de les definicions, són les certificacions amb les que compte el producte del seu interès.

http://www.ecoticias.com/especial-alimentos-ecologicos-2017/136852/Alimentos-ecologicos-organicos-y-bio-que-diferencias-hay-entre-ellos Continua la lectura de Aliments Ecològics (ECO), Orgànics i Biològics (BIO), quines diferències hi ha entre ells?

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

La vida és impossible sense el sòl

Som el que mengem. Ho hem dit moltes vegades i no tant sols nosaltres. Actualment es gairebé un meme. Però per poder mejar primer cal produir aliments.

Els nostres recursos alimentaris passen en primer lloc per la generació de vegetals (hortalisses, cereals….etc). Amb aquests vegetals s’alimenten els consumidors primaris (herbívors com la vaca, l’ovella…) i d’aquests els consumidors secundaris i terciaris (carnívors de 1r i 2n ordre). De les deixalles i restes de tots aquests s’alimenten els descomponedors i els detritívors (que viuen en el sòl).

Però els vegetals no tenen aparell digestiu propi, sinó que obtenen les substàncies a partir de les quals construeixen – mitjançant la fotosíntesi – els seus “aliments” del sòl. I ho fan amb l’ajut de microorganismes (bacteris, fongs, protozous) que viuen en simbiosi amb ells. En concret en la zona propera a les arrels (l’anomenada rizosfera).

Per tant tenir cura del sòl es tenir cura dels nostres aliments i de la nostra salut. Aquesta no és, però, la preocupació de l’agricultura convencional. L’agricultura de la revolució verda feta a base de combustibles fòssils i responsable majoritàriament de la degradació del sòls a nivell mundial.

A l’altre banda tenim l’agricultura ecològica que es preocupa molt del sòl ja que parteix del principi que un sòl en bon estat dona lloc a plantes en bon estat. Un sòl en condicions òptimes contribueix a plantes amb un bon “sistema immunitari” i per tant plantes resistents a malures i condicions d’estrès.

Tot això és el que conforma el títol de l’article d’avui publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/suelos-vida-imposible_6_624047590.html).

Poder algun dia ens “horroritzarem” quan veiem una retro o altre màquina netejant la superfície d’un terreny – formada per un sòl de bona qualitat – per tal de construir una casa o altre edificació. Potser entendrem qua cal destinar a construcció les terres més dolentes i no les més bones. Poder. Continua la lectura de La vida és impossible sense el sòl

L’alimentació insana: una epidèmia global

Som el que mengem és una frase, meme ja, que resumeix una de les grans veritats del nostre temps. Ja hem comentat altres vegades que l’acte de menjar no és un simple acte. El que posem a taula defineix la nostra salut i el món que volem. Si optem per productes produïts de qualsevol manera i portats de qualsevol lloc, estem optant per un determinat model alimentari. Model que té conseqüències en la nostra salut i en el medi ambient.

Ara, en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.publico.es/public/l-alimentacio-insana-vinculada-cinc.html), podem llegir un resum de la darrera campanya de VSF sobre els aliments (Enverina’m. L’alimentació que ens emmalalteix).

De l’article cal destacar la relació estreta entre determinades malalties, morts  i l’alimentació, i entre l’alimentació i el status econòmic de les persones. Molta part de la gent que menja insà ho fa perquè no es pot pagar altre tipus d’aliments. Així malalties com la diabetis, problemes cardiovasculars, càncers d’estòmac i còlon, així com obesitat i sobrepés, van estretament relacionades amb una alimentació rica en sucre, greixos insalubres i sodi (presents sobretot en els aliments processats). Donat que molta gent – cada vegada més – tant sols té recursos per adquirir aquests productes processats (més barats que els frescos), cada vegada hi ha més gent malalta i que moren. Malalties que es calcula que costen uns 33000 milions d’euros anuals a l’estat Espanyol. Malalties que minvarien si es tractés la problemàtica amb un enfocament global, començant per les causes de la pobresa (entre d’altres factors).

