Arxiu d'etiquetes: geosfera

Els efectes del canvi climàtic al món, en set gifs

Segons deia Isaac Asimov: “L’aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que la societat en saviesa”. Són fets irrefutables.

Les anomenades zones climàtiques han experimentat canvis significatius i molt alarmants en les últimes quatre dècades. El creixement de la superfície del Sàhara, el moviment del Permafrost o l’augment dels cinturons que envolten als tròpics són alguns d’ells.

Totes les dades han estat publicades  a Yale Environment 360

https://www.eldiario.es/rastreador/evidencia-avance-climatico-ultimas-decadas_6_832626742.html

Explicar el cambio climático y convencer a los escépticos es una batalla diaria de los que quieren advertir de la situación del planeta. Se ha hecho de numerosas maneras, como mostrando fotografías del antes y el después, con gráficos o alertando de los porcentajes perdidos de glaciares o de subidas del nivel del mar. Las llamadas zonas climáticas, como lo que rodea a los trópicos o el propio Sáhara, también han cambiado de manera notable en las últimas cuatro décadas. Algo que se ve muy bien en formato gif.

En un análisis publicado por Yale Environment 360, se puede ver qué ha ocurrido en siete puntos del planeta en los últimos 40 años. Una situación que afecta a las plantaciones de trigo australianas o a los que viven en zonas que antes no tenían que temer el paso de un tornado. Para ello, se centran en sitios que van del llamado permafrost al meridiano 100. Y esos cambios los han presentado en un formato que permite ver al instante cuál era la situación entonces y cuál ahora.

Los cambios en los cinturones de los trópicos

Los cambios en los cinturones de los trópicos

En la proyección basada en la celda de Hadley, el contorno que rodea a los trópicos de cáncer y de capricornio ha crecido hasta 70 millas en los últimos 30 años. Concretamente, su extensión está provocada por el movimiento del borde entre 0,2 y 0,3 grados de latitud cada década desde 1980.

Esto provoca que hasta países que están mucho más al norte del trópico de cáncer, como Reino Unido o Alemania, acaben siendo más secos. Además, países del este mediterráneo ya han empezado a experimentar este nuevo escenario, al sufrir en 2016 la peor sequía en 900 años. Además, provoca que las regiones que están bajo el ecuador estén viendo como este área se reduce.

La contaminación asiática, el agujero de la capa de ozono o los gases invernaderos están detrás de esto. Continua la lectura de Els efectes del canvi climàtic al món, en set gifs

Per què alguns edificis es van esfondrar i altres no en el terratrèmol de Mèxic? (vídeo)

Gran part del centre de la ciutat es troba sobre el sediment d’antics llacs, fent que el sòl sigui menys ferma. Els materials més suaus amplifiquen el moviment del sòl.

“Els edificis necessiten ser inspeccionats, els dissenys han de ser degudament supervisats. A vegades, als països en vies de desenvolupament, tractem de estalviar fent retallades”, va dir l’enginyer…

http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-41342143

Es un fenómeno que se repite en cada sismo: existen zonas de Ciudad de México donde el mismo movimiento se siente de forma distinta, incluso de una calle a otra muy cercana. Continua la lectura de Per què alguns edificis es van esfondrar i altres no en el terratrèmol de Mèxic? (vídeo)

El canvi climàtic redueix a la meitat les coves de gel dels Pics d’Europa

José Manuel Gutiérrez, professor de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA) i expert en canvi climàtic, assegura que les nevades sobre els cims ja no són tan continuades com abans i que els geleres perennes del Parc Nacional podrien desaparèixer del tot en unes poques dècades .

Les masses d’aigua sòlida de les coves de gel dels Pics d’Europa segueixen reduint-se, i tot apunta que el responsable és el canvi climàtic, de que els seus efectes han tornat a alertar els experts. El senyal d’alarma més preocupant procedeix de la cova de gel més representativa i imponent: la de Penya Castil, al Massís Central dels Pics d’Europa.

