Arxiu d'etiquetes: genoma

Llegir el genoma de 70.000 vertebrats per ajudar a conservar la biodiversitat

La publicació de 16 genomes de referència i d’alta qualitat de diverses espècies de vertebrats promet una revolució sense precedents en camps com la recerca biomèdica i la conservació de la biodiversitat.

https://flipboard.com/article/proyecto-genoma-de-vertebrados-una-nueva-era-para-la-gen-mica-de-la-biodiversid/a-bvAfJuQFQiSqVC6hHVP44Q%3Aa%3A130570571-f6373f71ca%2Fcom.es

https://www.diariolibre.com/actualidad/internacional/leer-el-genoma-de-70000-vertebrados-para-ayudar-a-conservar-la-biodiversidad-FO25906524

Madrid, 28 abr (EFE).- El Proyecto Genoma de Vertebrados (PGV) quiere tener una representación del genoma de los 70.000 que hay en la Tierra. Hoy acaba de presentar dieciséis de referencia, lo que abre la puerta a desarrollar programas de conservación de animales en peligro y a llegar a comprender mejor el genoma humano.

El estudio recoge dieciséis conjuntos de genomas de referencia de vertebrados -desde mamíferos a anfibios, peces, pájaros y reptiles- completos y de excelente calidad.

Con esa publicación, que recoge la revista Nature, el PGV ‘anuncia una nueva era en genómica, que permitirá avanzar en la investigación evolutiva y biomédica y en la conservación de la biodiversidad a una escala sin precedentes’, según el equipo.

El proyecto, que comenzó hace una década, reúne a científicos de una docena de países, entre ellos el investigador del español Instituto de Biología Evolutiva (IBE) Tomás Marqués-Bonet, liderado por la Universidad Rockefeller (Estados Unidos).

En el articulo publicado hoy -explica el científico a Efe- se propone una solución técnica viable para ilustrar que ya se pueden secuenciar genomas de cualquier vertebrado con la misma calidad que con el genoma humano, por un precio razonable, de manera estandarizada, prácticamente libres de errores y los más completos hasta la fecha.

Los primeros genomas analizados han llevado a nuevos descubrimientos con implicaciones para caracterizar la biodiversidad y contribuir a la conservación y la salud humana.

En particular, los primeros genomas de referencia de seis especies de murciélagos revelaron la selección y la pérdida de genes relacionados con la inmunidad, que son directamente relevantes para la investigación de enfermedades infecciosas emergentes, como la covid-19.

Este proyecto representa una nueva era de innovación en la ciencia del genoma, desarrollando y utilizando de maneras nuevas las técnicas de secuenciación, ensamblaje y anotación.

Leer un genoma no es otra cosa que trasladar a un ordenador la secuencia química del ADN de una célula, declara el investigador, quien agrega que ‘montar el primero cuesta mucho’, pero, una vez que se tiene ese de referencia por especie, los que vienen después son más baratos y sencillos.

La técnica de cómo se montan los genomas ha cambiado mucho en los últimos cinco años, ‘es como comparar una antigua televisión de tubo con una 4K’, pero esta tecnología era muy cara y se reservaba a ‘cosas que estuvieran íntimamente ligadas a humanos y enfermedad’, indica.

Marqués-Bonet recuerda que ya se sabe leer el genoma humano, pero no interpretarlo totalmente, para lo que se están proponiendo muchas maneras, ‘pero casi siempre estudiando humanos’.

La secuenciación del genoma de otros vertebrados con los que compartimos muchas características -desde el sistema respiratorio, al digestivo o el esquelético- permite poder mirarlos con detalle y compararlos con el humano.

Este proyecto -dice- tiene, entre otras ‘aspiraciones, entender mejor la regulación del genoma humano, lo que tiene repercusiones en todos los aspectos de la biología humana, incluyendo las enfermedades’.

Además tener genomas de referencia y alta calidad de vertebrados, cuando muchos están en peligro de extinción, ‘abre también la puerta a proyectos de genética de la conservación que, hasta ahora, no se podían hacer’.

Marqués-Bonet señala que estos primeros dieciséis están a disposición de la comunidad científica para que puedan empezar proyectos de conservación de esas especies.

El PGV trabaja ahora para completar la fase 1 del proyecto, que consistirá en el análisis de unas 260 especies, con una representativa para cada orden de vertebrados, y crear recursos genómicos que proporcionen un medio para entender su historia evolutiva con detalle. EFE


https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/proyecto-genoma-vertebrados-nueva-era-para-genomica-biodiversidad_16869

Desenvolupen un nou model matemàtic per veure com interactuen els gens

Aquesta eina ha sigut desenvolupada per Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica i del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

L’eina està basada en la teoria de gràfiques, un model matemàtic abstracte en el que hi ha nodes connectats pels extrems. Un cop s’obté  la gràfica com una estructura, es pot mesurar la importància de cada node per a la xarxa. Cada node representa un  gen. La funció d’aquest gen és clau per al sistema biològic objecte d’estudi.

https://www.eldiario.es/tecnologia/Desarrollan-nuevo-modelo-matematico-interactuan_0_906409372.html

Científicos en el Centro Nacional de Análisis Genómico (CNAG) y del Centro de Regulación Genómica (CRG) de Barcelona han desarrollado una nueva herramienta computacional, basada en la teoría matemática de gráficas, para deducir cómo interactúan los genes cuando construyen tejidos y organismos.

