Arxiu d'etiquetes: geologia

El nou any porta la fi del carbó amb el tancament de totes les mines d’Espanya

És la fi inevitable de la rea dels combustibles fòssils.A partir de l’1 de gener les 26 explotacions situades a Astúries, Aragó i Castella i Lleó hauran de decidir entre el seu tancament o la devolució dels 500 milions d’euros d’ajudes públiques. La Unió Europea porta una dècada treballant pel tancament de les centrals de carbó.

https://www.publico.es/sociedad/transicion-energetica-nuevo-ano-trae-despedida-carbon-cierre-minas-espana.html

El cambio de año trae consigo cambios en materia energética: el fin del carbón en España. Tanto es así, que a partir del 1 de enero las 26 explotaciones situadas en Asturias, Aragón y Castilla y León tendrán que decidir entre su cierre o la devolución de los 500 millones de euros de ayudas públicas. De esta forma, España cumplirá con su compromiso de 2010 con Europa para poner fin a un modelo que estaba en el punto de mira por acaparar el 15% de los gases de efecto invernadero producidos por la economía española. Continua la lectura de El nou any porta la fi del carbó amb el tancament de totes les mines d’Espanya

Augmenten a 222 els morts i a 843 els ferits després del tsunami a Indonèsia (Vídeo tsunami)

Es podria haver evitat? La contínua activitat del volcà Anak Krakatau ha provocat el desastre, que ha afectat les illes de Java i Sumatra. Les autoritats han avisat que hi ha la possibilitat que es produeixi un segon tsunami. Les autoritats creuen que el tsunami es va crear a partir d’un corriment de terra submarí produït per l’erupció del volcà Anak Krakatau, que no va activar les alarmes en no registrar-se un potent terratrèmol. Cal una altra tipus d’alarma?

https://www.eldiario.es/internacional/Indonesia-alerta-posibilidad-tsunami-Sonda_0_849365080.html

Al menos 222 personas perdieron la vida, 843 resultaron heridas y 28 permanecen desaparecidas a raíz del tsunami que golpeó la noche del sábado las costas del Estrecho de Sonda, entre las islas indonesias de Sumatra y Java, informó este domingo la Agencia Nacional de Gestión de Desastres (BNPB).

 Las autoridades creen que el tsunami se creó a partir de un corrimiento de tierra submarino producido por la erupción del volcán Anak Krakatau, que no activó las alarmas al no registrarse un potente terremoto.

Sutopo Purwo Nugroho, portavoz de la Agencia Nacional de Gestión de Desastres (BNPB), señaló además que hay decenas personas desaparecidas y alertó ante la posibilidad de un segundo tsunami a raíz de la continua actividad del volcán.

Video insertado

SkyAlert

@SkyAlertMx

Momento en el que el golpea durante un evento en Indonesia. No hay forma de alertar con tiempo por cómo se originó (relacionado con erupción del ), por la cercanía relativa al origen y pocas boyas en la región.

6.106 personas están hablando de esto

Continua la lectura de Augmenten a 222 els morts i a 843 els ferits després del tsunami a Indonèsia (Vídeo tsunami)

Milers de milions de bacteris ‘zombies’ sota els nostres peus

Hi ha milions de tipus diferents de bacteris, així com archaea (microbis sense nucli unit a una membrana) i Eukarya (microbis o organismes amb cèl·lules que contenen un nucli i tenen parets de membrana) que viuen sota de la superfície de la Terra, diu el informe, el que possiblement excedeix la diversitat de la vida superficial. Es creu que al voltant del 70% dels bacteris i archaea del planeta viuen sota terra

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1281847/miles-millones-bacterias-zombies-bajo-nuestros-pies?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Las bacterias “zombis” -casi no-vivas- y otras formas de vida prosperan kilómetros por debajo de la superficie de la Tierra, según los científicos, después de una década de investigación que cambia las percepciones de la vida en nuestro planeta.

El descubrimiento de lo que se ha denominado una “Galápagos subterránea” fue anunciado por el Observatorio de Carbono Profundo, que dijo que muchas de las formas de vida duran millones de años.

