Arxiu d'etiquetes: genètica

Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

Somien els androides amb xais elèctrics?. El 1982 Ridley Scott va dibuixar una societat del futur en què els avenços científics i tecnològics havien revolucionat radicalment tot el que coneixíem. Al ‘univers Blade runner’, una de les pel·lícules de ciència ficció més influents de tots els temps, aquest futur tenia lloc ni més ni menys que en el 2019. Arribats a aquesta data, tot i que seguim estant molt lluny d’androides com els de la generació Nexus-6, algunes de les idees plantejades en la pel·lícula ja comencen a fregar la realitat

La neurociència planteja que tot el que passa a la nostra ment, des de les emocions fins a les sensacions, pot explicar-se a partir de l’activitat fisiològica del cervell. Tot el que sentim, pensem, recordem o imaginem no és més que un frenesí de milers de neurones encenent-se i apagant-se. En el cas humà, si es pogués controlar el seu funcionament, tampoc seria molt desgavellat pensar en la possibilitat de manipular el pensament. Sense anar més lluny, un equip d’investigadors de la Universitat de Berkeley a Califòrnia ja ha aconseguit desenvolupar un modulador hologràfic cerebral amb què detectar i reproduir patrons fisiològics d’activitat cerebral que es corresponen amb estats mentals.
Veure també https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190104/la-prediccion-de-blade-runner-2019-sobre-memoria-artificial-va-camino-de-cumplirse-7229833

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20190104/2019-benvinguts-a-lany-blade-runner-que-sha-complert-de-la-pellicula-de-ridley-scott-7230277?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

Fa cinc dies que vivim a l’any 2019. Són pocs, però suficients per adonar-nos que ja hem arribat a un moment rellevant en el cine de ciència-ficció. El 2019 s’esdevé l’acció de ‘Blade runner’, film realitzat per Ridley Scott el 1982 a partir d’una novel·la curta de Philip K. Dick, ‘¿Els androides somien xais elèctrics?’, publicada en un any crucial per a les revoltes culturals, 1968. Curiosament, el text de Dick transcorre el 1992, 10 anys després de la realització de la pel·lícula, un temps ja superat, tot i que algunes reedicions l’han ambientat el 2021. No és casualitat. Molts dels aspectes que planteja Dick en el seu relat no havien sigut assolits el 1982, però són realitat el 2019 i és plausible que siguin superats el 2021. Continua la lectura de Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

La revista Nature ha analitzat els temes prioritaris dels investigadors del món per a l’any que comença. El 2019 podria ser l’any que marqui un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic,  que s’hi inauguri una nova etapa de l’exploració espacial, que explori els límits de l’edició genètica i que plantegi nous debats sobre bioseguretat .

https://www.clarin.com/sociedad/desafios-cientificos-2019-prestigiosa-revista-nature_0_Cc16zzcMT.html

La regulación de la edición genética, la revisión del manejo de la bioseguridad en laboratorios y la búsqueda de nuevos mecanismos para mitigar los efectos del cambio climático, son algunos de los avances científicos que protagonizarán 2019, según la prestigiosa revista ‘Nature’.

 Durante el año que viene, los genetistas continuarán lidiando con las repercusiones de la afirmación hecha por el investigador chino, He Jiankui, de haber ayudado a producir los primeros bebés modificados genéticamente del mundo. Los investigadores esperan confirmar si Jiankui modificó los genes de dos embriones que dieron lugar a dos gemelas. Tras las protestas de la comunidad científica internacional, los científicos intentarán descubrir cualquier efecto secundario potencial del proceso y crearán un marco para garantizar que cualquier esfuerzo futuro para editar AND humano hereditario –óvulos, esperma o embriones– se realice de manera responsable y regulada.

Continua la lectura de De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

Un científic xinès assegura haver modificat per primera vegada els gens de nadons

Per primera vegada, es podria haver dut a terme en fetus humans una manipulació genètica. Així ho afirma un jove biòleg xinès anomenat He Jiankui en un vídeo penjat a YouTube:

He Jiankui és professor de Biologia a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud, a la ciutat xinesa de Shenzhen, situada uns trenta quilòmetres al nord de Hong Kong.

El seu objectiu, segons explica en el vídeo en anglès -amb subtítols en anglès i xinès-, és inhibir un gen anomenat CCR5 perquè els nadons siguin resistents al virus de la sida (VIH). Una de les primeres referències d’aquesta confusa notícia va aparèixer diumenge a la revista “Technology Review”, del Massachusetts Institute of Technology de Boston.