 Según ha explicado el investigador del CNAG-CRG Giovanni Iacono, los científicos ya saben que las células pueden existir en estados efímeros y dinámicos y comprenderlas es esencial para descifrar enfermedades y encontrar curas, pero las técnicas de laboratorio para estudiarlas tienen sus límites y no permiten perfilar la función de una célula con un gran detalle.

Continua la lectura de Desenvolupen un nou model matemàtic per veure com interactuen els gens

Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

“És el temps que has perdut en la teva rosa el que fa a la teva rosa tan important.”Deia “El petit príncep”, poc podria sospitar Antoine de Saint-Exupéry que podria existir el sentit estricte i purament científic d’aquestes paraules. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa.En aquest estudi, s’ha fet la seqüenciació completa de la Rosa chinensis.

http://www.ccma.cat/324/els-cientifics-flairen-el-genoma-sencer-de-la-rosa/noticia/2852309/

Hauria estat una notícia ideal per Sant Jordi, però ha arribat una setmana més tard. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa. Això obre la porta a conèixer i controlar millor una flor de gran importància cultural i econòmica.

L’ampli equip ha estat dirigit per Mohammed Bendahmane, del Laboratori de Reproducció i Desenvolupament des Plantes de la Universitat de Lió (França). Està format bàsicament per investigadors francesos. Però també inclou alguns científics xinesos, un dels països on el cultiu d’aquesta flor està present des de l’antiguitat. Els resultats s’han publicat online a la revista “Nature Genetics”. Continua la lectura de Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un organisme en particular.

El genoma humà és el codi genètic dels éssers humans Homo sapiens. En termes generals és el grup del conjunt de gens humans. En aquest material genètic està continguda tota la informació per a la construcció i el funcionament del cos humà. El codi genètic es troba en cadascuna de les nostres cèl·lules. El genoma humà està dividit en 23 parells de cromosomes, que al seu torn contenen els gens. Tota aquesta informació està codificada per l’ADN (àcid desoxiribonucleic) que s’organitza en una estructura de doble hèlix formada per quatre bases que s’uneixen sempre en parells d’adenina amb timina i citosina amb guanina.

El genoma de l’ésser humà conté 3000 milions de nucleòtids.

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l’encadenament de nucleòtids. També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules.
Estan compostos per molècules d’àcid fosfòric, un glúcid de cinc carbonis, és a dir, una pentosa, i bases nitrogenades. La pentosa pot ser una ribosa o el seu derivat, la 2-desoxiribosa. La ribosa apareix en els nucleòtids que constitueixen les molècules d’ARN,i la desoxiribosa forma part de les d’ADN.

Totes les cèl·lules del cos comparteixen el mateix llibre d’instruccions, el genoma, però en cada teixit s’expressen gens diferents. És similar al que succeeix quan es construeix un edifici. L’inventari de materials especifica tot el que es necessita en conjunt Continua la lectura de Creat el primer atles de la regulació dels gens en el cos humà

Els avenços científics que faran història en 2017

S’acaba un any i en comença un altre, que segur que depara sorpreses i fets  imprevisibles, successos esperats i altres que pensàvem que no succeirien mai. I és que, com diu la cançó,: la vida sempre dóna moltes voltes.

Sempre pensem que el temps és matemàtic i que passa de manera compassada, en la qual som capaços de definir el valor d’un any com 365 dies que transcorren sempre a la mateixa velocitat. Però potser algun dia descobrim que això no és cert …

Encara que hi ha avenços científics que es descobreixen per efectes casuals, normalment els descobriments són fruit de molts esforços i del treball de molta gent que dedica la seva vida a això. Per això, aquest article que publica la Vanguardia enumera línies d’investigació previsibles pel pròxim any: exploració de Saturn, Júpiter, Mart, la Luna, descobriment del novè planeta del sistema solar (tot apunta a que si que existeix), modificació a voluntat del genoma, investigació del microbioma, recerca de la antimatèria, nova detecció de les ones gravitacionals, i, l’obtenció de la vacuna contra el Zika.

Tan debò tot això es pugui dur a terme, però en el dia a dia, com va dir Martin Luther King, recordem que “sempre és el moment apropiat per fer el que és correcte” Continua la lectura de Els avenços científics que faran història en 2017

Fumar durant l’embaràs afecta a l’ADN dels fills

El tabac provoca canvis d’activitat en més de 6.000 punts del genoma infantil. Entre els gens afectats  hi ha alguns que participen en el desenvolupament del sistema nerviós, en la formació dels pulmons i en diferents tipus de càncers.
Això podria explicar dos fenòmens que els estudis epidemiològics han observat en nens que van ser fumadors passius a l’úter.: són més propensos a tenir trastorns de conducta , dèficit d’atenció i hiperactivitat o baix rendiment escolar i, tenen més risc de mort sobtada en els primers mesos de vida i de patir asma en la infància. Continua la lectura de Fumar durant l’embaràs afecta a l’ADN dels fills