Arxiu d'etiquetes: hidrosfera

Japó planeja llençar a la mar l’aigua contaminada de Fukushima després filtrar-la

El Govern nipó necessita una solució per al milió de metres cúbics d’aigua radioactiva acumulada després de l’accident nuclear de 2011,  però a la central nuclear accidentada pel tsunami del 2011 hi ha més d’un milió de tones d’aigua que no es podrà descontaminar del tot.

El govern japonès hauria decidit llençar al mar l’aigua contaminada que queda a la central nuclear de Fukushima, segons asseguren diversos mitjans del Japó. Es tracta de més d’un milió de tones d’aigua utilitzada per refredar els reactors després de l’accident del 2011, i que ara són emmagatzemats en un miler de dipòsits.

L’aigua la llençarien després d’haver-la filtrada de la majoria de substàncies radioactives amb l’excepció del triti, que no pot ser eliminat amb la tecnologia actual. Per això els ecologistes pescadors locals s’hi oposen, així com el govern de la veïna Corea del Sud, preocupat per les conseqüències mediambientals del vessament.

La mar és tan gran que hi cap tot?

https://www.elperiodico.com/es/internacional/20201016/japon-planea-tirar-al-mar-el-agua-contaminada-de-fukushima-8158905

Después de años de debates, Japón oficializará próximamente su decisión de lanzar al océano el agua contaminada durante la catástrofe nuclear de Fukushima tras filtrarla. El potente movimiento de oposición local argumenta que, pese a haber sido filtrada en varias ocasiones, el millón de metro cúbicos de agua todavía contiene un agente radioactivo.

Las autoridades japonesas se han visto obligadas a tomar una decisión urgente en relación a la gestión del agua, ya que en 2022, el millar de cisternas de Fukushima en las cuales se almacena el líquido quedará saturada. Esta agua procede de la lluvia, del manto subterráneo y de las inyecciones que fueron necesarias para enfriar los reactores que entraron en fusión tras el tsunami del 11 de marzo de 2011.

El agua fue filtrada varias veces para eliminar la mayoría de las sustancias radioactivas que contenía, a excepción del tritio, que no puede ser eliminado con las técnicas actuales. El tritio es peligroso para la salud humana en dosis altas, según los expertos. El Organismo Internacional de la Energía Atómica (OIEA) también defendió la solución de que el agua sea expulsada al mar. Este tipo de procedimiento ya se hace en otras instalaciones nucleares en funcionamiento, tanto en Japón como en otras partes del mundo.

Oposición de la sociedad civil

Esta opción fue muy criticada por los pescadores y los agricultores locales, que temen que la imagen de sus productos se degrade todavía más, y por la sociedad civil, preocupada por las posibles consecuencias medioambientales. Corea del Sur ya prohíbe la importación de productos marinos de Fukushima y estas limitaciones podrían aumentar tras la decisión.

Fuentes oficiales de la Administración japonesa han asegurado que la decisión podría ser tomada este mes, pero no se haría efectiva hasta dentro de dos años y tardaría décadas en completarse. Las otras opciones que fueron analizadas son la evaporación o el almacenamiento a largo plazo.

El lindà, un pesticida que continua contaminant rius espanyols malgrat estar prohibit des de 2008

Un estudi elaborat amb dades del Ministeri per a la Transició Ecològica mostra que aquesta substància química està present en tretze de les 19 comunitats autònomes d’Espanya i en totes les demarcacions hidrogràfiques de l’Estat.

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-agua-lindano-continua-contaminando-aguas-mayoria-rios-espanoles-pese-prohibido-2008.html Continua la lectura de El lindà, un pesticida que continua contaminant rius espanyols malgrat estar prohibit des de 2008

Els desastres naturals han matat a 1,2 milions de persones des de l’any 2000

Una mica de resum. Un total de 4.200 milions s’han vist afectades. Els experts estimen els danys econòmics per valor de 2,51 bilions d’euros.

https://www.publico.es/internacional/desastres-naturales-han-matado-1-2-millones-personas-ano-2000.html

EUROPA PRESS

Los desastres naturales han aumentado en estas últimas dos décadas y desde el año 2000 se han cobrado la vida de más de 1,2 millones de personas, según un informe de la ONU que evidencia el repunte de los incidentes relacionados con situaciones climatológicas extremas.