El director ejecutivo del DCO, Robert Hazen, dijo que los hallazgos son el “logro supremo” de un colectivo de 1.000 científicos, que “nos han abierto los ojos a visiones notables: visiones emergentes de la vida que nunca supimos que existían”.

Un nematodo

Un nematodo (eucarionte) en una biopelícula de microorganismos. Este nematodo no identificado (Poikilolaimus sp.) de la mina de oro Kopanang en Sudáfrica, vive a 1,4 km por debajo de la superficie. Imagen cortesía de Gaetan Borgonie (Extreme Life Isyensya, Bélgica).

Continua la lectura de Milers de milions de bacteris ‘zombies’ sota els nostres peus

L’ Amazònia, saquejada per la mineria il·legal

Un estudi inèdit revela que la mineria il·legal d’or, diamants i coltan està present en més de 30 rius i 2.000 punts en les selves de sis països amazònics.

El mercuri es fa servir per depurar l’or, però retorna a la natura en forma de metilmercuri, un compost altament tòxic. El mercuri, està afectant a poblacions indígenes i locals que viuen a prop o treballen en zones d’extracció d’or, així com aquelles que consumeixen peixos en la seva dieta.  La seva acumulació en els teixits humans afecta el sistema nerviós central, causant problemes d’ordre cognitiu i motor, pèrdua de visió i malalties cardíaques. Els peixos també estan greument contaminats, i ningú consumeix més peix que els pobles indígenes i riberencs amazònics.

Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un enorme gruix de sediments. Hom hi ha definit dues seqüències estratigràfiques, separades per una discordança: la més antiga inclou terrenys permians i carbonífers, i la superior, sediments terciaris i quaternaris. Durant el Terciari, posteriorment al plegament dels Andes, la regió es convertí en un llac gegantí d’aigua dolça. En el Plistocè, el llac s’obrí vers l’Atlàntic, i la xarxa hidrogràfica actual s’implantà sobre els terrenys terciaris dipositant-hi nous sediments. La plana amazònica, que ocupa aproximadament la meitat de la regió, és el paisatge més característic: vastíssim conjunt de petits relleus (“la terra ferma”) que no superen els 300 m d’altitud (altiplà de Santarém, 130 m; escarpament de Paranaquara, 300 m) i de grans planes d’inundació fluvial, que representen una porció relativament reduïda del conjunt regional .

https://www.bluradio.com/nacion/amazonia-saqueada-por-la-mineria-ilegal-199453-ie435

https://www.elespectador.com/noticias/medio-ambiente/amazonia-saqueada-por-la-mineria-ilegal-articulo-828347

Un estudio inédito revela que la minería ilegal de oro, diamantes y coltán está presente en más de 30 ríos y 2.000 puntos en las selvas de seis países amazónicos. El mercurio es el mayor problema.

Continua la lectura de L’ Amazònia, saquejada per la mineria il·legal

Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n’han de pagar el manteniment

El govern espanyol haurà de tornar als consumidors de gas els 18 milions d’euros que es van carregar a la factura pel manteniment del magatzem submarí de gas Castor durant els anys 2014 i 2015.

La patronal Cecot guanya el recurs i evita que es traslladi a l’usuari el pagament de fins a 4.500 M€. Entre el 2014 i el 2018 s’han pagat 200 milions per mantenir el Castor, però la xifra pujava fins a 4.500 milions durant un període de 30 anys. Xifra que hem pagat nosaltres.

Aquesta decisió del Suprem suposa un nou revés per a la gestió que el govern central ha fet del magatzem de gas, ubicat al mar a la frontera entre el País Valencià i Catalunya. A banda de pagar-ne el manteniment, l’Estat també va indemnitzar l’empresa propietària del magatzem, Escal, amb 1.350 milions d’euros, però l’any passat el Tribunal Constitucional va tombar aquesta decisió.

Es complirà la llei automàticament? Ho pagarem d’una altra manera nosaltres?

https://www.ara.cat/economia/Suprem-obligacio-consumidors-manteniment-Castor_0_2125587570.html

Nou cop judicial al Castor. Aquest magatzem de gas, propietat de l’empresa Escal (controlada en dues terceres parts per la constructora ACS, l’empresa de Florentino Pérez), va haver de tancar el 2014 pels moviments sísmics que provocava. Des d’aleshores, l’Estat s’encarrega del manteniment del Castor, amb un cost milionari que es repercuteix en els rebuts de gas tant dels ciutadans com de les empreses espanyoles.