És allò de que la nostra manera de producció i consum energètic està generant una alteració climàtica global …

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=230868&titular=el-cambio-clim%E1tico-reduce-a-la-mitad-las-cuevas-de-hielo-de-los-picos-de- Continua la lectura de El canvi climàtic redueix a la meitat les coves de gel dels Pics d’Europa

Pràcticament tots els aqüífers del món desapareixeran el 2050

L’aigua subterrània representa una fracció important de la massa d’aigua present en els continents, i s’allotja en els aqüífers sota la superfície de la Terra. El volum de l’aigua subterrània és molt més important que la massa d’aigua retinguda en llacs o circulant, i encara que menor al de les majors glaceres, les masses més extenses poden arribar a un milió o més de quilòmetres quadrats

L’aigua del subsòl és un recurs important i d’aquest es proveeix a una tercera part de la població mundial,  però de difícil gestió, per la seva sensibilitat a la contaminació i a la sobreexplotació. L’aigua subterrània és part de la precipitació que es filtra a través del sòl fins arribar al material rocós que està saturat d’aigua. L’aigua subterrània es mou lentament cap als nivells baixos, generalment en angles inclinats (a causa de la gravetat) i eventualment arriben als rierols, els llacs i els oceans.

Una nova modelització dels nivells d’aigua subterrània del món troba que els aqüífers -el sòl o les roques poroses que mantenen les aigües subterrànies- a la conca del Ganges Superior de l’Índia, el sud d’Espanya i Itàlia podrien esgotar-entre 2040 i 2060 .
Pràcticament tots els aqüífers del món desapareixeran pel 2050 Continua la lectura de Pràcticament tots els aqüífers del món desapareixeran el 2050

Les dades geolocalitzades tenen un gran potencial per canviar les coses

Dissenyar solucions de mobilitat a les ciutats o analitzar l’epidèmia del virus de la Zika a partir dels casos registrats són uns dels exemples reals i recents d’ús de la plataforma. Un altre és el projecte sobre pesca il·legal a Àfrica impulsat per ODI i per Causa , que a partir de les dades sobre les rutes seguides per diferents vaixells pesquers posa de manifest transferències de captures entre embarcacions , intercanvis que dificulten la identificació de l’ peix obtingut de manera il·lícita.

L’ empresa especialitzada en la creació de mapes a partir de bases de dades, que compta ja amb més de 200.000 usuaris , ha llançat aquest estiu la versió més ambiciosa de la seva plataforma tal com indica en el següent article la Vanguardia. Continua la lectura de Les dades geolocalitzades tenen un gran potencial per canviar les coses

Endevina quant va trigar a formar-se el nucli intern de la terra…

El nucli intern és la capa més profunda de la Terra. És una bola de ferro sòlid una mica més gran que Plutó que està envoltat per un nucli extern líquid. El camp magnètic de la Terra es genera pel moviment de l’aliatge de ferro líquid en el nucli extern, a aproximadament 3.000 quilòmetres de profunditat de l’escorça terrestre. Aquests moviments es produeixen perquè el nucli està perdent calor cap a la capa sòlida superposada que s’estén fins a l’escorça en què vivim produint un fenomen de convecció. El que fa el planeta, per tant, és exercir com un iman molt gran que té pols magnètics, els quals, en aquest moment, no coincideixen amb els pols geogràfics… Continua la lectura de Endevina quant va trigar a formar-se el nucli intern de la terra…

20 milions de desplaçats per desastres naturals

L’augment del risc s’atribueix directament als efectes perversos del canvi climàtic. El perill creix “en zones sense planificació urbanística, amb desigualtats econòmiques i dèbil governabilitat”, Continua la lectura de 20 milions de desplaçats per desastres naturals

El supervolcà de Yellowstone conté una altra reserva de magma encara més gran

Hace 16,5 millones de años, en su lento avance hacia el sureste del continente americano, la placa tectónica atravesó un punto caliente del manto. Este suceso generó actividad volcánica que, en su última erupción, hace unos 640.000 años, dio lugar a las características actuales de Yellowstone. Desde hace 70.000 años se han producido además desplazamientos de lava en la zona. Continua la lectura de El supervolcà de Yellowstone conté una altra reserva de magma encara més gran

Hipòtesi sobre l’origen de la Terra

Un nou estudi publicat a la revista Nature (http://www.nature.com/nature/journal/v520/n7547/full/nature14350.html), ens parla de la possibilitat que durant el procés d’acreció que va donar lloc a la Terra un cos de la mida i composició de Mercuri s’unís amb aquesta. Continua la lectura de Hipòtesi sobre l’origen de la Terra