La Oficina de las Naciones Unidas para la Reducción de Riesgo de Desastres (UNDRR, por sus siglas en inglés) ha examinado las consecuencias de más de 7.300 desastres naturales que cumplen alguno de estos requisitos: han matado al menos a diez personas, afectado a un mínimo de un centenar, provocado la declaración de un estado de emergencia o una petición de ayuda interna.

Así, ha concluido que 1,23 millones de personas han perdido la vida y 4.200 millones se han visto afectadas, en algunos casos en más de una ocasión, entre el año 2000 y 2019. Los expertos estiman los daños económicos por valor de 2,97 billones de dólares (2,51 billones de euros).

Una subida en relación a los registros del anterior periodo

Los datos representan una subida en relación a los registros del anterior periodo, ya que entre 1980 y 1999 hubo unos 4.200 incidentes que provocaron 1,19 millones de víctimas mortales y 3.250 damnificados, con perdidas aproximadas de 1,63 billones de dólares (1,38 billones de euros).

El informe, que ve la luz coincidiendo con el Día Internacional para la Reducción del Riesgo de Desastre (13 de octubre), atribuye el aumento de casos al mayor número de sucesos relacionados con el clima ya que mientras entre 1980 y 1999 hubo unos 3.650, en las dos décadas posteriores el dato aumentó hasta superar los 6.680.

Ha habido más del doble de inundaciones —3.254 frente a 1.389 en el anterior periodo—, mientras que las tormentas han pasado de 1.457 a 2.034. Ambos son los desastres naturales más comunes a nivel mundial, aunque la ONU también detecta incrementos en cuanto a sequías, incendios forestales y temperaturas extremas.

Dues dècades de lluita per mantenir viu el riu Ebre

Des del rebuig a el Pla Hidrològic d’Aznar que compleix vint anys, la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha unit forces per evitar la pèrdua d’un “riu viu” que està constantment amenaçat per noves propostes de transvasament.

https://www.publico.es/politica/trasvases-ebro-pde-decadas-lucha-mantener-vivo-rio-ebro.html Continua la lectura de Dues dècades de lluita per mantenir viu el riu Ebre

L’especulació alimentària provoca el malbaratament de milions de litres d’aigua en cultius que no arriben als mercats

Un cultiu de Yecla abandona cinc milions de melons i síndries per no poder vendre’ls al mercat. Perquè aquests fruits brotessin, calculen els ecologistes, es van gastar 600 milions d’aigua de regadiu. Davant d’aquesta situació, la realitat climàtica, que segons el propi Ministeri de Transició Ecològica, mostra una Espanya marcada per l’escassetat d’aigua.

https://www.publico.es/sociedad/especulacion-alimentaria-provoca-despilfarro-millones-litros-agua-cultivos-no-llegan-mercados.html Continua la lectura de L’especulació alimentària provoca el malbaratament de milions de litres d’aigua en cultius que no arriben als mercats

Uns 14 milions de tones de microplàstics contaminen el fons dels oceans

Un estudi australià revela que la quantitat d’aquestes diminutes partícules en l’oceà profund és 25 vegades més gran del que es creia.

La investigació, que és la primera que calcula a nivell mundial la quantitat de microplàstics en el llit marí, revela també que el nombre de fragments d’aquest material en el fons dels oceans és generalment més alt en les àrees on hi ha una major quantitat d’escombraries flotant, fins i tot en zones remotes del planeta.

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-oceanos-14-millones-toneladas-microplasticos-contaminan-fondo-oceanos.html

El lecho marino del planeta está contaminado con unos 14 millones de toneladas de microplásticos, según publica este martes un estudio australiano que revela que la cantidad de estas diminutas partículas en el océano profundo es 25 veces mayor de lo que se creía. Continua la lectura de Uns 14 milions de tones de microplàstics contaminen el fons dels oceans

Una ciclogènesi explosiva atacarà Catalunya amb tempestes, ventades, fred i neu

Això passa quan xoquen dues masses d’aire: una de càlida i una altra de freda, la borrasca s’aprofundeix en poca estona i cau la pressió en picat (aquesta vegada caurà uns 24 hPa en 12 hores). Són situacions perilloses perquè porten aiguats vent huracanat. Es desplomaran les temperatures i nevarà al Pirineu

Ens hem de acostumar també a aquesta nova realitat, les ciclogènesis explosives cada vegada són més freqüents.