Entre el 2014 i el 2018 s’han pagat 200 milions per mantenir el Castor, però la xifra pujava fins a 4.500 milions durant un període de 30 anys

Continua la lectura de Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n’han de pagar el manteniment

Les coves submergides de Mallorca guarden secrets sobre què passarà amb el canvi climàtic

Amb una nova via, més precisa per mesurar els canvis del passat, els científics estan revaluant les prediccions de com els nivells del mar poden créixer en relació a l’increment de temperatura, que s’està donant en l’actualitat.

Els resultats suggereixen que, si es sobrepassa en 1,5 a 2 º C la temperatura preindustrial, el nivell de la mar respondrà amb una pujada que anirà entre dos i sis metres, per sobre del nivell actual de la mar.

El treball ha comptat amb el finançament de l’Agencia Espanyola d’Investigació-FEDER, EU i de la National Science Foundation, segons indica la UIB.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1248423/cuevas-sumergidas-mallorca-guardan-secretos-sobre-pasara-cambio-climatico? Continua la lectura de Les coves submergides de Mallorca guarden secrets sobre què passarà amb el canvi climàtic

Vidalina Morales i Manuela Morales: “L’únic verd de la mineria verd són els dòlars que es porten”

El Salvador va vetar l’any passat les activitats d’exploració, extracció, explotació i processament, ja sigui a cel obert o subterrani, de la mineria metàl·lica. Fa 500 anys la gent lliurava les seves vides per defensar els seus territoris i avui, amb una situació més tecnològica o més sofisticada, passa el mateix.

https://www.publico.es/sociedad/vidalina-morales-manuela-morales-unico-verde-mineria-verde-son-dolares-llevan.html

El Salvador se convirtió el año pasado en el primer país del mundo en prohibir la minería metálica. Una ley aprobada por amplia mayoría vetó las actividades de exploración, extracción, explotación y procesamiento, ya sea a cielo abierto o subterráneo. Pero para llegar a este estadio, el movimiento de oposición a la minería planteado desde las comunidades del país centroamericano y encabezado por mujeres, ha tenido que hacer frente a amenazas, intimidaciones y asesinatos de los líderes ambientales por parte de la empresa extractiva canadiense Pacific Rim.

Vidalina Morales y Manuela Morales pertenecen a la Asociación de Desarrollo Económico y Social de Santa Marta (ADES) y son parte integrante de la resistencia a la minería en el departamento de Cabañas. Hablamos con ellas de su lucha, del derecho al agua y a la tierra y de los derechos humanos.

Han sido 12 de años de oposición a un megaproyecto minero que ponía en peligro vuestros bienes. ¿Cuáles son los perjuicios que causa la minería en un país como El Salvador?

Continua la lectura de Vidalina Morales i Manuela Morales: “L’únic verd de la mineria verd són els dòlars que es porten”

La febre dels minerals més cobejats torna als Pirineus

Un projecte de prospecció per extreure tungstè provoca reaccions contràries al Pallars. La consideren una amenaça per al patrimoni natural que alteraria l’economia comarcal, tot i tenir en compte possibles beneficis o llocs de treball. D’altra banda, el geòleg assessor de la plataforma, Josep Maria Mata Perelló, professor de l’Escola de Mineria de Catalunya, creu que l’estudi ambiental en què es basa l’empresa que explotaria el recurs presenta greus errors, com no tenir en compte la possible fracturació de les roques.

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20181022/452477130807/proyecto-minerales-pirineos-pallars.html

Los Pirineos han sido desde tiempo inmemorial una zona de gran actividad minera, pero la extracción de minerales se había ido abandonando por falta de rentabilidad, razones medioambientales y de salud y por ser considerada incompatible en un territorio sujeto a normativas de conservación del patrimonio natural.

