Arxiu d'etiquetes: fusió nuclear

El “sol artificial” xinès estarà operatiu el 2020. Fusió nuclear

Aprofita l’energia produïda per la fusió nuclear i proporciona una font barata d’energia neta. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l’exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l’emissió de partícules (en l’exemple del deuteri un neutró). Aquestes reaccions poden produir una gran emissió d’energia, en forma de raigs gamma i d’energia cinètica de les partícules emeses.

A diferència de la fissió, que es basa a trencar un àtom molt pesant (d’urani o de plutoni, per exemple) i fer-ne aparèixer de més lleugers (radi entre d’altres), la fusió consisteix a unir àtoms lleugers i convertir-los en un de més pesant.

La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950. La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos. Les principals reaccions de fusió són:

Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues primeres. Hi ha una temperatura llindar que cal superar perquè l’energia obtinguda en la fusió nuclear sigui més gran que la necessària per a produir-la. La necessitat d’emprar temperatures elevadíssimes, de l’ordre de les centenes de milions de graus, ha fet donar a l’energia de fusió el nom d’energia termonuclear. A aquestes elevades temperatures els àtoms són totalment ionitzats i el gas constituït per ells rep el nom de plasma. La fusió, al contrari de la fissió, no es produeix en cadena. De tota manera, si el plasma es manté a una temperatura que superi àmpliament el llindar que dóna un balanç energètic positiu, l’alliberament d’energia termonuclear pot mantenir la fusió de nous nuclis. El control de la fusió és el problema bàsic per a la producció d’energia termonuclear a escala industrial: cal portar el plasma a una temperatura molt elevada i assegurar l’estabilitat del plasma. Per tal d’assolir temperatures tan elevades, cal fornir gran quantitat d’energia (superior als 700 MW) al sistema; d’altra banda, l’estabilitat del plasma s’aconsegueix en confinar-lo ( confinament) mitjançant potents camps magnètics, de forma anul·lar, generats en complexos dispositius, el més emprat dels quals constitueix el tokamak. Hom espera que l’energia produïda per la fusió nuclear abasti les necessitats del futur. Entre les iniciatives destinades a controlar la fusió nuclear amb finalitats energètiques, cal destacar la desenvolupada pel programa europeu Joint European Torus (JET) d’Abingdon (Anglaterra) , en què participa l’Estat espanyol. L’any 1991, al JET, s’aconseguí mantenir la fusió nuclear controlada, amb producció significativa d’energia, durant dos segons, a una temperatura d’entre 200 i 300 milions de graus. Tot i així, tenir centrals nuclears de fusió no sembla possible abans de la dècada del 2030. Des de mitjan anys vuitanta, els esforços més importants en el camp de la fusió nuclear se centren en l’ITER, projecte de gran abast impulsat sobretot per la Unió Europea, en el qual participen també els Estats Units d’Amèrica, el Japó, Rússia, la República de Corea, la Xina i l’Índia. La fusió incontrolada és el principi en què es basa el funcionament d’una bomba nuclear de fusió o bomba d’hidrogen. La font d’energia del Sol i d’altres astres no és més que la fusió nuclear de l’hidrogen.

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2019-12-20/sol-artificial-chino-fuente-energia-ilimitada-2020_2385663/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual Continua la lectura de El “sol artificial” xinès estarà operatiu el 2020. Fusió nuclear

La candidatura del reactor IFMIF-Dones a Granada i les promeses de la fusió nuclear

La reacció de fusió consisteix en la unió de dos isòtops de l’hidrogen, el deuteri i el triti. Aquesta dóna lloc a un nucli d’Heli i alhora emet una gran quantitat d’energia. La idea seria aprofitar-la per escalfar aigua, impulsant així una turbina que generaria electricitat.

La utopia de la fusió ofereix la imatge que és possible una solució a l’esgotament dels recursos fòssils i al canvi climàtic sense haver de transformar els actuals patrons de transport, consum, construcció

Un dels arguments clau dels defensors de la fusió nuclear és que no genera residus radioactius. Si bé és cert que els elements derivats de la reacció no contenen càrrega radioactiva, un dels isòtops utilitzats en la mateixa, el triti, sí que és radioactiu, i els materials de revestiment estructural han de ser tractats com residus radioactiu. En el cas d’una hipotètica explotació comercial de la fusió nuclear, un mineral finit com el liti passaria a ser el recurs estratègic, i per tant factor limitant per al seu desenvolupament. A partir d’aquest s’obté el triti, imprescindible en la reacció.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/candidatura-reactor-IFMIF-Dones-Granada-promesas_6_768933116.html

La candidatura de Granada como sede del acelerador de partículas IFMIF-DONES, con el apoyo prácticamente unánime de la comunidad científica, empresarial e institucional, ha puesto de actualidad en el contexto español la apuesta por la fusión nuclear como fuente energética de futuro.

Resulta llamativo observar cómo un proyecto de una envergadura y complejidad tal no ha generado prácticamente debate, oscilando las reacciones entre el apoyo entusiasta y la indiferencia. Algo en cualquier caso comprensible en una provincia como Granada, con una tasa de paro superior al 25 %; cualquier iniciativa que prometa inversiones millonarias y puestos de trabajo será recibida sin cuestionamiento ni análisis. Continua la lectura de La candidatura del reactor IFMIF-Dones a Granada i les promeses de la fusió nuclear