Però ja se sap que vivim immersos en un model econòmic que prima els guanys per damunt de la salut, que fomenta la injusta distribució dels recursos, on tant sols prima el créixer-créixer, on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada cop més pobres, i on el medi ambient i el planeta en global cada cop es troba més deteriorat. Fins quan? Continua la lectura de L’alimentació insana: una epidèmia global

Closques d’ou, pela o bosses de te: les escombraries valen diners

Espanya és l’únic país de la UE que no compta amb un sistema nacional de recollida de deixalles biodegradables.
Cada any la xifra de residus s’incrementa i és cada vegada més difícil la seva gestió. Per això la UE ha aprovat un seguit de mesures que obliga els Estats membres a reforçar les polítiques per a la prevenció de residus orgànics. Catalunya, amb un programa amb més de 300 municipis adscrits, i Hernani, al País Basc, amb un pla de recollida porta a porta i una reducció del 40% en la taxa de residus per als compostadors, són dos dels escassos exemples de plans desenvolupats per afavorir aquest procés.

El compost domèstic suposa una mesura d’estalvi de residus que es tradueix en menys emissions i millora de la gestió de l’agricultura ecològica. Autogestionem els nostres propis residus sent més conscients de les escombraries que generem. Continua la lectura de Closques d’ou, pela o bosses de te: les escombraries valen diners

Bayer-Monsanto, un binomi més que perillós.

Com ja sabeu, l’empresa alemanya Bayer ha comprat la multinacional Monsanto. La trajectòria de Monsanto, plena de barbaritats ambientals, és per tothom coneguda. Si la trajectòria de Monsanto és fosca, la de Bayer no ho és menys. En un article aparegut al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=217029), on es qüestiona si Monsanto pot millorar a Bayer, podem llegir el seu historial. Historial que va des de la seva integració dins de IG Farben – un càrtel gegantí format en 1925 i que es va convertir en el lider mundial de la indústria farmacéutica, dels tints i dels productes químics (veure https://es.wikipedia.org/wiki/IG_Farben) – on també estaven BASF i Hoechst entre d’altres. Aquestes empreses van col·laborar amb el règim nazi i molts dels seus dirigents també van formar part de l’entramat nazi. El curiós és que cap d’ells va pagar per aquesta col·laboració (tret de penes simbòliques).

Per tant el nou gegant Bayer-Monsanto neix ja amb una herència pútrida que no garanteix més que un seguiment de les males praxis habituals.

Males praxis que també han estat denunciades aquests dies per més de 100 cuiners de França en un manifest on exposen la seva preocupació per aquest gran monopoli (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=217016) . Monopoli que pretén fer-se amo de tota la cadena alimentària, des de la terra on creixen les llavors fins al plat del consumidor. Tot això, evidentment, en detriment de la sobirania alimentària i del medi ambient. Continua la lectura de Bayer-Monsanto, un binomi més que perillós.

Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya

El títol sembla un contrasentit. Els anys de crisi econòmica han modificat els hàbits alimentaris de les classes mitjana i baixa de Catalunya , que, per múltiples motius , s’han fixat com a criteri prioritari  que el menjar sigui barat, saciant i  molt fàcil, de preparar.

Espanya és el tercer país europeu -després de Grècia i Itàlia amb nivells més elevats d’obesitat en totes les edats , destacant la infantil. Necessitem més de 40 nutrients diferents i cap aliment per si sol pot proporcionar tots. El pes adequat depèn de molts factors com ara el sexe , l’alçada, l’edat i la genètica. No hi ha aliments ” bons ” o ” dolents”.
Una alimentació saludable consisteix a ingerir una varietat d’aliments que et brindin els nutrients que necessites per mantenir-te sa, sentir-te bé i tenir energia. Aquests nutrients inclouen les proteïnes , els carbohidrats , els greixos , l’aigua, les vitamines i els minerals

Patir obesitat en els primers anys de la vida incrementa de forma important el risc de patir alteracions coronàries, cardíaques , metabòliques , articulars i algunes formes de càncer en arribar a l’edat adulta , a més d’hipertensió, artrosi, gota i trastorns psíquics , afegeix la especialista .

Les dades d’aquesta realitat de Catalunya poden llegir-se en aquest article de “El Periódico”. Continua la lectura de Els nens de famílies pobres pateixen el doble d’obesitat que els de les riques a Catalunya