L’ona frontal inicial (o àrea de baixa pressió atmosfèrica) es forma en el lloc del punt vermell de la imatge. Normalment és perpendicular (és a dir, en angle recte) a la formació foliar del núvol (anomenada fulla baroclínica)[1] visible des del satèl·lit durant l’etapa primerenca de la ciclogènesi. La ubicació de l’eix del corrent en raig superior està en color blau clar.

https://elcaso.elnacional.cat/ca/successos/ciclogenesi-explosiva-alex-catalunya-fred-tempestes-vent-neu-temps-cap-setmana_38468_102.html Continua la lectura de Una ciclogènesi explosiva atacarà Catalunya amb tempestes, ventades, fred i neu

Groenlàndia perd gel a un ritme superior al conegut (almenys) en 12.000 anys

Un estudi sobre història del clima i projeccions de futur adverteix de les conseqüències de continuar emetent gasos d’efecte hivernacle.

La taxa de pèrdues coincideix actualment amb el màxim assolit durant un període càlid de 3.000 anys. El 2100, Groenlàndia perdrà gel més ràpidament que en cap moment en els darrers 12.000 anys , segons els científics de la revista Nature de  l’1 d’octubre.

Des dels anys noranta, Groenlàndia ha perdut  gel a un ritme creixent. L’aigua de desglaç de la capa de gel de l’illa contribueix ara amb uns 0,7 mil·límetres anuals a l’augment global del nivell del mar. El geòleg glacial Jason Briner, de la Universitat de Buffalo, a Nova York, i els seus col·legues han creat una cronologia patró dels canvis de capa de gel que abasten prop de 12.000 anys, des de l’alba de l’època de l’Holocè fa 11.700 anys i projectats fins al 2100.

Els investigadors han combinat simulacions de física del clima i del gel amb observacions de l’extensió de les capes de gel passades. Les noves simulacions climàtiques inclouen variacions espacials de temperatura i precipitacions a tota l’illa i milloren les reconstruccions de temperatura passades.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20201001/483774000727/groenlandia-pierde-hielo-a-un-ritmo-superior-al-conocido-por-lo-menos-en-12000-anos.html

La lista de estudios científicos en los que se deja constancia de la pérdida de hielo en la superficie de Groenlandia sigue aumentando (ver como ejemplos, algunos de los artículos publicados recientemente en La Vanguardia, al pie de esta información). Continua la lectura de Groenlàndia perd gel a un ritme superior al conegut (almenys) en 12.000 anys

Perdem l’Àrtic i, amb ell, el planeta

Aquesta notícia suposa l’enèsima crida d’atenció sobre la urgència de mitigar el canvi climàtic, en un entorn en què la sala principal del petroli i altres combustibles fòssils segueix guanyant la batalla. El món sencer, a més, està en poques mans: més de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle del planeta els emeten Xina, Estats Units, Índia i Rússia. Si ells no actuen, hi ha poc que els altres puguem fer, i el món seguirà encaminat a un escalfament acumulat de tres graus centígrads, que és el doble del que es considera més o menys segur.

Perdemos el Ártico y, con él, el planeta

China, Estados Unidos, India y Rusia deben actuar para reducir los gases de efecto invernadero y el calentamiento que causa la pérdida del Ártico. Una de las pocas salidas que nos quedan a los mexicanos es actuar en torno al manejo de la basura, aunque México aporta sólo el 1 por ciento de este tipo de gases

El hielo del Ártico registró su segundo peor año desde que empezaron los análisis satelitales de su estado, hace algo más de cuatro décadas. Según el Centro Nacional de Datos sobre Nieve y Hielo, un instituto de investigaciones con sede en la Universidad de Colorado, el 15 de septiembre se registró el punto más bajo del hielo en el Ártico, cuando ocupó una superficie de 3.74 millones de kilómetros cuadrados. Desde entonces empezó a repuntar el área que cubre, pero demasiado tarde y desde un punto demasiado alejado de su cota histórica. Continua la lectura de Perdem l’Àrtic i, amb ell, el planeta

El casquet polar àrtic aconsegueix el seu segon nivell més baix

Amb l’escalfament global, cada estiu es fon una porció més gran que no arriba a recompondre a l’hivern, reduint cada vegada més la seva extensió.

https://www.publico.es/internacional/cambio-climatico-casquete-polar-artico-alcanza-segundo-nivel.html Continua la lectura de El casquet polar àrtic aconsegueix el seu segon nivell més baix