Toda esta situación puede cambiar radicalmente si, finalmente, se autoriza un gran proyecto de explotación a la búsqueda de tungsteno, también conocido como wolframio y que se utiliza en la elaboración de bombilla, en el municipio de Alt Àneu, en el Pallars Sobirà (Proyecto Aurenere) y que abarca también el otro lado de la frontera (Proyecto Couflens). En Alt Àneu, el plan está impulsado por la empresa Neometal Spania. Territori i Sostenibilitat, a la vista de los informes medioambientales, autorizará o no, una investigación más avanzada.

 El proyecto pretende realizar perforaciones, en un área de montaña de 27 km2

La comarca ha reaccionado en contra de esta nueva fiebre del oro. La consideran una amenaza para el patrimonio natural que alteraría la economía comarcal, aun teniendo en cuenta posibles beneficios o puestos de trabajo. Impulsados por las administraciones locales, los habitantes de Isil y Alòs d’Isil han constituido la plataforma Salvem Salau, el puerto en el que se pretenden realizar las perforaciones, con una extensión de 27 km2. Según Sofía Isús, presidenta de la Entidad Municipal Descentralizada de Isil, “no entendemos que se puedan permitir unas prácticas mineras tan agresivas en una zona tan ecológicamente sensible que es hábitat de numerosas especies protegidas, entre ellas el oso pardo”. Continua la lectura de La febre dels minerals més cobejats torna als Pirineus

El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

La força de la gravetat està arrossegant a l’Etna cap al mar, el que planteja la possibilitat que el flanc del volcà actiu pugui patir algun dia un col·lapse catastròfic. Això sí, no hi ha indicis que tal col·lapse sigui imminent, però una nova investigació ha descobert que el flanc sud-est del volcà italià s’està movent tant per sobre del sòl com per sota del mar. Aquests moviments evidencien que el risc de col·lapse és més gran del que es creia anteriorment, expliquen els científics del Centre Helmholtz de GEOMAR Helmholtz a Kiel (Alemanya) a la revista Science Advances.

Així, en el futur, el perill d’aquest volcà no seria el foc, sinó l’aigua, ja que la Muntanya Etna, situat a l’illa italiana de Sicília, s’està lliscant lenta i inevitablement cap al Mar Mediterrani, un moviment creixent que els científics s’han observat durant dècades.

L’Etna és el volcà més inquiet d’Europa. Aquesta muntanya ha experimentat períodes actius des de 6.000 a.C. i actualment es troba en un cicle d’erupció actiu des del setembre del 2013, segons el Programa de Vulcanisme Global de la Institució Smithsoniana.

Els investigadors que utilitzen dades de satèl·lits  i mesuraments de GPS també han observat que el flanc sud-est de la Muntanya Etna s’ha desplaçat cap al mar durant almenys 30 anys. Al març, científics de l’Open University (Regne Unit) van exposar que el pendent es va moure una mitjana de 14 mil·límetres cada any només entre 2001 i 2012.

https://www.muyinteresante.es/naturaleza/articulo/el-colapso-del-volcan-etna-podria-desencadenar-tsunamis-mortales-721539245078

El Etna amenaza con derrumbarse

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20181010/452289348712/volcan-etna-colapso-gravedad.html Continua la lectura de El col·lapse del volcà Etna podria desencadenar tsunamis mortals

Permafrost: el sòl que balla i sua gasos d’efecte hivernacle

Qualsevol tros de terra congelada més de dos anys és permafrost. Aquí, al campus, a Alaska, a Sibèria  la plana tibetana surem sobre milions de quilòmetres quadrats de terra congelada. L’escalfament global converteix aquest gel que agafa la terra en aigua. Aquesta terra que es descongela gradualment ocupa el 24% de la superfície de l’hemisferi nord, el casquet Àrtic. Forma part de la criosfera que regula en cascada gran part de la dinàmica dels canvis de la temperatura del planeta i s’escalfa al doble de velocitat que la resta del globus. Tot és mou.

https://www.eldiario.es/internacional/permafrost-tierra-descongela-acelera-calentamiento_0_820318994.html

Circular en coche por Fairbanks, Alaska, es desplazarse sobre una alfombra arrugada. Subirse a un carrusel. Sentir vértigo al volar sobre el desnivel que irrumpe en la recta. Agarrarse al volante para mantener el equilibro y no perder el control del vehículo. Continua la lectura de Permafrost: el sòl que balla i sua gasos d’efecte hivernacle