A l’article, hi havia enllaços a dos documents oficials, un en anglès i un en xinès, sobre l’aprovació de l’estudi, però sense explicar-ne resultats.

D’acord amb el vídeo, la tria del gen s’ha fet per seguretat i pels beneficis mèdics que aporta. El gen està molt estudiat i prou allunyat d’altres gens perquè la tècnica sigui prou segura, diu. D’altra banda, la sida no té, ara com ara, cap cura i és la primera causa de mort a diversos països.

Segons l’investigador, més de cent milions de persones, afirma, tenen en el gen una variació que els protegeix contra el VIH. La manipulació, afirma, ha reproduït aquesta variació.

No se sap si la manipulació s’ha fet realment ni si s’ha efectuat com afirma l’investigador. Segons explica, la intervenció es va fer en fetus de sis mesos. Segons la mateixa publicació, poc després de publicar la història, l’agència Associated Press, citant el mateix investigador, explicava que havien nascut dues nenes aquest mateix mes de novembre. Però no hi ha cap altra confirmació.

Segons la mateixa agència, un científic nord-americà hauria participat en aquest treball, que no s’hauria pogut efectuar als Estats Units perquè allà està prohibit. Continua la lectura de Un científic xinès assegura haver modificat per primera vegada els gens de nadons

Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

Quatre equips de científics dels EUA investiga amb virus modificats genèticament perquè puguin modificar l’ADN dels cultius. Per propagar el virus, usarien diverses espècies d’insectes també modificats. L’objectiu declarat del programa, finançat pels militars, és protegir les collites d’una sobtada sequera, gelades … o un atac exterior. No obstant això, altres investigadors alerten ara que els insectes amb els virus mutants podrien convertir-se en una arma biològica incontrolada. Sabem les conseqüències de posar en marxa experiments com aquests ?

https://www.eldiario.es/sociedad/armas_biologicas-DARPA-ciencia-transgenicos_0_821368564.html Continua la lectura de Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Com pot tornar a la vida l’extint rinoceront blanc?

Steve Ngulu, veterinari que va estar a càrrec de l’animal fins a la seva mort, qualifica la seva partida com “un testimoni del fracàs humà”. Ens hem carregat l’espècie pel tràfic il·legal de la seva banya . No tothom està d’acord amb la idea que tenir la capacitat de reviure al rinoceront blanc del nord vulgui dir que s’ha de fer. Els que tenen una postura crítica es pregunten si l’enrenou que fa a la resurrecció d’una criatura funcionalment extinta acapara l’atenció i els recursos que podrien destinar-se a altres animals amb més possibilitats de supervivència.

https://www.nytimes.com/es/2018/06/06/rinocerontes-adn-extincion/?action=click&rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es&contentCollection=inicio&region=rank&module=package&version=masinformacion&contentPlacement=4&pgtype=Homepage

Cuando el último rinoceronte blanco macho del norte falleció en marzo, la gente lamentó el paso del apreciado mamífero hacia la extinción.

Al no existir integrantes de la subespecie en estado silvestre y con solo dos hembras en cautiverio, parecía que  se desvanecía la última oportunidad para el rinoceronte blanco.

No obstante, varias agrupaciones científicas están trabajando que no sea así.

Un grupo dirigido por investigadores del Instituto para la Investigación de la Conservación del Zoológico de San Diego espera revivir al rinoceronte blanco del norte mediante la utilización de células almacenadas. En un estudio publicado el 24 de mayo en Genome Research, se secuenció el ADN de estas células y la conclusión es que cuentan con una prometedora diversidad genética para restablecer una población viable de rinocerontes blancos del norte.

Con los avances pertinentes en reproducción asistida o clonación, podría haber una segunda oportunidad para esta “especie única de rinocerontes”, comentó Oliver Ryder, director de Genética de la Conservación en el Zoológico de San Diego. Continua la lectura de Com pot tornar a la vida l’extint rinoceront blanc?

Nous motius per oposar-se als transgènics

Quan la majoria de nosaltres pensem en l’ADN, pensem en la doble hèlix, una nova investigació ens recorda que hi ha estructures d’ADN totalment diferents i que podrien ser molt importants per a les nostres cèl·lules. El fascinant descobriment d’estructures de l’ADN que no es coneixien i les seves possibles funcions confirmen que els organismes vius i les seves interaccions en l’evolució són d’una enorme i meravellosa complexitat que estem lluny de comprendre bé. Per això, que unes quantes empreses transnacionals i els científics que els serveixen manipulin organismes vius és un experiment pervers amb la natura, la salut i el medi ambient.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=242446&titular=nuevos-motivos-para-oponerse-a-los-transg%E9nicos- Continua la lectura de Nous motius per oposar-se als transgènics

La píndola electrònica que explora el nostre aparell digestiu

“El xip prodigiós” és una pel·lícula nord-americana de 1987 dirigida per Joe Dante. Tuck Pendelton, tinent de la marina nord-americana s’ofereix voluntàriament a un experiment científic. Miniaturitzat, i al comando d’un submarí microscòpic que serà injectat en l’organisme d’un conill. Però espies industrials irrompen al laboratori per robar el xip que permet la miniaturització. Durant el viatge d’un dels científics, Tuck és propulsat en el cos d’un empleat d’un supermercat depressiu i complex.

Va ser Oscar a la pel·lícula amb millors efectes visuals. Ara aquells efectes són ja realitats, segons ens explica el següent article.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180525/443809478971/pildora-aparato-digestivo-diagnostico-mit.html

Científicos del Instituto de Tecnología de Massachusetts (MIT) han creado una cápsula que se ingiere y transmite información sobre elestado de salud a medida que recorre el aparato digestivo.

El dispositivo, como un submarino en miniatura que explora el interior del cuerpo humano, transmite sus registros de manera inalámbrica a un teléfono móvil. Según sus inventores, podría sustituir en el futuro a algunas de las exploraciones médicas que se hacen actualmente con endoscopia. De este modo, se evitarían los costes y las molestias asociados a las endoscopias –que consisten en explorar el interior del cuerpo introduciendo un tubo equipado con una cámara o una lente–, y se podría monitorizar el tracto digestivo en toda su extensión. Continua la lectura de La píndola electrònica que explora el nostre aparell digestiu

Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

“És el temps que has perdut en la teva rosa el que fa a la teva rosa tan important.”Deia “El petit príncep”, poc podria sospitar Antoine de Saint-Exupéry que podria existir el sentit estricte i purament científic d’aquestes paraules. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa.En aquest estudi, s’ha fet la seqüenciació completa de la Rosa chinensis.

http://www.ccma.cat/324/els-cientifics-flairen-el-genoma-sencer-de-la-rosa/noticia/2852309/

Hauria estat una notícia ideal per Sant Jordi, però ha arribat una setmana més tard. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa. Això obre la porta a conèixer i controlar millor una flor de gran importància cultural i econòmica.

L’ampli equip ha estat dirigit per Mohammed Bendahmane, del Laboratori de Reproducció i Desenvolupament des Plantes de la Universitat de Lió (França). Està format bàsicament per investigadors francesos. Però també inclou alguns científics xinesos, un dels països on el cultiu d’aquesta flor està present des de l’antiguitat. Els resultats s’han publicat online a la revista “Nature Genetics”. Continua la lectura de Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

De pastilles a prótesis: la indústria sanitària tremola amb la impressora 3D

L’ any passat l’alumne del centre de 2n de batxillerat Clara Bellonch Boter va fer un treball de recerca basat amb el tema  que aborda l’article que presenta avui el diari Economia digital. El treball va ser presentat abans de Nadal. El títol del seu treball és :

” Les pròtesis de genoll en impressió 3D, un futur incert”

Amb el seu  treball la Clara va fer una pròtesi de genoll en impressió 3D.  La Clara creu que, amb la quantitat d’avenços tecnològics, actualment és possible que qualsevol persona creï una pròtesi sense necessitat de disposar de molts diners. Això és possible gràcies a les impressores 3D que trobem en el mercat. També va estudiar  les opinions que tenen diferents metges sobre el paper de les impressores 3D en el món de la medicina, i, especialment, en l’àmbit de la salut.

El tema que va tractar la Clara està sent antecedent de l’article d’avui. Què passa si en lloc de plàstics o metalls s’utilitzen cèl·lules mare com a material principal?

https://www.economiadigital.es/tecnologia-y-tendencias/de-pastillas-a-protesis-la-industria-sanitaria-tiembla-con-la-impresora-3d_547817_102.html Continua la lectura de De pastilles a prótesis: la indústria sanitària tremola amb la impressora 3D